Anar al contingut

Banc Central Europeu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Banc Central Europeu
«BCE» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore BCE (desambiguació).
Vista del skyline de Fráncfort del Meno junt a l'edifici del BCE

El Banc Central Europeu (BCE) és el banc central dels Estats de la Unió Europea que tenen el euro com moneda (eurozona). Dirigix el Eurosistema i conforma també, junt en els bancs centrals nacionals dels demés Estats membres aliens a la eurozona, el Sistema Europeu de Bancs Centrals. El Banc Central Europeu es va crear en juny de 1998 com a orgue encarregat de l'eixecució i gestió de la política monetària de l'Unió. Té la seua sèu en Fráncfort del Meno i està presidit per Christine Lagarde (2019). En l'actualitat es troba regulat en els artículs 282 a 284 del Tractat de Funcionament. No va ser fins a l'any 2009 en el Tractat de Lisboa quan va adquirir la condició d'institució de l'Unió Europea. A diferència d'atres organismes com, per eixemple, la Reserva Federal dels Estats Units, l'objectiu principal del Banc Central Europeu és l'estabilitat de preus en la zona euro, definida pel Consell de Govern com una inflació (índex de preus al consum harmonisat) propenca al 2 % a mig determini, a banda té ademés objectius prioritaris tals com el creiximent econòmic i el plena ocupació.[1]

Les principals tasques del Banc Central Europeu són definir i eixecutar la política monetària de la zona euro, dirigir les operacions de canvie de divises, cuidar de les reserves internacionals del Sistema Europeu de Bancs Centrals i promoure el bon funcionament de l'infraestructura del mercat financer. Ademés, té el dret exclusiu d'autorisar l'emissió de billets d'euro. Els Estats membres poden emetre monedes d'euro, pero la cantitat deu ser autorisada de bestreta pel BCE. El Banc Central Europeu també deu cooperar a nivell internacional en organismes i entitats de terceres parts. Per últim, contribuïx a mantindre un sistema financer estable i a la vigilància del sector bancari europeu. Açò es va poder observar, per eixemple, en l'intervenció del BCE durant la crisis creditícia de 2007, en la que es va prestar millons d'euros als bancs per a estabilisar el sistema financer. Encara que el BCE es rig directament per la llegislació de l'Unió Europea de ranc superior a la llegislació mercantil aplicable a les empreses privades, la seua posada en marcha es va assemblar a la d'una societat anònima en el sentit de que el BCE té accions i capital social. La seua capital actual és de 10 760 millons d'euros, que està en mans dels bancs centrals dels Estats membres que actuen com a accionistes, encara que inicialment contava en 5760 millons. La clau (distribució) de l'assignació de capital inicial es va determinar en 1998 basada en la població dels estats i el PIB, pero eixa clau és regulable i ha segut modificada en sis ocasions. Les accions del BCE no són transferibles i no poden utilisar-se com a garantia. La sèu del Banc Central Europeu es troba en Fráncfort del Meno, el centre financer més gran de l'Unió Europea, i la seua ubicació en eixa ciutat es va fixar en el Tractat de Ámsterdam junt en la d'atres importants institucions i agències comunitàries. En concret, el banc va ocupar inicialment com a sèu física la coneguda com Eurotower, fins que es va traslladar a la seua sèu pròpia en 2015.

Història

[editar | editar còdic]
Política monetària de l'euro entre 1999 i 2022 (en anglés)      Inflació eurozona any/any Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line

El Banc Central Europeu és el successor de facto del Institut Monetari Europeu, institució que va ser creada al començ de la segona fase o etapa de la Unió Econòmica i Monetària de l'Unió Europea per a manejar els problemes de transició a la nova moneda per part dels països que anaven a adoptar el euro i per a preparar la creació del propi BCE i del Sistema Europeu de Bancs Centrals.[2]

