Anar al contingut

Daca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a DACA vore Acció Diferida per als Aplegats en l'Infància.
Per a la localitat de l'Índia vore Daca (Bihar).

Daca,[1] abans Dacca[2] (Plantilla:Lang-bn, AFI: [ɖʱaka]), és la capital de Bangladés i de la divisió de Daca, situada a la vora del riu Buriganga. Daca i la seua àrea metropolitana tenen una població de 28 399 000 d'habitants, lo que la fa la ciutat més gran de Bangladés, la segona major ciutat bengalí, per darrere de Calcuta —la capital de l'estat indi de Bengala Occidental— i una de les ciutats més poblades del món. baix el regnat mogol, la ciutat va ser coneguda com Jahangir Nagar. La ciutat moderna, va ser desenrollada, en gran part, per les autoritats britàniques i pronte va aplegar a ser la segona ciutat més gran de Bengala, després de Calcuta. En l'independència de l'Índia, Daca va passar a ser la capital administrativa del Pakistan Oriental, abans de convertir-se en capital de Bangladés en independisar-se en 1972. Durant este periodo Daca va ser testic d'extensa confusió política, incloent molts periodos de llei marcial, de la declaració de l'independència de Bangladés i de la supressió militar i la devastación causada per guerres i calamitats naturals. La Daca moderna és el centre de la vida política, cultural i econòmica en Bangladés, i goja de la taxa d'alfabetisació més alta de Bangladés i una economia diversa. Ademés, l'infraestructura urbana és la més desenrollada en el país. Pero Daca també s'enfronta a grans problemes com la contaminació, els grans emboços, l'escassea de suministrament, la pobrea i la delinqüència. En les últimes décades Daca ha vixcut una modernisació dels transports, comunicacions i treballs públics de la ciutat. La capital de Bangladés també atrau a numerosos turistes i a grans empreses.[3]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de Daca.
Erro al crear miniatura:
Mausoleu de Ziaur Rahman, Chaandrima Uddan.

L'existència d'establiments urbans en l'àrea de Daca data d'el VII. L'àrea de la ciutat va ser governada pel regne budiste de Kamarupa i l'Imperi Pala abans de l'arribada al poder de la dinastia Sena en el IX.

Molts creuen que el nom de la ciutat es va originar en el XII, quan Ball Sena va establir el temple de la deesa Dhakeshwari. Daca i les seues afores varen ser identificades com Bengalla al voltant d'aquell periodo. La ciutat d'aquella época albergava varis mercats o bazares com el bazar Lakshmī, el bazar Shankhari, el bazar Tanti, Patuatuli, Kumartuli, Bania Nagar i l'arc de Nagar. Despuix de la dinastia Sena, Daca va ser regida per governadors túrquicos i afgans, que descendien del sultanato de Delhi, abans de l'arribada dels mogoles en 1608.

El desenroll del municipi i un creiximent significatiu en la població varen ser algunes de les causes per les que la ciutat va ser proclamada la capital de Bengala, per orde del regne mogol, en 1608. El mogol Islam Khan va ser el primer administrador de la ciutat. Khan va cridar a la ciutat «Jahangir Nagar» (‘ciutat de Yajanguir’), en honor a l'emperador mogol Jahangir; encara que este nom va ser donat poc despuix de la mort de Jahangir.

Erro al crear miniatura:
La fortalea de lbagh, construïda baix el domini de Shaista Khan.

La major expansió de la ciutat baix domini mongol va tindre lloc baix el mando del general Shaista Khan. La Daca de llavors tenia unes dimensions de 19 per 13 quilómetros, en una població de casi un milló d'habitants.

En 1765, despuix de la batalla de Plassey, la ciutat va passar a estar baix control de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. La població de la ciutat va disminuir dràsticament durant este periodo, al mateix temps que la de Calcuta va aumentar substancialment, pero l'urbanisació i la modernisació de Daca varen seguir el seu curs. Un modern sistema d'abastiment cívic d'aigua va ser presentat en 1874 i el suministrament d'electricitat va ser llançat en 1878.

El Acantonamiento Daca va ser establit prop de la ciutat, servint com una base per a soldats britànics i indis. Despuix de la divisió de Bengala en 1905, Daca es va declarar capital del recent creat estat de Bengala Oriental i Assam; encara que Bengala va ser restituïda en 1912. Despuix de la partició de l'Índia en 1947, Daca va ser nomenada capital de Bengala Oriental, que era part del nou estat musulmà de Pakistan. En eixa época, la ciutat va presenciar una série d'actes terroristes que varen deixar mils de persones mortes. La gran majoria de la població hindú de la ciutat, es va marchar a l'Índia, mentres que la ciutat va rebre centenars de mils d'immigrants musulmans. La població de la ciutat es va catapultar en molt poc temps, creant escassea severes i problemes infraestructurals. Com a centre de la política regional, Daca va viure un gran número de folgues polítiques i incidents de violència. L'adopció del urdu com l'única llengua oficial de Pakistan, va conduir a la realisació de marches a les que va acodir una gran flota. Este moviment va ser conegut com el moviment de la Llengua de 1952. En una d'estes marches es va produir un tiroteig, per part de la policia, contra uns estudiants que es manifestaven pacíficament.

A lo llarc dels anys 1950 i els anys 1960, es va deixar en Daca un semillero d'activitat política i demandes d'autonomia per part de la població bengalí. el cicló Bhola va devastar en 1970 la major part de la regió. Més de la mitat de la ciutat de Daca va resultar inundada, i varen morir mig milló de persones i un atre milló varen desaparéixer. Ademés, despuix de la catàstrofe es va produir una epidèmia de còlera que va produir vàries decenes de mils de morts més. En el còlera, va créixer el número de persones que estaven contra la discriminació ètnica, i varen aumentar els esforços per part del govern central per a aliviar els danys causats. El xeic polític bengalí Mujibur Rahman, va sostindre una reunió nacionalista el 7 de març de 1971 en el Race Course Ground. El 26 de març de 1971 aproximadament un milló de persones varen assistir a la reunió en la que l'administració va proclamar l'independència de Bangladés. En resposta, l'eixèrcit pakistaní va realisar la Operació Reflector, que va conduir a les detencions, tortura i posterior matança de centenars de mils de persones, principalment hindús i intelectuals bengalíes.[4] La caiguda de la ciutat en mans de l'eixèrcit indi el 16 de decembre del mateix any, va marcar la creació de l'estat independent de Bangladés. En el periodo posterior a l'independència va haver un creiximent ràpit de la població de la ciutat, atraent als treballadors de les àrees rurals de Bangladés. Un auge immobiliari ha segut el causant de l'extensió dels llímits de ciutat i del desenroll de nous barris com els de Gulshan, Banani i Motijheel.

  • Daca és una de les megaciudades de més ràpit creiximent en el món.[5] Es preveu que siga una de les metròpolis més grans del món per a 2025, junt en Tòquio, Ciutat

de Mèxic, Shanghái, Pequín i Ciutat de Nova York.[6] Pese a això, Daca seguix sent una de les megaciudades més pobres. La majoria de la seua població són migrants rurals, inclosos refugiats climàtics.[7] Els treballadors a sovint s'estagen en barris marginals. La congestió és una de les característiques més destacades de la Daca moderna. En 2014, es va informar que solament el 7 % de la ciutat estava cobert per carreteres.[8] L'inauguració de la primera fase del Metro de Daca està prevista per a decembre de 2022, coincidint en el dia de la victòria de Bangladés.[9]

Geografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Geografia de Bangladés.
Image de Bangladés captada per un satèlit de la NASA.
  • Daca és una ciutat situada en el centre de Bangladés. Esta ciutat té unes coordenades de Coordenades no vàlides</noinclude> i es troba localisada en la vora este del riu Buri Ganga. La ciutat està emplaçada prop del delta del Ganges i cobrix un àrea total de 815,85 km². La ciutat té huit thanas principals: Dhanmondi, Kotwali, Motijheel, Paltan, Ramna, Mohammadpur, Sutrapur i Tejgaon; i 14 thanas menors - Gulshan, lbagh, Mirpur, Pallabi, Sabujbagh, Acantonamiento de Daca, Demra, Hazaribagh, Shyampur, Badda, Kafrul, Kamrangir char, Khilgaon i Uttara. En totala ciutat té 130 shalas i 725 mohallas.

El districte de Daca té una superfície de 1463,60 km² i llimita en els districtes de Gazipur, Tangail, Munshiganj, Rajbari, Narayanganj i Manikganj. Esta zona asiàtica està caracterisada per una vegetació tropical i un sol humit, que es troba al nivell d'el mar. Açò fa que Daca siga susceptible a inundacions, durant les époques de monsons, aixina com a fortes pluges i ciclons.

