Monedes d'euro

Erro al crear miniatura:

Monedes d'euro

Erro al crear miniatura:

Revers de les huit monedes d'euro.

Les monedes d'euro són les monedes físiques emeses pels bancs centrals nacionals de cada Estat integrant de l'eurozona, a diferència dels billets d'euro que són emesos exclusivament pel Banc Central Europeu (BCE).

Un euro es dividix en 100 cèntims d'euro, que és l'unitat bàsica de la moneda.

Les denominacions de les monedes són huit: 1, 2, 5, 10, 20 i 50 cents i 1 i 2 euros. A diferència dels billets d'euro, l'emissió del qual és competència exclusiva del Banc Central Europeu, en el cas de les monedes la competència és dels Estats, encara que el disseny de les monedes deu ajustar-se a les recomanacions del Eurosistema i del Eurogrupo. Totes les monedes tenen un revers comú, que mostra el valor de la moneda; i un anvers o costat nacional, que és distint en cada país emissor. No tots els països emissors posseïxen cecas que falquen monedes d'euro per lo que, en eixos casos, són falcades en atres països membres de la eurozona.

Ademés, els Estats poden emetre monedes commemoratives de 2 euros, vàlides en tota la eurozona; aixina com "monedes de colecció", no destinades a la circulació, falcades normalment en metals preciosos, en un valor nominal i disseny diferent de les destinades a la circulació, i vàlides únicament en el país emissor.

Llegislació

Segons reglament de l'Unió Europea, queden definits tres tipos de monedes d'euro: monedes destinades a la circulació, monedes commemoratives i monedes de colecció.

Les «monedes destinades a la circulació» són les que pertanyen al con monetari definit per a la zona euro i que tenen un disseny comú en el revers i un disseny nacional en l'anvers; totes en una composició igual i destinades a la circulació en tota la zona euro. A partir de l'any 2004, es va permetre l'acunyament de les anomenades «monedes commemoratives», també destinades a la circulació, pero en dissenys que podrien canviar anualment i que dependrien de l'aprovació del BCE. Estes últimes solament poden ser falcades en format de moneda de dos euros.

Les de colecció estan definides com aquelles que no estan destinades a la circulació i que, per a evitar confusions en les destinades a la circulació, deuen diferir notablement en dos de tres característiques (a saber: diàmetro, pes i color). Solen falcar-se en metals preciosos, encara que açò no és obligatori. Estes monedes de colecció solament són de curs llegal en el país que les emet. No obstant, en ser destinades a colecció i en tirades llimitades, no s'utilisen com a moneda de curs llegal.

Emissió ordinària

El Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN), va acordar en 1996 que hi hauria dissenys nacionals distintius en l'anvers de les monedes en euros destinades a la circulació i un disseny comú per a tots els països en el revers. Posteriorment, els Estats membres també varen acordar que en els anversos nacionals hi hauria dotze estreles al voltant del disseny, en la finalitat de facilitar el reconeiximent pel públic en general.

Descripció del sistema monetari de l'euro

Denomi­nació	Va­lor	Color prin­cipal		Color secun­dario		Diá­metro	Gro­sor	Pes	Compo­sición	Forma	Vora	Tema revers comú
1 cèntim	0,01 €		Coure			16,25 mm	1,67 mm	2,30 g	Acer recobert de coure	Redona	Pla	Europa en el món
2 cèntims	0,02 €		Coure			18,75 mm	1,67 mm	3,06 g	Acer recobert de coure	Redona	Pla en recalat	Europa en el món
5 cèntims	0,05 €		Coure			21,25 mm	1,67 mm	3,92 g	Acer recobert de coure	Redona	Pla	Europa en el món
10 cèntims	0,10 €		Dorat			19,75 mm	1,93 mm	4,10 g	Or nòrdic	Redona	Festoneado (ondulat)	Congregació de nacions
20 cèntims	0,20 €		Dorat			22,25 mm	2,14 mm	5,74 g	Ore nòrdic	Flor espanyola	Pla	Congregació de nacions
50 cèntims	0,50 €		Dorat			24,25 mm	2,38 mm	7,80 g	Ore nòrdic	Redona	Festoneado (ondulat)	Congregació de nacions
1 euro	1,00 €		Plateado (interior)		Dorat (exterior)	23,25 mm	2,33 mm	7,50 g	Interior (3 capes): cuproníquel, níquel, cuproníquel Exterior: níquel-latón	Redona	Estriado discontinu (3 grups d'estriado fi entre 3 segments plans)	Europa sense fronteres
2 euros	2,00 €		Dorat (interior)		Plateado (exterior)	25,75 mm	2,20 mm	8,50 g	Interior (3 capes): níquel-latón, níquel, latón-níquel Exterior: cuproníquel	Redona	Gravat i estriado en una llegenda diferent per a cada país (Vore llegendes)	Europa sense fronteres

