Acort de París

Archiu:ParisAgreement.svg

Acort de París

El Acort de París és un acort dins del marc de la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que establix mides per a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul (GEI). L'acort busca mantindre l'aument de la temperatura global promig per baix dels 2 °C per damunt dels nivells preindustriales, i perseguir esforços per a llimitar l'aument a 1.5 °C, reconeixent que açò reduiria significativament els riscs i efectes del canvi climàtic.

L'acort establix que açò deuria ser conseguit per mig de la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul tan pronte com siga possible. També propon aumentar l'habilitat de les parts de l'acort per a establir mides de mitigació, adaptació i resiliencia al canvi climàtic, i generar fluix financers per a conseguir la reducció d'emissions i el desenroll resistent a los efectos de el canvi climàtic.

La aplicabilidad de l'Acort va començar en 2020, despuix de la finalisació de la vigència del Protocol de Kyoto. L'acort va ser negociat durant la XXI Conferència sobre Canvi Climàtic (COP 21) pels 195 països membres, adoptat el 12 de decembre de 2015 i obert per a firma el 22 d'abril de 2016 per a celebrar el Dia de la Terra. Fins al 3 de novembre de 2016, este instrument internacional havia segut firmat per 97 parts, la qual cosa comprén 96 països firmants individualment i l'Unió Europea, la qual va ratificar l'acort el 5 d'octubre de 2016. D'esta manera, es va complir la condició per a l'entrada en vigor de l'acort (Artícul 21,1) en ser ratificat per més de 55 parts, que sumen més del 55 % de les emissions globals de gasos d'efecte hivernàcul.

El cap de la Conferència de París, el ministre d'Assunts Exteriors de França, Laurent Fabius, va dir que este «ambiciós i balancejat» pla és un «punt decisiu històric» en l'objectiu de reduir el calfament global.

L'1 de juny de 2017, el president Donald Trump va anunciar la retirada d'Estats Units d'este acort, donades les seues promeses de campanya en pro dels interessos econòmics de la nació. Tots els demés països del món varen reiterar el seu compromís i varen comunicar que no s'anaven a retirar de l'acort encara que Estats Units ho fera. Els països llatinoamericans que més s'havien involucrat en la consecució dels objectius fixats en l'acort varen expressar la seua preocupació per la reducció de transferència de tecnologia i finançació internacional que supondria la retirada d'Estats Units per al seu procés de transició energètica.

Joe Biden, en el seu primer dia en el càrrec, va firmar órdens eixecutives en la que es reincorpora a l'Acort Climàtic de París, que es va fer oficial el 19 de febrer de 2021. No obstant, en l'actual i segona administració de Donald Trump de 2025, Estats Units torna a retirar-se de l'acort.

Objectiu

Conforme al propi text de l'instrument internacional, tal com s'enumera en el seu Artícul 2, l'acort té com a objectiu reforçar la resposta mundial a l'amenaça del canvi climàtic, en el context del desenroll sostenible i dels esforços per erradicar la pobrea per ad açò determina tres accions concretes:

Contingut

Contribucions nacionals previstes

Archiu:CAPS 18 emission pie chart.svg

Emissions globals de diòxit de carbono per jurisdicció. *EEE es referix al Espai Econòmic Europeu (EEE) i a l'Unió Europea

Les contribucions que cada país individual pot establir per a conseguir l'objectiu global estan determinades per tots els països individualment i es denominen contribucions previstes determinades a nivell nacional (Nationally determined contributions, NDCs). L'artícul 3 requerix que siguen «ambicioses», «que representen un progrés a lo llarc del temps» i s'establixquen «per a conseguir el propòsit d'este Acort». Les contribucions deurien tindre un informe cada cinc anys i estar registrades per la Secretaria de les UNFCCC. Cada progrés deuria ser més ambiciós que el previ, conegut com el principi de «progressió». Els països poden cooperar i posar en comú les seues contribucions determinades a escala nacional. Les contribucions determinades a nivell nacional compromeses durant la conferència de Canvi Climàtic de 2015 servixen —a menos que es conseguixquen d'una atra manera— com la contribució inicial a escala nacional.

El nivell de les Contribucions Previstes Determinades a Nivell Nacional (INCD) que s'establix per a cada país definirà els objectius de cada país. No obstant, les contribucions no són obligacions similars a la llegislació internacional, ni tenen la especificidad de caràcter normatiu, o llenguage obligatori necessari per a crear normes que cal complir. Ademés, no hi haurà mecanisme per a forçar a un país a establir un objectiu en la seua Contribució determinada a escala nacional per a una data concreta, ni l'eixecució si l'objectiu establit no s'alcança. Hi haurà solament un sistema «nomene i deshonra» o com János Pásztor, el secretari general assistent de ONU en canvi climàtic va dir en la cadena televisiva nortamericana CBS News, un pla «nomene i estímul».^{cita requerida} Segons dispon l'Acort no hi ha conseqüències si els països no alcancen els seus compromisos, la conclusió en este punt és fràgil.

Balanç mundial

Artícul principal → Balanç mundial.

El balanç mundial va començar en un «diàlec facilitador» en 2018. En esta convocatòria, les parts varen evaluar cóm les seues primeres NDC es comparaven en l'objectiu més propenc d'alcançar un pico d'emissions globals i en l'objectiu a llarc determini de conseguir zero emissions netes per a la segona mitat d'este sigle.

L'implementació de l'acort per tots els països membres en conjunt serà evaluada cada 5 anys, en la primera evaluació en 2023. El resultat s'utilisarà com insumo para noves contribucions determinades a nivell nacional dels Estats membres. El balanç no consistirà en contribucions o guanys de països individuals, sino en un anàlisis colectiu de lo que s'ha conseguit i quin més es necessita fer.