Clima

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Daca

Daca experimenta un clima calorós, plujós i humit. La ciutat es troba dins de la zona climàtica dels monsons. Daca té una temperatura mija de 25 °C, que varia de 18 °C en giner a 29 °C en agost. Prop del 80 % de les pluges, en un promig de 1854 mm, es produïxen entre maig i setembre. El mig ambient de Daca es troba sériament amenaçat per la polució causada per la ràpida expansió de la ciutat, per la congestió i per les activitats industrials. La contaminació de l'aire i l'aigua va en aument a causa dels freqüents emboços i dels rebujos industrials, i est és un problema que afecta a la salut pública i a la calitat de vida en la ciutat. Els aqüífers i els chapulls de les afores de Daca s'enfronten a una extinció deguda a diverses causes. La polució i l'erosió dels hàbitats naturals amenacen en destruir la biodiversitat de la regió.

Erro al crear miniatura:
El Riu Buriganga en Daca

Hidrografia

[editar | editar còdic]

Casi el 10% de l'àrea de la ciutat està compost per aigua, en un total de 676 estanys i 43 canals.[10] El riu Buriganga fluïx per les afores suroccidentals de Daca. La seua profunditat mija és de 7,6 metros (25 peus) i la seua profunditat màxima alcança els 18 metros (58 peus). Es troba entre els rius més contaminats del país.[11][12]

La ciutat està rodejada per sis sistemes fluvials interconectados: el Buriganga i el Dhaleshwari en el suroest, el Turag i el Tongi Khal en el nort, i el Balu i el Shitalakshya en l'est. Estos rius complixen funcions essencials per al comerç, el transport i el drenage d'aigües pluvials.[13] No obstant, la calitat actual de la ret fluvial és molt deficient, per la descàrrega d'aigües residuals sense tractar provinents de llars i indústries.[14]

Dins de la ciutat existixen varis llac urbans que formen part del seu paisage i vida quotidiana. Entre ells destaquen el Crescent Lake, el Dhanmondi Lake, el Baridhara-Gulshan Lake, el Banani Lake, el Uttara Lake, el Hatirjheel-Begunbari Lake i el Ramna Lake. Estos cossos d'aigua complixen funcions recreatives, paisagístiques i de regulació hídrica, encara que també enfronten problemes de contaminació i pressió urbana.[10][15]

Erro al crear miniatura:
Ellac Hatirjheel és un important reservorio d'aigua en Daca. La seua ribera, que va passar de ser una zona marginal a una circumvalació, es va transformar gràcies a un proyecte de renovació urbana.
Hidrografia de Daca
Element Detalles
Superfície aquàtica Aproximadament el 10 % de l'àrea urbana està coberta per aigua, en 676 estanys i entre 43–50 canals registrats.
Principals rius Buriganga, Dhaleshwari, Turag, Tongi Khal, Balu i Shitalakshya.
Riu Buriganga Fluïx pel suroest de la ciutat; profunditat mija de 7,6 m i màxima de 18 m. És un dels rius més contaminats de Bangladés.
Funcions dels rius Comercie fluvial, transport de mercaderies i drenage d'aigües pluvials. Actualment afectats per abocades domèstiques i industrials sense tractar.
Canals urbans Històricament més de 70; hui es conserven al voltant de 46, encara que molts han segut reblits o convertits en desaiguadors. S'han perdut uns 120 km de canals entre 1940 i 2023.
Lagos principals Crescent Lake, Dhanmondi Lake, Baridhara-Gulshan Lake, Banani Lake, Uttara Lake, Hatirjheel-Begunbari Lake i Ramna Lake.
Estat dels llac Dhanmondi presenta millor calitat relativa; Gulshan i Hatirjheel mostren alts nivells de contaminació (BOD fins a 48 mg/L, DO propenc a zero). Ramna conserva condicions més acceptables.
Problemes ambientals Pèrdua de cossos d'aigua per urbanisació, contaminació per aigües residuals i rebujos industrials, baixa oxigenación i proliferació de plàstics.
Erro al crear miniatura:
Parc Ramma en Daca

Subdivisions

[editar | editar còdic]
Subdivisions de Daca
Thana Superfície
(en km²)		 Població
(Cens 1991)		 Densitat
(hab/km²)
Badda 16,78 157 924 9411
Cantonment 29,9 190 472 6362
Demra 47,3 521 160 11 007
Dhanmondi 9,74 201 529 20 691
Gulshan 53.59 281 337 5250
Hazaribagh 3,58 52 338 35 247
Kafrul 17,8 164 396 9236
Kamrangir Char 2,67 25 827 8999
Khilgaon 14,0 59 248 9861
Kotwali 2,07 210 504 101 693
lbagh 9,14 401 387 43 915
Mirpur 58,66 641 630 10 938
Mohammadpur 11,65 316 203 27 142
Motijheel 4,69 223 676 47 692
Pallabi 17,0 364 000 21 412
Ramna 7,85 195 167 24 862
Sabujbagh 18,2 354 989 19 526
Shyampur 2,32 60 152 25 927
Sutrapur 4,38 307 483 70 202
Tejgaon 8,75 220 012 25 144
Uttara 36,91 108 077 2928
Daca 815.85 5 057 371 6918

Política i Govern

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Edifici de l'ajuntament de Daca.

El municipi de Daca va ser fundat l'1 d'agost de 1864 a l'estatus de corporació en 1978. La Corporació de Daca és un ajuntament autònom que s'encarrega de dur els assunts de la ciutat. L'àrea compresa està dividida en varis districtes electorals, que tenen els seus respectius comissaris electorals. l'alcalde és elegit pel vot popular cada cinc anys, elloc és ocupat actualment per Sadeque Hossain Khoka. La Junta d'Educació de Daca és responsable de l'administració dels coleges públics i de la major part dels coleges privats, en l'excepció dels coleges bilingües anglesos i de les madrazas. Totes les madrasas de Bangladés són governades per una junta central, mentres que els coleges bilingües anglesos estan separats de les estructures educacionals i gubernatives.

  • Daca patix una alta taxa de criminalitat, i freqüentment ocorren incidents violents, per causes religioses i polítiques. L'existència d'una policia escassa de personal i mal equipada ha fet que el govern, de tant en tant, desplegament l'eixèrcit de Bangladés i forces paramilitars per a intentar contindre el crim. Aparte de Chittagong, Daca és l'única ciutat de Bangladés que conta en un sistema de cloaques, pero este només servix al 25 % de la població: el 30 % se servix de fosses sèptiques, i el 45 % restant no té ni un ni un atre. Una tercera part de les cases de Daca no estan conectades al sistema de suministrament d'aigua de la ciutat. Cada any en la ciutat de Daca es produïxen casi 10 millons de tonellades de fem sòlits. Pel contrari, els esforços privats i governamentals han tingut èxit en el fem colectiu, que és usada com a femta; la majoria dels fem sòlits que es rebugen i que no estan tractades, a sovint, van a parar als suburbis i als cossos d'aigua. Daca té una de les taxes més altes de mortalitat a causa de malties infeccioses entre les ciutats asiàtiques.
Jatiyo Sangshad Bhaban, sèu del parlament nacional.

La ciutat està dividida en 10 districtes electorals parlamentaris. Els dos partits polítics principals són la Lliga d'Awami i el Partit Nacionaliste Bangladesí. El districte de Ramna conté la secretaria que estaja la majoria dels ministeris governamentals. La Cort Suprema de Bangladés i l'Alta Cort de Daca es localisen en la ciutat. el palau de Bangabhaban ha servit com a residència oficial del virrey de l'Índia, del governador de Pakistan Oriental i de l'actual president de Bangladés. El Jatiyo Sangshad Bhaban, dissenyat pel renombrado arquitecte Louis Kahn, és la casa del parlament nacional. el Baitul Mukarram, desenrollat en un pla semblat al de la Kaaba de La Meca, és la mesquita nacional. Atres monuments històrics de la ciutat són el palau Bara Katra, el fort l Bagh, el Hoseni Dalan i l'Ahsan Manzil.

Economia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Image del Daca comercial.
  • Daca és el centre comercial de Bangladés. El poder adquisitiu de Daca és gran i la població de classe mija és significativament més alta que en el restant del país, per una atra part, també aumenta el mercat per al consumidor modern i el gènero de bens de lux.

La majoria dels treballadors calificats de Bangladés estan amprats en els negocis i indústries localisades en l'àrea metropolitana de Daca. Històricament la ciutat ha atret a un gran número de treballadors migratoris.

