Anar al contingut

Comunitat Europea de l'Energia Atòmica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Comunitat Europea de l'Energia Atòmica

La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom o CEEA) és un organisme públic paneuropeo encarregat de coordinar els programes d'investigació de l'energia nuclear. És llegalment distinta de l'Unió Europea, pero ho formen els mateixos 27 Estats, i està governada per l'administració de l'Unió. Des de 2014, Suïssa també ha participat en programes de la Euratom com un Estat associat.[1]

En 1957 el tractat de la Euratom va assentar les bases per a l'utilisació pacífica de l'energia atòmica en l'UE.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Despuix de la guerra del Sinaí en 1956, l'Assamblea Europea va propondre ampliar les funcions de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA) per a cobrir atres fonts d'energia. No obstant, Jean Monnet, arquitecte i president de la SECA, volia la creació d'una comunitat separada dedicada a l'energia nuclear. L'ingenier francés Louis Armand va encapçalar un estudi sobre la possibilitat d'utilisar l'energia nuclear civil en Europa; el seu informe va concloure que era necessari un ampli desenroll nuclear per a cobrir el dèficit creat per l'agotament dels recursos de carbó i reduir la dependència dels productors de petròleu.

Més allà de la coordinació de les polítiques energètiques, els estats del Benelux i Alemània Occidental volien la creació d'un mercat comú global; no obstant, esta idea va trobar resistència proteccionista en França, i Jean Monnet va considerar la tasca massa complexa. Per a aplegar a un compromís, Monnet va propondre llavors crear dos comunitats[3] en paralel: Euratom i Comunitat Econòmica Europea (CEE).

La Conferència intergovernamental per al Mercat Comú i Euratom, celebrada en el castell de Val Duchesse, en Brusseles, en 1956, va permetre redactar els elements essencials del nou tractat. Euratom se centraria en la cooperació en el llavors popular camp nuclear i compartiria en la CEE el Parlament i el Tribunal de Justícia, pero no l'eixecutiu. Euratom tindria la seua pròpia Comissió, en poders menys significatius que els de l'Alta Autoritat de la SECA, i el seu Consell. El 25 de març de 1957, el Tractat Euratom va ser firmat pels sis membres fundadors de la SECA i va entrar en vigor l'1 de giner de 1958.[4][5][6] Es va firmar junt en el tractat del mercat comú europeu que donava orige a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). L'acte es va iniciar a les sis de la vesprada en el saló dels Horacios i els Curiacios de l'històric edifici del Campidoglio —palau municipal romà—, ubicat en la tossal Capitolina.[7]

S'establix com a objectiu, donat el dèficit generalisat d'energia «tradicional» dels anys cinquanta, el desenroll i independència d'una indústria pròpia nuclear europea per mig de la creació d'un mercat comú d'equips i materials nuclears, aixina com l'establiment d'unes normes bàsiques en matèria de seguritat i protecció de la població.

El tractat, que va ser rubricat pels sis països fundadors de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i la Comunitat Econòmica Europea, el primer en firmar i en representació d'Alemània occidental va ser el canceller Konrad Adenauer; per França, el seu ministre d'assunts exteriors Christian Pineau, per Bèlgica Paul-Henri Spaak, per Itàlia Gaetano Martino, per Luxemburc Joseph Bech i pels Països Baixos Joseph Luns, va entrar en vigor l'1 de giner de 1958.[8]

En ell s'establien les seues institucions: Assamblea parlamentària, Tribunal de Justícia, Consell de Ministres i Comissió del Euratom. Les dos primeres eren comunes en les dos atres Comunitats, mentres les dos últimes varen ser pròpies i diferents fins a l'entrada en vigor del Tractat de Fusió dels Eixecutius en 1967.

Per a finançar les despeses del Mercat comú es crea el Banc Europeu d'Inversions, que iniciara la seua activitat en un capital equivalent a mil millons de dólars; el Fondo Europeu per a Instrucció Professional i el Fondo d'Inversions en l'Exterior, dotat en un capital equivalent a 581 millons de dólars.[9]

Els dos tractats varen ser ratificats pels respectius Parlaments de les sis nacions firmants.

Objectius

[editar | editar còdic]

L'objectiu de la Euratom era crear un mercat especialisat per a l'energia nuclear, per a la seua distribució en l'interior del conjunt dels Estats membres i per a vendre el sobrant als Estats no membres. Este proyecte es va posar en marcha en dificultats, pels diferents interessos dels primers Estats membres (en els anys 60) en el sector, pero va conseguir alvanços importants. La Euratom té també entre les seues missions proporcionar préstams per a finançar els proyectes nuclears en l'actual Unió Europea.

En el present, un dels proyectes més destacats en els que la Euratom està compromesa és la seua participació en el reactor internacional de fusió ITER finançat en part per l'Unió Europea, que és un dels sèt socis proyecte.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Document 32014D0954, Consell de l'Unió Europea. Consultat el 21 de maig de 2016.
  2. «L'energia atòmica, la seguritat i els residus radioactius en l'UE». Deutsche Welle. Consultat el 19 de juliol de 2015.
  3. 1957-1968 Succès et crises European NAvigator
  4. Unix communauté européenne de l'énergie atomique L'ancien European NAvigator devenu Centre virtuel de la connaissance sur l'Europe, CVCE. eu
  5. La signature dones traités de Rome l'antic European NAvigator pansa a Centre virtuel de la connaissance sur l'Europe CVCE. eu
  6. La préparation dones traités de Rome l'antic European NAvigator pansa a Centre virtuel de la connaissance sur l'Europe CVCE. eu
  7. Diari de Burgos, Ahir es varen firmar en Roma els tractats de la ”Euratom» i del Mercat Comú Europeu, 26 de març, de 1957
  8. [1]ABC Madrit, NOVA ERA PER A la SEGURITAT I L'ECONOMIA D'EUROPA, 26 de març, de 1957
  9. [2]La Vanguardia, En el Capitolio de Roma han segut firmats els tractats del Mercat Comú Europeus i del Euratom, 26 de març, de 1957
  10. «FUSION FOR ENERGY». Consultat el 6 de maig de 2018.

Bibliografia citada

[editar | editar còdic]
  • (1960).Journal officiel dones Communautés européennes.Consultat el 25 février 2013.
  • (1961).Journal officiel dones Communautés européennes.Consultat el 25 febrer 2013.