Mercat Únic Europeu
El Mercat Únic Europeu,[1] és el mercat interior de l'Unió Europea a on circulen lliurement els bens, servicis, capitals, les persones i, en el seu interior, els ciutadans de l'Unió poden residir, treballar, estudiar o fer negocis en total llibertat.[2] És un dels instruments d'integració social i econòmica de l'Unió, del com deriven, entre uns atres, l'Unió Econòmica i Monetària. És part fonamental de l'economia de l'Unió Europea.
Els països membres de l'AELC (llevat Suïssa) participen en este mercat interior gràcies al Espai Econòmic Europeu (EEE), un acort comercial entre l'Unió Europea i els països de la AELC.
El mercat interior apareix mencionat en l'artícul 3.3 del Tractat de l'Unió Europea com un dels objectius que té que alcançar l'UE.
l'Unió adoptarà les mides destinades a establir el mercat interior i a garantisar el seu funcionament
Segons una estimació de 2019, gràcies al mercat únic, el PIB dels països membres és, en promig, un 9 % més alt de lo que seria si existiren restriccions aranzelàries i no aranzelàries.[3]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de l'Unió Europea.
Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.
Des de la creació, en 1951, de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA), germen de l'actual Unió Europea, el procés d'integració econòmica ha segut el motor principal entorn al que s'ha construït una progressiva integració política.
Concorde a la Declaració Schuman, hauria d'establir-se un espai de mercat comú entre França i Alemània, que implicara la lliure circulació de mercaderies, capitals i treballadors. No va ser casualitat que s'elegira el sector del carbó i de l'acer per a donar este primer pas, tenint en conte que la producció francoalemana es complementava, revestint el sector una especial importància en el context de la reconstrucció europea despuix de la Segona Guerra Mundial.
Per una atra part, l'experiment SECA es completava en dos principis fonamentals. Les creació d'institucions supranacionals (no merament intergovernamentals) per al control de la nova Comunitat; i l'obertura a l'adheriment d'atres països, ademés d'Alemània i França. Cal senyalar que a esta última crida respondrien Bèlgica, Holanda, Luxemburc i inclús Itàlia, pese a que era deficitària tant en la producció de carbó com en la producció d'acer.
Tractat de la Comunitat Econòmica Europea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea.
No obstant, la pretensió d'establir un mercat comú més allà del sector del carbó i de l'acer hauria d'esperar fins a 1957, data en la que es firmen els Tractats de Roma, pels que s'establix la Comunitat Econòmica Europea (ademés de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica).
El nou Tractat de la comunitat Econòmica Europea ya assentava en claritat les quatre bases del mercat interior europeu. Junt en les mencionades llibertats de circulació de mercaderies, treballadors i capitals, que arreplegava la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer; la Comunitat Econòmica Europea arreplega la lliure circulació de servicis, tancant aixina el círcul de les conegudes "Quatre Llibertats Fonamentals".
No obstant, no cal confondre les pretensions i objectius dels Tractats constitutius, en l'alcanç real a l'hora d'alcançar un verdader mercat intern, lliure de traves, entre els països membres.
Acta Única Europea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Acta Única Europea.
La paulatina consecució d'un mercat interior europeu va dur a incloure en l'Acta Única Europea, de 1986, una menció a la data en la que es deuria alcançar dit objectiu.
cal senyalar que de les Quatre Llibertats, solament s'alcançarien satisfactòriament les relatives a la lliure circulació de treballadors, mercaderies i capitals. La teòrica lliure prestació de servicis oferia, no obstant, atres problemes d'aplicació pràctica.
Tractat de l'Unió Europea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tractat de l'Unió Europea.
L'establiment de l'Unió Europea, en 1992, supondria un abans i un despuix per al mercat interior, que deixava de ser un objectiu en sí, per a ser part de la cridada Unió Econòmica i Monetària, procés d'integració més ampli que hauria de culminar en l'establiment d'una moneda única.
La consecució del mercat interior es donava per alcançada, sense perjuí de les deficiències que encara haurien de ser subsanades en posterioritat, especialment sobre l'eliminació de barreres, tant jurídiques com a socials, que afectaven a la llibertat de prestació de servicis.
Tractat de Ámsterdam
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tractat de Ámsterdam.
Aplegats a 1997, el Tractat de Ámsterdam modificaria certes parts del Tractat de l'Unió Europea, relatives al mercat interior. No obstant, les alteracions afectaven més a la forma que al fondo, de manera que bàsicament se simplificava el text per mig de l'eliminació de disposicions transitòries que ya carien de sentit.