Com la regió més densament industrialisada del país, l'Àrea Metropolitana de Daca representa el 35% de l'economia de Bangladés.[16] La Ret d'Investigació sobre Globalisació i Ciutats Mundials classifica a Daca com una ciutat global gamma+, és dir, una ciutat instrumental en vincular la seua regió en l'economia mundial.[17] Les principals zones industrials són Tejgaon, Shyampur i Hazaribagh.[18] La ciutat conta en una creixent classe mija, que impulsa el mercat de bens de consum moderns i de lux.[19][20] Els centres comercials funcionen com a elements vitals en l'economia de la ciutat. Històricament, Daca ha atret a numerosos treballadors migrants.[21] Venedors ambulants, chicotets comerços, transport en rickshaw, llocs galliponters i quioscs ampren a un gran segment de la població,[22] solament els conductors de rickshaw sumen al voltant de 400,000.[23] La mitat de la força laboral està amprada en treballs domèstics i en el sector no organisat, mentres que prop de 800,000 persones treballen en l'indústria textil. La taxa de desocupació en Daca va ser del 23% en 2013.[24]

Edificis d'oficines en l'Avinguda Kemal Ataturk, Daca

Casi tots els grans conglomerats locals tenen les seues oficines corporatives en Daca. El microcrédito també va començar ací, i les oficines del Banc Grameen, guanyador del Premi Nobel,[25] i de BRAC (la major organisació de desenroll no governamental del món) tenen la seua sèu en la ciutat.[26] El desenroll urbà ha impulsat un ampli auge de la construcció; nous edificis de gran altura i rascacels han transformat el paisage urbà. El creiximent ha segut especialment fort en els sectors financer, bancari, manufacturero, de telecomunicacions i de servicis, mentres que el turisme, els hotels i els restaurants continuen sent elements importants de l'economia de Daca.[21]

  • Daca enfronta un creixent problema de congestió vehicular i infraestructura insuficient; el govern nacional ha implementat recentment una política de ràpida urbanisació de les àrees circumdants i més allà, per mig de l'introducció d'una exenció de dèu anys en l'impost sobre la renda per a noves construccions d'instalacions i edificis fòra de Daca.[27]

Districtes de Negocis

[editar | editar còdic]
La Torre City Centre l'edifici més alt de Daca i Bangladés en 171 metros d'altura.

L'àrea metropolitana de Daca conta en varis districtes centrals de negocis (CBDs). En la partix sur de la ciutat, la ribera de la Vella Daca alberga moltes chicotetes empreses, fàbriques i companyies comercials. Prop de la Vella Daca es troba Motijheel, el major CBD de Bangladés. La zona de Motijheel es va desenrollar en la década de 1960. Motijheel alberga el Banc de Bangladés, el banc central del país, aixina com les sèus dels principals bancs estatals, inclosos Janata Bank, Pubali Bank, Sonali Bank i Rupali Bank. Per a la década de 1990, els barris residencials acomodats de Gulshan, Banani i Uttara, en la partix nort de la ciutat, es varen convertir en un important centre de negocis i actualment acullen a moltes empreses internacionals que operen en Bangladés. El Proyecte de la Nova Ciutat de Purbachal està planificat com el futur CBD de la ciutat.

  • Motijheel[28][29] és considerat el districte financer més important de Daca i de tot Bangladés. Alberga la major concentració de bancs, asseguradores, oficines corporatives i sèus governamentals, lo que ho convertix en el centre neuràlgic de l'economia nacional. El seu desenroll va començar en la segona mitat d'el XX, consolidant-se com l'àrea a on s'ubiquen les principals institucions financeres del país. Ademés d'edificis d'oficines, Motijheel conta en mercats tradicionals i moderns, aixina com conexions vials que ho enllacen en atres zones estratègiques de la capital. La densitat de població i d'activitats comercials ha generat problemes de tràfic i planificació urbana, pero seguix sent el cor econòmic de la ciutat.
  • Kawran Bazar[30] [31]és un dels mercats majoristes més grans i antics de Daca, especialisat en productes agrícoles, aliments i bens de consum. En el temps, la seua importància s'ha estés més allà del comerç tradicional, convertint-se en un centre de negocis en oficines de mijos de comunicació, corporacions i empreses de servicis. La seua ubicació estratègica ho conecta en Tejgaon i atres àrees industrials, lo que reforça el seu paper com a nodo econòmic. Kawran Bazar també és conegut pel seu dinamisme nocturn i per ser un espai a on confluïxen tant el comerç informal com les activitats corporatives modernes.
  • Gulshan i Banani[32][33] conformen un eix de negocis i residències d'alt nivell en el nort de Daca. Gulshan, originalment concebut com un barri residencial en els anys xixanta, va evolucionar en les décades següents cap a un districte de negocis en rascacels, centres comercials, hotels de lux i la majoria de les embaixades estrangeres en Bangladés. Banani, per la seua banda, es va consolidar com un àrea complementària en oficines de multinacionals, universitats privades i restaurants d'alt nivell. Abdós zones són considerades districtes centrals de negocis, en una marcada orientació cap a servicis financers, diplomàtics i corporatius.
  • Uttara[34][35] és un proyecte de ciutat satèlit iniciat en els anys xixanta i desenrollat en fases posteriors com un model d'urbanisació planificada. En més de 18 sectors, s'ha convertit en un àrea residencial d'èlit i, al mateix temps, en un districte de negocis emergent. La seua rodalia al Aeroport Internacional Hazrat Shahjal i la conexió en la llínea de metro reforcen el seu paper estratègic. Uttara alberga universitats, hospitals, centres comercials i oficines corporatives, ademés de ser un destí popular per a restaurants i activitats recreatives. És considerat un dels suburbis més desijables de Daca.
  • Mirpur, situat al noroest de la ciutat, combina funcions residencials, educatives i comercials. És conegut per albergar l'Estadi Sher-i-Bangla, sèu d'events deportius internacionals, aixina com universitats i coleges de prestigi. La seua població supera el mig milló d'habitants, lo que ho convertix en una de les zones més densament poblades de Daca. Ademés, Mirpur conta en mercats locals, centres d'entreteniment i oficines d'empreses nacionals, consolidant-se com un districte urbà multifuncional en creixent rellevància econòmica.
  • Bashundhara[36] s'ha desenrollat com el major proyecte immobiliari privat de Daca,[37] descrit com una «ciutat dins de la ciutat». Encara que concebut principalment com a àrea residencial, ha atret sèus corporatives de grans empreses com Grameenphone i Bashundhara Group, ademés d'universitats com North South University i Independent University. La seua infraestructura moderna, en hospitals, coleges internacionals i centres de convencions, ho posiciona com un districte semicomercial de gran importància. L'àrea reflectix l'expansió de Daca cap a zones perifèriques en urbanisació planificada. Atres districtes rellevants inclouen Panthapath, conegut per albergar el centre comercial Bashundhara City i hospitals privats; Maghbazar, en raïls històriques des de l'época mogola i hui convertit en un nodo urbà en institucions educatives i meges; Mohakhali, que destaca per la seua terminal d'autobusos interurbans i per ser sèu d'institucions de salut i corporacions; Gulistan, un dels centres comercials més concorreguts i caòtics de la ciutat, en mercats, oficines governamentals i l'Estadi Nacional; i Jatrabari, situat en l'extrem sur, famós per la seua indústria de mobles d'acer i per ser un punt de conexió cap a l'autopista de Chittagong.
Districte / Àrea Funció principal Traces destacades Conexions / Ubicació clau
Motijheel Centre financer nacional Bancs, asseguradores, oficines corporatives, institucions governamentals Cor econòmic de Daca, gran densitat
Kawran Bazar Mercat majoriste i centre de negocis Comercie agrícola, oficines de mijos, corporacions, dinamisme nocturn Conectat en Tejgaon, nodo comercial
Gulshan Districte corporatiu i diplomàtic Embaixades, rascacels, hotels de lux, centres comercials Nort de Daca, àrea d'èlit
Banani Complement de Gulshan, negocis i residències Oficines multinacionals, universitats privades, restaurants d'alt nivell Adjacent a Gulshan
Uttara Ciutat satèlit planificada Sectors residencials, universitats, hospitals, centres comercials Propenc a l'aeroport i llínea de metro
Mirpur Multifuncional: residencial, educatiu, deportiu Estadi Sher-i-Bangla, universitats, mercats locals Noroest de Daca
Bashundhara Proyecte immobiliari privat Sèus corporatives, universitats, hospitals, centres de convencions Expansió perifèrica de la ciutat
Panthapath Comercial i de servicis Bashundhara City Mall, hospitals privats Conexió vial central
Maghbazar Nodo urbà històric Institucions educatives, mèdiques, raïls mogolas Centre-este de Daca
Mohakhali Transport i negocis Terminal d'autobusos, institucions de salut, corporacions Important nodo de movilitat
Gulistan Comerç popular i oficines Mercats concorreguts, oficines governamentals, Estadi Nacional Centre de la ciutat
Jatrabari Indústria i conexió vial Producció de mobles d'acer, enllaç cap a autopista de Chittagong Extrem sur de Daca
Paltan Centre polític i comercial Oficines governamentals, mercats, proximitat a institucions estatals Àrea central, junt a Motijheel
Dhanmondi Residencial i educatiu en negocis Universitats, hospitals, cafens, centres culturals Oest de Daca, zona de classe mija alta
Erro al crear miniatura:
Visitants en el Museu militar de Bangladés en Daca

Demografia

[editar | editar còdic]

