Cim de la Terra d'Estocolm
La Conferència de Nacions Unides sobre el Mig ambient Humà (CNUMAH) també coneguda com a Conferència d'Estocolm va ser una conferència internacional convocada per l'Organisació de Nacions Unides celebrada en Estocolm, Suècia entre el 5 i el 16 de juny de que es va organisar sobre qüestiones migambientals, i va marcar un punt d'inflexió en el desenroll de la política internacional en dita tasca.[1]
Quan l'Assamblea General va decidir convocar la Conferència d'Estocolm, a iniciativa del Govern de Suècia, el Secretari General O Thant va invitar a Maurice Strong per a dur les funcions de Secretari Ano
La conferència va ser oberta i dirigida pel primer ministre suec, Olof Palme i el secretari general Kurt Waldheim per a discutir l'estat del mig ambient mundial. En l'assistència dels representants de 113 països, 19 organismes intergovernamentals, i més de 400 organisacions intergovernamentals i no governamentals, és àmpliament reconegut com el començ de la consciència moderna política i pública dels problemes ambientals globals.
En la reunió es va acordar una Declaració que conté 26 principis sobre el mig ambient i el desenroll, un pla d'acció en 109 recomanacions, i una resolució.
Un dels principals resultats de la conferència d'Estocolm va ser la creació del Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA).[2]
Alguns sostenen que esta conferència, i en especial les conferències científiques que li precedixen, va tindre un impacte real en les polítiques migambientals de la Comunitat Europea (que més vesprada es convertiria en l'Unió Europea). Per eixemple, en 1973, l'UE va crear la primera Directriu sobre Protecció del Mig ambient i els Consumidors, i va compondre el primer Programa d'Acció Ambiental. Este interés i la colaboració investigativa sense dubte varen aplanar el camí per a profundisar el coneiximent sobre el calfament global, que ha donat lloc a acorts com el Protocol de Kyoto.[3]
Declaració d'Estocolm
Declaració d'Estocolm de la Conferència de les Nacions Unides Sobre el Mig Humà, reunida en Estocolm del 5 al 16 de juny de 1972 i, atenta a la necessitat d'un criteri i uns principis comuns que oferixquen als pobles del món inspiració i guia per a preservar i millorar el mig humà, proclama que:
- L'home és al mateix temps obra i artífex del mig que ho rodeja, el qual li dona el sustente material i li brinda l'oportunitat de desenrollar-se intelectual, moral, social i espiritualmente. En la llarga i tortuosa evolució de la raça humana en este planeta s'ha aplegat a una etapa en que, gràcies a la ràpida acceleració de la ciència i la tecnologia, l'home ha adquirit el poder de transformar, d'innumerables maneres i en una escala sense precedents, quan ho rodeja. Els dos aspectes del mig humà, el natural i l'artificial, són essencials per al benestar de l'home i per al goge dels drets humans fonamentals, inclús el dret a la vida mateixa.
- La protecció i millorament del mig humà és una qüestió fonamental que afecta al benestar dels pobles i al desenroll econòmic del món sancer, un desig urgent dels pobles de tot lo món i un deure tots els governs.
- L'home deu fer constantment recapitulació de la seua experiència i continuar descobrint, inventant, creant i progressant. Hui en dia, la capacitat de l'home de transformar lo que ho rodeja, utilisada en discernimiento, pot dur a tots els pobles els beneficis del desenroll i oferir-els l'oportunitat d'ennoblecer la seua existència. Aplicat errònea o imprudentment, el mateix poder pot causar danys incalculables en ser humà i al seu mig. Al nostre entorn veem multiplicar-se les proves de dany causat per l'home en moltes regions de la terra: nivells perillosos de contaminació de l'aigua, l'aire, la terra i els sers vius, grans trastorns de l'equilibri ecològic de la biosfera; destrucció i agotament de recursos insubstituibles i greus deficiències, nocives per a la salut física, mental i social de l'home, en el mig per ell creat, especialment en aquell en que viu i treballa.
- En els països en desenroll, la majoria dels problemes ambientals estan motivats pel subdesenroll. Millons de persones seguixen vivint molt per baix dels nivells mínims necessaris per a una existència humana decorosa, privades d'alimentació i vestit, de vivenda i educació, de sanitat i higiene adequats. Per això, els països en desenroll deuen dirigir els seus esforços cap al desenroll, tenint presentes les seues prioritats i la necessitat de salvaguardar i millorar el mig. En el mateix fi, els països industrialisats deuen esforçar-se per reduir la distància que els separa dels països en desenroll. En els països industrialisats, els problemes ambientals estan generalment relacionats en l'industrialisació i el desenroll tecnològic.