Dissenys originaris (costat comú)

El Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) va decidir en una reunió informal celebrada en Verona en la primavera de 1996 que les monedes en euros tindrien una cara comuna, igual per a tots els països que s'integraren en l'Unió Econòmica i Monetària (UEM), i una cara nacional específica per a cada u d'ells. Es va encarregar un informe tècnic als directors de les fàbriques de moneda de l'Unió Europea sobre les especificacions de les futures monedes i, despuix d'escoltar les recomanacions dels experts i de les organisacions de consumidors, es va decidir que en les monedes en euros existiria una relació directa entre el tamany i el valor nominal. Ademés les monedes serien distinguibles també pel seu color.

El concurs de disseny, en el que varen participar tots els Estats membres llevat Dinamarca, va llimitar els temes de la competició a tres: arquitectura, disseny abstracte i elements de l'identitat europea. Els dissenys devien tindre una única norma: devien aparéixer tant el nom oficial de la moneda —«euro» per als euros i «euro cent» per als cèntims— com, llògicament, la denominació.

El 13 de març de 1997, un jurat europeu va seleccionar 9 de les 36 série presentades pels Estats membres. El 8 de juny, el Consell d'Assunts Econòmics i Financers de l'Unió Europea (ECOFIN) en Luxemburc va seleccionar la série guanyadora, pero no es va fer pública fins al Consell Europeu del 16/17 de juny de 1997 celebrat en Ámsterdam. En ell es va anunciar el proyecte definitiu format per tres esbossos realisats per Luc Luycx (monograma: LL), dissenyador de la fàbrica de la moneda belga, la proposta de la qual estava formada per tres representacions distintes del mapa d'Europa en les 12 estreles de l'Unió Europea de fondo.

El gravador belga va guanyar per una aplastant majoria: el 64 % dels entrevistats va votar el seu disseny d'entre els 9 candidats. En la seua victòria va tindre especial rellevància l'elecció d'uns motius per a les monedes euro que reforçaren l'identitat europea; no en va, d'entre els nou dissenys finalistas, el seu és l'únic en el que apareix un mapa d'Europa.

En 1998, el Consell va aprovar el reglament 975/98 en els valors nominals i les especificacions tècniques de les monedes en euros destinades a la circulació.

Les monedes presenten a l'Unió Europea de diferents formes en les 12 estreles de fondo. Les monedes d'1, 2 i 5 cèntims són d'acer recobert de coure i indiquen el lloc d'Europa en el món (apareix Europa en Àfrica i Àsia en el globo terráqueo); les monedes de 10, 20 i 50 cèntims són d'or nòrdic i presenten a l'Unió com una congregació de nacions (apareixen els països que formaven l'Unió Europea en eixe moment); i finalment les monedes d'1 i 2 euros són bimetálicas i mostren una Europa sense fronteres (apareix el mapa de l'Unió Europea sense les fronteres dels Estats).

Canvis de disseny (costat comú)

Inicialment no existia cap llegislació en la que s'haguera pensat el canvi de la cara comuna de l'euro, per lo que qualsevol canvi propost deuria passar per una votació en el Consell Europeu.

El disseny original de Luc Luycx tenia un problema: apareixien tots els països que componien l'Unió Europea en 1997 (lo que es coneixia com la Europa dels Quinze), pero l'Unió va sofrir vàries ampliacions des de llavors. Cap dels nous països usava l'euro, aixina que en principi no importava en excés que no estigueren reflectits en les monedes. Pero en l'any 2007, Eslovènia es va incorporar a la eurozona i no apareixia en el mapa europeu de Luc Luycx. Per això, des de l'1 de giner de 2007 (des de 2008 en Àustria, Ciutat del Vaticà, Itàlia, Portugal i Sant Marino), es va introduir un nou disseny per a les monedes des de 10 cèntims fins a 2 euros, en el que apareix, sense fronteres, tota Europa (llevat Islàndia) i no solament l'Unió Europea. En les monedes commemoratives de 2 euros el canvi va ser en 2007 en tots els països. Malta, donat el seu chicotet tamany, va tindre que ser representada de manera sobredimensionat; mentres que Chipre va ser desplaçada a l'oest respecte a la seua situació geogràfica real per a poder ser representada. En posar un mapa d'Europa completa i no solament de l'Unió Europea, ya no és necessari realisar noves modificacions de disseny en cas d'ampliació de l'Unió Europea.

