Anar al contingut

Economia de l'Unió Europea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Economia de l'Unió Europea

La economia de l'Unió Europea (UE) és la tercera més gran del món en térmens nominals —darrere d'Estats Units i China— i segons la paritat de poder adquisitiu —darrere de China i Estats Units—. El PIB nominal de l'UE es va estimar USD 16,613 billons en 2022,[1] lo que representava el 14,8 % de l'economia global.[2] Segons el Banc Mundial, el PIB per càpita va ser de 46 564 dólars internacionals en 2019, comparat en els 65 297 en els Estats Units, 43 235 en Japó i 16 829 en China.[3] L'economia de l'Unió consistix en la seua Mercat Únic d'economia mixta basada en el lliure mercat, aixina com en el seu Unió Econòmica i Monetària (UEM), i en uns models socials alvançats que inclouen l'Estat del benestar més desenrollat del món.

L'UE està representada com una entitat unificada en l'Organisació Mundial del Comerç (OMC), el G-20 i el G-7. Des de 2020, China és el principal soci comercial de l'Unió en matèria de bens, seguida pels Estats Units (EE. UU.) i el Regne Unit. Per lo que es referix al comerç de servicis, els EE. UU. són el principal soci comercial de l'UE, seguits pel Regne Unit i el restant del Espai Econòmic Europeu.[4] En matèria d'inversió estrangera directa, en 2019 l'UE va ser el principal proveïdor i el principal destí a nivell mundial.[5]

l'euro, és la moneda de l'eurozona, formada per 21 dels 27 Estats de l'Unió. En 2020, la quota de l'euro en els pagaments mundials es va situar en el 38 % (a la parell que el dólar nortamericà). Ademés, a mitan del mateix any, la proporció de l'euro en les reserves de divises ascendia a al voltant del 20 %, mentres que el dólar nortamericà se situava entorn al 60 %.[6] Per la seua banda, Euronext és la bossa de valors més important de la eurozona.

En 2015 la deute públic en l'UE ascendia al 85 % del seu PIB, pero en enormes disparitats entre la més baixa, la d'Estònia en un 9,7 %, i la més alta, que era la de Grècia en un 176 %. També hi ha importants diferències en PIB per càpita entre els Estats membres, oscilant en 2019 des dels 121 292 dólars en Luxemburc als 24 789 en Bulgària.[3] En 2021, la desigualtat d'ingressos medida pel coeficient de Gini entre la població de l'UE es va reduir al 30,1 %.[7]

Història

[editar | editar còdic]

De 1945 a 2008

[editar | editar còdic]

Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial en Europa, les economies de tots els països de continent varen quedar virtualment destruïdes, lo que va donar fi a la tradicional hegemonia europea en el món. Les dos noves superpotencia: tant Estats Units com l'Unió Soviètica, tenien un poder econòmic superior al del conjunt dels estats europeus.

En la finalitat d'ajudar a la recuperació econòmica d'Europa i aixina evitar que la seua part occidental caiguera en el comunisme, els Estats Units elaboren el Pla Marshall, un pla d'ajuda econòmica que va escomençar en 1948 i va acabar en 1951 i que va aportar més de Plantilla:USD millons a diversos estats europeus (principalment a Regne Unit, França, Alemània, Itàlia i Països Baixos). L'Unió Soviètica va fer lo propi en la COMECON.

En el Tractat de París (1951) es constituïx la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA), primera pedra del desenroll econòmic de l'Unió Europea (UE) que des de llavors no ha deixat de consolidar-se fins a convertir a l'unió en la primera potència comercial, puix actualment representa el 20 % de les importacions i exportacions mundials. En posterioritat a la SECA es va iniciar la lliberalisació del comerç entre els seus Estats membres, lo que constituïx la clau en l'èxit de l'UE.

Va ser entre els 1950 i els 1970 quan es va viure una etapa en un creiximent econòmic fort i continuat que va acabar en la crisis del petròleu de 1973. Una volta superada esta crisis, els estats europeus varen tornar a créixer econòmicament, pero mai tant com durant aquells 20 anys.

El fi de la Guerra Freda i la dissolució del bloc soviètic, va donar pas a una época per a Europa. La globalisació i l'integració econòmica europea va donar pas a l'UE, la qual poc a poc s'ha consagrat com una nova superpotencia en el pla econòmic.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Des de 2008

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

En 2011, l'Unió Europea era, en el seu conjunt, la primera potència econòmica del món,[8] superant als Estats Units. Segons les senyes del FMI eixe any, el PIB (nominal) de l'UE va ser de Plantilla:USD billons (el nortamericà va ser de 15,29 billons). Per la seua banda, el PIB (nominal) per càpita de l'UE en 2011 va ser de Plantilla:USD, per lo que se situa en el posat número 38 a escala global.