La ciutat, en combinació en les localitats que conformen l'àrea metropolitana més àmplia, alberga a més de 22 millons de persones des de 2022. La població creix a un ritme estimat del 3,3% anual, una de les taxes més altes entre les ciutats asiàtiques. Este creiximent continu reflectix la migració constant des de les zones rurals cap a la regió urbana de Daca, que va representar el 60% del creiximent de la ciutat en les décades de 1960 i 1970. Més recentment, la població de la ciutat també ha aumentat en l'expansió dels llímits urbans, un procés que va afegir més d'un milló de persones a la ciutat en la década de 1980.[38] En 2006 la Far Eastern Economic Review prevea que Daca tinguera 25 millons de persones per a finals de 2025.[39] No obstant, les expectatives s'han reglotat en créixens: un recent informe de les Nacions Unides mostra que la capital d'Indonèsia, Jakarta, s'ha convertit en 2025 en la ciutat més poblada del món en 41,9 millons de persones, mentres que Daca ocupa el segon lloc en una població de 36,6 millons.[40]

Este ràpit creiximent poblacional dificulta que el govern de la ciutat proporcione l'infraestructura necessària de manera oportuna, per eixemple, en el suministrament d'aigua, electricitat i gestió de residus.[41]

Precarietat de la Vivenda

[editar | editar còdic]

Al voltant del 30% de la població de Daca viu en barris marginals (o assentaments urbans no planificats), segons senyes de 2016.[42] Estimacions de 2011 i 2015 varen senyalar que existixen entre «3 a 5 mil barris marginals i assentaments informals dispersos per tota la ciutat». A sovint són els nouvinguts, persones que migran des d'àrees rurals, els qui terminen vivint en estos barris. La població en eixes zones solament té accés molt llimitat a l'aigua, al sanejament i a atres servicis. Els barris marginals poden trobar-se en les afores i en àrees menys visibles, com a carrerons.[43] En 2021, el barri marginal més gran es trobava en Kamrangirchar, a on unes 600 000 persones vivien en condicions de marginalitat.[44]

Etnografia

[editar | editar còdic]

La població de la ciutat està composta per persones de pràcticament totes les regions de Bangladés. Els habitants de llarga data de la ciutat vella són coneguts com Dhakaiya i posseïxen un dialecte i una cultura bengalí distintius. Daca també alberga un gran número de refugiats bihari, descendents de musulmans migrants de l'est de l'Índia en 1947 que es varen assentar en Pakistan Oriental. La sifra exacta de biharis que viuen en la ciutat és ambigua, pero s'estima que hi ha a lo manco 300 000 parlants d'urdu en tot Bangladés, la majoria residint en la vella Daca i en campaments de refugiats en la ciutat, encara que les sifres oficials solament contabilisen 40 000.[45] Entre 15 000 i 20 000 persones dels pobles tribals rohinyá, santal, khasi, garo, chakma i mandi residixen en la ciutat.[43][46]

Llengua

[editar | editar còdic]

La majoria dels residents de Daca parlen bengalí, l'idioma nacional. Ademés del bengalí estàndar, que s'utilisa en els negocis i l'educació, els dialectes bengalíes més destacats parlats en la ciutat inclouen un dialecte coloquial urbà de l'est de Bengala[47] i el Dhakaiya Kutti, parlat en el Vell Daca.[48] L'anglés és parlat per un ampli segment de la població, especialment en fins comercials. La ciutat conta en periòdics tant en bengalí com en anglés. El urdu, inclós el Dhakaiya Urdu, és parlat per membres de vàries comunitats no bengalíes, entre elles els biharis.[49]

Erro al crear miniatura:
Mesquita de l'Universitat Central de Daca

Religió

[editar | editar còdic]

l'islam és la religió dominant de la ciutat, en 19,3 millons d'habitants musulmans, en la seua majoria pertanyents a la denominació d'Islam suní. També existix una chicoteta comunitat chiïta i una comunitat ahmadía. l'hinduisme és la segona religió més gran, en al voltant d'1,47 millons de fidels. Segments més chicotets, que representen el 1%, practiquen el cristianisme i el budisme. En la ciutat pròpiament dita, més de 8,5 millons dels 8,9 millons de residents són musulmans, mentres que 320 000 són hindús i prop de 50 000 cristians.[50][51]

  • Daca, com a capital de Bangladés i ciutat majoritàriament musulmana, alberga algunes de les mesquites més importants del país. Entre elles destaca la Mesquita de Kakrail, considerada el centre nacional del moviment Tablighi Jamaat. El seu orige es remonta a més de tres sigles, encara que va ser reconstruïda en 1952, i hui combina elements tradicionals en arquitectura moderna. Este temple és un punt de trobada per a grans reunions religioses, com el Bishwa Ijtema, que congrega a mils de fidels. Una atra mesquita notable és la Zebun Nessa, ubicada en Jamgora, que descolla pel seu disseny contemporàneu en formigó rosat i curve, concebut com un espai permeable que conecta l'espiritualitat en l'entorn natural. Ademés, en el caixco antic de la ciutat es troben mesquites històriques com la Khan Mohammad Mridha i la situada dins del Fort lbagh, abdós testics de l'herència mogola i de l'evolució arquitectònica islàmica en la regió.
Erro al crear miniatura:
Temple hindú en Daca

El hinduisme, encara que minoritari en Daca, conta en un edifici emblemàtic que s'ha convertit en símbol nacional: el Temple Dhakeshwari. Este santuari, dedicat a la deesa Durga, va ser fundat en el XII per la dinastia Sena i ha segut reconstruït en vàries ocasions per danys sofrits a lo llarc de l'història. És considerat el temple nacional de Bangladés i constituïx l'epicentre de celebracions religioses com la Durga Puja i el Janmashthami, que atrauen a mils de devots cada any. El complex del temple també alberga chicotets santuaris de Shiva d'el XVI, lo que reforça la seua importància com a lloc de pelegrinage i com a centre cultural per a la comunitat hindú. La seua rellevància transcendix lo religiós, puix s'ha convertit en un símbol d'identitat i resistència cultural en una ciutat predominantment musulmana. La comunitat cristiana en Daca, encara que chicoteta en número, posseïx temples de gran valor històric i espiritual. la Catedral de Santa María, ubicada en Kakrail, va ser fundada en 1956 i és la sèu de l'arquidiócesis catòlica de Daca. Està dedicada a l'Inmaculada Concepció i constituïx un dels principals centres de cult catòlic del país.

Erro al crear miniatura:
Iglésia del Sant Rosario en Daca

Per la seua banda, l'Iglésia de Sant Tomás, construïda en 1819 i inaugurada en 1824, pertany a l'Iglésia Anglicana i va ser catedral des de 1951, lo que la convertix en un dels temples cristians més antics de la ciutat. Un atre edifici destacat és l'Iglésia Armènia, fundada en 1781 per la comunitat armènia, que reflectix la diversitat cultural i religiosa de Daca en temps colonials. Estos temples, encara que menys numerosos que les mesquites i temples hindús, són testimoni de la pluralitat espiritual de la capital i del seu paper com a espai de convivència entre distintes tradicions religioses.

Transport

[editar | editar còdic]

En 2023,[52] les motocicletes representaven la mitat dels vehículs registrats en Daca, mentres que la taxa de propietat d'automòvils a penes alcançava el sis per cent.[53] La ciutat és considerada una de les menys motorisades del món,[54] a on el rickshaw de tres rodes és el mig de transport més popular i omnipresent. En 2011,[55] este vehícul representava el 54 per cent dels viages realisats. No obstant, Daca també figura entre les urbs més congestionades del planeta, en un tràfic que en 2020[56] es va estimar costava a l'economia local uns 6,5 mil millons de dólars anuals. La velocitat promig d'un automòvil en la ciutat és inferior a 7 quilómetros per hora, lo que reflectix la magnitut del problema. Ademés, els rickshaws automàtics impulsats per gas natural comprimit, coneguts localment com «CNGs», constituïxen una atra opció de transport molt utilisada.[57]

Erro al crear miniatura:
Rampa de Farmgate en l'Autopista Elevada de Daca, de nit

La ciutat manté conexions en atres regions del país per mig de carreteres i enllaços ferroviaris. De les huit principals autopistes nacionals de Bangladés, cinc tenen el seu orige en Daca: N1, N2, N3, N5 i N8. Aixina mateix, la capital està directament vinculada en les dos rutes més llargues de la Ret Asiàtica de Carreteres, l'AH1 i l'AH2, ademés de la ruta AH41. Estes conexions permeten també la comunicació en ciutats índies com Calcuta, Agartala, Guwahati i Shillong, gràcies als servicis de la Corporació de Transport per Carretera de Bangladés (BRTC) i companyies privades. Dites empreses gestionen servicis regulars d'autobusos internacionals que partixen des de Daca cap a eixes ciutats, enfortint la movilitat regional.[58][59]

El proyecte de l'Autopista Elevada de Daca, el primer del seu tipo en el país, ha millorat la conectivitat entre la zona nort de la ciutat i les àrees central, sur i surest.[60] Este desenroll busca aliviar la pressió del tràfic i oferir alternatives més ràpides de desplaçament. Ademés, es troba en construcció una extensió denominada Autopista Elevada Daca–Ashulia, l'obertura de la qual està prevista per a 2026.[61] Estes obres d'infraestructura representen un esforç significatiu per modernisar el sistema de transport urbà i reduir els temps de viage, encara que el desafiu de la congestió seguix sent considerable. Dins del àrea metropolitana, els rickshaws de pedals[62] i els rickshaws automàtics CNG són els principals mijos de transport. S'estima que circulen més d'1,5 millons de rickshaws diàriament, la sifra més alta registrada en qualsevol ciutat del món.[63] No obstant, solament al voltant de 220 mil conten en llicència otorgada pel govern municipal, lo que evidencia un ampli sector informal. Sobre els CNGs, més de 15 mil estan registrats llegalment per a transportar passagers, encara que existixen mills que operen sense autorisació oficial.[64] Esta situació reflectix tant la dependència de la població en estos vehículs com els reptes de regulació i control que enfronta la ciutat.