- El creiximent natural de la població planteja contínuament problemes relatius a la preservació del mig, i es deuen adoptar normes i mides apropiades, según proceda, per a fer front a eixos problemes. De quant existix en el món, els sers humans són lo més valiós. Ells són els qui promouen el progrés social, creen riquea social, desenrollen la ciència i la tecnologia i, en el seu dur treball, transformen contínuament el mig humà. En el progrés social i les bestreta de la producció, la ciència i la tecnologia, la capacitat de l'home per a millorar el mig es acrece cada dia que passa.
- Hem aplegat a un moment de l'història en que devem orientar els nostres actes en tot lo món atenent en major conte a les conseqüències que puguen tindre per al mig. Per ignorança o indiferència podem causar danys immensos i irreparables al mig terráqueo del que depenen la nostra vida i el nostre benestar. Pel contrari, en un coneiximent més profunt i una acció més prudent, podem conseguir per a nosatres i per a la nostra posteritat unes condicions de vida millors en un mig més en consonancia con les necessitats i aspiracions de l'home. Les perspectives d'elevar la calitat del mig i de crear una vida satisfactòria són grans. Lo que es necessita és entusiasme, pero al mateix temps, serenitat d'ànim; treball afanoso, pero sistemàtic. Per a aplegar a la plenitut de la seua llibertat dins de la naturalea, l'home deu aplicar els seus coneiximents a forjar, en harmonia en ella, un mig millor. La defensa i el millorament del mig humà per a les generacions presents i futures s'ha convertit en meta imperiosa de la humanitat, que ha de perseguir-se al mateix temps que les metes fonamentals ya establides de la pau i el desenroll econòmic i social en tot lo món, i de conformitat en elles.
- Per a aplegar a eixa meta serà menester que ciutadans i comunitats, empreses i institucions, en tots els plans, accepten les responsabilitats que els incumben i que tots ells participen equitativamente en la llabor comuna. Hòmens de tota condició i organisacions de diferent índole plasmaran, en l'aportació dels seus propis valors i la suma de les seues activitats, el mig ambient del futur. Correspondrà a les administracions locals i nacionals, dins de les seues respectives jurisdiccions, la major part de la càrrega sobre l'establiment de normes i l'aplicació de mides en gran escala sobre el mig. També es requerix la cooperació internacional a l'objecte d'aplegar recursos que ajuden als països en desenroll a complir el seu comés en esta esfera. Hi ha un número cada volta major de problemes relatius al mig que, per ser d'alcanç regional o mundial o per repercutir en l'àmbit internacional comú, requeriran una àmplia colaboració entre les nacions i l'adopció de mides per les organisacions internacionals en interés de tots. La conferència encarix als governs i als pobles que aúnen els seus esforços per a preservar i millorar el mig humà en benefici de l'home i de la seua posteritat.
DECLARACIÓ DE PRINCIPIS Expressa la convicció comuna de que:
Principi I. L'home té el dret fonamental a la llibertat, l'igualtat i el fruïment de condicions de vida adequades en un mig de calitat tal que li permeta dur una vida digna i gojar de benestar i, té la solemne obligació de protegir i millorar el mig per a les generacions presents i futures. A este respecto, les polítiques que promouen o perpetuen el apartheid, la segregació racial, la discriminació, l'opressió colonial i atres formes d'opressió i de dominació estrangera queden condenades i deuen eliminar-se.
Principi 2. Els recursos naturals de la terra, inclosos l'aire, l'aigua, la terra, la flora i la fauna i especialment mostres representatives dels ecosistemes naturals, deuen preservar-se en benefici de les generacions presents i futures per mig de cuidadosa planificació o ordenació, segons convinga.
Principi 3. Deu mantindre's i, sempre que siga possible, restaurar-se o millorar-se la capacitat de la terra per a produir recursos vitals renovables.
Principi 4. L'home té la responsabilitat especial de preservar i administrar juiciosamente el patrimoni de la flora i fauna selvades i el seu hàbitat, que es troben actualment en greu perill per una combinació de factors adversos. En conseqüència, en planificar el desenroll econòmic deu atribuir-se importància a la conservació de la naturalea, incloses la flora i fauna selvades.