El 2 de maig de 1998, el Consell Europeu, en la seua composició de caps d'Estat i de Governe, va decidir per unanimitat que onze Estats membres (Bèlgica, Alemània, França, Irlanda, Itàlia, Espanya, Luxemburc, els Països Baixos, Àustria, Portugal i Finlàndia) complien les condicions necessàries per a l'adopció de la moneda única, que es portaria a terme l'1 de giner de 1999. Dits països participarien, per tant, en la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària Europea (UEM).cita requerida Els caps d'Estat o de Govern varen aplegar aixina mateix a un acort polític en relació a les persones que haurien de recomanar-se com a membres del Comité Eixecutiu del BCE. Dos països, encara que varen poder adoptar l'euro com a moneda, per referèndum popular, no es varen incorporar a la zona euro: Regne Unit i Dinamarca.cita requerida

Al mateix temps, els ministres d'Economia dels Estats membres que han adoptat la moneda única varen acordar, junt en els governadors dels bancs centrals nacionals de dits països, la Comissió Europea i el Institut Monetari Europeu (IME), que els tipos de canvi centrals bilaterals del Sistema Monetari Europeu (SME) de les monedes dels Estats membres participants serien utilisats per a determinar els tipos de conversió irrevocable de l'euro.cita requerida

L'Institut Monetari Europeu va ser substituït formalment pel BCE l'1 de juny de 1998 en virtut del Tractat de l'Unió Europea (també denominat Tractat de Maastricht, per la ciutat en la que va ser firmat), no obstant, no va fer us dels seus plens poders fins a l'introducció de l'euro l'1 de giner de 1999, donant començ a la tercera fase de la UEM.[2] El Banc Central Europeu era l'institució final necessària per a esta unió monetària, tal com es va indicar en els informes de la pròpia UEM, de Pierre Werner i del expresident de la Comissió Europea Jacques Delors.[2]

El primer president del BCE va ser Wim Duisenberg, que havia segut president del Banc dels Països Baixos, ministre de Finances de dit país[3] i president de l'Institut Monetari Europeu.[4] A pesar d'açò, el govern francés preferia per a este càrrec a Jean-Claude Trichet,[5] que era governador del Banc de França; i que finalment li acabaria succeint.[6]

També va haver disputes sobre la direcció eixecutiva del BCE ya que el Regne Unit va exigir formar part d'ella a pesar de la seua negativa a unir-se a la eurozona i no adoptar l'euro.[7] baix la pressió de França, tres llocs en la direcció varen ser assignats als membres més grans (França, Alemània i Itàlia), i Espanya va reclamar un càrrec que va acabar conseguint. A pesar d'este sistema de nomenament que podria semblar subjecte a les directrius dels Estats membres, la direcció va afirmar la seua independència des del principi en la seua resistència a les convocatòries de les taxes d'interés i futurs candidats a la mateixa per part dels governs.[7]

En el moment de la creació del Banc Central Europeu, la zona euro estava formada per onze membres, als que es varen sumar

En l'entrada en vigor, l'1 de decembre de 2009 del Tractat de Lisboa, el Banc Central Europeu va obtindre la condició d'institució de l'Unió Europea.[10]

Funcions i objectius

[editar | editar còdic]

Objectiu

[editar | editar còdic]
Monedes i billets d'euro.

L'objectiu principal del Banc Central Europeu és mantindre l'estabilitat de preus en la zona euro, és dir, mantindre la inflació en nivells baixos a l'objecte de salvaguardar el valor de l'euro. El Consell de Govern definix l'estabilitat de preus com una inflació (mida com Índex de Preus de Consum Harmonisat) d'al voltant del 2%.[11] A diferència d'atres organismes com, per eixemple, la Reserva Federal dels Estats Units, el BCE solament té eixe objectiu principal, en atres objectius subordinats a ell.[12]

Funcions bàsiques

[editar | editar còdic]

Les principals tasques del Eurosistema, i per això, del Banc Central Europeu, són definir i eixecutar la política monetària de la zona euro, dirigir les operacions de canvi de divisas, cuidar de les reserves exteriors del Sistema Europeu de Bancs Centrals i promoure el bon funcionament dels sistemes de pagaments i infraestructura del mercat financer.[13][14] Ademés, el BCE té el dret exclusiu d'autorisar l'emissió de billets d'euro. Els Estats membres poden emetre monedes d'euro, pero la cantitat deu ser autorisada de bestreta pel BCE.[13]

Atres tasques inclouen la recopilació de l'informació estadística necessària per a portar a terme les seues funcions i la contribució a la estabilitat financera i supervisió prudencial del sistema financer. Aixina mateix, sempre que ho requerixquen les funcions assignades al Eurosistema, el BCE manté estretes relacions de cooperació en les institucions internacionals i a nivell europeu.