El balanç funciona com a part de l'esforç de l'Acort de París per a crear un aument en l'ambició de les retallades d'emissions. Degut a que els analistes varen acordar en 2014 que les NDC no llimitarien l'aument de temperatures per baix de 2 °C, el balanç mundial torna a reunir a les parts per a evaluar cóm deuen evolucionar les seues noves NDC per a que reflectixquen contínuament la «major ambició possible» d'un país.

Si be aumentar l'ambició de les NDC és un dels objectius principals del balanç mundial, el balanç evalua els esforços més allà de la mitigació. Les revisions quinquenal també evaluaran l'adaptació, els recaptes de financiamiento climàtic i el desenroll i la transferència de tecnologia.

En abril de 2020, un estudi preliminar publicat en Nature Communications va aplegar a una série de conclusions que impacta sobre l'anàlisis del balanç mundial. Sobre la base d'una base de senyes de polítiques públiques i un anàlisis d'escenaris de models múltiples, els autors varen demostrar que l'implementació de les polítiques actuals deixa una brecha d'emissió mija de 22,4 a 28,2 GtCO2eq per a 2030 en les vies òptimes per a implementar els objectius de nivells inferiors de 2 °C i 1,5 °C de París. Si les Contribucions Determinades a Nivell Nacional s'implementaren en la seua totalitat, esta brecha es reduiria en un terç. Es va trobar que els països evaluats no varen conseguir les seues contribucions promeses en les polítiques implementades (brecha d'implementació), o tenien una brecha en les ambicions en camins òptims molt per baix de 2 °C. L'estudi va mostrar que tots els països necessitarien accelerar l'implementació de polítiques per a tecnologies renovables, mentres que les millores en l'eficiència són especialment importants en els països en desenroll i els països que depenen dels combustibles fòssils.

Estructura

L'Acort de París té una estructura «d'avall cap a dalt» en contrast en la majoria dels tractats de dret ambiental internacional, que són «de dalt cap a avall», caracterisats per estàndarts i objectius establits internacionalment per a que els estats els implementen. A diferència del seu predecessor, el Protocol de Kyoto, que establix metes de compromís que tenen força llegal, l'Acort de París, en el seu émfasis en la construcció de consens, permet metes voluntàries i determinades a nivell nacional. Per lo tant, els objectius climàtics específics es fomenten políticament, en lloc de vincular-se llegalment. Solament els processos que rigen la presentació d'informes i la revisió d'estos objectius són obligatoris en virtut del dret internacional.

Una atra diferència clau entre l'Acort de París i el Protocol de Kyoto són els seus alcanç. Si ben el Protocol de Kyoto diferenciava entre països de l'Anex 1 i països no inclosos en l'Anex 1, este forcall es difumina en l'Acort de París, ya que totes les parts deuran presentar plans de reducció d'emissions. Si ben l'Acort de París encara emfatisa el principi de «Responsabilitat comuna pero diferenciada i capacitats respectives» (entés com el reconeiximent de que diferents nacions tenen diferents capacitats i deures per a l'acció climàtica), no establix una divisió específica entre nacions desenrollades i en desenroll. Per lo tant, els negociadors tindran que seguir abordant este tema en futures rondes de negociació, encara que la discussió sobre la diferenciació puga adquirir una nova dinàmica.

Perspectiva de gènero i drets humans

L'Acort de París incorpora el reconeiximent dels drets humans i la perspectiva de gènero. A diferència de la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l'Acort de París menciona explícitament la perspectiva de gènero, com a part dels esforços per a alvançar cap a la transversalización de gènero, la justícia intergeneracional i el reconeiximent de les comunitats indígenes i vulnerables. L'Acort de París incorpora estes referències no solament en el contingut de l'acort, sino en els seus anàlisis, plans i perspectives. L'Acort reconeix ademés el rol de les comunitats locals i indígenes i la necessitat de redoblar els esforços dirigits a eixes comunitats. En el seu preàmbul, l'Acort reconeix que:

...el canvi climàtic és un problema de tota la humanitat i que, en adoptar mides per a fer-li front, les Parts deurien respectar, promoure i tindre en conte les seues respectives obligacions relatives als drets humans, el dret a la salut, els drets dels pobles indígenes, les comunitats locals, els migrants, els chiquets, les persones en discapacitat i les persones en situacions vulnerables i el dret al desenroll, aixina com l'igualtat de gènero, el empoderamiento de la dòna i l'equitat intergeneracional.

Preàmbul. Acort de París. Nacions Unides.

Ademés, l'Acort reconeix la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènero interseccional en els plans d'adaptació i mitigació, en l'artícul 7, incís 5:

Les Parts reconeixen que la llabor d'adaptació deuria portar-se a terme per mig d'un enfocament que deixe el control en mans dels països, responga a les qüestions de gènero i siga participatiu i del tot transparent, prenent en consideració als grups, comunitats i ecosistemes vulnerables, i que dita llabor deuria basar-se i inspirar-se en la millor informació científica disponible i, quan corresponga, en els coneiximents tradicionals, els coneiximents dels pobles indígenes i els sistemes de coneiximents locals, con miras a integrar l'adaptació en les polítiques i mides socioeconòmiques i ambientals pertinents, quan siga el cas.

Artícul 7. Acort de París. Nacions Unides.

La majoria dels països han incorporat alguna dimensió de gènero en els borradors de les seues respectives contribucions determinades a nivell nacional com a part dels plans per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul, adaptació i mitigació al canvi climàtic.