Erro al crear miniatura:
Un tren del Metro de Daca, obert en 2022

Des de 2016, els servicis de transport compartit han transformat la movilitat en Daca. Empreses com Uber[65] i Pathao han dominat el mercat, oferint opcions tant en automòvils com en motocicletes.[66] La popularitat d'estes plataformes ha provocat una disminució en l'us dels rickshaws automàtics CNG,[67] encara que en 2021[68] Uber va ampliar la seua oferta per a incloure també este tipo de vehículs. L'arribada d'estes aplicacions ha introduït noves dinàmiques en el transport urbà, oferint major flexibilitat als usuaris i generant competència front als sistemes tradicionals. No obstant, l'impacte en la congestió i en l'economia informal del transport seguix sent un tema de debat en la ciutat. Els autobusos transportaven al voltant d'1,9 millons de passagers per dia en 2007.[69]Els autobusos públics en Daca són operats principalment per numeroses companyies privades, mentres que una minoria està a càrrec de l'empresa estatal Bangladesh Road Transport Corporation (BRTC).[70] Els autobusos de la BRTC són de color roig i es varen basar inicialment en els Routemaster de Londres. Existixen tres terminals d'autobusos interdistritals en Daca, ubicades en les zones de Mohakhali, Saidabad i Gabtoli. Actualment es planeja traslladar estes tres terminals fòra de la ciutat.[71] La BRTC i les companyies privades d'autobusos han establit conexions per carretera en les ciutats índies de Calcuta, Agartala, Guwahati i Shillong, oferint servicis internacionals regulars des de Daca cap a dites localitats.

Erro al crear miniatura:
Vista aérea d'una de les autopistes de Daca

En obertura prevista per a decembre de 2024, el sistema d'autobusos de trànsit ràpit de Daca, de 20,5 quilómetros (12,7 milles), s'espera que reduïxca el temps de viage entre Daca i la ciutat satèlit de Gazipur de fins a quatre hores a sol 35–40 minuts.[72]

el port fluvial de Sadarghat, situat en la ribera del riu Buriganga, servix per al transport de mercaderies i passagers riu dalt i cap a atres ports de Bangladés.[73] Moltes persones utilisen embarcacions motorisades interurbanes i interdistritals, aixina com servicis de transbordadors de passagers, per a viajar a les regions fluvials del país des de la ciutat. Existixen servicis d'autobusos aquàtics en el riu Buriganga i en els llac Hatirjheel i Gulshan, que oferixen conectivitat per mig de dos rutes: Tejgaon–Gulshan i Tejgaon–Rampura.[74]

l'estació ferroviària de Kamalapur, situada en el costat noreste de Motijheel, és la major i més concorreguda de les estacions de tren de la ciutat.[75] Va ser dissenyada per l'arquitecte nortamericà Robert Boughey i conclosa en 1969.[76] L'empresa estatal Bangladesh Railway oferix servicis suburbans i nacionals, en trens expresos regulars que conecten Daca en atres àrees urbanes importants, com Chittagong, Rajshahi, Khulna, Sylhet i Rangpur.[77] El Maitree Express i el Mitali Express conecten Daca en Bengala Occidental, en Índia.[78][79]

el Metro de Daca és un sistema de trànsit ràpit massiu que servix a la ciutat. Forma part del Pla Estratègic de Transport (STP) de 20 anys delineado per l'Autoritat de Coordinació del Transport de Daca (DTCA).[80] La primera fase de la Llínea MRT 6 del Metro de Daca va ser inaugurada per la primera ministra Sheikh Hasina i va començar les seues operacions comercials el 28 de decembre de 2022.[81][82]

Erro al crear miniatura:
Terminal en construcció de l'Aeroport internacional de Daca

Es preveu que la ret de metro conte en sis llínees. Abans de l'obertura del Metro de Daca, la ciutat era la major del món sense un sistema de trànsit ràpit massiu.[83] De manera independent al metro, també existix una proposta per a construir un sistema de metro subterràneu[84] i un ferrocarril orbital.[85]

l'Aeroport Internacional Hazrat Shahjal (anteriorment Aeroport Internacional Zia),[86] situat a 15 quilómetros (9,3 milles) al nort del centre de Daca, és el major i més concorregut aeroport internacional del país.[87] Encara que va ser construït en una capacitat anual de maneig de 8 millons de passagers,[88] en 2023 va atendre a més d'11 millons.[89] El moviment promig d'aeronaus per dia és d'al voltant de 330 vols.[90] És el centre d'operacions de la majoria de les aerollínies bangladesíes. Els servicis nacionals conecten en Chittagong, Sylhet, Rajshahi, Coix's Bazar, Jessore, Barisal i Saidpur (Rangpur), mentres que els servicis internacionals enllacen en les principals ciutats d'Àsia, Europa i Orient Mig.[91][92] S'espera que la capacitat de l'aeroport més que es duplique, alcançant els 20 millons de passagers, una volta que el modern tercer terminal entre en funcionament ple en octubre de 2024.[93] Segons el disseny del proyecte, el tercer terminal contarà en 12 ponts d'embarque i 16 cintes transportadoras. El terminal dispondrà de 115 mostradors de facturació i 128 llocs d'immigració.[94]

Erro al crear miniatura:
Biblioteca i Archius nacionals en Daca

Cultura

[editar | editar còdic]

Lliteratura

[editar | editar còdic]
  • Daca és un important centre de la lliteratura bengalí. Ha segut el núcleu de la lliteratura musulmana bengalí durant més d'un sigle. La seua herència també inclou històriques tradicions lliteràries en urdu i persa. Dark Diamond de Shazia Omar està ambientada en la Daca de l'era mogola, durant el govern de Shaista Khan, virrey mogol i tio de l'emperador Aurangzeb. The Soldier in the Attic d'Akhteruzzaman Elias és considerada una de les millors representacions de la vida en la Vella Daca i està ambientada en els alçament bengalíes de 1969. A Golden Age de Tahmima Anam també es desenrolla en Daca durant la Guerra d'Independència de Bangladés i inclou referències al Dhaka Club, l'Universitat de Daca i l'àrea de Dhanmondi.

Textils

[editar | editar còdic]

Durant sigles, la regió al voltant de Daca ha segut el centre de producció de fins textils de cotó. El muselina es produïa abundantment en la zona. Els tejedores de Daca rebien el patrocini dels governants de Bengala i Delhi, i abastien de textils a la cort imperial mogola. La ciutat de Daca es va convertir en un dels centres més importants del comerç de textils de cotó en el XVII; va ser la capital del comerç de muselina en Bengala. Comerciants de tot lo món acodien a Daca per a adquirir les seues codiciades teles de cotó. l'UNESCO ha reconegut la muselina Jamdani com a patrimoni cultural immaterial.[95] Segons l'UNESCO, «Jamdani és un teixit de cotó translúcido, vívidamente estampat, tradicionalment teixit en teler manual per artesans i aprenents entorn a Daca». L'UNESCO considera que «el sari Jamdani és un símbol d'identitat, dignitat i autorreconocimiento, i proporciona a els qui ho visten un sentit d'identitat cultural i cohesió social. Els tejedores desenrollen una identitat ocupacional i senten gran orgull per la seua herència; gogen de reconeiximent social i són altament respectats per les seues habilitats».[96]

Festivals

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Festival del Nou Any Bengalí

Les celebracions anuals del Dia dels Màrtirs de la Llengua (21 de febrer), el Dia de l'Independència (26 de març) i el Dia de la Victòria (16 de decembre) es commemoren de manera destacada en tota la ciutat. El poble de Daca es congrega en el Shaheed Minar i en el Jatiyo Smriti Soudho per a recordar als héroes nacionals de la guerra de lliberació. Estes ocasions s'observen en cerimònies públiques i mítins en espais oberts. Moltes escoles i coleges organisen fires, festivals i concerts en els que participen ciutadans de tots els nivells de la societat.[97]