Consideracions sobre l'eixecució de la política monetària

[editar | editar còdic]
Abonaments europeus a 10 anys, abans de la crisis de l'euro els abonaments suraven junts en paritat Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line Plantilla:Legend-line

A diferència de l'estil de la banca central dels Estats Units, en el que la liquidea es presenta a l'economia a través de la compra d'abonaments del Tesor per part de la Reserva Federal (o Fed), el Eurosistema utilisa un método diferent en el que hi ha al voltant de 1500 bancs elegibles que poden licitar per contractes de reporte en curt determini que van des de les dos semanes als tres mesos de duració.[15]

En efecte, els bancs demanen prestat diners en efectiu i deuen tornar-ho. Els curts periodos de temps en la duració del préstam permeten que les taxes d'interés s'ajusten contínuament. Quan vencen els títuls de reporte, els bancs participen novament. Un increment en la cantitat de títuls que s'oferixen en la subasta d'abonaments permet un aument de la liquidea en l'economia, mentres que una disminució té l'efecte contrari. Els contractes es realisen sobre l'actiu del balanç del Banc Central Europeu i els depòsits resultants en els bancs membres es contabilisen com a passiu. En térmens simples, la responsabilitat del Banc Central és la dels diners, i un aument dels depòsits en els bancs membres dut com a passiu del Banc Central, significa que més diners s'ha posat en l'economia.cita requerida

Per a rebre l'aprovació per a poder participar en les subastes, els bancs deuen ser capaços d'oferir una prova de garantia en forma de préstams a atres entitats. Estos préstams solen ser en forma de compra de deute públic dels Estats membres, pero també s'accepten una àmplia gama de valors de la banca.[16]

Part dels estrictes requisits per a accedir a l'Unió Europea es varen dissenyar, especialment el de tindre en conte la deute sobirà com un percentage del producte intern brut de cada estat membre, per a assegurar que els actius que s'oferixen com a garantia al Banc Central Europeu són, a lo manco en teoria, tots igualment bons i protegits contra el risc d'inflació.[16]

La crisis econòmica i financera que va començar en l'any 2008 va posar de manifest algunes debilitats relatives al deute sobirà de certs països membres, com Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya.[17] Estos «valors dèbils» no es llimiten únicament als països d'emissió del deute, sino que han segut mantinguts pels bancs d'atres Estats membres. En la mida en que els bancs autorisats per a obtindre préstams del BCE han posat en perilla garantia, la seua capacitat per a obtindre préstams del BCE, i per tant la liquidea del sistema econòmic, s'ha vist afectada.[16]

L'amenaça de la pèrdua de liquidea va dur al Banc Central Europeu a portar a terme operacions de rescat financer.[16] No obstant, el deute sobirà dèbil no ha segut l'única font en els últims anys de fragilitat en les operacions del BCE. També ho va anar el colapse del mercat en dólars dels Estats Units en les denominades obligacions de deute colateralizada, que va donar lloc a intervencions a gran escala en colaboració en la Fed.[16]

Les operacions de rescat que impliquen el deute sobirà han inclós el desplaçar temporalment els actius tòxics o dèbils dels balanços dels bancs en problemes al balanç del Banc Central Europeu.[18] Dita acció és considerada com un acte de monetización i pot resultar una amenaça inflacionaria, per mig de la qual els països més forts durien la càrrega de l'expansió monetària (i l'inflació potencial) en la finalitat de salvar als països membres més dèbils.[18] La majoria dels bancs centrals preferixen moure actius dèbils dels seus balanços en algun tipo d'acort sobre cóm seguirà sent mantinguda el deute.[18] Esta preferència per lo general ha dut al BCE a argumentar que els països membres més dèbils deuen per un costat dedicar part dels ingressos nacionals a garantisar el deute i per un atre reduir un ampli ranc de les despeses nacionals per a poder fer front als seus pagaments pendents que asfixien l'economia.[18]

Organisació

[editar | editar còdic]
Christine Lagarde, presidenta del BCE des de l'1 de novembre de 2019.

