Anar al contingut

Oxidant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hazard O.svg
Símbol de risc químic de l'Unió Europea para agents oxidants.
Archiu:Caps block 0 -pictogram-rondflam.svg
Pictograma per a oxidants segons el Sistema global harmonisat de classificació i etiquetage de productes químics.
Archiu:Dangclass5 1.png
Etiqueta genèrica de mercaderies perilloses para agents oxidants del Departament de Transport dels Estats Units.

Un agent oxidant, comburente o receptor d'electrons és un compost químic que oxida a una atra substància en reaccions electroquímicas o de reducció-oxidació. En estes reaccions, el compost oxidant es reduïx.[1]

Bàsicament:

  • L'oxidant es reduïx, gana electrons.
  • El reductor es oxida, pert electrons.
  • Tots els components de la reacció tenen un estat d'oxidació.
  • En estes reaccions es dona un intercanvi d'electrons.

Aceptadores d'electrons

[editar | editar còdic]
Archiu:Tetracyanoquinodimethane Formula caps block 7 .svg
Estructura del Tetracianoquinodimetano, Plantilla:Chem2[2] un acceptor d'electrons orgànic.

Els aceptores d'electrons participen en les reaccions de transferència d'electrons. En este context, l'agent oxidant es denomina acceptor d'electrons i l'agent reductor es denomina donant d'electrons. Un agent oxidant clàssic és el ion ferrocenio Plantilla:Chem, que accepta un electró per a formar Fe(C5H5)2. Un dels aceptores més forts disponibles comercialment és "Magic blue", el catión radical derivat de N(C6H4-4-Br)3.[3]

Es troben disponibles tabulacions extenses en la classificació de les propietats d'acceptació d'electrons de varis reactius (potencials redox).

Eixemple de reacció redox

[editar | editar còdic]

La formació de l'òxit de ferro és una clàssica reacció redox:

4Fe(s)+3O2(g)2Fe2O3(s)

En l'equació anterior, l'àtom de ferro (Fe) té un número 0 i en finalisar la reacció el seu número és +3. l'àtom d'oxigen escomença en un número 0 i al final el seu número és de -2. Les reaccions anteriors poden entendre's com dos semirreacciones simultànees:

  1. Semirreacción d'oxidació: 4Fe(s)2Fe2O3(s)+12e
  2. Semirreacción de reducció: 3O2(g)+12e2Fe2O3(s)

El ferro(II) s'ha oxidat degut a que el seu número s'ha incrementat i actua com a agent reductor, transferint-li electrons a l'oxigen, el qual disminuïx el seu número (es reduïx) acceptant els electrons del metal.

Archiu:Oxidation Reduction of NaCl.svg
Diagrama explicatiu sobre la reacció redox entre el Sodi, Na, i el Clor, Cl. Ací el Cl és l'oxidant i li lleva un electró al Na.
Archiu:Reducing Agent, Oxidizing Agent caps block 14 .jpg
Esquema d'una reacció redox: l'agent oxidant B lleva 2 electrons de l'agent reductor A. L'oxidant es reduïx guanyant electrons i el reductor es oxida perdent electrons.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Reboiras, M. D. (1 de giner de 2006). Química: la ciència bàsica (en és), Editorial Paraninfo. ISBN 978-84-9732-347-5.
  2. «7,7,8,8-Tetracyanoquinodimethane» (en en).
  3. N. G. Connelly, W. E. Geiger (1996). “Chemical Redox Agents for Organometallic Chemistry”. Chemical Reviews 96 (2): 877–910. doi:10.1021/cr940053x. PMID 11848774.