Moneda de reserva
Una moneda de reserva és la moneda que és utilisada en grans cantitats per molts governs i institucions com a part de les seues reserves internacionals. Ademés també tendix a ser la moneda a través de la qual s'establixen els preus de bens comerciats en el mercat global tals com el petròleu, l'or, etcétera. Més recentment alguns països, especialment en Àsia, han estat acumulant enormes reserves en el propòsit d'enfortir la competitivitat dels seus exportadors al no permetre l'apreciació de la moneda local. També ho fan en l'objectiu de contindre grans i ràpides entrades de capitals i per a amortiguar grans crisis financeres com l'asiàtica.
Açò permet al país emissor la compra de productes a unes taxes marginalment més barates que atres nacions, que tenen que canviar les seues monedes en cada compra, incorrent en uns costs de transacció (per a les monedes més importants, este cost de transacció és inapreciable sobre el preu del producte). També permet al govern l'emissió de moneda per a endeutar-se a una millor taxa, ya que sempre hi haurà un mercat major per a esta moneda que para unes atres.cita requerida
Dólar nortamericà
El dólar nortamericà és la moneda de reserva més important hui en dia degut principalment al llegat del sistema de Bretton Woods. A lo llarc de l'última décadacita requerida, més del 50 % de la suma total de reserves internacionals han segut en dólars. Per esta raó, es considera que el dólar nortamericà té l'estatus de moneda de reserva, permetent als Estats Units tindre majors dèficits comercials (finançats pel Señoreaje) en un impacte econòmic llimitat sempre que els majors posseïdors estrangers de dólars continuen acumulant-los.
Euro
l'euro és actualment la segona moneda més comunament utilisada en les reserves internacionals, en una quota aproximada d'un 27 %, en part gràcies a una de les seues predecessores, el marc alemà. Despuix de la Segona Guerra Mundial i la reconstrucció de l'economia alemana, el Deutsche Mark es va guanyar l'estatus de segona moneda de reserva més important despuix del dólar nortamericà per la gran credibilitat que va guanyar el Bundesbank gràcies a la seua garantisada independència del govern (de fet, el BCE està directament basat en el model del Bundesbank). Quan l'euro es va introduir en 1999, reemplaçant al marc i a atres monedes europees, va heretar l'estatus de gran moneda de reserva del marc. Des de llavors la seua contribució a les reserves oficials s'ha incrementat contínuament ya que els bancs (China, Rússia) volen diversificar les seues reserves i degut a que el comerç en l'eurozona continua expandint-se.[1][2]
Vore també
Referències
- ↑ The Euro’s Challenge to the Dollar: Different Views from Economists and Evidence from COFER (Currency Composition of Foreign Exchange Reserves) and Other Data
- ↑ - ¿Acabarà l'Euro sobrepassant al Dólar com a principal moneda de reserva?
- Archivat el 25 de agost de 2013 archivat en Wayback Machine. (Menzie Chin, Jeffery Frankel)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moneda de reserva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.