El treball del BCE s'organisa per mig dels següents òrguens de govern:

  • El Comité Eixecutiu
  • El Consell de Govern
  • El Consell General
  • El Consell de Supervisió

Comité Eixecutiu

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Comité Eixecutiu del Banc Central Europeu.

El Comité Eixecutiu està format pel president del BCE,[19] el vicepresident i atres quatre membres, tots designats per comú acort dels presidents o primers ministres dels països de la zona euro.[20] El seu mandat és d'huit anys, i no renovable.[10]

El Comité és responsable d'aplicar la política monetària definida pel Consell de Govern i de donar instruccions als bancs centrals nacionals. També prepara les reunions del Consell de Govern i s'encarrega de la gestió ordinària del BCE.[20]

Consell de Govern

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Consell de Govern del Banc Central Europeu.

El Consell de Govern és la màxima instància decisòria del BCE. Està format pels sis membres del Comité Eixecutiu i els governadors dels 20 bancs centrals de la zona euro.[21] Ho presidix el president del BCE. La seua missió primària és definir la política monetària de la zona euro i, en especial, fixar els tipos d'interés al que els bancs comercials poden obtindre diners del banc central.[21]

Des de giner de 2015 el consell de govern del Banc Central Europeu a on es prenen les polítiques monetàries[22] es reunix cada 6 semanes (en lloc de cada 4 com fins ara) i publica quatre semanes més vesprada en la seua pàgina d'Internet[23] les actes de la reunió en resums de la mateixa i les opinions dels membres del consell de forma anònima.[24]

Consell General

[editar | editar còdic]

El Consell General és el tercer organisme decisori del BCE i pot definir-se com un orgue transitori, degut a que no tots els Estats membres de l'Unió han adoptat encara l'euro. Està format pel president del BCE, el vicepresident i els governadors dels bancs centrals nacionals dels 27[25] Estats membres de l'UE. Contribuïx al treball consultiu i de coordinació i ajuda a preparar la futura ampliació de la zona euro.[26]

Consell de Supervisió

[editar | editar còdic]

El Consell de Supervisió es reunix dos voltes al més per a debatre, planificar i eixecutar les tasques de supervisió del BCE. Aixina mateix, propon al Consell de Govern proyectes de decisions d'acort en el procediment de no objecció. Es compon de: un president (nomenat per a un mandat de cinc anys no renovable), un vicepresident (elegit d'entre els membres del Comité Eixecutiu del BCE), quatre representants del BCE i representants dels supervisors nacionals. Si l'autoritat nacional supervisora designada per un Estat membre no és un banc central nacional (BCN), el representant de l'autoritat competent podrà estar acompanyat per un representant del seu BCN. En tal cas, els representants es consideraran un sol membre a efectes del procediment de vot.[27]

Despuix de l'elaboració d'un proyecte de decisió, la decisió formal és emesa pel Comité Director. El Comité Director té com a missió servir de respal al Consell de Supervisió i s'encarrega de preparar les seues reunions. Es compon de: el president del Consell de Supervisió, el vicepresident del Consell de Supervisió, un representant del BCE i cinc representants dels supervisors nacionals. Els cinc representants dels supervisors nacionals són nomenats pel Consell de Supervisió per a un mandat d'un any d'acort en un sistema de rotació que assegura una representació equitativa dels països.[27]

Es preveu una separació administrativa estricta entre les tasques de política monetària i de supervisió del BCE. La presa de decisions final sobre abdós assunts, no obstant, es porta a terme en el mateix orgue (el Consell de Govern).[27]

