Una propietat química és qualsevol propietat de la matèria per la qual canvia de composició.[1]

Quan s'enfronta una substància química a distints reactius o condicions experimentals pugues o no reaccionar en ells. Les propietats químiques es determinen per ensajos químics i estan relacionades en la reactivitat de les substàncies químiques. Si no experimenten reaccions de descomposició, són elements químics i si ho fan són composts químics.

Classificacions

editar

Les propietats químiques poden ser usades per a crear classificacions i l'identificació dels elements químics. Per eixemple els metals alcalinos reaccionen en l'aigua per a formar hidròxits; l'argent no reacciona en l'àcit clorhídric pero sí en l'àcit nítric; els gasos nobles presenten com a propietat l'inèrcia química. Una atra propietat pot ser el comportament front al oxigen, a la calor, etc.

Sobre els composts permet classificar-los d'acort als seus funcions químiques i són utilisades en la nomenclatura química.

Les propietats químiques poden ser contrastades en les propietats físiques, com l'estat d'agregació o el punt de fusió, les quals poden discernir-se sense enfrontar la substància a atres reactius.

Les propietats físiques i químiques depenen de l'estructura química.

Propietats químiques dels elements

editar

Les propietats químiques dels elements es determinen fent-los reaccionar en l'hidrogen, en l'oxigen o en l'aigua i descrivint les condicions (per eixemple temperatura) en les que la reacció es produïx i la seua velocitat.

En l'hidrogen formen hidrurs que tenen caràcter bàsic per als metals i àcit per als no metals.

En l'oxigen es combinen en diferents proporcions per a formar òxits.


Referències

editar