  • Pohela Baishakh, l'Any Nou bengalí, se celebra cada any el 14 d'abril i és popularment festejat en tota la ciutat. Multituts es reunixen en els carrers de Shahbag, en el Parc Ramna i en el campus de l'Universitat de Daca per a les celebracions. Pahela Falgun, el primer dia de la primavera del més de Falgun en el calendari bengalí, també se celebra festivamente en la ciutat.[98] Este dia es distinguix per celebracions colorides i, tradicionalment, les dònes visten saris grocs per a commemorar la data. Esta celebració també és coneguda com Basanta Utsab (Festival de la Primavera).
Monument als Màrtirs de la Llengua Bengalí
  • Nabanna és una festivitat de la collita, usualment celebrada en menjar, dansa i música el primer dia del més d'Agrahayan de l'any bengalí. Els natalicis de Rabindranath Tagore i Kazi Nazrul Islam es commemoren respectivament com Rabindra Jayanti i Nazrul Jayanti. La Fira dellibre d'Ekushey, organisada cada any per l'Acadèmia Bangla, té lloc durant tot el més de febrer. Este event està dedicat als màrtirs que varen morir el 21 de febrer de 1952 en una manifestació que exigia el reconeiximent del bengalí com un dels idiomes oficials dellavors Pakistan Oriental. El Festival Shakrain és una celebració anual marcada pel vol de cometes.[99] Usualment s'observa en la part antiga de la ciutat al final de Poush, el nové més del calendari bengalí (14 o 15 de giner en el calendari gregoriano).

Institucions culturals

[editar | editar còdic]

La Fundació Bengalí[100][101] és una organisació cultural sense fins de lucre fundada en 1986 per l'empresari Abul Khair Litu en Daca. El seu objectiu és promoure i difondre l'art i la cultura de Bangladés a nivell nacional i internacional. Ha organisat campaments artístics en ciutats com Florencia, Daca, Calcuta i Maldives, ademés de produir documentals sobre artistes locals. La fundació gestiona Publicacions Bengalíes i organisa el Festival de Música Clàssica Bengalí, considerat un dels majors festivals de música clàssica del món.

Erro al crear miniatura:
Obres en l'Acadèmia Shilpakala en Daca
  • Chhayanaut[102] és una institució cultural[103] fundada en 1961 en Daca, dedicada a preservar i promoure la cultura bengalí. Va sorgir com a resposta a la censura del règim pakistaní contra la música de Rabindranath Tagore. Des de 1964 organisa la celebració del Pohela Boishakh baix l'arbre de banyán en el Parc Ramna, tradició que s'ha convertit en un event nacional. Ademés, commemora els aniversaris de Tagore i Kazi Nazrul Islam, organisa festivals de música, dansa i teatre, i gestiona l'escola cultural Nalanda. Durant la Guerra de Lliberació de 1971, els seus membres varen participar en activitats artístiques per a recolzar als refugiats i combatents. L'Institut de Belles arts,[104][105] hui Facultat de Belles arts de l'Universitat de Daca, va ser fundat en 1948 per l'artiste Zainul Abedin com la primera escola d'art del país. La seua sèu actual en Shahbagh va ser dissenyada per l'arquitecte Muzharul Islam en 1956. En 2008 es va convertir en facultat universitària. Ha segut un centre clau per al desenroll de l'art modern en Bangladés, combinant influències occidentals en tradicions locals. Actualment conta en huit departaments, incloent pintura, escultura, ceràmica, disseny gràfic i arts orientals.
Erro al crear miniatura:
Galeria d'Art Nacional de Bangladés en Daca

L'Institut Nazrul,[106] creat en 1985 en Dhanmondi, Daca, és l'institució nacional dedicada a preservar i difondre l'obra del poeta Kazi Nazrul Islam, considerat el poeta nacional de Bangladés. Les seues funcions inclouen investigació, publicació d'obres, organisació de seminaris i formació en música i recitació de les seues cançons. Ha preservat més d'1.500 peces autèntiques de Nazrul Geeti. Cada any otorga el Premi Nazrul a artistes i acadèmics destacats en la difusió del seu llegat. la Fundació Samdani d'Art[107] és una fundació privada creada en 2011 per Nadia i Rajeeb Samdani en Daca. El seu principal proyecte és el Cim d'Art de Daca, considerada la major plataforma no comercial d'art contemporàneu del sur d'Àsia, que en 2020 va atraure a més de 477 000 visitants. La fundació recolza a artistes per mig de beques, residències i programes educatius, i colabora en institucions internacionals com la Galeria Tate, el Museu Metropolità de Nova York i la Bienal de Venècia. També desenrolla el Srihatta, Centre d'Art Samdani i Parc d'Escultures en Sylhet. L'Acadèmia Shilpakala de Bangladés,[108] fundada en 1974 per iniciativa de Sheikh Mujibur Rahman, és el principal centre cultural estatal del país. Depén del Ministeri d'Assunts Culturals i té sucursals en els 64 districtes de Bangladés. La seua missió és promoure les arts escèniques i visuals per mig de tallers, festivals, beques i exposicions. Alberga la Galeria Nacional d'Art i organisa events nacionals i internacionals de música, dansa, teatre i arts plàstiques.

Contaminació

[editar | editar còdic]

L'aument de la contaminació de l'aire i de l'aigua afecta la salut pública i la calitat de vida en la ciutat. La contaminació de l'aire és causada, per eixemple, pel tràfic vehicular i la congestió. Ademés, per la fabricació no regulada de rajoles i atres causes, Daca presenta nivells molt alts de contaminació de l'aire per partícules fines (PM2.5).[109]

La contaminació de l'aigua és causada per la descàrrega d'aigües residuals municipals de llars i indústries sense tractament. En 2011, solament el 20% de la ciutat estava conectada a un sistema d'aigüeral, mentres que el 80% no ho estava.[110] Com a resultat, els rius de Daca presenten una greu contaminació per patógenos, com ho indica el conteo de coliformes fecals, que és vàries centenes de voltes major que els estàndarts nacionals i internacionals recomanats de menys de 200 ufc per litro per a banyar-se i nadar. Els estudis químics en els rius propencs a Daca mostren una càrrega extremadament alta de contaminació orgànica, alts nivells d'amoníac i nivells molt baixos d'oxigen dissolt, que s'acosten a zero en l'estació seca.[111]

Erro al crear miniatura:
Contaminació de l'Aire en una fàbrica de Daca

Ademés de la càrrega de contaminació orgànica i patógena provinent d'1,2 millons de m³ d'aigües residuals sense tractar, els rius reben al voltant de 60 000 m³ d'efluents industrials cada dia de nou grans conglomerats industrials (a partir de 2021). S'estima que existixen entre 500 i 700 fàbriques textils de processament humit i teñir que lliberen una varietat de químics, inclosos sals, tenyides i blanquejadors, i 155 curtiembres que descarreguen metals pesats, inclós el cromo. Quatre dels rius que rodegen Daca —Buriganaga, Sitalakhya, Balu i Turag— estan tan contaminats que varen ser declarats àrees ecològicament crítiques en 2009 pel Departament de Mig ambient. Açò els fa inadequats per a qualsevol us humà. No obstant, les persones que viuen en zones de baixos ingressos i barris marginals encara tenen molt contacte directe en l'aigua dels rius, lo que els expon a riscs per a la salut. Usen l'aigua dels rius per a llavar plats, roba, netejar peix i verdures, netea personal, llavar i teñir mezclla, llavar canastres de peix o làmines plàstiques, recolectar rebujos plàstics i peixcar. Com a resultat, moltes de les càrregues ambientals immediates de la contaminació dels rius recauen sobre estos residents de baixos ingressos.[43]

