Anar al contingut

Reactivitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre la reactivitat química. Per a el terme sicològic vore Reactivitat (psicologia).
El magnesi és altament reactiu.

En química, la reactivitat d'una espècie química és la seua capacitat per a reaccionar en presència d'atres reactius (de diferent domini químic).[1]

Es pot distinguir entre la reactivitat termodinàmica i la reactivitat cinètica. La primera distinguix si la reacció està o no favorida per entalpia (competència entre energia i entropía), és dir si és una reacció espontànea o no. La segona distinguix si la reacció tindrà lloc o no en una escala de temps donada.

D'esta forma, existixen reaccions termodinámicamente favorables pero cinéticamente impedides, com la combustió de grafit en presència d'aire. En casos aixina, la reacció es donarà d'una forma molt llenta o, directament, no es produirà. Si una reacció es troba bloquejada cinéticamente, és possible conseguir que es produïxca alterant les condicions de reacció o utilisant un catalisador.

La química orgànica i la química inorgànica estudien la reactivitat dels distints composts. La fisicoquímica tracta de calcular o predir la reactivitat dels composts, i de racionalisar els mecanismes de reacció.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Macy, Rudolph (1976). Química orgànica simplificada (en és), Reverte. ISBN 9788429173314.