Barrera de gèl Filchner-Ronne
La barrera de gèl Filchner-Ronne (o plataforma de gèl o barrera de gèls) (en anglés: Filchner-Ronne Isse Shelf) és una gran barrera de gèl de la Antàrtida en una superfície de 430 000 km² que s'estén sobre la partix sur del mar de Weddell. L'elevació del gèl anomenada illa Berkner separa les dos seccions de la barrera, l'oriental, cridada Filchner i l'occidental i més extensa, cridada Ronne. Al sur de l'illa Berkner abdós barreres s'unixen i es considera que el meridiano 50° O les separa fins a alcançar les montanyes Pensacola en la terra coberta de gèls que s'estén al sur de la barrera. La base de la península Antàrtica (Terra de Palmer) i la Terra de Ellsworth tanquen la barrera pel seu costat oest, mentres que la Terra de Coats ho fa pel seu costat este.
Toponímia
[editar | editar còdic]La part este d'esta barrera va ser descoberta entre giner i febrer de 1912 per la Expedició Antàrtica Alemana liderada per Wilhelm Filchner, qui la va denominar Kaiser Wilhelm, pero l'emperador alemà (kàiser) Guillermo II va dispondre que el topònim deuria correspondre a la persona que ho va descobrir i des de llavors es denomina Filchner.
El comandant Finn Ronne, líder de la Expedició d'Investigació Antàrtica Ronne d'Estats Units en 1947-1948, va descobrir i va fotografiar el sector nort de la barrera de gèls que s'estén al sur de la mar de Weddell en dos vols en novembre i decembre de 1947. Finne Ronne va cridar Terra d'Edith Ronne (Edith Ronne Land) en honor de la seua esposa i colaboradora —Edith Ronne— a la terra que va supondre que existia al sur de la barrera de gèls que va cridar Lassiter Isse Shelf en honor del seu companyer de vol. Abdós noms varen ser oficialisats pel U.S. Board on Geographic Names.[1]
Durant el Any Geofísico Internacional entre 1957 i 1958 el capità Ronne va determinar des de la Base Ellsworth que les elevació del gèl: Berkner, Portillo o Korff, i Quijada o Henry, estaven separades de la terra continental que ell havia cridat Terra d'Edith Ronne, per lo que la barrera de gèls era més gran de lo que havia cartografiat, i que s'estenia cap al sur per sobre la majoria d'eixa terra. En vista d'això, en 1968 el Comité Consultiu sobre Nomenclatura Antàrtica va decidir descartar els topònims Lassiter Isse Shelf i Edith Ronne Land i cridar a una part de la costa de la base de la península Antàrtica com costa Lassiter i a la barrera de gèls a l'occident de l'illa Berkner com Ronne Isse Shelf en honor al matrimoni Ronne.[2] Ya que abdós barreres de gèl conformen una unitat és molt freqüent que es coneguen en conjunt com Filchner-Ronne.
Com el topònim Edith Ronne Land va estar en us dos décades abans del seu retir per Estats Units, va seguir sent usat per atres països, entre ells Chile que denomina Terra Edith Ronne a la terra continental entre la base de la península Antàrtica i la Terra de Coats.[3]
Geografia
[editar | editar còdic]La barrera no té una superfície uniforme, en vàries regions està travessada per grans clavills i per montículs que dificulten el trànsit de les persones, vehículs o trineus. Alcança els 650 metros de gruixa.
En octubre de 1998 l'iceberg A-38 es va desprendre de la barrera en un tamany de 150 per 50 km.
Barrera de gèl Ronne
[editar | editar còdic]La barrera de gèl Ronne és la part més gran i occidental de la barrera de gèl Filchner-Ronne. Està llimitada a l'oest per la península Antàrtica i la Terra de Ellsworth. En eixa zona s'estén cap al sur des de la península Bowman per les costes Orville i Zumberge, continuant després per la terra continental coberta de gèls. Les illes Portillo i Quijada formen elevació del gèl dins de la barrera sense presentar terres descobertes de gèl.
Barrera de gèl Filchner
[editar | editar còdic]La barrera de gèl Filchner és la part oriental de la barrera de gèl Filchner-Ronne. Està llimitada a l'occident per l'illa Berkner, al sur per la terra continental i al noreste alcança la costa Confín o Luitpold de la Terra de Coats.
La barrera s'alimenta primàriament pels glaciars Slessor, Recovery i Support Force (en Argentina, glaciars Els Eclaireurs i Punta Nimfes), tots localisats a l'est de l'illa Berkner.
Entre l'actual posició de la barrera i la que anara marcada per Filchner en 1912 hi ha diferències en les distàncies, provocada per grans solsides de gèls.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Ronne Family
- ↑ Americans in Antarctica: 1775-1948. Pág 530. Autor: Kenneth John Bertrand. Editor: American Geographical Society, 1971
- ↑ Atles geogràfic per a l'educació. Autor: Institut Geogràfic Militar (Chile). Editor: Institut Geogràfic Militar de Chile, 2003. ISBN 9562020657, 9789562020657
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barrera de hielo Filchner-Ronne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.