Els cossos d'aigua i chapulls al voltant de Daca enfronten destrucció, ya que estan sent reblits per a construir edificis de varis pisos i atres desenrolls immobiliaris. Junt en la contaminació, tal erosió dels hàbitats naturals amenaça en destruir gran part de la biodiversitat regional.[112]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Real Academia Española (2010). Ortografía de la lengua española, Espasa, p. Llista de països i capitals, en els seus gentilicis.
  2. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «Dacca». Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 24 de setembre de 2010.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 2023-08-19.
  4. ↑ Archer Blood: Transcripció per télex del genocidi selectiu, Departament d'Estat d'Estats Units.
  5. ↑ «The 10 Fastest-Growing Cities of Tomorrow: 2. Dhaka, Bangladesh».ISSN 0040-781X.
  6. ↑ Dhaka, Bangladesh: Fastest Growing City in the World, CBS News.
  7. ↑ «A Short City Profile on Dhaka City: Adaptation Issues for Climate Change??».
  8. ↑ «Welcome to the Traffic Capital of the World».
  9. ↑ Dhaka's first-ever metro rail set to start by December 2022, says project chief (in (anglés)), unb. com. bd.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Costs and benefits of improving water and sanitation in slums and senar-slum neighborhoods in Dhaka, a fast-growing mega-city».Ecological Economics.207(107763)ISSN 0921-8009.doi:10.1016/j. ecolecon.2023.107763.Consultat el 2025-12-05.
  11. ↑ «[2]». Consultat el 2025-12-05 (en en-GB).
  12. ↑ «[3]». Consultat el 2025-12-05 (en en-US).
  13. ↑ Hoque, Sonia Ferdous; Peters, Rebecca; Whitehead, Paul; Hope, Robert; Hossain, Mohammed Abed. «River pollution and social inequalities in Dhaka, Bangladesh». Environmental Research Communications. 3 (9): 095003. Bibcode:2021ERCom...3i5003H. doi:10.1088/2515-7620/ac2458. ISSN 2515-7620.. Consultat el 18 de juny de 2024..
  14. ↑ «Multibranch Modelling of Flow and Water Quality in the Dhaka River System, Bangladesh: Impacts of Future Development Plans and Climate Change».Water.15(17)
    3027.ISSN 2073-4441.doi:10.3390/w15173027.Consultat el 2025-12-05.
  15. ↑ «20 Best Plaus to Visit in Dhaka Division» (en en). MyBangla24. Consultat el 2025-12-05.
  16. ↑ «Dhaka's economic activities unplanned: analysts» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-09.
  17. ↑ «World Cities 2024» (en en-us). GaWC. Consultat el 2025-12-09.
  18. ↑ «"Dhaka City State of Environment" (PDF). Regional Resource centre for Àsia and the Pacific, United Nations Environment Programme. 2005. Archived from the original (PDF) on 7 February 2009. Retrieved 24 January 2009.».
  19. ↑ «[4]». Consultat el 2025-12-09 (en en-GB).
  20. ↑ «Dhaka - Banglapedia» (en en). en. banglapedia. org. Consultat el 2025-12-09.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Urbanization Takes on New Dimensions in Àsia's Population Giants - Population Reference Bureau». www. prb. org. Archivat des d'el original, el 2008-03-09. Consultat el 2025-12-09.
  22. ↑ «BBC News | South Àsia | Does Dhaka need rickshaws?». news. bbc. co. uk. Consultat el 2025-12-09.
  23. ↑ Robert Cervero (2000). Informal Transport in the Developing World. UN-HABITAT. p. 39. ISBN 92-1-131453-4.
  24. ↑ «Wayback Machine». www. dhakacity. org. Archivat des d'el original, el 2013-01-15. Consultat el 2025-12-09.
  25. ↑ «"Poverty Alleviation: Yunus calls for major reforms in World Bank". The Daily Star. 5 November 2007. Archived from the original on 5 March 2008. Retrieved 17 December 2008.».
  26. ↑ «The Daily Star Web Edition Vol. 5 Num 897». www. thedailystar. net. Consultat el 2025-12-09.
  27. ↑ «Town planning for Bangladesh : Vision 2020» (en en). archive. thedailystar. net. Archivat des d'el original, el 2016-03-04. Consultat el 2025-12-09.
  28. ↑ Page, Kogan (2003). Àsia and Pacific Review 2003/04: The Economic and Business Report (en en), Kogan Page Publishers. ISBN 978-0-7494-4063-3.
  29. ↑ Authority, Bangladesh Investment Development (2022-02-03). Manual d'Inversió en Bangladesh: Guia per a Inversors (en és), Secció Comercial de l'Embaixada de Bangladesh en Espanya. ISBN 978-84-18493-28-7.
  30. ↑ Ibp, Inc (2013-08). Bangladesh Customs, Trade Regulations and Procedures Handbook Volume 1 Strategic and Practical Information (en en). ISBN 978-1-4330-0400-1.
  31. ↑ Inc, IBP (2018-04-23). Bangladesh Mining Laws and Regulations Handbook Volume 1 Strategic Information and Basic Laws (en en). ISBN 978-1-4330-7697-8.
  32. ↑ Leung, Mikey; Meggitt, Belinda (2009). Bangladesh (en en), Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-293-4.
  33. ↑ Foarde, John J. (1984). Màrqueting in Bangladesh (en en), O. S. Department of Commerce, International Trade Administration.
  34. ↑ Jørgensen, Jonas Adelin (2008). Jesus Imandars and Christ Bhaktas: Two Case Studies of Interreligious Hermeneutics and Identity in Global Christianity (en en), Peter Lang. ISBN 978-3-631-58486-6.
  35. ↑ USA, IBP (2013-08). Global Air Freight Companies Directory Volume 1 Abu Dhabi-Canary Islands (en en). ISBN 978-1-4330-1794-0.
  36. ↑ Ltd, YouGuide. The city guide for Dhaka (Bangladesh) (en en), YouGuide Ltd. ISBN 978-1-83706-881-4.
  37. ↑ Bird, Julia; Li, Yue; Rahman, {{{nom3}}}; Branca, {{{nom4}}} (2018-07-19). Toward Great Dhaka: A New Urban Development Paradigm Eastward (en en), World Bank Publications. ISBN 978-1-4648-1239-2.
  38. ↑ «Urbanization Takes on New Dimensions in Àsia's Population Giants - Population Reference Bureau». www. prb. org. Archivat des d'el original, el 2008-03-09. Consultat el 2025-12-11.
  39. ↑ «Àsia Claves Online :: Asian News, Business and Economy.». atimes. com. Archivat des d'el original, el 2010-10-31. Consultat el 2025-12-11.
  40. ↑ «Dhaka world’s 2nd most populous city with 3.66 crore people: UN» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-14.
  41. ↑ «Costs and benefits of improving water and sanitation in slums and senar-slum neighborhoods in Dhaka, a fast-growing mega-city».Ecological Economics.207(107763)ISSN 0921-8009.doi:10.1016/j. ecolecon.2023.107763.Consultat el 2025-12-11.
  42. ↑ «Costs and benefits of improving water and sanitation in slums and senar-slum neighborhoods in Dhaka, a fast-growing mega-city».Ecological Economics.207(107763)ISSN 0921-8009.doi:10.1016/j. ecolecon.2023.107763.Consultat el 2025-12-12.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 «Mapping the Slums of Dhaka from 2006 to 2010».Dataset Papers in Science.2014(1)
    172182.ISSN 2314-8497.doi:10.1155/2014/172182.Consultat el 2025-12-12.
  44. ↑ Hoque, Sonia Ferdous; Peters, Rebecca; Whitehead, Paul; Hope, Robert; Hossain, Mohammed Abed. «River pollution and social inequalities in Dhaka, Bangladesh. Environmental Research Communications. 3 (9): 095003. Bibcode:2021ERCom...3i5003H. doi:10.1088/2515-7620/ac2458. ISSN 2515-7620.». Consultat el 18 de juny de 2024.
  45. ↑ «Soci-economic Problems of the Urdu Speaking Residents at Mohammadpur» (PDF). Democracy Watch. Consultat el 12 d'abril de 2011.
  46. ↑ «::Our Cities::15th Anniversary Special». www. thedailystar. net. Archivat des d'el original, el 2007-03-02. Consultat el 2025-12-12.
  47. ↑ Khaleda Beena (2000). Modern Textbook in Bengali as Foreign Language. Bengaliska Magasinet; Dhaka : Rabeya Publishers; Göteborg : Internationella Kojan. p. 105.
  48. ↑ «Onze a hallmark of heritage, Old Dhaka's distinct dialects llaure slowly fading away» (en en). Onze a hallmark of heritage, Old Dhaka's distinct dialects llaure slowly fading away. Consultat el 2025-12-12.
  49. ↑ Sanghamitra Saha (2001). A Linguist Visits Bangladesh: A Travelogue. International School of Dravidian Linguistics. p. 8. ISBN 978-81-85692-30-2.
  50. ↑ «"Population Census 2011: Dhaka Table C-13" (PDF). Bangladesh Bureau of Statistics. Archived from the original (PDF) on 13 November 2014. Retrieved 11 July 2014.».
  51. ↑ «Dhaka - Banglapedia» (en en). en. banglapedia. org. Consultat el 2025-12-12.
  52. ↑ «Motorcycles account for half of Dhaka's registered vehicles» (en en). Dhaka Tribune. Consultat el 2025-12-14.
  53. ↑ «Experts: Too many private cars to fix traffic in Dhaka» (en en). Dhaka Tribune. Consultat el 2025-12-14.
  54. ↑ «Congested Dhaka navigates cleaner transport and jobs with first metro rail» (en en). The Japan Claves. Consultat el 2025-12-14.
