Espai Econòmic Europeu
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
El Espai Econòmic Europeu (EEE) és un acort format entre l'Unió Europea i els països membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), en l'objectiu de permetre la participació als països de la AELC en el Mercat Únic de l'Unió Europea, sense tindre que adherir-se a l'UE. Va ser instaurat l'1 de giner de 1994 éxitosamente entre l'UE i la AELC, llevat Suïssa.
Gran part de la llegislació de l'UE sobre el Mercat Únic també té efecte i jurisdicció en Noruega, Islàndia i Liechtenstein, ya que és necessari per al correcte funcionament del EEE. Queda exclós de l'acort l'Unió Aduanero, per tant Noruega, Islàndia i Liechtenstein seguixen pagant els aranzel i atres controls aduanero.
Orígens
[editar | editar còdic]A finals de la década de 1980, els Estats membres de la AELC, liderats per Suècia, varen començar a estudiar les opcions per a adherir-se a la llavors existent Comunitat Econòmica Europea (CEE), precursora de l'Unió Europea (UE). Les raons identificades per a això són múltiples. Molts autors citen com a motiu principal la recessió econòmica de principis de la década de 1980 i la posterior adopció per part de la CEE de la «Agenda Europa 1992». Des d'una perspectiva lliberal intergubernamentalista, estos autors sostenen que les grans empreses multinacionals dels països de la AELC, especialment Suècia, varen pressionar per a que s'adheriren a la CEE baix l'amenaça de traslladar la seua producció a l'estranger. Atres autors senyalen el fi de la Guerra Freda, que va fer que l'adheriment a la CEE fora menys controvertida políticament per als països neutrals.[1]
Mentrestant, a Jacques Delors, que era president de la Comissió Europea en aquell moment, no li agradava l'idea de que la CEE s'ampliara en més Estats membres, ya que temia que això obstaculisara la capacitat de la Comunitat per a completar la reforma del mercat interior i establir l'unió monetària. En giner de 1989 va propondre un Espai Econòmic Europeu (EEE), que més vesprada va passar a denominar-se Espai Econòmic Europeu, tal i com es coneix hui en dia.[1]
No obstant, quan es va crear el EEE en 1994, varis acontenyiments varen socavar la seua credibilitat. En primer lloc, Suïssa va rebujar l'acort del EEE en un referèndum nacional celebrat el 6 de decembre de 1992, lo que va obstaculisar la plena integració de l'UE i la AELC en el EEE. Ademés, Àustria havia solicitat l'adheriment ple a la CEE en 1989, i entre 1991 i 1992 li varen seguir Finlàndia, Noruega, Suècia i Suïssa (l'adheriment de Noruega a l'UE va ser rebujada en un referèndum, i Suïssa va congelar la seua solicitut d'adheriment a l'UE despuix del rebuig de l'acort del EEE en un referèndum). La caiguda del Teló d'Acer va fer que l'UE es mostrara menys contrària a acceptar a estos països altament desenrollats com a Estats membres, ya que això aliviaria la pressió sobre el presupost de l'UE quan s'incorporaren els antics països socialistes d'Europa Central.[1]
Membres
[editar | editar còdic]Els membres de l'Associació són els 27 països integrants de l'UE i els membres de la AELC següents: Islàndia, Liechtenstein i Noruega.
Suïssa, com a membre de la AELC, va rebujar per un 49,7 % entrar a formar part de l'Espai Econòmic Europeu en el referèndum nacional celebrat el 6 de decembre de 1992 per lo que no va ratificar l'acort. Actualment les relacions d'eixe país en l'UE estan regides per un conjunt de tractats bilaterals.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
- Euro
- Eurozona
- Espai de Schengen
- Unió aduanero de l'Unió Europea
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espacio Económico Europeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.