Cim de la Terra


Cim de la Terra (també coneguda com a Cim del Clima) és l'expressió que s'utilisa per a denominar les Conferències de Nacions Unides sobre el Mig ambient i el seu Desenroll, un tipo excepcional de trobada internacional entre caps d'Estat de tots els països del món, en la finalitat d'alcançar acorts sobre el mig ambient, desenroll, canvi climàtic, biodiversitat i atres temes relacionats.
El primer Cim del Clima es va realisar en Estocolm (Suècia), del 5 al 16 de juny de 1972. Vint anys despuix es va realisar la segona en Riu de Janeiro (Brasil), del 2 al 13 de juny de 1992. La tercera es va realisar en Johannesburgo (Suràfrica), del 23 d'agost al 5 de setembre del 2002. El quart cim es va reunir en juny de 2012 en Riu de Janeiro, baix la denominació de Conferència de Desenroll Sostenible.
Cim de la Terra d'Estocolm (1972)
- Artícul principal → Cim de la Terra d'Estocolm.
La Conferència de Nacions Unides sobre el Mig Humà (coneguda posteriorment com Cim de la Terra d'Estocolm) va ser una conferència internacional convocada per l'Organisació de Nacions Unides celebrada en Estocolm, Suècia entre el 5 i el 16 de juny de 1972. Va ser la primera gran conferència de l'ONU sobre qüestions ambientals internacionals, i va marcar un punt d'inflexió en el desenroll de la política internacional del mig ambient.[1] Varen assistir a ella representants de 113 Estats membres de les Nacions Unides, aixina com membres dels organismes especialisats de l'Organisació.
Cim de la Terra de Riu de Janeiro (1992)
- Artícul principal → Cim de la Terra de Riu de Janeiro.
En la Cim de la Terra de Riu de Janeiro, varen participar 172 governs, inclosos 108 caps d'Estat i de Govern. Uns 22.400 representants d'organisacions no governamentals (ONGs) varen atendre, junt a 2005 persones aproximadament en el Fòrum d'ONG que es va convocar paralelament i al que es va atribuir estatus consultiu. Els temes tractats incloïen:
- Escrutini sistemàtic de patrons de producció — especialment de la producció de components tòxics com el plom en la gasolina i els residus contaminants.
- Fonts alternatives d'energia per a l'us de combustibles fòssils, vinculats al canvi climàtic global.
- Respal al transport públic per a reduir les emissions dels vehículs, la congestió en les ciutats i els problemes de salut causat per la polució.
- La creixent escassea d'aigua.
Els principals guanys de la Conferència varen ser el Conveni sobre la Diversitat Biològica i la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que més vesprada duria al Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic i al Acort de París.
Documents del Cim de la Terra de Riu de Janeiro
Els documents resultants dels cims de la Terra són els següents:
- Declaració de Riu sobre el Mig ambient i el Desenroll[2]
- Programa 21[3][4]
- Conveni sobre la Diversitat Biològica[5]
- Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic
- Principis relatius als Boscs
- Al mateix temps, es varen iniciar negociacions con miras a una Convenció de Lluita contra la Desertificació, que va quedar oberta a la firma en octubre de 1994 i va entrar en vigor en decembre de 1996.[6]
Referències
- ↑ John Baylis, Steve Smith. 2005. La globalisació de la política mundial (3ª ed). Oxford. Oxford University Press. P.454-455
- ↑ «Rio Declaration on Environment and Development». Archivat des de l'original, el 2 d'abril de 2003. Consultat el 4 d'agost de 2014.
- ↑ Agenda 21, ONU - en un.org
- ↑ Agenda 21 en habitat. igc.org.
- Archivat el 30 de juliol de 2014 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Convention on Biological Diversity
- ↑ Cim per a la Terra + 5: Document d'Antecedents.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cumbre de la Tierra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.