Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea
La Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea és un document en el que s'arrepleguen tots els drets civils, polítics, jurídics, socials i econòmics que els habitants i ciutadans de l'Unió Europea gogen.[1] Va ser proclamada pel Parlament Europeu, el Consell i la Comissió el 7 de decembre del 2000 en Niça.[2] És un dels quatre Tractats constitutius de l'Unió Europea.
Els drets consagrats en este text són la dignitat, la llibertat, l'igualtat, la solidaritat, la ciutadania i la justícia,[3] els quals ya s'arrepleguen en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans, en la Carta Social Europea del Consell d'Europa, en la Carta Comunitària dels Drets Socials Fonamentals dels Treballadors, i a la seua volta en les pròpies constitucions dels Estats membres de l'Unió, aixina com en atres convenis internacionals que han firmat els Estats de l'Unió Europea.
Una versió revisada de la Carta va ser proclamada el 12 de decembre de 2007 en Estrasburc, abans de la firma del Tractat de Lisboa; una volta ratificat est, fa la Carta llegalment vinculant per a tots els països en excepcions per a Polònia i el Regne Unit. La versió actualisada de la Carta va ser firmada pel president del Parlament Europeu Hans-Gert Poettering, el president de la Comissió Europea José Manuel Barroso i el primer ministre portugués José Sócrates, president del Consell Europeu llavors.[4]
La carta no forma part del Tractat de Lisboa (estava previst que formara part de la Constitució Europea, pero al no aprovar-se esta, es va modificar la previsió), pero per la remissió en l'artícul 6 del Tractat de l'Unió Europea despuix de la reforma de Lisboa es fa vinculant per a tots els Estats.
Ademés de la Carta pròpiament dita, la Convenció que la va elaborar va redactar també unes «explicacions» que detallen l'orige de cada precepte, i servixen com a guia per a l'interpretació de la mateixa.[5]
Per primera volta, s'han reunit en un únic document tots els drets que fins ara es repartien en distints instruments llegislatius com les llegislacions nacionals i els convenis internacionals del Consell d'Europa, de les Nacions Unides i de l'Organisació Internacional del Treball. En donar visibilitat i claritat als drets fonamentals, la Carta contribuïx a desenrollar el concepte de ciutadania de l'Unió, aixina com a crear un espai de llibertat, seguritat i justícia. La Carta reforça la seguritat jurídica per lo que es referix a la protecció dels drets fonamentals, protecció que des de 1969 es garantisava per mig de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea i en l'actual redacció de l'Artícul 6 del Tractat de l'Unió Europea.[6]
Per al seguiment i garantia de l'aplicació de la Carta en tota l'Unió, la Comissió Europea té l'Agència dels Drets Fonamentals. Que entre atres aspectes s'encarrega d'analisar la situació dels drets fonamentals en cada Estat membre i remetre els informes a les autoritats polítiques i judicials europees pertinents, la Comissió i el Tribunal de Justícia.
Estructura de la Carta
[editar | editar còdic]La Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea, s'estructura en dos parts: un Preàmbul introductori, i sèt Títuls que arrepleguen els cincuenta y cuatro artículs que integren la Carta. L'últim d'eixos títuls definix l'àmbit d'aplicació de la Carta i els principis que rigen la seua interpretació, mentres que cada u dels atres títuls tracta sobre un dret.[2] Cada títul es dividix, a la seua volta, en artículs que desenrollen cada u d'eixos drets. Aixina, per eixemple, el Títul I tracta de la dignitat de la persona i els diversos artículs que la desenrollen, pronunciant-se sobre la dignitat humana, el dret a la vida, el dret a l'integritat de la persona, etc.
Des del punt de vista del contingut, la Carta es dividix en sis títuls, dedicant cada u d'ells a un dret civil, polític, econòmic o social dels quals són titulars tots i cada u dels ciutadàs europeus. La majoria dels drets també corresponen a totes les persones que viuen en el territori de l'Unió; no obstant, l'eixercici d'alguns estan reservats als ciutadans europeus, com el vot al Parlament Europeu.
Dits drets fonamentals són la dignitat, llibertat, igualtat, solidaritat, ciutadania i justícia.[2]
Contingut del preàmbul i els títuls
[editar | editar còdic]El Preàmbul consta d'un menut text a on s'exponen els motius que varen dur al Parlament Europeu, al Consell i a la Comissió Europea a firmar dita Carta.[7] S'identifica a Europa com una unió que es basa en un conjunt de valors comuns, indivisibles i universals, els quals deuen ser protegits. El preàmbul conclou reconeixent a l'Unió els drets, llibertats i principis enumerats en la carta.
- Títul I
- Dignitat
El Títul I versa sobre la dignitat i es compon dels cinc primers artículs. Dignitat humana, dret a la vida, dret a l'integritat de la persona, prohibició de la tortura i de les penes o els tractes violents o degradants i pena de mort; aixina com la prohibició de l'esclavitut, eugenèsia, clonació humana i del treball forçat conformen cada u d'eixos artículs.
