Diésel
El diésel (també conegut com a gasoil, gasoil, dísel[1][2] o ACPM, sigles de «Oli Combustible Per a Motors»)[3] és un hidrocarbur líquit de densitat sobre 850 kg (1874 libras)/m³ o 0.85 g/cm³ a 15 °C (59 °F), compost fonamentalment per parafines i utilisat principalment com combustible en calefacció i en motors diésel.[4][5] El seu poder calorífic inferior és de 35.86 MJ (10 kWh)/L a 43.1 MJ (12 kWh)/kg,[6] i depén de la seua composició.
Orige i etimologia
Este tipo de combustible es va originar a partir d'experiments realisats pel científic i inventor francoalemán Rudolf Dièsel per al seu motor d'encés per compressió que va inventar en 1892. Dièsel originalment va dissenyar el seu motor per a usar pols de carbó com a combustible i va experimentar en atres combustibles, inclosos els olis vegetals, com l'oli de cacahuate,[7] que es va utilisar per a impulsar els motors que va exhibir en l'Exposició Universal de París (1900) i la Fira Mundial de París de 1911.
Les calderes de calefacció varen escomençar a amprar un atre derivat del petròleu cridat fueloil, un hidrocarbur de cadena més llarga que el diésel que, en el temps, es va demostrar era contaminant, pel seu relativament alt contingut en sofre, poc a poc, va ser prohibint-se el seu us, fins a aplegar a la seua prohibició en molts països, canviant-ho pel diésel.
Motor diésel
Este tipo de motor es rig per mig del cicle termodinàmic del mateix nom, que està constituït per una compressió adiabàtica (no intercanvia calor en el seu entorn), una expansió isóbara, una expansió adiabàtica i una descompressió isócora.
En 1933 el fabricant Citroën va crear el primer vehícul diésel per a la seua venda comercial. Adolphus Bush en Sant Luis (Misuri) es va convertir en el primer constructor comercial de motors diésel en Estats Units, despuix de vore el motor funcionant en una exposició en Alemània. Va comprar la llicència de diésel i va escomençar a fabricar i vendre motors en Amèrica del Nort. Despuix de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), els ingeniers navals que tenien experiència en la construcció de motors diésel en submarins, varen escomençar a adaptar-los per a l'economia en temps de pau. Al principi eren vehículs molt contaminants i generaven molt fum, lo que li va valdre el sobrenom de smokers (humeantes).
Les regulacions impostes a les emissions a l'atmòsfera pels governs des dels anys 1960 han modificat considerablement la tecnologia dels motors diésel. Noves tecnologies com l'injecció a altes pressions, la recirculació de gasos d'escape o l'injecció electrònica han fet que els motors diésel reduïxquen les seues emissions contaminants d'un 80 % a un 90 % des de 1987.
Açò no solament ha afectat als motors, sino que els governs han exigit als productors de diésel menors cantitats de metals pesats, tals com: plom, mercuri, cadmi, etc. pels seus efectes contra la salut, com el saturnisme, enverinament per mercuri i malaltia itai-itai, respectivament i atres elements contaminants, lo que ha obligat a modificar les fòrmules i els procediments contínuament. El diésel és un combustible més contaminant que la gasolina, ya que el seu us és un problema de salut mundial relacionat en el càncer de pulmó, és dir, que el món enfronta un problema que transcendix lo econòmic i lo ecològic, segons un informe de l'Organisació Mundial de la Salut, per a convertir-se en un problema de salut pública global. En comparació als vehículs de gasolina, els de diésel no han demostrat una reducció significativa de les seues emissions des de la década de 1990.[8] En conseqüència, les vendes d'autos diésel han baixat 19 % en Alemània en febrer de 2018 i un 24 % en Regne Unit, per lo que el seu us aniria paulatinament en decliu.[9]
Quan el diésel s'obté de la refinación del petròleu es denomina petrodiésel i quan s'obté a partir d'olis vegetals es diu biodiésel. Este tipo de combustible costa alguna cosa menys que la gasolina per una qüestió d'imposts i el seu rendiment és més eficient, ya que un vehícul diésel consumix menys combustible per distància recorreguda que un de gasolina.[10]
En els motors diésel, la combustió no utilisa la purna d'una bugia per a encendre la mescla, en la que el diésel és el combustible i l'oxigen de l'aire l'oxidant, sino l'aument de pressió i, per lo tant, de temperatura, que es produïx en el segon temps dels motors de combustió interna.
Referències
- ↑ «diésel i biodiésel, en tilde». Archivat des d'el original, el 2015-09-22. Consultat el 2024-07-21.
- ↑ Govern d'Espanya (ed.): «5. L'ortografia dels derivats de noms propis estrangers». Consultat el 2024-07-21.
- ↑ «¿Saps la diferència entre ACPM, gasolina corrent i gasolina extra?». dispetrocom.com. Dispetrocom.
- ↑ «gasoil».
- ↑ «El gasoil o gasoil: propietats i tipos». Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2019.
- ↑ «Well-To-Wheels Analysis of future automotive fuels and powertrains in the European context» (pdf). Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2011.
- ↑ «Oli de cacahuate, genuïna estabilitat i nutrició». Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2020. Consultat el 11 de novembre de 2022. «Una combinació de àcit grassos molt convenient»
- ↑ «L'us del diésel és un problema de salut mundial relacionat en el càncer de pulmó». Archivat des d'el original, el 2020-07-28. Consultat el 2024-01-07.
- ↑ «Fabricants d'autos estan en problemes pel decliu del diésel». Consultat el 2024-01-07.
- ↑ «Una comparativa de consum entre diésel i gasolina». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2016. Consultat el 27 de giner de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diésel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.