Consell de l'Unió Europea

Erro al crear miniatura:

Consell de l'Unió Europea

El Consell de l'Unió Europea, també conegut com a Consell de l'Unió o simplement Consell, és una de les sèt altes institucions de l'Unió Europea, en la que es troben representats els Estats de l'Unió a través de representants en ranc ministerial, i a la que corresponen, junt en el Parlament Europeu (sistema bicameral de facto), les funcions llegislativa i presupostària. Eixercix funcions de definició, coordinació i eixecució d'algunes polítiques, treballant per mig de les seues dèu formacions internes i en l'Eurogrupo.

Les funcions del Consell han evolucionat, a lo manco formalment, de més a menys; si en un principi era la principal instància decisòria de les Comunitats Europees, hui en dia l'evolució institucional de l'Unió ha enquadrat i reduït les seues funcions. Aixina, el Parlament Europeu s'ha vingut revelant des de l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht com un actor de creixent importància política com a institució de control de les demés institucions, òrguens i organismes comunitaris i, sobretot, com colegislador en igualtat de condicions en el Consell. Aixina mateix, l'oficialisació del Consell Europeu, com a orgue diferenciat del Consell, que va impondre el Tractat de Lisboa, han mermat formalment les seues funcions i poders constitucionals en pro d'aquell.

El Parlament Europeu i el Consell eixercixen els poders llegislatius de l'Unió Europea, en les condicions i dins de les competències senyalades per a esta en els Tractats. Sense l'aprovació d'un i un atre (en ocasions, d'un o un atre) les «lleis europees» (estrictament, els reglaments, les directives i unes atres decisions de naturalea llegislativa) no poden ser adoptades válidamente. La majoria dels actes llegislatius de l'Unió deuen ser proposts per la Comissió i aprovats pel Parlament i el Consell, d'acort en el procediment llegislatiu ordinari; pero no sempre és aixina, els Tractats establixen excepcions, actes llegislatius l'adopció dels quals se seguixen procediments especials. Estos últims procediments solen establir-se en benefici del Consell, i per tant en perjuí del Parlament. El Consell és, puix, un orgue colegislador en certes funcions polítiques suplementàries. En abdós casos es pronuncia a iniciativa de la Comissió Europea, en la mecànica de lo que sol conéixer-se com a «triàngul institucional» (Comissió, Consell i Parlament).

La sèu principal del Consell està ubicada en l'Edifici Europa de Brusseles, a on se celebren els seus plens i a on troben els seus Servicis i la Secretaria General, si be en els mesos d'abril, juny i octubre les reunions se celebren en Luxemburc.

Història

Despuix del Tractat de Lisboa de 2007

Vore també: Història del Tractat de Lisboa

Funciones constitucionals

A pesar de tot, el Consell permaneix hui com una poderosa institució, si no la principal sí una d'elles, sense la qual el funcionament de les demés cariria de llògica política. D'esta manera, el Consell ostenta i eixercix les següents responsabilitats:

• funció llegislativa i presupostària, conjuntament en el Parlament Europeu;
• funcions determinades de definició i coordinació polítiques, particularment en l'àmbit de la política exterior i de seguritat comuna, seguint les orientacions i prioritats establides pel Consell Europeu.

Més en detalle, les seues funcions poden presentar-se de la següent forma:

• l'adopció o devolució de les propostes d'Actes Llegislatius que la Comissió present, incloent el presupost anual, acordant-se en el seu cas els métodos d'eixecució dels mateixos, l'aplicació posterior dels quals s'ha de reservar, per principi, a l'Eixecutiu comunitari. Estos actes poden adoptar-se be per majoria qualificada i junt en el Parlament Europeu, per mig del procediment llegislatiu ordinari, be a través d'un procediment llegislatiu especial, per unanimitat, o sense participació codecisoria del Parlament, o abdós coses;
• la definició de les polítiques generals i directrius a seguir en les àrees de predomini intergovernamental, en l'eventual adopció d'Actes Llegislatius europeus, i, en desenroll de la qual cosa, la necessària coordinació de les polítiques afectades a nivell nacional;
• l'aprovació dels actes i decisions relatius a la Política Exterior i de Seguritat Comuna, i dels demés àmbits que constitucionalment es reserven al seu sol coneiximent, respectant sempre les funcions consultives, de participació o de supervisió i control que corresponguen al Parlament Europeu en dites matèries.

Política exterior i defensa

Vore també: Política exterior i de seguritat comuna i Política comuna de seguritat i defensa

D'acort en el Tractat de l'Unió Europea, la política exterior i de seguritat comuna (PESC) que l'Unió porta a terme en el món és frut d'una metodologia decisòria específica, distinta a la que canalisa el restant de l'acció exterior comunitària, de la que no obstant aquella forma partix. Aixina, l'especial sensibilitat dels assunts inclosos en l'agenda de la PESC, que comprén aspectes i àmbits polítics molt propencs al cridat núcleu dur de la sobirania (inclosa una política comuna de seguritat i defensa), determina la casi total exclusió del Parlament Europeu de tot el procés decisori, aixina com d'atres institucions de control o supervisió com el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Contes. Aixina mateix, estan jurídicament vetats a este àmbit de l'acció política europea els actes de naturalea llegislativa; no caben les lleis europees en l'àrea de la política exterior i de seguritat (ni en la seua política de defensa), tan sol atres decisions, de naturalea eixecutiva o reglamentària.

El procés decisori en l'àmbit de la PESC, netament intergovernamental i distint del procediment comunitari habitual, es dividix en distintes fases que assignen funcions distintes a cada u dels actors institucionals, diferents a les que habitualment els corresponen en els assunts comuns. Aixina:

Com pot observar-se, el caixer essencialment intergovernamental d'esta política determina el corresponent protagonisme de les dos institucions que representen als governs i als interessos nacionals: el Consell Europeu i el Consell. Les funcions més solemnes i generalistes del Consell Europeu fan que, respectant les directrius i prioritats estratègiques per ell establides, siga en el Consell en qui recaiga la responsabilitat més immediata d'adoptar les decisions concretes que apliquen dites directrius i prioritats generals a la realitat internacional i front als acontenyiments imprevists. Una de les seues formacions, el Consell d'Assunts Exteriors, compost pels ministres d'assunts exteriors dels Estats membres i presidit pel Alt Representant, que ademés propon i eixecuta les decisions que aquell adopta, és l'orgue encarregat de fer front de manera específica a estes funcions, tant en l'àmbit de la política exterior i de seguritat comuna com en la política comuna de seguritat i defensa, que forma part integral pero autònoma de la primera.

Per al restant de l'acció exterior comunitària, el Consell eixercita les funcions que li corresponen d'acort en el método comunitari d'adopció de decisions, açò és, en cooperació en el Parlament Europeu i en la Comissió, aixina com en les demés institucions en la mida de les seues responsabilitats.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.