Ciutadania europea

Erro al crear miniatura:

Ciutadans en la bandera europea

Erro al crear miniatura:

Passaport italià a on es veu "Unió Europea" just damunt de "República Italiana" (tots els passaports de l'Unió tenen el mateix esquema com este)

És ciutadà de l'Unió Europea, també cridat ciutadà de l'Unió o ciutadà europeu, tota persona que ostente la nacionalitat d'un Estat membre de l'Unió Europea. La ciutadania de l'Unió, per tant, s'unix a la ciutadania nacional sense substituir-la. El ciutadà goja d'un conjunt de drets, a canvi, este estarà subjecte també a una série d'obligacions i deures que l'Unió li imponga.

La ciutadania de l'Unió va ser creada pel Tractat de Maastricht en 1992. Figura en la Part 2 (artículs 18 a 25) del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea i en el Capítul V (artículs 39 a 46) de la Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea (els drets en este últim text en sí mateixa són tots drets del ciutadà, encara que no estiguen en el Capítul V) .

Art 20.1 i 9 del TFUE i del TUE, respectivament;
La ciutadania de l'Unió s'afig a la ciutadania nacional sense substituir-la.

Història

El concepte de ciutadania europea està necessàriament unit al proyecte de construcció de l'Unió Europea i necessita d'una identitat europea que fins ara no ha existit. Els inicis de l'Unió Europea estan en els acorts econòmics que pretenien alluntar la possibilitat d'una nova guerra, pero, en figures com Jean Monnet, es va mamprendre un procés en un objectiu real d'integració que aspirava a ser definitiu. Les crítiques a eixe procés, considerat per molts elitiste i burocràtic, no impedix que la institucionalización del concepte de Ciutadania Europea en el Tractat de l'Unió Europea siga una fita.

De fet la plasmació de la ciutadania europea ha supost un pas en la convergència política i jurídica d'Europa. Té les següents característiques: és una ciutadania que desborda les fronteres nacionals, en vínculs dèbils, de caràcter estrictament jurídic —ya que els ciutadans europeus són ciutadans d'algun dels Estats de l'Unió Europea—, de caràcter inactiu i instrumental. El fracàs en l'aprovació de la Constitució Europea va supondre un fre a una millor institucionalización de la ciutadania europea., que s'ha salvat en part despuix de l'aprovació del Tractat de Lisboa.

A pesar dels problemes, tant el procés de la seua construcció com la seua plasmació es consideren com el gran referent i paradigma de la ciutadania cosmopolita en el sentit de ser una ciutadania posnacional, vinculada a valors universals com els drets humans i per tant extensible a tot el món.

Drets del ciutadà

Artícul principal → Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea.

L'importància de la ciutadania de l'Unió radica en el fet de que els seus ciutadans gogen de drets autèntics a l'ampar del Dret de l'Unió Europea. Els drets principals que conferix la ciutadania segons el Tractat de Funcionament i a la Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea són els següents:

• Dret a circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres;
• Dret a treballar lliurement en el territori dels Estats membres
• Dret a estudiar de manera gratuïta en els Estats membres
• Dret a ocupar un càrrec públic en ents de l'administració comunitària com el Banc Central Europeu.
• Dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i municipals de l'Estat membre en el que residixca;
• Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars d'Estats membres distints del seu;
• Dret de petició davant el Parlament Europeu;
• Dret a accedir als documents de les institucions, òrguens i organismes de l'Unió;
• Dret a dirigir-se al Defensor del Poble Europeu.

Alguns dels drets “més visibles” d'eixa ciutadania solament es gogen en desplaçar-se fora de l'Estat del que s'és nacional: participació en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions municipals de l'Estat Membre en el que residixquen; acollir-se a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars en el territori d'un tercer país en el que no estiga representat l'Estat Membre del que siguen nacionals o pel fet de circular i residir lliurement en el territori dels Estats membres.

L. M. Dèu Picazo afirma per això que es corre el risc “de que la ciutadania europea siga vista com un atribut dels europeus cosmopolites en quant contraposts als europeus provincianos”.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
• Acort de Schengen
• Assunts institucionals i política en l'Unió Europea
• Demografia de l'Unió Europea
• Migració en l'Unió Europea
• Passaports de l'Unió Europea
• Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa
• Anex:Personages clau de l'Unió Europea

Bibliografia

• Preuß, Ulrich K. "Reflexions preliminars sobre el concepte de ciutadania europea", en 'Revista Internacional de Filosofia Política', n.º 5, 1995, págs. 5-20.
• Andrés Sants, Francisco J.: Ciutadania europea i ciutadania cosmopolita. Convergència i divergències, en 'Quaderns electrònics de Filosofia del Dret'. Universitat de Valéncia. n.º 15, 2007, ISSN 1138-9877
• Lucas, Javier de: Identitat i constitució europea. ¿És l'identitat europea la clau del proyecte europeu?, en 'Quaderns electrònics de Filosofia del Dret'. Universitat de Valéncia. n.º 8, 2003, ISSN 1138-9877