Aixina i tot, des de 2009 l'economia europea es troba en una crisis econòmica, la denominada crisis de l'euro,[9] que ha provocat que el creiximent econòmic en estats com Grècia, Irlanda, Portugal, Chipre, Espanya o Itàlia haja segut negatiu en alguns eixercicis.[10][11] Les causes de la crisis eren diferents segons el país. En alguns d'ells, el deute privat sorgit com a conseqüència d'una bombeta en el preu dels actius immobiliaris va ser transferida cap al deute sobirà, i això com a conseqüència del rescat públic dels bancs quebrats i de les mides de resposta dels governs a la debilitat econòmica postburbuja. L'estructura d'eurozona com una unió monetària (açò és, una unió cambiaria) sense unió fiscal (açò és, sense regles fiscals ni sobre les pensions) va contribuir a la crisis i va tindre un fort impacte sobre la capacitat dels líders europeus per a reaccionar.[12][13] Els bancs europeus tenen en la seua propietat cantitats considerables de deute sobirà, de modo que la preocupació sobre la solvència dels sistemes bancaris europeus o sobre la solvència del deute sobirà es reforcen negativament.[14]

Com a conseqüència d'esta crisis econòmica, l'UE intenta aumentar l'integració econòmica i política entre els seus Estats membres,[15] havent aprovat per a això mides comunes de caràcter fiscal, una major coordinació econòmica de la eurozona, el reforç dels fondos de rescat per a països en dificultats econòmiques i alvançant la posada en funcionament del Mecanisme Europeu d'Estabilitat.[16][17][18] Aixina mateix, la major part dels Estats de l'UE varen acordar adoptar el Pacte de l'Euro, consistent en una série de reformes polítiques dirigides a millorar la solidea fiscal i la competitivitat de les seues membres.

La Comissió Europea (CE) va pronosticar un creiximent per a la zona de l'euro i el conjunt de l'Unió Europea (UE) en un increment respectiu del PBI del 0,8 % i de l'1,3 % per a 2015.[19] Per a recuperar-se de la crisis originada en 2008, els membres de l'Unió varen firmar en 2012 el Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera, l'objectiu de la qual és preservar l'estabilitat financera en Europa, prestant assistència financera als Estats membres de l'Unió Europea en situació de crisis econòmica.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Qüestiones actuals

[editar | editar còdic]

Com ya s'ha dit anteriorment, l'Unió Europea és la tercera potència econòmica del món, solament que no és un país independent, lo que fa que dit lloc siga ocupat realment per l'economia de Japó.

Deute públic

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «World Economic Outlook database» (en en). Fondo Monetari Internacional. Consultat el 4 de giner de 2023.
  2. ↑ «Chinenca's Rise to Economic Superpower» (en en). statista. Consultat el 7 d'abril de 2023.
  3. ↑ 3,0 3,1 «GDP per capita, PPP (current international $)». Banc Mundial. Consultat el 8 de giner de 2021. «EN»
  4. ↑ «L'Unió Europea i els seus socis comercials». Parlament Europeu. Consultat el 7 d'abril de 2023.
  5. ↑ «Investment» (en en). Europa. Consultat el 7 d'abril de 2023.
  6. ↑ «Rellevància internacional de l'euro». Consell Europeu. Consultat el 7 d'abril de 2023.
  7. ↑ «Living conditions in Europe - income distribution and income inequality» (en en). Europa. Consultat el 7 d'abril de 2023.
  8. ↑ europa. eu. «Comercie exterior». Consultat el 14 de setembre de 2011. «l'Unió Europea és la primera potència comercial del món»
  9. ↑ «[1]», El País. Consultat el 29 d'octubre de 2011.
  10. ↑ «[2]», RTVE. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  11. ↑ «[3]», RTVE. Consultat el 14 de febrer de 2015.
  12. ↑ Heard on Fresh Air from WHYY. «NPR-Michael Lewis-How the Financial Crisis Created a New Third World-October 2011». NPR. Consultat el 1 d'agost de 2012.
  13. ↑ «Europe's Economic Crisis-What You Need to Know-Mark Thoma». Finance. yahoo. com. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2012. Consultat el 1 d'agost de 2012.
  14. ↑ Seth W. Feaster. «[4]», New York Claves. Consultat el 1 d'agost de 2012.
  15. ↑ «[5]», El Diari de Mallorca. Consultat el 10 de decembre de 2011.
  16. ↑ «[6]», El País. Consultat el 10 de decembre de 2011.
  17. ↑ «[7]», RTVE. Consultat el 10 de decembre de 2011.
  18. ↑ «[8]», Finances. Consultat el 10 de decembre de 2011.
  19. ↑ Comissió Europea va baixar previsions de creiximent per a 2014 i 2015; àmbit. com.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Economia_de_l%27Unió_Europea&oldid=1094033»