Sobre les monedes d'1, 2 i 5 cèntims, no varen canviar posat que en teoria mostraven a Europa en relació en el restant del món. No obstant, es pot vore com l'antiga Europa dels Quinze apareix remarcada respecte al restant d'Europa.

De qualsevol modo, totes les monedes falcades en anterioritat seguixen sent vàlides.

Dissenys originaris (costat nacional)

Cada país està autorisat a dissenyar la seua pròpia cara nacional, pero no lliurement, sino en una série de restriccions.

Els criteris utilisats pels Estats diferixen d'un a un atre. Aixina, per eixemple, alguns Estats com Itàlia varen elegir un motiu diferent per a cada moneda, mentres que uns atres com Bèlgica varen elegir l'efigie del seu rei com a motiu en la cara nacional de totes les seues monedes. En el cas d'Alemània, França o Espanya, varen elegir un motiu diferent per a cada una de les 3 séries de monedes: monedes d'1, 2 i 5 cèntims; monedes de 10, 20 i 50 cèntims; i monedes d'1 i 2 euros.

Encara que no són membres de l'Unió Europea, Ciutat del Vaticà, Mónaco i Sant Marino (i Andorra des de 2014) tenen les seues pròpies monedes d'euro en els seus respectius dissenys nacionals. Inicialment, les autoritats no posaven en circulació un número considerable d'estes monedes, sino que les venien als coleccionistes a preus superiors al seu valor nominal. Per açò, en 2012, un reglament va establir que: "Una chicoteta proporció, no superior al 5 % del valor i del volum net acumulat total de les monedes en circulació emeses per l'Estat membre, tenint en conte únicament els anys en emissió neta positiva, podrà comercialisar-se per damunt del valor nominal, si aixina ho justifica una calitat especial, un embalage especial o qualsevol atre servici adicional prestat".

En les monedes de Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França i Països Baixos, el primer any mostrat en les monedes és 1999 (quan l'euro va ser formalment establit). En les monedes de Mónaco, la primera data és 2001. Sobre les monedes dels restants països (Àustria, Alemània, Ciutat del Vaticà, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburc, Portugal i Sant Marino), el primer any que apareix és directament 2002, any en que l'euro va entrar en circulació.

Des de 2026, 25 països (els 21 membres de la eurozona i els 4 micro-Estats europeus mencionats anteriorment) emeten monedes d'euro en les seues pròpies cares nacionals, lo que suma un total de 200 monedes d'euro diferents cada any (sempre i quan s'emeten totes les denominacions), sense contar les monedes commemoratives ni les "monedes de colecció".

Variacions de disseny (costat nacional)

Les regulacions europees sobre les monedes d'euro han anat canviant a lo llarc de l'història de l'euro, fent-se més estrictes en alguns aspectes, i obligant a alguns països a modificar les seues cares nacionals per a adaptar-les a les noves normes.

Encara que en un principi el disseny de les cares nacionals no es podia canviar, en 2003 es va acordar la possibilitat de canviar la cara nacional quan canvie el cap d'Estat que la seua efigie figure en la moneda. Les primeres monedes en aplicar este canvi varen ser les monedes d'euro de Ciutat del Vaticà i Mónaco, ya que els caps d'Estat Juan Pablo II i Rainiero III de Mónaco varen fallir en 2005 i les monedes varen ser modificades en 2006.

En 2005 s'aprova una recomanació sobre el disseny de les cares nacionals:

• Les cares nacionals de totes les denominacions de les monedes en euros deuran dur una indicació de l'Estat membre emissor, consistent en el nom de dit Estat membre o en una abreviatura del mateix.
• La cara nacional no deurà repetir cap indicació de la denominació de la moneda, o de parts de la mateixa, ni el nom de la moneda única o la seua unitat fraccionaria, a menos que dita indicació es derive de l'ocupació d'un alfabet diferent. La llegenda gravada en la vora de la moneda de 2 euros pot dur una indicació de la denominació a condición de que s'ampre únicament la sifra «2» i/o la paraula «euro».