Principi 5. Els recursos no renovables de la terra deuen amprar-se de manera que s'evite el perill del seu futur agotament i s'assegure que tota la humanitat compartix els beneficis de tal ocupació.
Principi 6. Deu posar-se fi a la descàrrega de substàncies tòxiques o d'atres matèries i a la lliberació de calor, en cantitats o concentracions tals que el mig no puga neutralisar-les, per a que no es causen danys greus o irreparables als ecosistemes. Deu recolzar-se la justa lluita dels pobles de tots els països contra la contaminació.
Principi 7. Els estats deuran prendre totes les mides possibles per a impedir la contaminació de les mars per substàncies que puguen posar en perill la salut de l'home, danyar els recursos vius i la vida marina, menyscabar les possibilitats de l'espargiment o entorpir atres utilisacions llegítimes del mar.
Principi 8. El desenroll econòmic i social és indispensable per a assegurar a l'home un ambient de vida i treball favorable i crear en la terra les condicions necessàries per a millorar la calitat de la vida.
Principi 9. Les deficiències del mig originades per les condicions del subdesenroll i els desastres naturals plantegen greus problemes i, la millor manera de subsanar-les és el desenroll accelerat per mig de la transferència de cantitats considerables d'assistència financera i tecnològica que complemente els esforços interns dels països en desenroll i l'ajuda oportuna que puga requerir-se.
Principi 10. Per als països en desenroll, l'estabilitat de preus i l'obtenció d'ingressos adequats dels productes bàsics i les matèries primeres són elements essencials per a l'ordenació del mig, ya que han de tindre's en conte tant els factors econòmics com els processos ecològics.
Principi 11. Les polítiques ambientals de tots els estats deurien estar encaminades a aumentar el potencial de creiximent actual o futur dels països en desenroll i no deurien menyscabar eixe potencial ni obstaculisar el guany de millors condicions de vida per a tots i, els estats i les organisacions internacionals deurien prendre les disposicions pertinents con miras a aplegar a l'acort per a fer front a les conseqüències econòmiques que pogueren resultar, en els plans nacional i internacional, de l'aplicació de mides ambientals.
Principi 12. Deurien destinar-se recursos a la conservació i millorament del mig, tenint en conte les circumstàncies i les necessitats especials dels països en desenroll i qualssevol despeses que puga originar a estos països l'inclusió de mides per a la conservació del mig en els seus plans de desenroll, aixina com la necessitat de prestar-els, quan ho soliciten, més assistència financera internacional en eixe fi.
Principi 13. A fi de conseguir una més racional ordenació dels recursos i millorar aixina les condicions ambientals, els estats deurien adoptar un enfocament integrat i coordinat de la planificació del seu desenroll de modo que quede assegurada la compatibilitat del desenroll en la necessitat de protegir i millorar el mig humà en benefici de la seua població.
Principi 14. La planificació racional constituïx un instrument indispensable per a conciliar les diferències que puguen sorgir entre les exigències del desenroll i la necessitat de protegir i millorar el mig.
Principi 15. Deu aplicar-se la planificació als assentaments humans i a l'urbanisació con miras a evitar repercussions perjudicials sobre el mig i a obtindre els màxims beneficis socials econòmics i ambientals per a tots. A este respecte deuen abandonar-se els proyectes destinats a la dominació colonialista i racista.
Principi 16. En les regions en que existixca el risc de que la taxa de creiximent demogràfic o les concentracions excessives de població perjudiquen al mig o al desenroll, o en que la baixa densitat de població puga impedir el millorament del mig humà i obstaculisar el desenroll, deurien aplicar-se polítiques demogràfiques que respectaren els drets humans fonamentals i contaren en l'aprovació dels governs interessats.
Principi 17. Deu confiar-se a les institucions nacionals competents la tasca de planificar, administrar o controlar l'utilisació dels recursos ambientals dels estats con miras a millorar la calitat del mig.
Principi 18. Com a part de la seua contribució al desenroll econòmic i social es deuen utilisar la ciència i la tecnologia per a descobrir, evitar i combatre els riscs que amenacen al mig, per a solucionar els problemes ambientals i per al ben comú de la humanitat.
