Contribució Determinada a Nivell Nacional
Les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC, per les seues sigles en anglés) són reduccions previstes de les emissions de gasos d'efecte hivernàcul en virtut de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).
Les contribucions determinades a nivell nacional són una série de mides i accions que els països que són part del Acort de París planegen realisar per a reduir les seues emissions de gasos d'efecte hivernàcul i adaptar-se al canvi climàtic.[1]
Segons l'Acort de París, els països firmants deuen esbossar i comunicar les seues accions climàtiques. Els països que varen firmar la CMNUCC devien presentar les seues NDC previstes en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2013 celebrada en Varsòvia, Polònia, en novembre de 2013.[2][3] Les contribucions previstes es varen determinar sense perjuí de la naturalea jurídica de les contribucions. El terme va ser concebut com un compromís entre "llimitació quantificada d'emissions i objectiu de reducció" (QUELRO) i "accions de mitigació apropiades a nivell nacional" (NAMA) que el Protocol de Kyoto va utilisar per a descriure les diferents obligacions llegals dels països desenrollats i en desenroll.
Les NDC deuen actualisar-se i presentar-se cada cinc anys. Totes les primeres NDC dels països firmants de l'Acort de París deuen ser presentades en 2020. Els països firmants també tenien la possibilitat de presentar les seues primeres NDC previstes al moment de ratificar l'Acort.
Processe
Les NDC combinen el sistema de decisió de "dalt cap a avall". A través d'este mecanisme, els països presenten els seus acorts en el context de les seues pròpies circumstàncies, capacitats i prioritats nacionals, en l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul a nivells suficients que permeten evitar un increment de la temperatura global major a 2 °C.[4]
Les NDC contenen mides preses orientades cap a la reducció d'emissions, mides de mitigació del canvi climàtic i mides d'adaptació. Estes NDC també especifiquen el tipo de respal que necessita el país per a estes mides, i les contribucions pròpies que aportarà el país.
Despuix de la presentació inicial del primer borrador de les NDC en març de 2015, va seguir una fase d'evaluació per a revisar l'impacte de les NDC presentades abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2015.[4]
Presentació de les NDC
Una investigació publicada per NewClimate Institute per a la CMNUCC i el PNUD va concloure que, en març de 2015, un terç dels 81 països enquestats encara no havien començat el seu NDC. Aproximadament un atre terç havia iniciat el debat nacional, pero no havia passat a la fase de disseny tècnic. Les ambicions de presentació varien geogràficament; per eixemple, els països africans a sovint varen informar que anaven a presentar els seus NDC en les últimes dates planificades.[5]
El 27 de febrer de 2015, Suïssa es va convertir en el primer país en presentar el seu NDC.[6] Suïssa va dir que havia experimentat un aument de temperatura d'1,75 °C des de 1864 i tenia com a objectiu reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul en un 50% per a 2030.[7]
Índia va presentar el seu NDC a la CMNUCC en octubre de 2015, comprometent-se a reduir l'intensitat de les emissions per unitat de PBI entre un 33% i un 35% per a 2030 des dels nivells de 2005.[8] En la seua presentació, Índia va escriure que necessita "a lo manco USD 2,5 billons" per a conseguir els seus objectius 2015-2030, i que els seus "necessitats de finançació climàtica internacional" seran la diferència sobre "lo que pot estar disponible de fonts nacionals".[9] Açò vol dir que els objectius del seu NDC està subjecte a que els països desenrollats faciliten finançació.[3]
China, un dels països que més contribuïx globalment a les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, va apuntar a una reducció del 60-65% en les emissions de gasos d'efecte hivernàcul per unitat de PBI per a 2030. Estats Units va apuntar a una reducció del 26-28% per a 2025, i l'Unió Europea tenia com a objectiu una reducció del 40% en comparació a 1990, per a 2030.[10] L'UE va ser criticada per membres de la societat civil alegant que el seu objectiu de reducció d'emissions del 40% no és lo suficientment ambiciós.[7]
Abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2015, es va preparar un informe de síntesis que va evaluar l'impacte de tots els borradors de les NDC en relació en les expectatives de calfament global. Açò va analisar l'impacte de les NDC presentades per a 147 països, que varen representar en 2010 el 80% de les emissions globals totals. L'informe va concloure que si es compliren les NDC, es reduiria l'aument de les emissions del 24% entre 1990 i 2010 a un aument entre 2010 i 2030 d'entre el 11% i el 23%. No obstant, les emissions fins a 2030 ascendirien al 75% de les emissions totals que foren consistents en llimitar el calfament global a l'objectiu de 2 °C. Per lo tant, es necessitaria una reducció molt major despuix de 2030 per a alcançar este objectiu.[11]
Referències
- ↑ «Contribucions determinades a nivell nacional (NDC)». Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Consultat el 2020-11-21.
- ↑ «adopted by the Conference of the Parties of the UN Framework Convention on Climate Change at its nineteenth session». United Nations (2014-01-31). Consultat el 2015-12-15.
- ↑ 3,0 3,1 «INDC - Climate Policy Observer» (en en-us). Climate Policy Observer. Archivat des de l'original, el 2017-02-11. Consultat el 2015-12-15.
- ↑ 4,0 4,1 «What is an INDC?». World Resources Institute (2014-10-17). Consultat el 2015-03-22.
- ↑ «Second wave of climate change proposals (INDCs) expected in September after a first wave in March». newclimate.org (2015-03-05). Consultat el 2015-03-22.
- ↑ «INDC - Submissions». www4. unfccc. int. Consultat el 2015-03-22.
- ↑ 7,0 7,1 «Switzerland, EU llaure the first to submit 'Intended Nationally Determined Contributions'». downtoearth.org. in. Consultat el 2015-03-22.
- ↑ «Índia to cut emissions intensity», The Hindu, 2015-10-03. Consultat el 2015-10-03 (en en-in).
- ↑ «ÍNDIA'S INTENDED NATIONALLY DETERMINED CONTRIBUTION». United Nations FCCC.
- ↑ «SUBMISSION BY LATVIA AND THE EUROPEAN COMMISSION ON BEHALF OF THE EUROPEAN UNION AND ITS MEMBER STATES» (en en-us). Consultat el 2016-04-22.
- ↑ «UNFCCC: INDCs to slow down emissions' growth but more action needed - Climate Policy Observer» (en en-us). Climate Policy Observer. Consultat el 2015-12-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contribución Determinada a Nivel Nacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.