Metal pesat
Un metal pesat és un membre d'un grup d'elements químics no molt ben definit que exhibix propietats metàliques. S'inclouen principalment metals de transició, alguns semimetalés, lantànits i actínits.
Moltes definicions diferents han propost basar-se en la densitat, unes atres en el número atómico o pes atòmic, i algunes en les seues propietats químiques o de toxicitat.[1] D'esta forma, la definició de metal pesat referida al pes atòmic, un metal pesat és un element químic comprés entre 63.55 (Cu) i 200.59 (Hg); una atra manera es referix als metals de densitat entre 4 g/cm³ fins a 7 g/cm³ i també hi ha una atra classificació referida a l'número atómico.
El terme metal pesat és considerat com una "mala denominació" en un informe tècnic de la IUPAC per la seua definició contradictòria i la seua falta de "bases de coherència científica".[1] Existix un terme alternatiu metal tòxic, per al qual tampoc existix consens de la seua exacta definició.
Com es discutix després, depenent del context, els metals pesats poden incloure elements llaugers com el carbono i poden excloure alguns dels metals més pesats. Els metals pesats es troben lliures i de forma natural en alguns ecosistemes i poden variar en la seua concentració.
No obstant hi ha una série d'elements que en alguna de les seues formes poden representar un sério problema migambiental i és comú referir-se a ells en el terme genèric de "metals pesats". En l'actualitat, existixen fonts antropogénicas de metals pesats, per eixemple la contaminació, que els ha introduït en els ecosistemes. Per eixemple els combustibles derivats de la fem (no orgànica) generalment aporten estos metals, aixina que es deu considerar els metals pesats quan s'utilisen els residus com a combustible.
Els metals pesats tòxics més coneguts són el mercuri, el plom, el cadmi i el arsènic, i en rares ocasions, algun no metal com el seleni. A voltes també es parla de contaminació per metals pesats incloent atres elements tòxics més llaugers, com el berili o el alumini.
Relació en els organismes vius i aliments
[editar | editar còdic]Els organismes vius requerixen diferents cantitats de metals pesats. Els humans requerixen menudes cantitats de ferro, cobalt, coure, manganeso, molibdeno, i zinc. Cantitats excessives d'ells poden danyar el nostre organisme. Atres metals pesats com mercuri, plutoni, i plom són metals tòxics que no tenen un efecte vital o beneficiós per a l'organisme, i la seua acumulació en el temps i en el cos dels animalés pot causar séries malalties, com per eixemple saturnisme o enverinament per mercuri.
Alguns elements que són normalment tòxics, per a alguns organismes, baix algunes condicions poden ser beneficiosos. Per eixemple, el vanadi, el wolframio, inclús el cadmi.[2]
Metals pesats en el mig ambient i en la salut
[editar | editar còdic]Les motivacions per a controlar les concentracions de metals pesats en corrents gaseoses són diverses. Alguns d'ells són perillosos per al mig ambient i la salut, per eixemple mercuri (Hg), cadmi (Cd), plom (Pb) i cromo (Cr).[3]
Uns atres causen corrosió, com zinc o plom, o són mals per atres mijos (per eixemple el arsènic pot contaminar els catalisadors).
En la Unió Europea els onze elements més importants són arsènic, cadmi, cobalt, cromo, coure, mercuri, manganeso, níquel, plom, estany i talio, dels quals les seues emissions en incineradores estan regulades. Alguns d'ells són necessaris per als humans en menudes proporcions tals com cobalt, coure, cromo, manganeso i níquel, mentres uns atres són carcinogénicos o tòxics, afectant, entre uns atres, al sistema nerviós central (manganeso, mercuri, plom, arsènic), els renyons o el fege (mercuri, plom, cadmi, coure) o la pell, els ossos, o dents (níquel, cadmi, coure, cromo).[4]
La contaminació en metals pesats pot sorgir de moltes fonts, pero més comunament de la purificació de metals, per eixemple, el smelting (procés d'extracció del metal de la pedra) extrau el metal de la pedra i del coure per a la preparació de combustible nuclear. La electrodeposición és la primera font de cromo i cadmi. Per mig de la precipitació d'estos composts o l'intercanvi de ions cap als sols i fancs, els metals pesats es poden localisar i quedar depositats. A diferència dels contaminants orgànics, els metals pesats no decauen i presenten atres desafius per a remediar-los. Actualment, s'utilisen plantes (fitorremediación) i microorganismes per a remoure metals pesats, com el mercuri. Certes plantes que exhibixen hiperacumulación poden usar-se per a remoure dels sols estos metals per la concentració en biomateria.[5] En alguns dics de coa s'utilisa vegetació que després és incinerada per a recuperar els metals pesats.