Principi 19. És indispensable una llabor d'educació en qüestions ambientals, dirigida tant a les generacions jóvens com als adults i que preste la deguda atenció al sector de població menys privilegiat, per a eixamplar les bases d'una opinió pública ben informada i d'una conducta dels individus, de les empreses i de les colectivitat inspirada en el sentit de la seua responsabilitat sobre la protecció i millorament del mig en tota la seua dimensió humana. És també essencial que els mijos de comunicació de masses eviten contribuir a la deterioració del mig humà i difonguen, pel contrari, informació de caràcter educatiu sobre la necessitat de protegir-ho i millorar-ho, a fin de que l'home puga desenrollar-se en tots els aspectes.
Principi 20. Es deuen fomentar en tots els països, especialment en els països en desenroll, l'investigació i el desenvolvimiento científics referents als problemes ambientals, tant nacionals com a multinacionals. A este respecto, el lliure intercanvi d'informació científica actualisada i d'experiència sobre la transferència deu ser objecte de respal i assistència, a fi de facilitar la solució dels problemes ambientals; les tecnologies ambientals deuen posar-se a disposició dels països en desenroll en condicions que favorixquen la seua àmplia difusió sense que constituïxquen una càrrega econòmica excessiva per a eixos països.
Principi 21. De conformitat en la Carta de les Nacions Unides i en els principis del dret internacional, els estats tenen el dret sobirà d'explotar els seus propis recursos en aplicació de la seua pròpia política ambiental i l'obligació d'assegurar que les activitats que es porten a terme dins de la seua jurisdicció o baix el seu control no perjudiquen al mig d'atres estats o de zones situades fòra de tota jurisdicció nacional.
Principi 22. Els estats deuen cooperar per a continuar desenrollant el dret internacional pel que fa a la responsabilitat i a l'indemnisació a les víctimes de la contaminació i atres danys ambientals que les activitats realisades dins de la jurisdicció o baix el control de tals estats causen a zones situades fòra de la seua jurisdicció.
Principi 23. Sense perjuí dels criteris que puguen acordar-se per la comunitat internacional i de les normes que deuran ser definides a nivell nacional, en tots els casos serà indispensable considerar els sistemes de valors prevalecientes en cada país i la aplicabilidad d'unes normes que, si be són vàlides per als països més alvançats, poden ser inadequats i d'alt cost social per als països en desenroll.
Principi 24. Tots els països, grans o menuts, deuen ocupar-se, en esperit de cooperació i de peu d'igualtat, en les qüestions internacionals relatives a la protecció i millorament del mig. És indispensable cooperar, per mig d'acorts multilaterals o bilaterals o per atres mijos apropiats, per a controlar, evitar, reduir i eliminar eficaçment els efectes perjudicials que les activitats que es realisen en qualsevol esfera puguen tindre per al mig, tenint en conte degudament la sobirania i els interessos de tots els estats.
Principi 25. Els estats s'asseguraran de que les organisacions internacionals realisen una llabor coordinada, eficaç i dinàmica en la conservació i millorament del mig.
Principi 26. Cal lliurar a l'home i al seu mig dels efectes de les armes nuclears i de tots els demés mijos de destrucció en massa. Els estats deuen esforçar-se per aplegar pronte a un acort, en els òrguens internacionals pertinents, sobre l'eliminació i destrucció completa de tals armes.[4]
El pla d'acció constava de tres tipos generals d'acció:
a) El programa global d'evaluació del mig humà (Vigilància mundial);
b) Les activitats d'ordenació del mig humà;
c) Les mides internacionals auxiliars de l'acció nacional i internacional d'evaluació i ordenació.
Ademés, estos tipos generals d'acció es varen desglossar en 109 recomanacions.[2]
Referències
- ↑ .1972 per John Baylis, Steve Smith.La globalisació de la política mundial (3ª ed). Oxford. Oxford University Press. P.454-455
- ↑ 2,0 2,1 Nations, United. «Conferència de les Nacions Unides sobre el Mig Humà, Estocolm 1972 | Nacions Unides» (en es). United Nations. Consultat el 2022-06-05.
- ↑ Björn-Ona Linnér and Henrik Selin, The Thirty Year Quest for Sustainability: The Legacy of the 1972 UN Conference on the Human Environment, Ponència presentada en la Convenció Anual de l'Associació d'Estudis Internacionals, de Portland, Oregon, EE. UU., 25 de febrer - 01 de març 2003, com a part del panel "Institucions i producció de coneiximent per a la gobernanza ambiental" (co-autor Henrik Selin). p. 3
- ↑ «ONUDeclaració d'Estocolm». web. archive.org (2011-01-19). Archivat des de l'original, el 19 de giner de 2011. Consultat el 2022-06-05.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumbre de la Tierra de Estocolmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.