Àsia del Sur
Àsia del Sur, Àsia meridional o Sur d'Àsia és una de les vintidós subregiones en que l'ONU dividix el món. Està composta per huit països: Afganistan, Bangladés, Bhutan, Índia, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka.[1] Els seus majors ciutats són: Delhi, Karachi, Bombay i Daca. Llimita al nort en Àsia Central i Àsia Oriental, a l'est en Surest Asiàtic i la baïa de Bengala, al sur i suroest en l'oceà Índic, mar Aràbiga, golf d'Oman i golf Pèrsic, i a l'oest en Àsia Occidental. És la regió més poblada de les sis, en 1 831 046 000 hab. en 2013, i també és la més densament poblada en 271,3 hab/km². Geogràficament comprén els països compresos entre la replanell iraní (al sur del Amu Darya i d'Àsia Central) i el subcontinent indi (al sur del Himalaya). Des d'un punt de vista cultural Àsia del Sur constituïx l'orige dels pobles indoarios (també cridats aris) de llengües indoiranias i es troba rodejat pel món àrap, els pobles túrquicos i el lluntà Oriente. A pesar de les característiques comunes descrites, estos països estan escassament cohesionados. Encara que els idiomes nacionals de tots estos països són llengües indoeuropeas (llevat en Bhutan) existixen grans grups no indoeuropeus especialment en Índia. Ademés la zona es troba dividida entre països musulmans i països de religions dhármicas. Els principals enfrontaments que han desestabilisat la zona són el conflicte de Cachemira i la guerra civil de Sri Lanka.
Geografia
Encara que la regió d'Àsia del Sur o Àsia Meridional, mai ha segut una regió geopolítica coherent, sí té una identitat geogràfica en característiques pròpies.[3] Les seues fronteres septentrional, occidental i oriental varien segons cóm es definixca la regió, la seua frontera meridional és l'oceà Índic. La major part d'esta regió és un subcontinent situat sobre la placa índica (la porció nort de la placa indoaustraliana) separada del restant d'Eurasia. La placa Índia va ser una volta un chicotet continent abans de colisionar en la placa euroasiàtica fa uns 50-55 millons d'anys lo que va formar la cordillera del Himalaya i la replanell tibetà; des d'este punt de vista és la regió península|r al sur de les cordilleres del Himalaya i Kunlun i a l'est del riu Indo i de la replanell iraní, que s'estén cap al sur fins a l'oceà Índic, entre la mar d'Oman (al suroest) i la baïa de Bengala varietat de característiques geogràfiques, com glaciars, selvas, valls, deserts i praderias, típics de regions continentals més extenses. Està rodejat per tres cossos d'aigua: la baïa de Bengala, l'oceà Índic i la mar Aràbiga. El clima d'esta regió varia considerablement de monsònic tropical en el sur a templat en el nort, influenciat no solament per l'altitut sino també per atres factors com la proximitat a la costa i els efectes estacionals dels monsons. Les regions meridionals sofrixen estius calorosos 656 157 85 88 i reben gran cantitat de pluja durant el/els periodo del monsó. El cinturó septentrional de la planura indogangética també és calorós en estiu, pero més fret en hivern. Les montanyes del nort són més fredes i reben les nevades típiques de la serra del Himalaya. Degut a que el Himalaya bloqueja els vents frets del nort d'Àsia, les temperatures són més moderades en les planures ales avall. En la seua major part, el clima de la regió és clima monsònic, que manté la regió humida durant l'estiu i seca durant l'hivern i favorix el cultiu de yute, té, arròs i diverses hortaliças en esta regió.
| N.º | País | Superfície km² | Població (2020) |
|---|---|---|---|
| 1 | 
|
3.287.263 | 1.409.143.000 |
| 2 | Erro al crear miniatura: | 903.913 | 224.000.000 |
| 3 | Erro al crear miniatura: Afganistàn | 652.864 | 32.000.000 |
| 4 |  Bangla Desh
|
147.570 | 181.000.000 |
| 5 |  Nepal
|
147.181 | 30.120.000 |
| 6 |  Sri Lanka
|
65.610 | 24.532.000 |
| 7 |  Butàn
|
38.394 | 645.000 |
| 8 |  Maldives
|
298 | 723.000 |
Economia
L'economia d'Àsia meridional es basa en l'agricultura d'arròs i uns atres cereals, ademés de la producció textil.
- Sri Lanka té el major PIB per càpita en la regió, mentres que Nepal, Afganistan i Birmània tenen els més baixos. l'Índia és la major economia de la regió: la 12º major del món per PIB nominal i la 4º major per PIB PPA. Pakistan és la 2ª major economia i el tercer major PIB per càpita de la regió,[4] seguit per Bangladés. Segons un informe del Banc Mundial en 2007, el sur d'Àsia és la regió menys integrada del món, el comerç entre els estats del sur d'Àsia és només el 2% del PIB combinat de la regió, front al 20% en Àsia de l'Est.[5]
Associació Sudasiática per a la Cooperació Regional
l'Associació Sudasiática per a la Cooperació Regional (abreviat ASACR), establida el 8 de decembre de 1985 i inclou a les nacions de: Pakistan, Índia, Afganistan, Bangladés, Nepal, Sri Lanka, i Maldives.[6][7][8]
Vore també
Referències
- ↑ «South Asian Countries – International and Area Studies Library – O of I Library». www. library. illinois. edu. Consultat el 2021-06-05.
- ↑ Peel, M. C. and Finlayson, B. L. and McMahon, T. A.(2007).«Updated world map of the Köppen–Geiger climate classification».Hydrol. Earth Syst. Sci..11
- 1633–1644.ISSN 1027-5606.doi:10.5194/hess-11-1633-2007. (direct: hydrol-earth-syst-sci. net/11/1633/2007/hess-11-1633-2007.pdf Final Revised Paper)
- ↑ Saul Bernard Cohen, Geopolitics of the world system, pages 304, Rowman & Littlefield, 2003, ISBN 0-8476-9907-2
- ↑
- ↑ economist. com/specialreports/displaystory. cfm? story_id=12749743Aspecialreporton Índia: Índia elsewhere: An awkward neighbour in a troublesome neighbourhood Dec 11th 2008 The Economist
- ↑ «[1]». Consultat el 10 de novembre de 2013.
- ↑ «Dhaka Declaration - First SAARC Summit» (pdf). SAARC. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2016. Consultat el 17 d'agost de 2016.
- ↑ «Delhi Declaration of the Fourteenth SAARC Summit» (en en).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Àsia del Sur.- saarc-sec. org South Asian Association for Regional Cooperation.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asia del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.