Saturnisme
Es denomina saturnisme, plumbosis o plombemia a l'enverinament que produïx el plom (Pb) quan entra en el cos humà. Es denomina aixina degut a que, en l'antiguetat, els alquimistes cridaven «saturno» a dit element químic. Es denomina saturnisme hídric al que es produïx a través de l'aigua ingerida, puix el plom, mineral inoxidable molt maleable, no conferix gust a l'aigua ni als aliments. Precipita en àcit clorhídric. Prèvia a l'intoxicació existix una etapa de contaminació. El plom és el primer metal conegut i més àmpliament estudiat pel seu risc ambiental.
Quan el plom entra en l'organisme, les enzimas que metabolizan els aminoàcits azufrados ho transformen en sulfur de plom. Per a detectar la presència de plom en la sanc, l'anàlisis més utilisat és el cridat espectrofotometría d'absorció atòmica en cambra de grafit.[1]
El saturnisme genera anèmia, degut a que el plom en la sanc bloqueja la síntesis d'hemoglobina i altera el transport d'oxigen a la sanc i cap als demés òrguens del cos. Es creu que estes reaccions són provocades despuix de la substitució dels metals com el calcio, el ferro i el zinc per plom dins de les enzimes; les diferències en les propietats químiques provoquen que no complixquen degudament les funcions enzimàtiques. És també una causa menys freqüent d'hipertensió arterial secundària.
El plom és un metal pesat neurotóxico que quan està present en la sanc, circula per tot l'organisme ocasionant danys neurològics irreversibles en aplegar al cervell.
Presumiblement, Beethoven va patir esta malaltia, la qual és possible que li provocara la sordera i agriase el seu caràcter. No obstant, era més freqüent trobar-la entre atres colectius artístics que en el dels músics, especialment en el dels pintors, per l'alt contingut de plom present en els pigments que utilisaven. Un eixemple clar ho podem trobar en Goya, qui —despuix de treballar en els seus cartons— es va retirar en 1792 per a recuperar-se d'una dolència que acabaria per deixar-li sort en 1793.[2] Caravaggio també va patir esta malaltia per la seua professió. Atres casos recurrents en l'història els varen protagonisar els emperadors, senadors i demés acabalats romans, els quals disponien de canalisacions de plom en els seus domus i vaixelles realisades en bronze i recobertes per fines capes de plom per a neutralisar l'efecte venenós del cardenillo. Aixina mateix, era costum "endulzar" el vi, afegint raspaduras de plom.
Tipos d'intoxicació
[editar | editar còdic]- La intoxicació aguda per plom és poc freqüent i es deu a l'ingestió de composts de plom acidosolubles o a l'inhalació de vapors que ho continguen, com ocorre en els gasos de la combustió dels motors de gasoil. En cas d'ingestió d'altes dosis, pot ocasionar una encefalopatia aguda en atàxia, somnolència i irritabilitat que afecta especialment als chiquets.
- La intoxicació crònica és més habitual. Entre els principals síntomes apareixen l'estrenyiment, malestar, sabor metàlic, palidez, punteado en la retina i una llínea de color obscura en el marge de les genives, que es produïx en reaccionar el plom eliminat per la saliva en restants d'aliments (Ribet de Burton).
Efectes tòxics
[editar | editar còdic]Efectes gastrointestinals
[editar | editar còdic]Apareixen en abdós tipos d'intoxicació. Cursa en un quadro agut gastrointestinal, en abundants bossades, dolor abdominal, heces negres i estrenyiment. Poden desenrollar-se còlics difusos en ocasions molt dolorosos.
Efectes neurològics, neuroconductuales i sobre el desenroll dels chiquets
[editar | editar còdic]El plom afecta a la sincronisació de les conexions intercelulares durant el desenroll, alterant d'esta manera el sistema de circuits neuronals. També promou la diferenciació precoç de la neuroglía i modifica les concentracions d'alguns neurotransmisores, principalment d'adrenalina i noradrenalina.
Un atre mecanisme d'acció tòxica del plom és l'alteració de la homeostasis del calcio i de la seua captació pels canals de calcio de la membrana. Ademés el plom és capaç de disminuir la producció d'energia necessària per a portar a terme les funcions del cervell en bloquejar l'entrada de calcio en les terminals nervioses, inhibint la seua entrada en les mitocondrias. Una manifestació clàssica del saturnisme crònic és la neuropatía perifèrica en la qual destaquen síntomes com el peu caigut i la mà péndula.
Els primers síntomes de l'encefalopatia saturnina consistixen en letàrgia, bossades, irritabilitat, anorèxia i vèrtic, seguides d'una atàxia i d'una baixada del nivell de consciència, que en els casos més greus pot evolucionar cap al menge i la mort. La recuperació s'acompanya de seqüeles com epilèpsia, retart mental, neuropatía òptica i ceguera.
Els millors indicadors d'estos efectes són índexs de desenroll mental, com l'escala Bayley para lactants, i les determinacions del cocient intelectual. En el segon any de vida els chiquets poden manifestar defectes del llenguage. Durant l'infància i adolescència es produïxen trastorns per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i alteració a la capacitat de llectura, i en els adults s'ha relacionat el llindar auditiu i les concentracions sanguínees de plom.
Efectes hematológicos
[editar | editar còdic]Un dels efectes més habituals de l'intoxicació per plom és l'anèmia. És important conéixer que el plom és un metal que s'acumula de manera característica en l'estroma dels eritrocits. L'anèmia es deu a dos alteracions bàsiques: una acurtada de la vida dels eritrocits i un trastorn de la síntesis del grup hemo. El mecanisme de toxicitat consistix en la capacitat del plom per a inhibir a la deshidratasa de l'àcit δ-aminolevulínico (ALA-D) lo que produïx una disminució de l'activitat de la ferroquelatasa, enzima que cataliza l'incorporació del ion ferroso a l'estructura anular de la porfirina. Tot això dona lloc a la disminució de la formació del grup hemo de la hemoglobina.
Efectes tòxics renals
[editar | editar còdic]La nefrotoxicidad aguda del plom provoca alteracions en la funció i forma del túbul proximal. Com a conseqüència es veu alterat el transport depenent d'energia, lo que dona lloc a aminoaciduria, glucosuria i alteracions iòniques en l'orina.
Atres efectes tòxics
[editar | editar còdic]El plom provoca hipertensió arterial perque afecta a la renina plasmática i a la calicreína urinària, altera les cèlules del múscul pla vascular i modifica la sensibilitat a catecolaminas. Ademés té efectes sobre el sistema inmunitario, ya que actua com inmunosupresor, disminuint les immunoglobulines i els limfocits B principalment.
També competix en el calcio en l'absorció digestiva, provocant una disminució en els seus nivells plasmáticos. Ademés durant molt temps s'ha associat el plom a esterilidad i a mort neonatal.
Per últim és important destacar que el plom és un metal carcinógeno i que la seua exposició laboral s'associa a càncer de pulmó, bufa i cervell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Lancet Planetary Health.5(3)
- i145–i153.ISSN 2542-5196.doi:10.1016/S2542-5196(20)30278-3.Consultat el 2022-01-15.
- ↑ BOZAL, Valeriano, Francisco Goya, vida i obra, Madrit, Tf, 2005, 2 vols. ISBN 978-84-96209-39-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saturnismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.