- Títul II
- Llibertats
El Títul II es referix a la llibertat. És el capítul més extens ya que es compon de tretze artículs. Les llibertats que es reconeixen com a valors de tots els ciutadans dels Estats membres de l'Unió Europea [2] són, per orde d'artículs, el dret a la llibertat i a la seguritat, respecte de la vida familiar i privada, a la protecció de senyes de caràcter personal, dret a contraure matrimoni i a fundar una família, llibertat de pensament, de consciència i de religió, llibertat d'expressió i d'informació, llibertat de reunió i d'associació, llibertat de les arts i de les ciències (incloent la llibertat de càtedra), dret a l'educació, llibertat professional i dret a treballar, llibertat d'empresa, dret a la propietat, dret d'asil i per últim, protecció en cas de devolució, expulsió i extradició. És destacable que l'artícul sobre el matrimoni arreplega eixe dret sense fer referència al sexe dels contrayentes. Segons les Explicacions, eixa redacció «ni prohibix ni impon el que es concedixca estatut matrimonial a l'unió de persones del mateix sexe», alguna cosa que deurà decidir cada Estat membre.
- Títul III
- Igualtat
El Títul III nos acosta al dret de l'Igualtat (igualtat davant la llei, no discriminació també sobre discapacitat i orientació sexual, diversitat cultural, religiosa i llingüística, igualtat entre hòmens i dònes, drets del menor, drets de les persones majors i integració de les persones discapacitades). Particularment important, per la naturalea de l'Unió Europea, és la prohibició de discriminació per raó de la nacionalitat (artícul 21.2), aixina com el respecte a la diversitat cultural, religiosa i llingüística. És un títul constituït per 6 artículs.
- Títul IV
- Solidaritat
El Títul IV inculca la Solidaritat (Sociologia) en artículs tals com el dret a l'informació i a la consulta dels treballadors en l'empresa, dret a la negociació colectiva, dret d'accés als servicis de colocació, protecció en cas d'acomiadament laboral, condicions de treball justes i equitatives, prohibició del treball infantil i protecció dels jóvens en el treball, vida familiar i vida professional, seguritat social i ajuda social, protecció de la salut, accés als servicis d'interés econòmic general, protecció del mig ambient i protecció dels consumidors. Està compost per 11 artículs.
- Títul V
- Ciutadania
El Títul V en Ciutadania nos mostra el dret a ser elector i elegible en les eleccions al Parlament Europeu[3], dret a ser elector i elegible en les eleccions municipals, dret a una bona administració, dret d'accés als documents, Defensor del Poble[4], dret de petició, llibertat de circulació i de residència i finalment, protecció diplomàtica i consular. Per la seua pròpia naturalea, alguns d'eixos drets polítics solament s'apliquen als ciutadans de l'Unió, nacionals d'algun dels Estats membres, i no a tots els residents en el territori de l'Unió Europea. Els artículs que integren este títul van des de l'artícul 39 al 46.
- Títul VI
- Justícia
El Títul VI arreplega 3 artículs que tracten sobre Justícia, integrant aixina, el títul més menut de tots els que componen esta carta. (Dret a la tutela judicial efectiva i a un juge imparcial, presunció d'inocència i drets de la defensa, principis de llegalitat i de proporcionalitat dels delictes i les penes, senar bis in idem)
- Títul VII
- Disposicions d'interpretació i aplicació
La carta dels drets fonamentals de l'UE conclou en el Títul VII a on s'enumeren i es redacten una série de disposicions generals, en concret, quatre. La primera d'elles nos parla sobre l'àmbit d'aplicació de la carta. Les següents disposicions mostren l'alcanç dels drets garantisats, el nivell de protecció i la prohibició del abús de dret. En general, els drets mencionats li són reconeguts a tota persona. No obstant, la Carta fa també referència a categories de temes en unes necessitats particulars (menors, persones majors, persones en discapacitat). Ademés, el Títul V considera la situació específica del ciutadà europeu fent referència a alguns drets ya mencionats en els Tractats (llibertat de circulació i estància, dret de vot, dret de petició), introduint al mateix temps també el dret a una bona administració. En considerar l'evolució de la societat, ademés dels drets clàssics (dret a la vida, a la llibertat d'expressió, dret a un recurs efectiu, etc.), la Carta menciona drets que no s'arrepleguen en el Conveni Europeu de Drets Humans de 1950[5] (protecció de senyes, bioética, etc.).
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
- Carta Social Europea
- Convenció Europea de Drets Humans
- Història del Tractat de Lisboa
- Tractats constitutius de l'Unió Europea
- Tractat de Funcionament de l'Unió Europea
- Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Proclamació i firma de la Carta dels Drets Fonamentals de l'UE». Parlament Europeu. Consultat el 26 de setembre de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «La Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea». Parlament Europeu. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 19 de juliol de 2015.
- ↑ «[1]». Consultat el 18 de setembre de 2011.
- ↑ «Proclamació i firma de la Carta dels Drets Fonamentals de l'UE». Parlament Europeu Sessió plenària. Consultat el 19 de juliol de 2015.
- ↑ «Explicacions sobre la Carta dels Drets Fonamentals». EUR-Lex. Consultat el 19 de juliol de 2015.
- ↑ «Tractat de l'Unió Europea de 7 de febrer de 1992 firmat en Maastricht». Grup Wolters Kluwer. Consultat el 19 de juliol de 2015.
- ↑ «Informacions procedents d'institucions i òrguens de l'Unió Europea». Diari Oficial de l'Unió. Consultat el 19 de juliol de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.