Eurogrupo
El Eurogrupo és un orgue informal del Consell de l'Unió,[1] en el que els ministres dels vintiun Estats de l'eurozona examinen qüestions vinculades a les responsabilitats comunes dels seus respectius països en relació en l'euro.[2] Es congrega a lo manco una volta al més; al president del Banc Central Europeu, al comissari d'Economia, als ministres d'economia i finances dels Estats de l'Unió la moneda de la qual és l'euro (Alemània, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Chipre, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburc, Malta, Països Baixos i Portugal), i al propi president del grup, elegit per majoria d'Estats per a un periodo de dos anys i mig.
Dins del supòsit dèficit democràtic en l'Unió Europea, la naturalea jurídica del Eurogrupo és discutida per ser un orgue integrat en el Consell i estar per tant institucionalisat, pero mantenint no obstant el seu caràcter informal. Este caràcter dual ve aixina mateix arreplegat, en idèntica ambigüitat, en el Protocol número 14 als Tractats, que ho regula des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, com un signe més de la seua progressiva institucionalización. Tot açò du a alguns comunitaristas a considerar-ho una formació molt peculiar del Consell.
Història
[editar | editar còdic]El Eurogrupo, anteriorment conegut com a Euro-X i Euro-XI en relació en el número d'estats que adopten l'euro, es va establir a demanat de França com un fòrum de coordinació i consulta de polítiques sobre assunts de la eurozona.[3] El Consell Europeu de decembre de 1997 va aprovar la seua creació i la primera reunió es va celebrar el 4 de juny de 1998 en el castell de Senningen en Luxemburc.[4]
Inicialment, el president del Eurogrupo va reflectir el de la presidència rotativa del Consell de l'Unió Europea, llevat quan la presidència del Consell estava en mans d'un país que no pertanyia a l'eurozona, en el cas de la qual la presidència estava en mans del pròxim país de la eurozona que ocuparia la presidència del Consell. En 2004, els ministres varen decidir elegir un president i, en 2008, el grup va celebrar un cim de caps d'Estat i de Govern, en lloc de ministres de finances, per primera volta.[5] Açò es va conéixer com el cim de l'euro i ha celebrat reunions de forma irregular durant la crisis de l'euro.
Des del començ de l'unió monetària, el seu paper ha creixcut pel que fa a la gobernanza econòmica de l'euro. El fet de que el grup es reunixca just abans del consell d'Ecofin significa que pot aprovar prèviament totes les decisions d'Ecofin sobre els assunts de la eurozona.[6] En 2009, el Tractat de Lisboa va formalisar el grup i el seu president.
El 4 de decembre de 2017, el ministre de Finances portugués Mário Centeno, va ser elegit president del Eurogrupo en substitució del neerlandés Jeroen Dijsselbloem, al final del mandat d'est, qui va estar al front d'este orgue des del 21 de giner de 2013. Centeno es va impondre en la votació al eslovaco Peter Kazimír, la letona Dana Reizniece i el luxemburgués Pierre Gramegna.[7]
En 2020, l'irlandés Paschal Donohoe va ser electe president, en onze del total dels dèneu vots, front als huit de la ministra d'Economia espanyola Nadia Calviño, en unes votacions que es varen celebrar en acabant de que Gramegna renunciara a la seua candidatura despuix d'empatar en Donohoe en el primer regrés. Calviño contaria en el respal d'algunes de les majors economies de la zona euro: Espanya, Alemània, Itàlia i França, pero Donohoe va conseguir sumar els seus respals als del retirat candidat luxemburgués, ademés d'un vot extra que havia anat per a Calviño en el primer regrés. Va ocupar el seu càrrec el 13 de juliol de 2020.[8]
Comesos
[editar | editar còdic]Les seues funcions són les d'examinar en comuna les qüestions que afecten específicament a l'eurozona, discutir-les, i adoptar en el seu cas les conclusions oportunes,[9] per a dur-les a efecte. És el fòrum a on preferentment es coordinen i supervisen les polítiques i estratègies econòmiques comunes que adopten els Estats de la eurozona. El seu paper com a coordinador i orgue de gobernanza econòmica europea ha vingut adquirint rellevància últimament, en especial a raïl de la greu crisis del deute sobirà en Grècia.
Quan el Eurogrupo es reunix a nivell de caps d'Estat i de Govern és presidit pel president del Consell Europeu. El Eurogrupo està assistit per la Secretaria General del Consell (Unió Europea).
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
- Ecofin
- Fondo d'Estabilitat Financera
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Eurogrupo | consilium. europa. eu».
- ↑ «¿Cóm funciona el Eurogrupo?». Consell Europeu - Consell de l'Unió Europea. Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2021. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «An economic government for the Eurozone?» (en en). The Federal Trust. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «L’Eurogroupe fête ses 20 ans: déjeuner d’anniversaire au château de Senningen» (en fr). Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ Germany rejects idea of eurozone 'economic government': report, EU Business (21 October 2008)
- ↑ Schwarzer, Daniela (24 November 2006) Institutionalisation through the back door [1] archivat en Wayback Machine., Eurozone Watch
- ↑ «El portugués Mario Centeno, nou president del Eurogrupo». 20 minuts. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «[2]», Diari ABC.
- ↑ Protocol (nº14) sobre el Eurogrupo (Tractats de l'Unió)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eurogrupo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.