En 2001, es firmaria el Tractat de Niza, que essencialment es va dedicar a ajustar les Institucions de l'Unió, i que va tindre escassa rellevància per als principis del mercat interior. Per una atra part, en 2004 es produïx el fallanc Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa, aixina com l'aprovació de l'importantíssima Directiva Bolkestein.
També coneguda com a Directiva de Servicis, la Directiva Bolkestein pretenia profundisar en el mercat comú de servicis, àmpliament travat pels condicionants llegals i socials inherents a este importantíssim sector econòmic.
Aixina que, la Directiva busca alcançar un marc de no discriminació per nacionalitat, de seguritat jurídica i de simplificació administrativa, de cara a facilitar l'establiment dels prestadors de servicis en atres països membres.
Tractat de Lisboa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tractat de Lisboa.
Despuix de la firma del Tractat de Lisboa, en 2007, es produïxen llaugeres modificacions relatives a la denominació dels Tractats i Institucions.
Junt en dits retocs formals, el Tractat de Lisboa establix tres classes de matèries en les que poden intervindre les Institucions de l'Unió Europea: Les de competència exclusiva de l'UE, les de competència compartida en els països membres, i les de competència dels països membres en respal de l'UE.
D'esta manera, respecte al mercat interior, seran competència exclusiva de l'Unió Europea, no podent intervindre els Estats, les matèries referents a unió aduanero; establiment de les normes sobre competència necessàries per al funcionament del mercat interior; política monetària de la eurozona; i política comercial comuna.
Per una atra part, sense perjuí de les competències exclusives, s'atribuïx una competència compartida residual en tot lo relatiu al mercat interior. Aixina, la regulació del mercat interior solament correspondrà als Estats membres en els aspectes en que no existixca regulació comunitària.
Elements
[editar | editar còdic]El mercat interior pretén ser un espai lliure de fronteres i barreres entre els distints Estats. A tal efecte, el sistema descansa sobre una série d'elements bàsics, configuradors d'un marc jurídic que faça possible l'efectiva realisació d'un mercat interior.
Entre eixos elements, cal destacar lo que la doctrina tradicionalment ha denominat "Quatre Llibertats Fonamentals", integrades per la lliure circulació de mercaderies, treballadors, servicis i capitals. En relació en dites llibertats, els Tractats varen distinguir el cridat dret d'establiment.
Igualment, el mercat interior es recolza sobre les polítiques comunes, entre les que es pot destacar la política de transports; de competència; d'agricultura i peixca; i la política comercial comuna.
Quatre Llibertats
[editar | editar còdic]Les Quatre Llibertats Fonamentals comprenen, en primer lloc, la cridada unió aduanero, és dir, la lliure circulació de mercaderies dins del mercat interior. Junt en esta primera llibertat, potser la més important de totes, s'inclouen atres tres, a saber, la lliure circulació de treballadors, de servicis i de capitals.[4]
Dites Llibertats són definides de forma negativa pel Tractat de Funcionament de l'Unió Europea, és dir, són conceptuadas sobre la base de la prohibició de restringir la seua lliure circulació.
Lliure circulació de mercaderies
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliure circulació de mercaderies (Unió Europea).
La lliure circulació de mercaderies supon l'establiment d'una unió aduanero que comprendrà la totalitat dels intercanvis de mercaderies i que implicarà la prohibició, entre els Estats membres, dels drets d'aduana d'importació i exportació. En igual sentit, s'establix l'adopció d'un aranzel aduanero comú en les seues relacions en tercers països.[5] Des de l'1 de giner de 1993, es va suprimir el Document Únic Administratiu (DUA), en caràcter general, per als intercanvis intracomunitario.
Lliure circulació de treballadors
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliure circulació de treballadors (Unió Europea).
La lliure circulació de treballadors s'establix en l'artícul 45.1 del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea. Es prohibix taxativamente la discriminació per raó de nacionalitat sobre l'ocupació, la retribució i les demés condicions de treball,[6] establint-se expressament els drets de desplaçament, residència i permanència dels treballadors comunitaris,[7] i excloent de dita regulació als empleats de les Administracions Públiques.[8]
Lliure circulació de servicis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliure circulació de servicis (Unió Europea).
