Bancor

El Bancor va ser una proposta d'unitat monetària internacional ideada pel economista John Maynard Keynes com a líder de la delegació britànica a les negociacions que varen establir els Acorts de Bretton Woods. No obstant, el bancor no va ser instrumentat com moneda global, amprant-se en el seu lloc el dólar nortamericà.^[1]

Descripció general

Inicialment el valor del bancor seria establit en relació en 30 mercaderies bàsiques,^[2] una de les quals seria l'or. El propòsit de la proposta era estabilisar el preu promig de les mercaderies bàsiques en el del valor del mig internacional d'intercanvis i acumulació de riquea (o moneda de reserva).

Adicionalment, Keynes proponia impondre imposts als excedents de la Balança de pagaments de les nacions, a fi de promoure el consum a nivell local i el comerç internacional.^[3]

Falla del Bancor i elevació del dólar al paper de moneda internacional

Artícul principal → Hegemonia del dólar nortamericà.

Inicialment, els EE. UU. varen fer una proposta similar, que incloïa una moneda anomenada unitas. El llavors president - Franklin D. Roosevelt va instruir al seu Secretari del Tesor d'Estats Units, Henry Morgenthau (fill), que es preparara per a l'introducció d'una unitat monetària internacional. Tals preparacions varen ser posades a càrrec d'Harry Dexter White, en el Departament del Tesor dels Estats Units, qui va formular el pla de la “unitas”.^[4]

No obstant, en la conferència mateixa, es va adoptar un nou pla: el dólar nortamericà seria adoptat com a moneda general d'intercanvi i aforro, i el seu valor es fixaria permanentment en relació en l'or (a la taxa de 35 dólars per onça d'or). Per una atra part, el valor del restant de les monedes nacionals serien establides en relació en el dólar.

Eixe sistema va persistir fins al colapse dels acorts en 1971 quan EE. UU., baix la presidència de Nixon, va abandonar l'obligació de canviar dólars per or a eixa taxa, lo que va conduir directament a la Crisis del petròleu de 1973.^[5]

Referències

↑ Luis Orduna Díez: LAS IDEAS DE KEYNES PARA UN ORDEN ECONÓMICO MUNDIAL.
↑ O “commodities” en anglés. Eixe terme s'aplica a aquelles mercaderies d'us general per a produir atres bens. Aixina per eixemple, el ferro, el coure, l'energia, el petròleu, el blat, i inclús alguns tipos de carn, són “commodities”. A voltes algunes mercaderies que una volta varen ser de "consum alvançat", etc, es transformen en una “commodity”, per eixemple, alguns components electrònics -tals com els semiconductors i els circuits integrats- estan aplegant a ser considerats com commodities, en la mida que apleguen a ser part essencial en la manufactura de molts atres productes.
↑ Alistair McConnachie: HOW KEYNES' BANCOR INTERNATIONAL TRADE CURRENCY WOULD WORK [1] archivat en Wayback Machine..
↑ Artehistoria ( Govern de Castella i Lleó): Plans econòmics per a la pau.
↑ Charles R. Morris: “L'extensió del dany econòmic es va fer clara només despuix que Nixon va conseguir la seua reelecció. La pujada de preus de la OPEC, que va ajudar a ocasionar la Gran Inflació dels anys 1970, va ser una conseqüència directa de la flotació del dólar. Per a 1973, quan els països de la OPEC varen triplicar el preu del petròleu, el dólar havia caigut a al voltant de 100 dólars per onça, o al voltant d'un terç del seu valor previ. En 1979, quan la OPEC novament va triplicar els seus preus, el dólar oscilava entre 233 i 578 dólars per onça, aixina que la OPEC encara estava perdent en térmens de l'or. Quan el dólar va caure a 850 dólars per onça en 1980, el preu del petròleu en or era tan baix com mai abans. El verdader problema era que Amèrica hi havia desvalorizado la seua moneda.” - en “The Two Trillion Dollar Meltdown”, (PublicAffairs, New York.- 2008), p, 11 (en anglés en l'original).

Este artícul conté una traducció derivada de «Bancor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Luis Orduna Díez: LAS IDEAS DE KEYNES PARA UN ORDEN ECONÓMICO MUNDIAL.

[2] O “commodities” en anglés. Eixe terme s'aplica a aquelles mercaderies d'us general per a produir atres bens. Aixina per eixemple, el ferro, el coure, l'energia, el petròleu, el blat, i inclús alguns tipos de carn, són “commodities”. A voltes algunes mercaderies que una volta varen ser de "consum alvançat", etc, es transformen en una “commodity”, per eixemple, alguns components electrònics -tals com els semiconductors i els circuits integrats- estan aplegant a ser considerats com commodities, en la mida que apleguen a ser part essencial en la manufactura de molts atres productes.

[3] Alistair McConnachie: HOW KEYNES' BANCOR INTERNATIONAL TRADE CURRENCY WOULD WORK [1] archivat en Wayback Machine..

[4] Artehistoria ( Govern de Castella i Lleó): Plans econòmics per a la pau.

[5] Charles R. Morris: “L'extensió del dany econòmic es va fer clara només despuix que Nixon va conseguir la seua reelecció. La pujada de preus de la OPEC, que va ajudar a ocasionar la Gran Inflació dels anys 1970, va ser una conseqüència directa de la flotació del dólar. Per a 1973, quan els països de la OPEC varen triplicar el preu del petròleu, el dólar havia caigut a al voltant de 100 dólars per onça, o al voltant d'un terç del seu valor previ. En 1979, quan la OPEC novament va triplicar els seus preus, el dólar oscilava entre 233 i 578 dólars per onça, aixina que la OPEC encara estava perdent en térmens de l'or. Quan el dólar va caure a 850 dólars per onça en 1980, el preu del petròleu en or era tan baix com mai abans. El verdader problema era que Amèrica hi havia desvalorizado la seua moneda.” - en “The Two Trillion Dollar Meltdown”, (PublicAffairs, New York.- 2008), p, 11 (en anglés en l'original).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]