Plataforma de gèl
Una plataforma de gèl flotant, o també barrera de gèl o replanell de gèl (en anglés, Isse shelf) és una grossa plataforma flotant de gèl que es forma quan un glaciar pert part d'una capa de gèl. S'estenen llentament des de la costa fins a surar sobre la superfície de l'oceà. Les plataformes de gèl solament es troben en la Antàrtida, Groenlàndia i Canadà.
El moviment de les plataformes de gèl està impulsat principalment per la gravetatpressió induïda pel gèl en terra.[1] Eixe fluix desplaça contínuament el gèl des de la llínea de fondo cap al front marí de la plataforma. Per lo general, un front de plataforma s'estendrà cap a davant durant anys o décades entre els principals calving (el calving és la solsida repentina i la ruptura d'una massa de gèl d'un glaciar, iceberg, front de gèl, plataforma de gèl o clavill).[2][3] L'acumulació de neu en la superfície superior i el desgel de la superfície inferior també són importants per al balanç de massa d'una plataforma de gèl. El gèl també pot acumular-se en la part inferior de la plataforma.
Els efectes del canvi climàtic són visibles en els canvis de la criosfera, com la reducció del gèl marí i de les capes de gèl, i la desintegració de les plataformes de gèl. En les últimes décades, els glaciólogos han observat disminució constants en l'extensió de les plataformes de gèl per derretimiento, calving i desintegració completa d'algunes plataformes. Alguns eixemples ben estudiats són les desintegracions de la Plataforma de gèl Thwaites, la Plataforma de gèl Larsen, la Plataforma de gèl Filchner-Ronne (les tres en l'Antàrtida) i la desintegració de la Plataforma de gèl Ellesmere en l'Àrtic.
La vora externa de les plataformes de gèl flotants presenta una imponent paret vertical, de fins a 30 m d'altura, lo que va dur als primers exploradors de l'àrtic a denominar-les com a Gran barrera («Great Barrier»).
Descripció
[editar | editar còdic]La gruixa de les plataformes pot alcançar, en alguns casos, fins a 200 m en el front (barrera de gèl Larsen), que va incrementant-se cap a terra alcançant màxims de fins a 700 m en la zona a on el gèl està recolzat en la terra. A l'àrea fronteriça entre la part de glaciar (o capa de gèl) que reposa sobre la terra i la plataforma flotant se li denomina llínea de respal («grounding line»), i s'advertixen en la superfície del gèl, per una série de clavills produïts per la flexión que afecta al gèl flotant producte de les marees oceàniques. La llínea d'articulació («Hinge line») és la llínea que senyala el fi de la zona afectada per la flexión del gèl, i és molt difícil de detectar a menos que s'ampren tècniques interferométricas.
Quan el front de la plataforma retrocedix, s'agrega aigua dolça al oceà i el nivell de la mar aumenta. Açò no ocorre, en canvi, en la banquisa, que es forma per la congelació de l'aigua d'mar. Les banquisas són molt més primes i es formen en tot el oceà Àrtic i també en les mars australs i en el oceà Glacial Antàrtic rodejant la Antàrtida. És important tindre en conte que existixen dos órdens de magnitut de diferència entre la gruixa de les banquisas o gèl marí, per eixemple, en Antàrtida la banquisa té al voltant de 3 o 4 metros; mentres que en les plataformes de gèl les gruixa solen superar els 300 o 400 metros. A pesar de semblant disparitat, abdós tenen en comuna el fet de trobar-se en flotació en la superfície dels oceans. Una atra diferència significativa consistix que el gèl marí té un comportament marcadament estacional, mentres que l'extensió de les plataformes no depén de l'estació de l'any (aun cuando les solsides més significatives solguen ocórrer durant l'estiu).
Les plataformes de gèl suren per gravetat, impulsades per les corrents horisontals de la superfície de l'oceà. Eixe fluix mou contínuament el gèl de la llínea de terra a mar adins, en la part davantera de la plataforma. El principal mecanisme de pèrdua de massa de les plataformes de gèl són les separacions d'iceberg, en les que un tros de gèl de la part davantera de la plataforma es trenca i cau a l'mar. Generalment, el front de la plataforma s'estendrà cap a avant durant anys o décades en separacions importants d'iceberg. L'acumulació de neu sobre la superfície superior i la fusió de la superfície inferior també són importants per al balanç de massa d'una plataforma de gèl.
La gruixa hui en dia de les plataformes de gèl oscila entre 100 i 1000 metros. El contrast entre la densitat del gèl glacial -que és més dens que el gèl normal- i l'aigua líquida significa que solament al voltant d'1/9 dels gèls flotants estiguen per damunt de la superfície de l'oceà. Les plataformes de gèl més gran del món són la barrera de gèl de Ross i la barrera de gèl Filchner-Ronne en l'Antàrtida.
El terme «plataforma de gèl capturada» s'ha utilisat per al gèl que apareix sobre un llac subglacial, com en el llac Vostok.
Propietats
[editar | editar còdic]Les plataformes de gèl són grosses plaques de gèl, formades contínuament per glaciars, que suren sobre un oceà. Les plataformes actuen com a «frens» per als glaciars. Estes plataformes tenen un atre propòsit important: "moderen la cantitat de derretimiento que es produïx en les superfícies dels glaciars. Una volta que es retiren les seues plataformes de gèl, els glaciars aumenten la seua velocitat per la percolación de l'aigua de desgel i/o a la reducció de les forces de frenat, i poden començar a tirar més gèl en l'oceà del que arrepleguen en forma de neu en les seues conques. Els auments de la velocitat del gele glaciar ya s'observen en àrees de la Península a on les plataformes de gèl es varen desintegrar en anys anteriors".[4]
Altura
[editar | editar còdic]El contrast de densitat entre el gèl glacial i l'aigua líquida significa que a lo manco la capa de gèl flotant està per damunt de la superfície de l'oceà, depenent de la cantitat d'aire presurizado que continguen les bombetes dins del gèl glacial, provinent de la neu comprimida. La fòrmula per als denominadors anteriors és ___MATH_0___, la densitat de l'aigua de mar freda és uns 1028 kg/m3 i la del gele glaciar és d'uns 850 kg/m3 [5][6] fins a molt per baix de 920 kg/m3, el llímit per al gèl molt fret en bombetes.[7][8] L'altura de la plataforma sobre la mar pot ser inclús major, si hi ha molt manco firn dens i neu per damunt del gele glaciar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009) Dynamics of Isse Sheets and Glaciers, Springer. doi:10.1007/978-3-642-03415-2. ISBN 978-3-642-03414-5.
- ↑ Glossari de térmens sobre glaciars, Ellin Beltz, 2006. Recuperat en juliol de 2009.
- ↑ Essentials of Geology, 3ª edició, Stephen Marshak
- ↑ «Larsen B Isse Shelf Collapses in Antarctica – National Snow and Isse Data Center».
- ↑ Pidwirny, Michael (2006). «Glacial Processes».
- ↑ Shumskiy, P. A.. “Density of Glacier Isse”. Journal of Glaciology 3 (27): 568–573. doi:. ISSN 0022-1430. Bibcode: 1960JGlac...3..568S.
- ↑ «Densification» (en en).
- ↑ «Isse – Thermal Properties» (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plataforma de hielo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.