  55. ↑ «Rickshaw Use and Social Impacts in Dhaka, Bangladesh».Transportation Research Record.2239(1)
    74–83.ISSN 0361-1981.doi:10.3141/2239-09.Consultat el 2025-12-14.
  56. ↑ «The economic cost of Dhaka’s insane traffic» (en en). Dhaka Tribune. Consultat el 2025-12-14.
  57. ↑ «Use of metres in auto-rickshaw fading from public mind» (en en). Prothomalo. Consultat el 2025-12-14.
  58. ↑ «Details of Bus Services» (en en). www. hcidhaka. gov. in. Archivat des d'el original, el 2017-02-02. Consultat el 2025-12-14.
  59. ↑ «[5]». Consultat el 2025-12-14 (en en-GB).
  60. ↑ «PM opens country’s first elevated expressway» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-14.
  61. ↑ «Dhaka-Ashulia Elevated Expressway to menja into operation in 2026» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-14.
  62. ↑ «Illegal rickshaws rule Dhaka streets» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-14.
  63. ↑ «Ban on rickshaw: How logical is it?» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-14.
  64. ↑ «Auto-rickshaws run in city despite ban» (en en-us). dailypost. net. Consultat el 2025-12-14.
  65. ↑ «Uber launches operations in Dhaka» (en en). Dhaka Tribune. Consultat el 2025-12-14.
  66. ↑ «Bike-sharing services in Dhaka» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-14.
  67. ↑ «The auto-rickshaw market is shrinking as ride-sharing apps become more popular» (en en). Dhaka Tribune. Consultat el 2025-12-14.
  68. ↑ «Uber now includes CNG auto-rickshaws in Dhaka» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-14.
  69. ↑ Jinat Jahan & Syeda Bushra Binte Amin. «An Approach to Estimate Demand and Supply of Bus Service, in Particular, Road Section of Dhaka" (PDF). Journal of Bangladesh Institute of Planners. 6: 5.». Consultat el 16 de giner de 2023..
  70. ↑ «Campos, Jose Edgardo; Akbar, Sameer (2008). Operationalizing Political Economy: Urban Bus Operations in Dhaka (PDF). South Àsia Political Economy and Governance Issues Note No. 1. Washington, DC: World Bank. Archived (PDF) from the original on 16 July 2024. Retrieved 23 May 2024.».
  71. ↑ «Inter-district bus terminals to be mogau outside Dhaka» (en en). Dhaka Tribune. Consultat el 2025-12-15.
  72. ↑ «BRT-3 not this year» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-15.
  73. ↑ Economic and Social Commission for Àsia and the Pacific. (2005). «Dhaka». Asian Highway Handbook. United Nations Economic and Social Commission for Àsia and the Pacific, United Nations Publications. p. 28. ISBN 92-1-120170-5.
  74. ↑ «[6]». Consultat el 2025-12-15 (en en).
  75. ↑ Adnan Zillur Morshed. «A quiet masterpiece that serves as Dhaka's gateway». The Daily Star. Consultat el 24 de maig de 2021.
  76. ↑ (2015) Asian Cities: Colonial to Global, Amsterdam University Press. ISBN 978-90-8964-931-7.
  77. ↑ Marika McAdam (2004). Bangladesh. Lonely Planet. p. 66. ISBN 1-74059-280-8.
  78. ↑ «"Dhaka-Jalpaiguri 'Mitali Express' train starts operation". Jagonews24. com. 1 June 2022. Archived from the original on 31 May 2024. Retrieved 31 May 2024.».
  79. ↑ «Maitree to run 6 days a week» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-15.
  80. ↑ «[7]». Consultat el 2025-12-15.
  81. ↑ «Passengers gather at Dhaka metro stations at first light» (en en). Passengers gather at Dhaka metro stations at first light. Consultat el 2025-12-15.
  82. ↑ «"PM Hasina becomes first passenger to travel on Metro Rail with tiquet". The Business Standard. 28 December 2022. Archived from the original on 28 December 2022.».
  83. ↑ «Bangladesh’s first metro line opens» (en en). Railway Gazette International. Consultat el 2025-12-15.
  84. ↑ «Dhaka Subway: Traffic woes to be eased further by 2030» (en en). The Business Standard. Consultat el 2025-12-15.
  85. ↑ «Dhaka Circular Rail: Belated but bold» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-15.
  86. ↑ «"Brief History Of Hazrat Shahjal International Airport". caab. gov. bd. Archived from the original on 7 February 2023. Retrieved 16 January 2023.». caab. gov. bd. Consultat el 2025-12-15.
  87. ↑ «Air Transport - Banglapedia» (en en). en. banglapedia. org. Archivat des d'el original, el 2015-07-01. Consultat el 2025-12-15.
  88. ↑ «New int'l airport to cost Tk 50,000cr» (en en). www. thedailystar. net. Archivat des d'el original, el 2010-10-31. Consultat el 2025-12-15.
  89. ↑ «Record 17m air passengers last year propel Dhaka airport to Tk2,400cr revenue» (en en). The Business Standard. Consultat el 2025-12-15.
  90. ↑ «More foreign airlines keen to connect Bangladesh» (en en). The Business Standard. Consultat el 2025-12-15.
  91. ↑ «Our Network | Biman Bangladesh Airlines». biman-airlines. com. Archivat des d'el original, el 2013-07-01. Consultat el 2025-12-15.
  92. ↑ «Dhaka Airports - Dhaka, Bangladesh Airport information, airport pàrquing, flights, car rental and Dhaka hotels». www. worldexecutive. com. Archivat des d'el original, el 2024-08-09. Consultat el 2025-12-15.
  93. ↑ «Construction of Dhaka airport’s 3rd terminal to be fully completed by April 5» (en en). Dhaka Tribune. Consultat el 2025-12-15.
  94. ↑ «Dhaka Airport Third Terminal: Promising great travel experiences» (en en). The Daily Star. Consultat el 2025-12-15.
  95. ↑ «[8]». Consultat el 2025-12-16.
  96. ↑ «Traditional art of Jamdani weaving - UNESCO Intangible Cultural Heritage» (en en). ich. unesco. org. Archivat des d'el original, el 2025-09-05. Consultat el 2025-12-16.
  97. ↑ «::Our Cities::15th Anniversary Special». www. thedailystar. net. Archivat des d'el original, el 2007-03-02. Consultat el 2025-12-16.
  98. ↑ «Pohela Falgun celebrated» (en en). archive. thedailystar. net. Archivat des d'el original, el 2016-03-04. Consultat el 2025-12-16.
  99. ↑ «Shakrain festival». The Daily Star. Consultat el 14 de giner de 2019..
  100. ↑ (2011) Bengal Foundation: Volume I-II. (en en), Bengal Foundation.
  101. ↑ Service, United States Internal Revenue (1997). Cumulative List of Organizations Described in Section 170 (c) of the Internal Revenue Code of 1954 (en en), Department of the Treasury, Internal Revenue Service.
  102. ↑ Bandyopadhyay, P. K. (2004). The Bangladesh Dichotomy and Politicisation of Culture (en en), B. R. Publishing Corporation. ISBN 978-81-7646-425-3.
  103. ↑ Silva, Kapila D.; Sinha, {{{nom2}}} (2016-10-14). Culturalandscapes of South Àsia: Studies in Heritage Conservation and Management (en en), Taylor & Francis. ISBN 978-1-317-36593-8.
  104. ↑ Bloom, Jonathan; Blair, Sheila (2009-05-14). Grove Encyclopedia of Islamic Art & Architecture: Three-Volume Set (en en), OUP USA. ISBN 978-0-19-530991-1.
  105. ↑ Shisha (Organization) (2002). ArtSouthAsia: The First International Programme of Visual Culture from Bangladesh, Índia, Pakistan and Sri Lanka 2002 (en en), Shisha, the International Agency for Contemporary South Asian Crafts and Visual Arts. ISBN 978-0-901673-57-2.
  106. ↑ (1996) Nazrul Institute Journal (en en), The Institute.
  107. ↑ Lim, Michelle; Pyun, Kyunghee (2022-05-05). American Art in Àsia: Artistic Praxis and Theoretical Divergence (en en), Routledge. ISBN 978-1-000-58377-9.
  108. ↑ Sinclair, Susan; Bleaney, C. H.; Suárez, {{{nom3}}} (2012). Bibliography of Art and Architecture in the Islamic World (2 Vol. Set) (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-17058-2.
  109. ↑ «Bangladesh's Air Pollution Problem Grows, Brick by Brick» (en en-us). Undark Magazine. Consultat el 2025-12-09.
  110. ↑ «Costs and benefits of improving water and sanitation in slums and senar-slum neighborhoods in Dhaka, a fast-growing mega-city».Ecological Economics.207(107763)ISSN 0921-8009.doi:10.1016/j. ecolecon.2023.107763.Consultat el 2025-12-09.
  111. ↑ «Multibranch Modelling of Flow and Water Quality in the Dhaka River System, Bangladesh: Impacts of Future Development Plans and Climate Change».Water.15(17)
    3027.ISSN 2073-4441.doi:10.3390/w15173027.Consultat el 2025-12-09.
  112. ↑ «::Our Cities::15th Anniversary Special». www. thedailystar. net. Archivat des d'el original, el 2007-03-02. Consultat el 2025-12-09.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Plantilla:TextoIndio

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Daca&oldid=1283226»