Malaltia itai-itai

Archiu:Cadmium (48 Cd).jpg

El cadmi és un metal blau plateado, bla i dúctil, subproducte de la producció de zinc i atres metals.

Es diu malaltia itai-itai (イタイイタイ病: itai-itai byō) a una dolència òssea deguda a l'intoxicació per cadmi. Es caracterisa per múltiples fractures, alteracions combinades en osteoporosis i osteomalacia, dany renal, emfisema i anèmia.

En japonés, «itai-itai» significa «¡ai, ai!». Es va posar eixe nom a la malaltia pels crits de dolor que emetien els afectats de la conca del riu Jinzū (Japó), lloc a on es va manifestar per primera volta una intoxicació massiva per cadmi en llauradors productors d'arròs.

Orige

La malaltia Itai-Itai, va anar el primer cas documentat d'intoxicació massiva per cadmi. Va ocórrer en la prefectura de Toyama, Japó. Està documentat des de 1912. L'enverinament per cadmi causa osteomalacia i insuficiència renal. La malaltia es diu aixina pels forts dolors que provoca en les articulacions i la columna vertebral. El terme malaltia Itai-Itai va ser falcat pels lugareño. El cadmi va ser lliberat en els rius per les empreses mineres en les montanyes. Estem davant un mecanisme d'amplificament trófica. Al final l'arròs alcançava nivells de concentració del cadmi de 4,2 ppm (1 ppm es pot considerar el nivell màxim permissible). Les empreses mineres varen ser demandades en èxit parcial pels danys. La malaltia de Itai-Itai és coneguda com una de les quatre grans malalties causades per la contaminació en Japó. Les atres tres són: la malaltia de Minamata, la malaltia de Niigata Minamata i el asma de Yokkaichi.

Causes

La malaltia Itai-Itai la va causar un enverinament per cadmi per la mineria en la prefectura de Toyama.

Els primers registres de la mineria d'or en la zona es remonten a 710. Es pot dir que estes mines varen adquirir una autèntica expansió a partir de 1589 en l'explotació de l'argent. En 1692, baixe el Shogunato Tokugawa, l'explotació es va ampliar al coure i al zinc. La restauració Meiji consagra l'explotació industrial, en l'instalació de forns de nova tecnologia que varen agravar la contaminació atmosfèrica. El resultat va ser la contaminació d'una zona prou reduïda de 1500 ha a lo llarc del riu. L'aument de la demanda de matèries primeres durant la Guerra Rus-Japonesa i la Primera Guerra Mundial i les noves tecnologies mineres d'Europa, varen donar lloc a l'aument de la producció de les mines, situant a les mines Kamioka (Toyama) entre les principals del món. La producció va aumentar encara més abans de la Segona Guerra Mundial. Començant en 1910 i continuant fins a 1945. El cadmi va ser lliberat en cantitats significatives per les activitats mineres. La malaltia està documentada per primera en 1912. Abans de la Segona Guerra Mundial l'explotació minera estava controlada per la Mitsui Mining and Smelting Co., Ltd.. Es va aumentar la producció per a satisfer la demanda en temps de guerra, sobretot plom i zinc. La producció de cadmi va començar en 1944. De 1950 a 1975, periodo durant el qual Japó estava en ple esforç de recuperació econòmica, la producció minera es va multiplicar per 10. Això va aumentar la contaminació del riu Jinzū i dels seus afluents.

El riu s'utilisava per al rec de camps d'arròs i per al suministrament d'aigua potable, l'higiene, la peixca i atres usos de les poblacions aigües avall. Per l'intoxicació per cadmi, els peixos en el riu varen començar a morir, i l'arròs regat en aigua de riu no creixia be. El cadmi i atres metals pesats s'acumulaven en el fondo del riu i eren transportats per l'aigua. L'arròs acumula metals pesats, especialment el cadmi. El cadmi, a la seua volta, s'acumula en les persones que mengen l'arròs contaminat. La població es va queixar a la Mitsui Mining and Smelting de la contaminació. L'empresa va construir un estany per a almagasenar les aigües residuals mineres abans de ser lliberada al riu. Massa vesprada, ya que moltes persones ya estaven malalts. Les causes de l'intoxicació no es coneixien i fins a 1946 es pensava que era una simple malaltia regional o un tipo d'infecció bacteriana. Les proves mèdiques es varen iniciar en la década de 1940 i 1950, per a intentar determinar la causa de la malaltia. S'esperava que fora un enverinament per plom, per l'existència de mineria de. plome aigües dalt. En 1955 que el Dr. Hagino i els seus colegues varen sospitar del cadmi com la causa de la malaltia. La prefectura de Toyama també va iniciar una investigació en 1961, determinant que l'explotació minera de Kamioka, que gestionava la Mitsui Mining and Smelting, estava en l'orige de la contaminació per cadmi, i que les zones més afectades estaven 30 km aigües avall de la mina. En 1968 el Ministeri de Salut i Benestar Social va emetre una declaració sobre els síntomes de la malaltia Itai-Itai causats per l'enverinament per cadmi. La reducció dels nivells de cadmi en l'abastiment d'aigua va reduir el número de noves víctimes de la malaltia. No hi ha hagut nous casos des de 1946. Mentres les víctimes en els pijors síntomes vivien en la prefectura de Toyama. Es varen trobar persones afectades en atres cinc prefectures. Les mines es troben encara en funcionament i els nivells de contaminació de cadmi es mantenen alts. La millora de la nutrició i l'atenció mèdica han reduït l'incidència de la malaltia Itai-Itai.