Anar al contingut

Oxidant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Símbol de risc químic de l'Unió Europea para agents oxidants.
Pictograma per a oxidants segons el Sistema global harmonisat de classificació i etiquetage de productes químics.
Etiqueta genèrica de mercaderies perilloses para agents oxidants del Departament de Transport dels Estats Units.

Un agent oxidant, comburente o receptor d'electrons és un compost químic que oxida a una atra substància en reaccions electroquímiques o de reducció-oxidació. En estes reaccions, el compost oxidant es reduïx.[1]

Bàsicament:

  • L'oxidant es reduïx, gana electrons.
  • El reductor es oxida, pert electrons.
  • Tots els components de la reacció tenen un estat d'oxidació.
  • En estes reaccions es dona un intercanvi d'electrons.

Aceptadores d'electrons

Estructura del Tetracianoquinodimetano, Plantilla:Chem2[2] un acceptor d'electrons orgànic.

Els aceptores d'electrons participen en les reaccions de transferència d'electrons. En este context, l'agent oxidant es denomina acceptor d'electrons i l'agent reductor es denomina donant d'electrons. Un agent oxidant clàssic és el ion ferrocenio Fe(C, que accepta un electró per a formar Fe(C5H5)2. Un dels aceptores més forts disponibles comercialment és "Magic blue", el catión radical derivat de N(C6H4-4-Br)3.[3]

Es troben disponibles tabulacions extenses en la classificació de les propietats d'acceptació d'electrons de varis reactius (potencials redox).

Eixemple de reacció redox

La formació de l'òxit de ferro és una clàssica reacció redox:

4Fe(s)+3O2(g)→2Fe2O3(s)

En l'equació anterior, l'àtom de ferro (Fe) té un número 0 i en finalisar la reacció el seu número és +3. l'àtom d'oxigen escomença en un número 0 i al final el seu número és de -2. Les reaccions anteriors poden entendre's com dos semirreaccions simultànees:

  1. Semirreacción d'oxidació: 4Fe(s)→2Fe2O3(s)+12e−
  2. Semirreacción de reducció: 3O2(g)+12e−→2Fe2O3(s)

El ferro(II) s'ha oxidat degut a que el seu número s'ha incrementat i actua com a agent reductor, transferint-li electrons a l'oxigen, el qual disminuïx el seu número (es reduïx) acceptant els electrons del metal.

Diagrama explicatiu sobre la reacció redox entre el Sodi, Na, i el Clor, Cl. Ací el Cl és l'oxidant i li lleva un electró al Na.
Esquema d'una reacció redox: l'agent oxidant B lleva 2 electrons de l'agent reductor A. L'oxidant es reduïx guanyant electrons i el reductor es oxida perdent electrons.


Referències

  1. ↑ Reboiras, M. D. (1 de giner de 2006). Química: la ciència bàsica (en es), Editorial Paraninfo. ISBN 978-84-9732-347-5. Consultat el 31 de decembre de 2019.
  2. ↑ «7,7,8,8-Tetracyanoquinodimethane» (en en). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 2021-12-16.
  3. ↑ N. G. Connelly, W. E. Geiger(1996).«Chemical Redox Agents for Organometallic Chemistry».Chemical Reviews.96(2): 877–910.doi:10.1021/cr940053x.