Subscripció de capital

[editar | editar còdic]

Encara que el Banc Central Europeu es rig directament per la llegislació de l'Unió Europea i per tant, no per cap llegislació mercantil nacional aplicable a les empreses privades, la seua posada en marcha es va assemblar a la d'una societat anònima en el sentit de que el BCE té accions i capital social. El capital del BCE ascendix a 8.957 millons d'euros (1 de giner de 2026), que procedix dels bancs centrals nacionals (BCN) de tots els Estats membres de l'UE que actuen com a accionistes, encara que inicialment contava en 5.760 millons.[28] La clau de l'assignació de capital inicial es va determinar en 1998 prenent en conte dos paràmetros: la població de cada estat i el seu PIB. Este càlcul és variable i ajustable cada cinc anys. S'ha modificat en sis ocasions: es varen efectuar ajustes quinquenal'1 de giner de 2004, l'1 de giner de 2009 i l'1 de giner de 2014, i es varen realisar nous ajusts l'1 de maig de 2004 (en motiu de l'adheriment de Chipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia i la República Checa), l'1 de giner de 2007 (quan Bulgària i Romania es varen incorporar a l'UE) i l'1 de juliol de 2013 (quan Croàcia va ingressar en l'UE).[28] Les accions del BCE no són transferibles i no poden utilisar-se com a garantia.[29]

En suma, tots els bancs centrals nacionals (BCN) dels Estats membres de l'Unió Europa participen en el capital del BCE. Els BCN no pertanyents a la zona de l'euro deuen desembossar solament un chicotet percentage. La part de la subscripció desembossada pels BCN de la zona de l'euro ascendix a un total de 8.957.303.649,83 euros, distribuïda com seguix:[30]

Contribució dels BCN pertanyents a la zona de l'euro al capital del BCE

Banc central nacional Clau de capital % 1) Capital desembossat (€)
1) Des de l'inici de la tercera fase de l'Unió Econòmica i Monetària l'1 de giner de 1999, la clau de capital s'ha modificat en huit ocasions: es varen efectuar ajustes quinquenal'1 de giner de 2004, l'1 de giner de 2009, l'1 de giner de 2014 i l'1 de giner de 2019, i es varen realisar nous ajusts l'1 de maig de 2004 (en motiu de l'adheriment de Chipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia i la República Checa), l'1 de giner de 2007 (quan es varen incorporar Bulgària i Romania), l'1 de juliol de 2013 (quan va ingressar Croàcia) i l'1 de febrer de 2020 (despuix de la retirada del Regne Unit de l'UE).

2) El Hrvatska narodna banka (HNB) i el Българска народна банка/Banc Nacional de Bulgària (BNB) varen passar a ser membres del Eurosistema despuix de l'entrada de Croàcia en la zona de l'euro l'1 de giner de 2023 i de Bulgària l'1 de giner de 2026. Per lo tant, en eixes dates, el HNB i el BNB varen desembossar el restant de la seua participació en el capital subscrit del BCE.
3) L'increment de les subscripcions dels BCN de la zona de l'euro com a resultat de la retirada del Bank of England del Sistema Europeu de Bancs Centrals (abans de l'incorporació de Croàcia i Bulgària en la zona de l'euro) es va dividir en dos pagaments anuals (vegen-se les notes de prensa publicades en elloc web del BCE el 30 de giner de 2020). El desembós del primer d'estos dos pagaments es va efectuar el 29 de decembre de 2021 i l'atre es va fer efectiu el 28 de decembre de 2022.