Un dels majors problemes associats a l'aparició de metals pesats és el potencial de bioacumulación i biomagnificación causant major exposició d'estos metals a un organisme de la que podria trobar-se sola en el mig ambient. Peixos d'alta mar (com Tetractenos glaber) i aus marines (com Fratercula arctica) són controlats per la presència d'estos contaminants. Els principals llocs en els que es troba bioacumulación són els estuaris o llocs en aigua salobre, degut a que els contaminants són arrastrats a lo llarc del trayecte dels rius i depositada en els llits llacustres, sent reportats nivells elevats de metals pesats en el fondo, en algues, ostres i peixos de consum humà, tal com succeïx en molts estanys d'aigua salobre en Mèxic, Nigèria, Egipte, en a on s'han realisat estudis del sol, plantes, aigua i teixits animals, trobant nivells elevats per a metals pesats per damunt de lo permés pels seus sistemes de salut i control ambiental en cada una de les nacions.[6][7][8][9][10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 John H. Duffus ""Heavy metals" a meaningless term? (IUPAC Technical Report)" Pure and Applied Chemistry, 2002, Vol. 74, pp. 793–807. doi:10.1351/pac200274050793
- ↑ Lane TW, Morel FM
- ↑ C.Michael Hogan. 2010. Heavy metal. Encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment. eds. E. Monosson & C. Cleveland. Washington, D.C.
- ↑ Ron Zevenhoven, Pia Kilpinen: Control of Pollutants in Flue Gasos and Fuel Gasos. TKK, Espoo 2001.
- ↑ Pablo Higueras & Roberto Oyarzun. «10.- Restauració i remediación III: Sols i Aigües subterrànees». Curse de Mineria i Mig ambient. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2012. Consultat el 6 de març de 2012.
- ↑ Roses, BAez, Belmont: Oyster (Crassostrea virginica) as indicator of heavy metal pollution in some lagoons of the Gulf of Mexico. Water, Air, and Soil Pollution Volume 20, Issue 2 , pp 127-135
- ↑ Vazquez, Sharma, Alexander: Metals in some Lagoons of Mexico. Environmental Health Perspectives 103(Suppl 1):33-34 (1995)
- ↑ Rashed: CADMIUMAND LEAD LEVELS IN FISH (TILAPIA NILOTICA) TISSUES AS BIOLOGICAL INDICATOR FOR LAKEWATER POLLUTION. Environmental Monitoring and Assessment 68: 75–89, 2001.
- ↑ Ünlü, Topçuoğlu: Heavy metal pollution in surface sediment and mussel samples in the Gulf of Gemlik. Environ Monit Assess (2008) 144:169–178
- ↑ Guzmán-García, Botello: Effects of heavy metals on the oyster (Crassostrea virginica) at Mandinga Lagoon, Veracruz, Mexico. Rev. Biol. Trop. (Int. J. Trop. Biol. ISSN 0034-7744) Vol. 57 (4): 955-962 (decembre de 2009)
- ↑ Vazquez, Aguirre: Cadmium, Lead and Zinc Concentrations in Water, Sediment and Oyster (Crassostrea virginica) of Sant Andres Lagoon, Mexico. Bull Environ Contam Toxicol (2011) 86:410–414
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metal pesado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.