La lliure circulació de servicis és definida en el Tractat de Funcionament de l'Unió Europea. D'esta manera, el reconeiximent de dita llibertat es realisa per mig de l'exclusió de les restriccions a la lliure prestació de servicis dins de l'Unió per als nacionals dels Estats membres establits en un Estat membre que no siga el del destinatari de la prestació.[9]
Aixina que, la lliure circulació de servicis inclou dos supòsits essencials. El primer, relatiu a la prestació d'un servici en el país d'establiment del prestador, el destinatari del qual no és nacional de dit país, sino d'un atre Estat membre. I el segon, referent a la prestació d'un servici en un país distint a aquell en que estiga establit el prestador. En tal cas, el prestador no estarà obligat a eixercir el seu dret d'establiment en el país membre per a poder prestar el servici, bastant en complir les mateixes condicions que el país membre receptor del servici impon als seus nacionals.[10]
Lliure circulació de capitals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliure circulació de capitals (Unió Europea).
La lliure circulació de capitals és definida pel Tractat de Funcionament de l'Unió Europea. De forma paralela, es menciona la lliure circulació de pagaments, que donada la seua naturalea, rep idèntica regulació que la de capitals.
Aixina que, per norma general es prohibix qualsevol restricció als moviments de pagaments i capitals, tant entre Estats membres, com entre països extracomunitaris i Estats membres.[11]
Es contemplen, no obstant, algunes excepcions a la prohibició de restringir els moviments de pagaments i capitals. En primer lloc, subsistixen les restriccions anteriors al 31 de decembre de 1993, existents entre països extracomunitaris i Estats membres, i relatives a inversions directes, incloses les inmobiliàries, l'establiment, la prestació de servicis financers o l'admissió de valors en els mercats de capitals.[12]
També cal destacar el supòsit en que el Consell decidix, per unanimitat, retrocedir en la lliberalisació dels moviments de capitals entre tercers països i Estats membres. Dit acte s'adoptarà per mig d'un procediment llegislatiu especial, que inclou la consulta al Parlament Europeu.[13]
Dret d'establiment
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dret d'establiment (Unió Europea).
De la mateixa manera que les Quatre Llibertats, el dret d'establiment dels nacionals d'un Estat membre sobre el territori d'un atre Estat membre distint és definit de forma negativa, és dir, prohibint les restriccions que pogueren impedir-ho o obstaculisar-ho.
No obstant, junt en eixa definició negativa, el Tractat de Funcionament de l'Unió Europea inclou una definició positiva, afirmant que el dret d'establiment comprén l'accés a les activitats no assalariades i el seu eixercici, aixina com la constitució i gestió d'empreses. En tot cas, hauran de subjectar-se a les condicions que el país d'establiment imponga als seus propis nacionals.[14]
Política comercial comuna
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Política comercial comuna.
L'establiment d'una política comercial comuna és la conseqüència llògica de la posada en pràctica d'una unió aduanero. Al no existir barreres comercials entre els Estats membres, la regulació dels intercanvis comercials en països extracomunitaris ha de ser uniforme.
Aixina mateix, la competència per a establir la política comercial comuna recaurà en exclusiva sobre les, dins del marc dels principis i objectius de l'acció exterior de l'Unió.[15]
El Tractat de Funcionament de l'Unió Europea inclou expressament, dins del concepte de política comercial, els següents suposts:[15]
- Les modificacions aranzelàries.
- La celebració d'acorts aranzelaris i comercials relatius als intercanvis de mercaderies i de servicis.
- Els aspectes comercials de la propietat intelectual i industrial.
- Les inversions estrangeres directes.
- La uniformización de les mides de lliberalisació.
- La política d'exportació.
- Les mides de protecció comercial, especialment dumping i subvencions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mercat Únic Europeu | Europarl. eu Parlament Europeu».
- ↑ «Mercat interior». europa. eu. Consultat el 9 de maig de 2010.
- ↑ in ’t Veld, Jan. “The economic benefits of the EU Single Market in goods and services”. Journal of Policy Modeling 41 (5): 803–818. doi:.
- ↑ Art. 23.2 TFUE
- ↑ Art. 28.1 TFUE
- ↑ Art. 45.2 TFUE
- ↑ Art. 45.3 TFUE
- ↑ Art. 45.4 TFUE
- ↑ Art. 56 TFUE
- ↑ Art. 57 p.3º TFUE
- ↑ Art. 63 TFUE
- ↑ Art. 64.1 TFUE
- ↑ Art. 64.3 TFUE
- ↑ Art. 49 TFUE
- ↑ 15,0 15,1 Art. 207.1 TFUE
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mercado Único Europeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.