Marc alemà
El marc alemà (en alemán: Deutsche Mark) va ser la moneda oficial d'Alemània Occidental (1948-1990) i d'Alemània (1990-2002) fins a l'adopció del euro. Un marc alemà es dividia en 100 pfennig.
Els alemans ho solien cridar «D-Mark». En Berlín, abans de la construcció del mur i en els mesos següents a la caiguda del mateix va ser denominat «Westmark» (marc de l'oest) per a distinguir-ho del marc de la República Democràtica Alemana, cridat «Ostmark» (marc de l'est).
Es va emetre per primera volta baix l'ocupació aliada en 1948 per a substituir al Reichsmark i va servir com a moneda oficial de la República Federal d'Alemània des de la seua fundació l'any següent fins a 2002, quan el marc va ser substituït per l'euro. L'impressió dels billets (paper moneda) s'encarregava a dos entitats (actualment partix d'un konzern): l'imprenta federal (Bundesdruckerei) i Giesecke+Devrient (G+D), abdós encarregades actualment de l'emissió dels billets d'euro en Alemània; mentres que l'acunyament de monedes estava al càrrec de vàries entitats a nivell d'estat, cada una en representació d'una o més de les regions alemanes. Les monedes i billets del marc es varen mantindre en circulació, definit en térmens d'euros, fins a l'introducció dels billets i monedes en euros a principis de 2002.
El marc alemà va deixar de ser moneda de curs llegal immediatament despuix de l'introducció de l'euro, en contrast en les atres nacions de l'eurozona, a on l'euro i les monedes nacionals varen aplegar a circular al mateix temps durant un temps de dos mesos. Les monedes i els billets alemans varen seguir sent acceptats com a formes vàlides de pagament en Alemània fins al 28 de febrer de 2002. El Deutsche Bundesbank ha garantisat que tots els marcs alemans poden ser canviats a euros de forma efectiva indefinidament, i un pot fer-ho en qualsevol sucursal del Bundesbank en Alemània. Els billets poden ser, inclús, enviats al banc per correu.
El 31 de decembre de 1998, el Banc Central Europeu (BCE) va fixar el tipo de canvi irrevocable del marc alemà, a partir de l'1 de giner de 1999, en 1,95 583 DM = 1 €.
Història
Antecedents
El marc ha segut l'unitat monetària des de la primera Unificació alemana en 1871. Abans d'esta data, els diferents Estats alemans emetien una varietat de diferents monedes, moltes de les quals estaven lligades al Vereinsthaler, una moneda d'argent que contenia 16⅔ grams d'argent pur. Encara que el marc es basava en l'or més que en l'argent, es va crear una taxa de canvi entre el Vereinsthaler i el marc a raó de 3 marcs per Vereinsthaler.
El primer marc, conegut com marc d'or, es va introduir en 1873. En l'esclat de la Primera Guerra Mundial el marc va abandonar el seu base d'or. La moneda va escomençar a conéixer-se com Papiermark. El Papiermark va ser substituït pel Rentenmark a finals de 1923 i pel Reichsmark en 1924.
Reforma monetària de juny de 1948
Les autoritats d'ocupació aliades varen introduir el marc alemà el 21 de juny de 1948. Els antics Rentenmark i Reichsmark varen ser canviats en una nova divisa a raó de 1 RM = 1 DM com una divisa essencial per al pagament de salaris, rendes, etc., i una taxa de 1 DM = 10 RM per al restant de crèdits no depositats en bancs públics. Es varen canviar grans cantitats de billets de 10 RM a 65 pfennig. Ademés, cada persona rebia un subsidi de 60 DM en dos parts.
En l'introducció de la nova divisa es va intentar protegir a l'Alemània occidental d'una segona hiperinflación i per a detindre el creixent mercat negre de canvi, en el que inclús els cigarros nortamericans eren utilisats com a moneda de canvi. Encara que la nova moneda solament es va distribuir entre les tres zones ocupades pels aliats fòra de Berlín, el canvi no va acontentar a les autoritats soviètiques, que ho varen vore com una amenaça. Ràpidament els soviètics varen tallar totes les comunicacions per carretera, tren i canals entre les zones occidentals i el Berlín occidental, començant el Bloqueig de Berlín. Com a resposta, Estats Units també va distribuir la nova moneda en el Berlín occidental.
Reforma monetària en la zona ocupada per l'URSS
En la zona ocupada pels soviètics, que més vesprada conformaria la República Democràtica Alemana, es va introduir uns dies despuix el marc de la RDA en utilisar sagells especials en els antics Rentenmark i Reichsmark per a evitar aixina l'entrada de billets des de l'oest. En juliol de 1948 es va imprimir una nova série de marcs de l'Alemània de l'Est.
Bank deutscher Länder i Deutsche Bundesbank
A finals de 1948, el Banc dels estats alemans va assumir la responsabilitat d'emetre moneda, seguida en 1957 pel Deutsche Bundesbank. El marc alemà va guanyar molta reputació com una divisa de reserva al mateix temps que atres divises estrangeres sucumbien als periodos d'inflació. Va aplegar a ser una font d'orgull nacional i base de la prosperitat econòmica del país, particularment durant els anys del milacre econòmic alemà en la década dels 50. En els 90, enquestes públiques varen revelar una clara majoria de persones que s'oponien a l'adopció del euro, i inclús hui en dia, mostren un número significante de persones que preferirien tornar al marc.