D'acort a dita recomanació, Alemània, Àustria, Bèlgica, Finlàndia i Grècia devien adaptar el disseny de les seues monedes, encara que açò no afectava a no ser que es canviara el disseny de les cares nacionals. No obstant, Finlàndia va optar per adaptar-se a dita recomanació en 2007 i Bèlgica en 2008, introduint en abdós casos les abreviatures que identifiquen al país. Alemània, Àustria i Grècia encara tenen pendent introduir l'identificació del país en les seues monedes. Ademés, Àustria deu retirar les denominacions que apareixen en el seu costat nacional.

En 2008 s'aprova una nova recomanació europea en la que s'amplien novament les restriccions en el disseny de les cares nacionals:

• En la cara nacional deuen figurar les dotze estreles europees, que han de rodejar per complet el disseny nacional, inclosa l'indicació de l'any d'emissió i la del nom de l'Estat membre emissor. Les estreles europees deuen representar-se de la mateixa manera en que figuren en la bandera europea.
• Els dissenys utilisats en les cares nacionals no deuen modificar-se, llevat en el cas de que es produïxca un canvi del cap de l'Estat al que facen referència. No obstant, s'autorisa als Estats a actualisar cada quinze anys el disseny de les monedes en euros en les que figure la efigie del cap de l'Estat, atenent al canvi d'apariència de dit cap d'Estat. El fet de que la Jefatura de l'Estat quede vacant de manera temporal o siga ocupada en caràcter provisional no dona dret a que es modifiquen les cares nacionals de les monedes normals en euros; en el seu lloc es permetrà l'emissió d'una moneda commemorativa de 2 €.

D'acort a dita recomanació, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Luxemburc i Països Baixos devien adaptar el disseny de les seues monedes, encara que açò no afectava a no ser que es canviara el disseny de les cares nacionals. Bèlgica ya havia corregit el disseny de les estreles en les monedes emeses en 2008, quan va adaptar el disseny de les seues monedes a la recomanació de 2005. No obstant, va aprofitar el canvi de disseny per a actualisar l'image del llavors rei Alberto II, lo que contradia la segona restricció. Debido a ello, en 2009 varen tindre que tornar a usar l'image antiga del rei. Espanya va optar per adaptar-se a dita recomanació en 2010. Països Baixos ho va fer en 2014, coincidint en el canvi en la efigie del cap de l'Estat. França va passar a complir la recomanació en 2022 despuix del canvi de disseny que va fer en les monedes d'1 i 2 euros, en les quals l'any estava fins a llavors intercalado entre les estreles de l'Unió. Finalment, Luxemburc ho va fer en 2026, coincidint en el canvi en la efigie del cap de l'Estat. Eslovènia i Grècia encara no han adaptat els seus dissenys.

Un cas especial és el de Ciutat del Vaticà, a on en morir un papa, l'Estat passa a un govern provisional cridat «Sèu Vacant» a on el camarlengo és l'autoritat oficial fins a la nova elecció. Aixina, es varen emetre dos séries de monedes distintes despuix de la mort de Juan Pablo II, una de la Sèu Vacant i una atra de Benedicto XVI. Per la nova recomanació, despuix de la renúncia del papa Benedicto XVI en 2013 i la consegüent «Sèu Vacant», solament es va poder falcar una moneda commemorativa de 2 euros.

En 2012, es va aprovar un reglament en el que, en caràcter vinculant, es concretaven les restriccions anteriors. Els seus aspectes més destacats eren:

• En la cara nacional de les monedes destinades a la circulació no es repetiran l'indicació del valor nominal de la moneda ni partix alguna de dit valor. No es repetiran el nom de la moneda única ni la seua subdivisió, a menos que dita indicació es dega a l'us d'un alfabet distint. No obstant, la llegenda gravada en la vora de la moneda de 2 euros podrà dur una indicació del valor nominal, a condición de que s'ampre únicament la sifra "2" o la paraula "euro", o abdós, en l'alfabet pertinent.
• Les cares nacionals de tots els valors nominals de les monedes destinades a la circulació duran una indicació de l'Estat membre emissor, consistent en el nom de dit Estat membre o en una abreviatura del mateix.
• En la cara nacional de les monedes destinades a la circulació figurarà un círcul de 12 estreles, que rodejarà per complet el disseny nacional, inclosa l'indicació de l'any d'emissió i la del nom de l'Estat membre emissor. Això no impedirà que alguns elements del disseny s'estenguen més allà del círcul d'estreles, a condición de que les estreles siguen totalment visibles. Les 12 estreles es representaran de la mateixa manera en que figuren en la bandera de l'Unió.
• Els dissenys utilisats en les cares nacionals de les monedes normals únicament podran modificar-se cada quinze anys, sense perjuí de les modificacions necessàries per a evitar la falsificació de la moneda. Sense perjuí de lo anterior, els dissenys utilisats per a les cares nacionals de les monedes normals podran modificar-se en cas des produïxca un canvi del Cap de l'Estat al que facen referència. No obstant, el fet de que la Jefatura de l'Estat quede vacant de manera temporal o siga ocupada en caràcter provisional no donarà cap dret adicional a tal modificació.
• Els Estats membres emissors actualisaran les cares nacionals de les monedes normals a fi de donar ple compliment a lo dispost en el present Reglament a més tardar el 20 de juny de 2062.