Nationale Bank van België/Banque Nationale de Belgique (Bèlgica) 3,0005 324.804.337,12
Българска народна банка (Banc Nacional de Bulgària) (Bulgària) 2) 0,9783 105.901.044,16
Deutsche Bundesbank (Alemània) 21,7749 2.357.134.464,40
Eesti Pank (Estònia) 0,2437 26.380.542,23
Banc Ceannais na hÉireann/Central Bank of Ireland (Irlanda) 1,7811 192.804.200,92
Bank of Greece (Grècia) 1,8474 199.981.180,60
Banc d'Espanya (Espanya) 9,6690 1.046.669.933,56
Banque de France (França) 16,3575 1.770.700.531,41
Hrvatska narodna banka (Croàcia) 2) 0,6329 68.511.469,74
Banca d'Itàlia (Itàlia) 13,0993 1.418.000.151,07
Central Bank of Cyprus (Chipre) 0,1802 19.506.662,74
Latvijas Banka (Letònia) 0,3169 34.304.447,40
Lietuvos bankas (Lituània) 0,4826 52.241.484,12
Banque centrale du Luxembourg (Luxemburc) 0,2976 32.215.221,04
Bank Ċentrali ta’ Malta/Central Bank of Malta (Malta) 0,1053 11.398.732,44
De Nederlandsche Bank (Països Baixos) 4,8306 522.912.791,50
Oesterreichische Nationalbank (Àustria) 2,4175 261.694.545,91
Banc de Portugal (Portugal) 1,9014 205.826.684,42
Banka Slovenije (Eslovènia) 0,4041 43.743.853,57
Národná banka Slovenska (Eslovàquia) 0,9403 101.787.541,48
Suomen Pankki – Finlands Bank (Finlàndia) 1,4853 160.783.830,00
Total 3) 82,7464 8.957.303.649,83

Independència

[editar | editar còdic]

Independència política

[editar | editar còdic]

Les institucions de l'Unió Europea i els governs nacionals estan obligats pels tractats a respectar l'independència del Banc Central Europeu. Això implica que ni el BCE ni els bancs centrals nacionals (BCN) poden solicitar o acceptar instruccions de les institucions i organismes de l'Unió, ni dels governs dels Estats en sí.[31]

Per a rendir contes, el BCE publica informes sobre les seues activitats i té que presentar el seu informe anual al Parlament Europeu, a la Comissió Europea, al Consell de l'Unió Europea i al Consell Europeu.[32] Ademés el Parlament també és consultat i emet la seua opinió sobre els candidats a la junta directiva.[33]

A pesar d'açò, i com a resultat de la pressió dels governs de França i Grècia, algunes persones opinen que l'independència del BCE s'ha vist llimitada en els últims anys.[34][35]

Independència financera

[editar | editar còdic]

Per una atra part, a l'objecte de que l'institució puga eixercitar les seues funcions independentment, el BCE està dotat del seu propi presupost. Per tant, els mecanismes financers del BCE es mantenen separats d'aquells de l'Unió Europea. Com ya s'ha dit, el capital del BCE està subscrit i desembossat pels bancs centrals de la zona euro.

Atres disposicions

[editar | editar còdic]

El Eurosistema eixercix les seues funcions en el dia a dia, és dir, opera de manera independent. Els governadors dels bancs centrals i els membres del Comité Eixecutiu tenen garantisada la seguritat dels seus càrrecs.[31] Això es deu a vàries raons, per eixemple, per a salvaguardar-els de maniobres polítiques. Algunes disposicions són les següents:

  • Els governadors d'un banc central disponen d'un mandat mínim de cinc anys.
  • Els membres del Comité Eixecutiu del BCE tenen un mandat no renovable d'huit anys.
  • La seua cessació vindria únicament donat en cas d'incapacitat o falta greu.

Transparència

[editar | editar còdic]

La majoria de bancs centrals en l'actualitat consideren la transparència com una prioritat. La transparència, en principi, contribuïx a una millor comprensió per part del públic i mercats de la política monetària que porta a terme el BCE. La transparència de la política monetària s'estructura en tres pilars. Segons el BCE, la dota d'una major credibilitat i eficàcia. Ells són:[36]

