Polarisació elèctrica

"Molècula apolar i molècula polar"

"Molècula apolar i molècula polar"

En el electromagnetisme clàssic, la polarisació elèctrica (també cridada densitat de polarisació o simplement polarisació) és el camp vectorial que expressa la densitat dels moments elèctrics dipolares permanents o induïts en un material dielèctric. El vector de polarisació P es definix com el moment dipolar per unitat de volum. La unitat de mida en el SI és coulomb per metro quadrat (C/m²).

La polarisació elèctrica és un dels tres camps elèctrics macroscòpics que descriuen el comportament dels materials. Els atres dos són el camp elèctric I i desplaçament elèctric D.

Plantejament

] Algunes substàncies, com per eixemple l'aigua, presenten molècules denominades molècules polars. En elles el centre de les càrregues positives no coincidix en el centre de les càrregues negatives i, per tant, hi ha una asimetria en la distribució de càrregues en la molècula, com s'ilustra en la figura. Les substàncies les molècules de les quals posseïxen càrregues elèctriques distribuïdes en forma simètrica es denominen apolares. Considere's un dielèctric, no electrizado, les molècules del qual són polars i està alluntat d'influències elèctriques externes. "La polarisació een el dielèctric produïx l'aparició de càrregues de signes contraris en els seus extrems"

] Algunes substàncies, com per eixemple l'aigua, presenten molècules denominades molècules polars. En elles el centre de les càrregues positives no coincidix en el centre de les càrregues negatives i, per tant, hi ha una asimetria en la distribució de càrregues en la molècula, com s'ilustra en la figura. Les substàncies les molècules de les quals posseïxen càrregues elèctriques distribuïdes en forma simètrica es denominen apolares. Considere's un dielèctric, no electrizado, les molècules del qual són polars i està alluntat d'influències elèctriques externes. "La polarisació een el dielèctric produïx l'aparició de càrregues de signes contraris en els seus extrems"

En estes condicions, les molècules d'esta substància estan distribuïdes a l'encert, com es representa en la figura A. En acostar a este dielèctric un cos electrizado (per eixemple, en càrrega positiva), la càrrega d'este últim actuarà sobre les molècules de l'aïllant, fent que s'orienten i alineen en la forma indicada en la figura B. Quan açò succeïx, es diu que el dielèctric està polarisat.

La figura C mostra que l'efecte final d'esta polarisació consistix en l'aparició de càrregues negatives i positives distribuïdes tal com es veu en l'ilustració. Observe's que aun cuando la càrrega total del dielèctric és nula, la polarisació fa que es manifesten càrregues elèctriques de signes oposts de manera similar a lo que succeïx quan es carrega un conductor per inducció.

Si el dielèctric estiguera constituït per molècules apolares, s'observaria el mateix efecte final, ya que en l'aproximació del cos electrizado, les molècules es tornarien polars i, per tant, s'alinearien com es mostra en la figura B.