Rentenmark

Rentenmark

El Rentenmark (En espanyol: "Marque Segur") (RM) va ser la moneda emesa pel govern de la República de Weimar el 15 de novembre de 1923 per a parar l'hiperinflación alemana de 1922 i 1923. Va ser subdividido en 100 Rentenpfennig.

Història

El Rentenmark va substituir a l'antic Papiermark, el paper moneda utilisat pels governs alemans des de l'inici de la Gran Guerra i que no estava respalat per or. Per la crisis econòmica en Alemània, despuix de la Primera Guerra Mundial el govern de la República de Weimar caria de reserves d'or disponible per a revalorar la moneda. Per lo tant, el Banc Central o Deustche Reischsbank emetia billets carents de respal, i que per lo tant perdien valor en inusitada rapidea, causant una hiperinflación que perjudicava greument l'economia nacional.

La greu situació, en un vertiginós aument de preus, va motivar que el nou president del Banc Central, l'economiste Hjalmar Schacht, proponguera l'emissió del Rentenmark, basat en una série d'hipoteques impostes pel govern alemà sobre la terra i mercaderies industrials per un valor de 3.200 millons de Rentenmark per a respalar la nova moneda.

El Rentenmark va ser introduït al mercat el 15 d'octubre de 1923, en el periodo més sever de la hiperinflación, en una equivalència d'1 Rentenmark per 1.000.000.000.000 (un billó) de Papiermark, establint una taxa de canvi d'1 dólar d'Estats Units per 4,2 Rentenmark.

El Rentenmark va ser concebut solament com una moneda "intermija" que mantinguera la continuïtat de l'antic marc alemà per mig d'una conversió a on la moneda no tinguera respal en or, sino en productes de l'economia nacional, i no s'havia proyectat per a tindre curs llegal. No obstant, la nova moneda va ser acceptada per la població i en eficàcia va frenar l'hiperinflación, en cessar l'emissió de billets sense respal.

Despuix d'un periodo de transició a on el Rentenmark va eixercitar el paper de moneda oficial, el Reichsmark es va convertir en la nova moneda única de curs llegal en Alemània des del 30 d'agost de 1924, en igual valor al Rentenmark. Pese a este canvi, en la pràctica els billets del Rentenmark varen seguir sent emesos pel Deutsche Reichsbank i acceptats com a moneda durant llarcs anys, i varen tindre curs llegal en Alemània fins a 1948.

Monedes

Les monedes que varen ser falcades estan datades en els anys 1923, 1924 i 1925 en denominacions d'1, 2, 5, 10 i 50 Rentenpfennig. Solament una chicoteta cantitat de monedes de Rentenpfennig varen ser produïdes en 1925. Algunes monedes d'1 Rentenpfennig varen ser falcades en 1929. Monedes d'1 i 2 Rentenpfennig eren de Bronze, les monedes de 5, 10 i 50 Rentenpfennig Eren de Bronze d'Alumini.

Bibliografia

• GermanNotes. com (2005). German Paper Money 1871-1999. eBook from germannotes. com
• Krause, Chester L. and Clifford Mishler (1991). Standard Catalog of World Coins: 1801–1991 (18th ed. ed.). Krause Publications. ISBN 0873411501.
• Pick, Albert (1994). Standard Catalog of World Paper Money: General Issues. Colin R. Bruce II and Neil Shafer (editors) (7th ed.). Krause Publications. ISBN 0-87341-207-9.

Predecessor: Papiermark

Moneda alemana 1923 - 1924

Successor: Reichsmark