Anar al contingut

Noradrenalina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore NAD.

La noradrenalina (o norepinefrina per la seua DCI) és una catecolamina en múltiples funcions fisiològiques i homeostáticas que pot actuar com hormona i com neurotransmissor.[1] Les àrees del cos que produïxen o es veuen afectades per la norepinefrina són descrites com noradrenérgicas.

Els térmens noradrenalina (derivat del llatí) i norepinefrina (del grec) són intercanviables, sent el primer més comú en la major part del món. No obstant, per a evitar confusió i obtindre consistència, les autoritats mèdiques han promogut la norepinefrina com la nomenclatura favorida, i est és el terme usat a lo llarc d'este artícul.

Una de les funcions més importants de la norepinefrina és el seu rol com neurotransmissor. És lliberada de les neurones simpàtiques afectant el cor. Un increment en els nivells de norepinefrina del sistema nerviós simpàtic incrementa el ritme de les contracció.[2]

Com hormona del estrés, la norepinefrina afecta parts del cervell tals com l'amígdala cerebral, a on l'atenció i respostes són controlades.[3] Junt en l'epinefrina, la norepinefrina també subyacer la reacció de lluita o fugida, incrementant directament la freqüència cardíaca, desencadenant la lliberació de glucosa de les reserves d'energia, i incrementant el fluix sanguíneu cap al múscul esquelètic. Incrementa el suministrament d'oxigen del cervell.[4] La norepinefrina també pot suprimir la neuroinflamaació quan és lliberada difusament en el cervell pel locus coeruleus.[5]

Quan la norepinefrina actua com droga, incrementa la pressió sanguínea en aumentar el to vascular (el grau de tensió del múscul pla vascular que conforma les parets dels gots sanguíneus) a través de l'activació del receptor adrenérgico-α. El resultat de la creixent resistència vascular desencadena un reflex compensatori que supera l'efecte homeostático d'aquell increment en el cor, cridat reflex barorreceptor, que de lo contrari resultaria en una caiguda en la freqüència cardíaca cridada bradicàrdia reflectix.


La noradrenalina es biosintetiza a partir de la dopamina en les vesícules o depòsits d'almagasenament. La cadena de transformacions és la següent: En un primer pas, la tirosina es convertix en DOPA per l'acció de la tirosina hidroxilasa. La DOPA es convertix en dopamina en les vesícules d'almagasenament. Finalment, i per l'acció intravesicular de la dopamina beta-hidroxilasa, es transforma en noradrenalina.[6] És lliberada per la mèdula suprarrenal en el torrent sanguíneu com una hormona, i també és un neurotransmissor en el sistema nerviós central i sistema nerviós simpàtic a on és lliberada per neuronas noradrenérgicas en el locus coeruleus. Les accions de la norepinefrina es porten a terme a través de l'unió als receptors adrenérgicos.

Química

La norepinefrina és una catecolamina i una fenetilamina. l'estereoisómero natural és L-(−)-(R)-norepinefrina. El terme "norepinefrina" es deriva del prefix químic nor-, que indica que la norepinefrina és el següent menor homòlec de l'epinefrina. Les dos estructures diferixen solament en que l'epinefrina té un grup metil unit al seu nitrogen, mentres que el grup metil és reemplaçat per un àtom d'hidrogen en la norepinefrina. El prefix nor- és provablement derivat com un abreujament de la paraula "normal", usat per a indicar un compost desmetilado.[7][8][9]

Orígens

La norepinefrina és lliberada quan una série de canvis fisiològics són activats per un event estresante.

En el cervell, açò és causat en part per l'activació d'un àrea del tronc encefálico cridat locus coeruleus. Este núcleu és l'orige de les majories de les vies de la norepinefrina. Les neurones noradrenérgicas proyecten bilateralment (envien senyals a abdós costats del cervell) des del locus coeruleus a lo llarc de distintes vies a moltes ubicacions, incloent la corfa cerebral, sistema límbico, i la mèdula espinal, formant un sistema de neurotransmisores.

La norepinefrina també és lliberada de les neurones posganglionars del sistema nerviós simpàtic, per a transmetre les reacció de lluita o fugida en cada teixit respectivament. La mèdula suprarrenal també pot ser contada com a cèlules nervioses postganglionars, encara que estes lliberen norepinefrina en la sanc.

Sistema norepinefrina

Les neurones noradrenérgicas en el cervell formen un sistema de neurotransmisores, que, quan és activat, eixercix efectes en grans àrees del cervell. Els efectes són l'atenció i el despertar, i influències en el sistema de recompenses.

Anatómicamente, les neurones noradrenérgicas s'originen de tant el locus coeruleus com el camp tegmental lateral. Els axones de les neurones en el locus coeruleus actuen sobre els receptors adrenérgicos en:

Per una atra part, els axones de les neurones del camp tegmental lateral actuen sobre els receptors adrenérgicos del hipotàlem, per eixemple.

Esta estructura explica alguns dels usos clínics de la norepinefrina, ya que una modificació del sistema afecta grans àrees del cervell.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Norepinephrine definition». dictionary.reference.com. Consultat el 24 de novembre de 2008.
  2. ↑ (2006) «Chapter 10: Rhythmical Excitation of the Heart», Textbook of Medical Physiology (BookBook), 11th edició, Philadelphia, Pennsylvania: Elsevier Inc., p. 122. ISBN 0-7216-0240-1.
  3. ↑ Tanaka2000 Tanaka M, et al. (2000). Noradrenaline systems in the hypothalamus, amygdala and locus coeruleus llaure involved in the provocation of anxiety: basic studies. doi:10.1016/S0014-2999(00)00569-0
  4. ↑ The Hormone Foundation. "The Endocrine System & Types of Hormones." [1] archivat en Wayback Machine.
  5. ↑ Heneka MT, Nadrigny F, Regen T, Martinez-Hernandez A, Dumitrescu-Ozimek L, Terwel D, Jardanhazi-Kurutz D, Walter J, Kirchhoff F, Hanisch UK, Kummer MP. (2010). Locus ceruleus controls Alzheimer's disease pathology by modulating microglial functions through norepinephrine. Proc Natl Acad Sci O S A. 17:6058–6063 doi:10.1073/pnas.0909586107 PMID 20231476
  6. ↑ Martín; González, {{{nom2}}} (1988). Compendio de psiconeurofarmacologia, Edicions Díaz de Sants. ISBN 9788486251864.
  7. ↑ Sharma B, Satish A, Kumar R (1999). Dictionary of Drugs, Anmol Publications. ISBN 8126118202.
  8. ↑ Gaddum JH«The Prefix 'Nor' in Chemical Nomenclature».Nature.177(1046)
    1046-1046.doi:10.1038/1771046b0.
  9. ↑ Matthiessen A, Foster GC(1868).«Researches into the chemical constitution of narcotine and of its products of decomposition».Journal of the Chemical Society.358