  • Credibilitat,
  • Autodisciplina, i
  • Predictibilidad. No obstant, el BCE, esta subjecte a menys obligacions de transparència en comparació als estàndarts d'atres institucions de l'UE i atres bancs centrals importants. Com senyala Transparència Internacional: «Els Tractats establixen la transparència i l'obertura com a principis de l'UE i les seues institucions. No obstant, li otorguen al BCE una exenció parcial d'estos principis. Segons l'artícul 15 (3) del TFUE, El BCE està obligat pels principis de transparència de l'UE "solament quan eixercix [els seus] tasques administratives" (l'exenció, que deixa el terme "tasques administratives" indefinides, s'aplica igualment al Tribunal de Justícia de l'Unió Europea i al Banc Europeu d'Inversions). ) ». Alguns eixemples que demostren que el BCE és menys transparent que atres institucions:
  • Secret de vot: mentres que atres bancs centrals fan públics els seus registres de votació, les decisions preses pel Consell de Govern del BCE són preses en total discreció. No obstant, des de 2014, el BCE publica resums de les seues reunions de política monetària, encara que estes seguixen sent prou vagues i no inclouen les votacions individuals.[37]
  • Accés a la documentació: L'obligació dels organismes de l'UE de fer que els documents siguen de lliure accés despuix d'un embargament de 30 anys s'aplica al BCE. No obstant, segons el Reglament intern del BCE, el Consell de Govern pot decidir mantindre els documents individuals classificats més allà del periodo de 30 anys.

Sede

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sede del Banc Central Europeu.
Nova sèu del Banc Central Europeu, en Fráncfort quan estava en construcció.
Manifestació front al recent construït BCE (2014)

El Banc Central Europeu té la seua sèu en Fráncfort, el centre financer més gran en la eurozona. La seua ubicació en la ciutat es va fixar, junt en atres institucions, pel Tractat de Ámsterdam.[38] El banc va ocupar primer l'edifici Eurotower, fins que varen finalisar les obres de construcció de la seua nova sèu en elloc a on abans es trobava el mercat majoriste Großmarkthalle.[39]

El disseny del nou edifici es va decidir en un concurs internacional d'arquitectura que va promoure esta institució en 1999 i va ser realisat per un estudi en sèu en Viena cridat Coop Himmelb(l)au.[40][41]

La nova construcció és d'aproximadament 180 metros d'altura (l'edifici anterior és de 148 metros d'alt) i està acompanyat d'atres edificis secundaris en una zona ajardinada de la ribera del riu Meno. Despuix de la seua finalisació en 2014,[40] s'esperava que l'edifici es convertira en un símbol arquitectònic per a la Unió Europea. Alberga el doble de la cantitat de personal que treballava en la Eurotower.[39]

