Anar al contingut

Espai de llibertat, seguritat i justícia de l'Unió Europea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Frontera de Tuy entre Espanya i Portugal.

El espai de llibertat, seguritat i justícia (ELSJ) és el nom en el que es designa un conjunt de polítiques i actuacions que l'administració governamental de l'Unió Europea desplega per a garantisar la seua seguritat, essencialment dins pero també fòra de les seues fronteres, per a conseguir l'objectiu de crear un àrea única entre les seues Estats membres a on s'alcance un alt grau de cooperació i coordinació política, policial i judicial a nivell comunitari que facilite la seguritat interior, una justícia eficaç i una forta protecció de les llibertats públiques per a les seues ciutadans.[1]

El Tractat de Lisboa introduïx canvis importants en les actuals normes europees sobre llibertat, seguritat i justícia i facilita una actuació més àmplia, llegítima, eficaç, transparent i democràtica de l'UE en este camp. Abans de la seua entrada en vigor, les decisions importants en esta matèria tenien que adoptar-se per unanimitat en el Consell, mentres que al Parlament i al Tribunal de Justícia Europeus els corresponia un paper menor.[2] L'actuació de l'Unió Europea sobre la cooperació policial i judicial en assunts penals es veu facilitada en suprimir-se la distinció entre diferents àmbits polítics (els denominats «pilars») que abans caracterisava a l'estructura institucional.[2]

No obstant, els Estats tenen la possibilitat de mamprendre iniciatives llegislatives sobre cooperació policial operativa, justícia penal i cooperació administrativa (sempre que conten en el respal d'una quarta part del total de països). La Comissió Europea assumix el paper com a guardiana dels Tractats i com a garant, en permís del Tribunal de Justícia Europeu, de la correcta aplicació de totes les decisions. Els Parlaments nacionals participen de manera més activa en l'examen i l'elaboració de dictàmens sobre temes de justícia, llibertat i seguritat.[2]

Història

TREVI

En 1976 ya s'escomença a abordar el tema creant grups de treball denominats grups Trevi, centrats especialment en el terrorisme i en els problemes d'organisació i formació de les autoritats policials. La cooperació policial en l'Unió Europea, es fa necessària quan en 1986 es proclama la lliure circulació de les persones i els Estats membres veuen precís salvaguardar la seguritat dels ciutadans europeus i combatre l'internacionalisació de la delinqüència organisada. En juny de 1985, França, Alemània, Bèlgica, Luxemburc i els Països Baixos decidixen crear entre ells un territori sense frontera conegut com l'espai Schengen (per la ciutat luxemburguesa a on es va firmar este primer acort). Esta iniciativa va a derivar en un concepte més ampli: l'Acort de Schengen de 1990, que entrarà en vigor en 1995, en el qual s'establix la supressió de controls fronteriços entre els Estats membres, reforçant les mides de control en la frontera exterior comuna. Abdós resolucions es coneixen conjuntament en el nom d'Acervo Schengen.

Justícia i Assunts d'Interior (JAI)

Creat segons els fonaments de la ret intergovernamental TREVI, va ser denominat inicialment pel Tractat de Maastricht com a Justícia i Assunts d'Interior (JAI). A partir de l'any 1992 "Justícia i Assunts d'Interior" té la missió de reforçar les mides adoptades pels Estats membres al mateix temps que permet un enfocament més coherent d'estes accions, oferint noves ferramentes per a la coordinació de les accions a desenrollar. En l'artícul K del Tractat de Maastricht (1992), es menciona la cooperació policial i aduanero fent alusió a un “interés comú” de l'establiment de dita cooperació en l'Unió Europea. El tractat de Maastricht va establir que, en l'investigació dels objectius comunitaris de l'Unió, i en particular en la llibertat de circulació, els Estats membres tenien que tindre les següents àrees d'interés comú:

  1. Asil
  2. Normes relatives a l'entrada des de les fronteres exteriors
  3. Les polítiques d'immigració i les polítiques relatives als ciutadans de tercers països:
    • Les condicions d'entrada i circulació dels ciutadans estrangers en el territori de l'Unió
    • Les condicions de residència dels ciutadans estrangers en el territori dels Estats membres, integrada per les famílies i l'accés al treball
    • Lluita contra l'immigració irregular, aixina com la residència i el treball dels estrangers en el territori de l'Unió
  4. La lluita contra les drogues ilícites que no està coberta pels punts 7), 8) i 9)
  5. Lluita contra el frau internacional que no està coberta pels punts 7), 8) i 9)
  6. La cooperació judicial en matèria civil
  7. La cooperació judicial en matèria penal
  8. Cooperació aduanero
  9. Cooperació de la Policia per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme, narcotràfic i atres formes greus de delinqüència internacional, que comprén, si és necessari, alguns aspectes de la cooperació aduanero.

Cooperació policial i judicial en matèria penal (CPJ)

El tercer pilar va adaptar el nom actual per mig de la firma del Tractat de Ámsterdam en 1997. Sabent que era necessària una major implicació en el tema per part dels Estats membres, s'elabora un Pla d'Acció (Viena, decembre de 1998) en la finalitat d'aplicar de la millor manera possible les disposicions establides en el Tractat de Ámsterdam. En este pla d'acció es crea un gran número de mides relatives a la cooperació policial i aduanero. Aixina mateix, per este tractat l'Unió Europea va conseguir la transferència de les matèries d'immigració, visats i asil polític, que junt en la cooperació judicial, cooperació aduanero i la cooperació en la lliure circulació i seguritat personal ya adquirits abans del tractat de Maastricht conformen el tercer pilar intergovernamental de l'UE. Posteriorment, en el Tractat de Ámsterdam (1999) s'amplia este concepte i en això es reforça el marc institucional. En els mesos posteriors a l'entrada en vigor del Tractat de Ámsterdam té lloc la celebració del Consell Europeu de Tampere (octubre de 1999). En dita reunió, els Estats membres es comprometen a crear un espai de llibertat, seguritat i justícia en l'Unió Europea.

D'estos punts varen sorgir tres organismes que formen part de l'Unió Europea:

El G6 són el sis majors Estats membres de l'Unió Europea (Alemània, França, Regne Unit, Itàlia, Espanya i Polònia) que, en virtut de la votació per majoria qualificada, manté el bloc més gran de vots en esta àrea. Com les competències són en gran part intergovernamentals, hi ha poca mediació supranacional per part de la Comissió Europea, que permet als sis estats tindre un alt grau de control en el Consell.

Tractat de Lisboa

Les seues estructures es varen integrar en 2009 en el nou Espai de llibertat, seguritat i justícia de l'Unió Europea.[3]

Drets fonamentals, ciutadania i sistema judicial

Vore també

Referències

  1. ↑ Artícul 3.2 del Tractat de l'Unió
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Més justícia, llibertat i seguritat». Europa. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2011. Consultat el 18 de setembre de 2011.
  3. ↑ «Cooperació policial i judicial en matèria penal». EUR-Lex.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espai_de_llibertat,_seguritat_i_justícia_de_l%27Unió_Europea&oldid=1301700»