Treballe esclau contemporàneu
El treball esclau contemporàneu o treball forçat és un tipo d'explotació laboral que implica restriccions a la llibertat del treballador, qui està obligat a prestar un servici sense rebre la remuneració necessària per a solucionar les seues necessitats bàsiques. Estes relaciones laborals són, en la seua majoria, illegals i clandestines. Front a eixes condicions, els treballadors no conseguixen deslligar-se del treball i gran part d'ells són forçats a treballar[1] per a saldar els seus deutes en el «empleador».
Segons estimacions publicades per l'Organisació Internacional del Treball[2] (OIT), en 2022, al voltant de 50 millons de persones, en el món varen ser víctimes de l'esclavitut moderna en algun moment entre 2017 i 2021. Esta sifra inclou 27,6 millons de persones en situació de treball forçós (senya 2021) i 22 millons en matrimoni forçós (2021). D'acort en l'informe presentat per dit organisme, en el periodo de referència, més d'11,8 millons de dònes i chiquetes es trobaven en situació de treball forçós, mentres que més de 3,3 millons de chiquets i chiquetes no estaven escolarisats.
L'esclavitut moderna aludix tant al treball com al matrimoni forçós. Abdós térmens es referixen a situacions d'explotació en les víctimes, els qui en la majoria de les voltes no estan en condicions de rebujar-ho per pena de violència, engany o coacció. En general, les persones en situació de treball forçós provenen de regions de baix nivell econòmic, en poc accés a l'educació, salut i al crèdit formal en països a on les lleis de protecció són dèbils o la seua aplicació llimitada, de manera que l'acció dels victimarios es veu reforçada.
En realitat, cap regió del món està lliure del treball forçós. Amèrica exhibix un 13 % del total mundial —a saber, 3,6 millons de persones—, ocupant aixina el penúltim lloc de la llista, prenent en conte que la regió Àsia-Pacífic presenta més de la mitat (54,7%), seguida d'Europa i Àsia Central (14,9%), Àfrica (13,8%), Amèrica (13%) i, per últim, els Estats Àraps (3,3%).
Règims autoritaris poden favorir l'esclavitut, encara que no sempre. Un eixemple és la segona guerra civil sudanesa, quan les milícies varen rebre respal del govern per a esclavizar a la població. Un atre eixemple és Birmània, a on els llauradors són obligats pel govern a treballar en règim de corvea.
Els esclaus, composts majoritàriament per dònes jóvens, són forçats a desplaçar-se de la seua regió d'orige en busca d'oportunitats, a on terminen sent reclutats per a este tipo de treball. Este fenomen és més freqüent en el sur d'Àsia, sobretot, en l'Índia; a pesar de l'illegalitat de l'esclavitut en este país, molts hindús són forçats a treballar com a esclaus per a pagar deutes adquirits. per eixe motiu, hi ha hagut múltiples denúncies sobre l'existència de camps de treball forçat en la República Popular China,[3] acusacions principalment originades en Occident.
Existixen més de 300 tractats internacionals per a donar fi al treballe esclau i comerç de persones, i més de dotze convencions mundials de combat a l'esclavitut contemporànea, no obstant, el problema persistix per la condició de misèria en que viu gran part de la població mundial.
El dia 23 d'agost va ser establit per l'UNESCO com el Dia Internacional de Recort del Tràfic d'Esclaus i la seua Abolició.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tipos d'explotació humana, més habituals actualment
- ↑ «Estimacions mundials sobre l'esclavitut moderna. Treball forçós i matrimoni forçós».
- ↑ The New York Equips
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trabajo esclavo contemporáneo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.