Unió monetària en el Sarre
La població del protectorat del Sarre va decidir en un referèndum unir-se a la República Federal d'Alemània. Aixina que, l'incorporació del Sarre a la RFA va ser estipulada pels alemans i França per a l'1 de giner de 1957. El nou estat incorporat a Alemània va mantindre la seua moneda, el franc del Sarre, que va estar en una unió monetària lligat al franc francés. El 9 de juliol de 1959, el marc alemà va substituir al franc en una taxa de canvi de 100 francs = 0,8507 DM.
El paper del marc en la Reunificació alemana
El marc alemà va jugar un paper important en la reunificació del país. Es va introduir com a moneda oficial en l'Alemània oriental en juliol de 1990, substituint al marc de la RDA a modo de preparació per a una completa unificació el 3 d'octubre de 1990. Els marcs de la RDA es varen canviar en una taxa d'1 a 1 per als primers 4,000 marcs, i 2 RDA a 1 DM per a cantitats superiors. Abans de la reunificació, a cada ciutadà de l'Alemània de l'Est se li donava un Begrüßungsgeld, un subsidi de 100 DM en metàlic per fer el seu trasllat a la RFA.
Estabilitat del marc alemà
El marc alemà va tindre una reputació com una de les monedes més estables del món, per la política monetària en la que es basava el Bundesbank. La política era dura en comparació a les d'atres bancs centrals europeus, que es desenrollava segons els camins que seguia l'inflació i l'intervenció del govern central. Esta política és la fundadora de l'actual política del Banc Central Europeu en relació a l'euro. Esta estabilitat era aparent en 1993, quan una especulació del franc francés i atres divises europees varen causar un canvi en el mecanisme de tipos de canvi europeu
Monedes
Les primeres monedes varen ser falcades pel Bank deutscher Länder entre 1948 i 1949. Des de 1950, la llegenda canvia al nom oficial del país: Bundesrepublik Deutschland.
Abans de l'adopció de l'euro, les monedes en circulació eren les de les denominacions següents:
| Denominació | Periodo de circulació | Metal | Diàmetro (mm) | Pes (g) | Anvers | Revers | Image |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 Pfennig | 1948-1949 | Coure depositat en acer | 16,50 | 2,00 | Branca de roure (Quercus robur) | Valor facial entre mechons de blat |  |
| 1950-2001 | |||||||
 |
|||||||
| 2 Pfennig | 1950-2001 | Bronze (fins a 1968), Coure depositat en acer | 19,25 | 3,25 | Branca de roure (Quercus robur) | Valor facial entre mechons de blat | |
| 5 Pfennig | 1948-1949 | Latón depositat en acer | 18,50 | 3,00 | Branca de roure (Quercus robur) | Valor facial entre mechons de blat | |
| 1950-2001 | |||||||
| 10 Pfennig | 1948-1949 | Latón depositat en acer | 21,50 | 4,00 | Branca de roure (Quercus robur) | Valor facial entre mechons de blat |  |
| 1950-2001 | |||||||
| 50 Pfennig | 1948-1949 | Cuproníquel | 20,00 | 3,50 | Dòna sembrant roure | Valor facial |  |
| 1950-2001 | |||||||
 |
|||||||
| 1 Marc | 1950-2001 | Cuproníquel | 23,50 | 5,50 | Escut d'armes alemà (Bundesadler) | Valor facial entre dos fulls de roure |  |
| 2 Marcos | 1951 | Cuproníquel (fins a 1969), Cuproníquel depositat en níquel | 25,50 | 7,00 | Escut d'armes alemà (Bundesadler) | Valor facial entre dos mechons de blat i arracades de raïms |  |
| 1957-1971 | 27,00 | 7,00 | Retrat de Max Planck | Valor facial i escut d'armes alemà (Bundesadler) | |||
| Retrat de Konrad Adenauer | |||||||
| Retrat de Theodor Heuss | |||||||
| Retrat de Kurt Schumacher |  |
||||||
| 1969-2001 | Retrat de Ludwig Erhard |  |
|||||
| Retrat de Franz Josef Strauss |  |
||||||
| Retrat de Willy Brandt | |||||||
| 5 Marcos |
1951-1975 |
Argent |
29,00 | 11,20 | Escut d'armes alemà (Bundesadler) | Valor facial | |
|
1975-2001 |
10,00 |
Les cecas
Cada moneda alemana realça un lloc, existint 5 acunyament distints per any que solament es diferencien en una lletra que apareix prop de la data o baix d'ella. Les lletres indiquen el lloc d'acunyament:
cal destacar que les cases d'acunyament que duyen les lletres "B", "C", "I" i "H", han segut tancades. Corresponent les lletres a les següents ciutats:
- B: Viena
- C: Fráncfort del Meno
- I: Muldenhütten
- H: Darmstadt
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marco alemán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.