L'inauguració del nou edifici va provocar gran rebuig ciutadà en Fráncfort, degut a que el cost total de la nova sèu va alcançar els 1300 millons d'euros, al voltant d'un 30% més del presupost inicial, en una época de crisis econòmica en Europa i polítiques d'austeritat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «El BCE té com a principal missió mantindre l'estabilitat i el valor de l'euro, i impulsar el creiximent econòmic i la plena ocupació».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Banc Central Europeu. «Unió Econòmica i Monetària (UEM)». Consultat el 11 de maig de 2012.
  3. ↑ RTL Nieuws. «Wim Duisenberg (70) overleden» (en holandés). Consultat el 11 de maig de 2012.
  4. ↑ «[1]», El País. Consultat el 11 de maig de 2012.
  5. ↑ «[2]», El País. Consultat el 11 de maig de 2012.
  6. ↑ «[3]». Consultat el 11 de maig de 2012.
  7. ↑ 7,0 7,1 «The third stage of Economic and Monetary Union» (en inglés). Consultat el 11 de maig de 2012.
  8. ↑ CVCE. «European Central Bank» (en inglés). Consultat el 11 de maig de 2012.
  9. ↑ Comissió Europea. «Ampliació de la zona de l'euro despuix de l'1 de maig de 2004». Consultat el 11 de maig de 2012.
  10. ↑ 10,0 10,1 Comissió Europea. «Els demés òrguens i institucions de l'Unió». Consultat el 11 de maig de 2012.
  11. ↑ THE EUROPEAN CENTRAL BANK HISTORY, ROLE AND FUNCTIONS BY HANSPETER K. SCHELLER SECOND REVISED EDITION 2006, ISBN 92-899-0022-9 (print) ISBN 92-899-0027-X (online) page 81 at the pdf online version
  12. ↑ http://www.ecb.europa.eu/ecb/orga/escb/ecb-mission/html/index.en.html
  13. ↑ 13,0 13,1 BBC NEWS. «The powers of the European Central Bank» (en inglés). Consultat el 19 de maig de 2012.
  14. ↑ «Banc Central Europeu (BCE)» (en castellà). Diccionari panhispánico de l'espanyol jurídic.
  15. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 (2002).«The European Central Bank and the Eurosystem».New England Economic Review.(2nd quarter)
    25-28.Consultat el 4 de juliol de 2012.
  17. ↑ «[4]». Consultat el 24 de novembre de 2010.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Buite, Willem. «Greece and the fiscal crisis in the EMU». NBER. Consultat el 30 d'octubre de 2011.
  19. ↑ Banc Central Europeu. «El president del Banc Central Europeu». Consultat el 13 de maig de 2012.
  20. ↑ 20,0 20,1 Banc Central Europeu. «El Comité Eixecutiu». Consultat el 13 de maig de 2012.
  21. ↑ 21,0 21,1 Banc Central Europeu. «El Consell de Govern». Consultat el 13 de maig de 2012.
  22. ↑ https://www.ecb.europa.eu/press/govcdec/html/index.en.html
  23. ↑ https://www.ecb.europa.eu/press/accounts/2016/html/index.en.html
  24. ↑ http://www.portalautomotriz.com/noticias/economia-y-finanzas/bce-publicara-les-actas-de-sus-reuniones-mensuals-a-partir-de-enero
  25. ↑ Croàcia és membres de l'O. I. des de l'1 de juliol de 2013.
  26. ↑ Banc Central Europeu. «El Consell General». Consultat el 13 de maig de 2012.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 «Consell de Supervisió». Consultat el 16 de març de 2019.
  28. ↑ 28,0 28,1 Banc Central Europeu. «Subscripció de capital». Consultat el 6 de giner de 2026.
  29. ↑ European Central Bank. «Institutional Provisions» (en anglés). Consultat el 12 de maig de 2012.
  30. ↑ Banc Central Europeu. «Subscripció de capital». Consultat el 6 de giner de 2026.
  31. ↑ 31,0 31,1 «Independence». European Central Bank. Consultat el 15 d'octubre de 2007.
  32. ↑ «Accountability». European Central Bank. Consultat el 15 d'octubre de 2007.
  33. ↑ «Executive Board» (PDF). Banque de France. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2007. Consultat el 15 d'octubre de 2007.
  34. ↑ Philipp Bagus (2010). Tragedy of the Euro (PDFPDF). ISBN 978-1-61016-118-3.
  35. ↑ ¿Quí ha votat al BCE?
  36. ↑ «Transparència». Banc Central Europeu. Consultat el 3 de decembre de 2012.
  37. ↑ «El BCE modificarà el calendari de reunions i publicarà informes periòdics de les discussions de política monetària en 2015» (en és). European Central Bank. Consultat el 14 de decembre de 2018.
  38. ↑ Eur-lex. «Consolidated versions of the treaty on European Union and of the treaty establishing the European Community» (en anglés) (PDF). Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2007. Consultat el 12 de juny de 2007.
  39. ↑ 39,0 39,1 «In ECB future, a new home to reflect all of Europe» (en inglés). International Herald Tribune. Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2008. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  40. ↑ 40,0 40,1 «Winning design by Coop Himmelb(l)au for the ECB's new headquarters in Frankfurt/Main». European Central Bank. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2007. Consultat el 2 d'agost de 2007.
  41. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. European Central Bank. Consultat el 2 d'agost de 2007.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Texts jurídics de l'Unió Europea:

  • [6] Tractat de l'Unió Europea
  • [7] Tractat de Funcionament de l'Unió Europea
  • [8] Protocols als Tractats de l'Unió Europea; Protocol n.º 4 sobre l'Estatut del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Banc_Central_Europeu&oldid=1364646»