En 2014, es va aprovar un nou reglament relatiu a les monedes d'euro. En ell, no es varen establir canvis relatius a lo mencionat anteriorment.

Per lo tant, a data d'hui (principis de 2026), Àustria, Alemània i Grècia encara deuen incloure una indicació de l'Estat membre emissor. Per un atre costat, Eslovènia i Grècia tenen que complir en la regla de les estreles. Finalment, Àustria deu eliminar les denominacions que es troben en la cara nacional de les seues monedes d'euro.

Cal tindre en conte que lo anterior es referix a les monedes "normals" ya que, en el cas de les monedes commemoratives de dos euros, es complix en lo mencionat en totes la monedes des de 2013. Això es deu a que cada una de dites monedes supon una variació en el disseny, mentres que, com s'ha mencionat, a les monedes "normals" no els afectava a no ser que es canviara el disseny de les cares nacionals, tenint de determini per a adequar-se fins al 20 de juny de 2062 en el cas de que no s'haguera canviat el disseny abans.

Finalment, cal tindre també en conte que els distints Estats deuen informar-se mútuament dels esbossos dels nous dissenys (tant de les monedes "normals" com de les monedes commemoratives de dos euros) aixina com al Consell Europeu i a la Comissió Europea, la qual deurà donar el seu vist i plau. Una conseqüència de lo anterior va ser que el disseny inicial de les monedes d'Andorra de 10, 20 i 50 cèntims no va obtindre el vist i plau de l'Unió Europea per considerar que l'image del Pantocrátor de Sant Martí de la Cortinada, inclós en eixes monedes, trencava el principi de neutralitat en matèria de creències religioses. Finalment es va eliminar l'image del religiós en el disseny definitiu d'eixes monedes. Un atre cas relacionat en açò va ser la moneda commemorativa de dos euros que planejava emetre Bèlgica en 2015 sobre els 200 anys de la batalla de Waterloo, lo que va causar les queixes de França i la renúncia per part de Bèlgica a emetre tal moneda. No obstant, Bèlgica va emetre una moneda de colecció de 2,50 euros aprofitant-se que dites monedes no se someten a l'informació prèvia dels seus esbossos.

Les distintes monedes existents

Les monedes de cada denominació:

• Moneda d'un cèntim d'euro
• Moneda de dos cèntims d'euro
• Moneda de cinc cèntims d'euro
• Moneda de dèu cèntims d'euro
• Moneda de vint cèntims d'euro
• Moneda de cinquanta cèntims d'euro
• Moneda d'un euro
• Moneda de dos euros
• Monedes commemoratives de 2 euros

Les monedes de cada país individual:

• Monedes d'euro d'Alemània
• Monedes d'euro d'Andorra
• Monedes d'euro d'Àustria
• Monedes d'euro de Bèlgica
• Monedes d'euro de Chipre
• Monedes d'euro de Bulgària
• Monedes d'euro de Croàcia
• Monedes d'euro d'Eslovàquia
• Monedes d'euro d'Eslovènia
• Monedes d'euro d'Espanya
• Monedes d'euro d'Estònia
• Monedes d'euro de Finlàndia
• Monedes d'euro de França
• Monedes d'euro de Grècia
• Monedes d'euro d'Irlanda
• Monedes d'euro d'Itàlia
• Monedes d'euro de Letònia
• Monedes d'euro de Lituània
• Monedes d'euro de Luxemburc
• Monedes d'euro de Malta
• Monedes d'euro de Mónaco
• Monedes d'euro dels Països Baixos
• Monedes d'euro de Portugal
• Monedes d'euro de Sant Marino
• Monedes d'euro del Vaticà

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
• Billets d'euro
• Banc Central Europeu