Reflex
El terme reflectixc o acte reflectixc[1] es definix com la resposta automàtica i involuntària que realisa un ser viu davant la presència d'un determinat estímul. El reflex implica generalment un moviment, encara que pot consistir també en l'activació de la secreció d'una glándula.[2]
Com a eixemple de reflex que implica el moviment, pot citar-se el de prensió palmar que consistix que en aplicar pressió en les palmes de les mans en un objecte, es desencadena una flexió espontànea de la mà que es tanca tractant d'atrapar-ho.
Este reflex és característic dels chiquets recent naixcuts i es pert a partir dels quatre mesos. Entre els reflexos que provoquen l'activació d'una glándula, pot citar-se el reflex de secreció làctea que consistix en la resposta de la glándula mamària que produïx llet davant l'estímul de succió del peçó per part del chiquet.[3]
Els reflexos poden ser de caràcter innat o adquirit. Un eixemple de reflex innat seria alluntar la mà d'una superfície calenta. Un reflex adquirit o condicionat seria chafar el fre del coche despuix d'observar la llum roja en un semàfor. Este reflex es va adquirint a través de l'experiència durant el procés d'aprenentage en la conducció, aplega un moment que l'acte es realisa de manera automàtica sense que degam pensar abans de portar a terme l'acció.[2]
Ivan Pavlov va descobrir, que els reflexos també es poden deprendre, per mig d'acondicionament i habituació.[4][5] El funcionament vegetatiu de l'organisme (circulació sanguínea, respiració, deglució) està regulat i controlat per reflexos.[6] Comprovar els reflexos d'una persona pot servir per a realisar diagnòstic mèdics.[7][8]
Reflexos osteotendinosos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Reflex osteotendinoso.
També reben el nom de profunts, de estiramiento muscular o miotáticos. Consistixen que en estirar un múscul este respon en una contracció que s'opon al estiramiento. Este tipo de reflexos s'obtenen en la pràctica mèdica realisant la percussió d'un tendó per mig d'un martell de reflexos o un atre objecte adequat per a tal fi. La resposta és una contracció brusca del múscul corresponent. Els principals reflexos pertanyents a este grup són:[9]
- Reflex bicipital. La resposta és la contracció del múscul bíceps braquial.
- Reflex tricipital. La resposta és la contracció del múscul tríceps braquial.
- Reflex estiloradial.
- Reflex cubitopronador.
- Reflex rotuliano. La resposta és la contracció del múscul cuádriceps.
- Reflex aquiliano. La resposta és la contracció del múscul tríceps sural.
- Reflex mediopubiano.
- Reflex nasopalpebral. La resposta és la contracció del múscul orbicular de les parpalles d'abdós ulls.
- Reflex superciliar. La resposta és la contracció del múscul orbicular de les parpalles de l'ull corresponent.
- Reflex maseterino.
Reflex de flexió
[editar | editar còdic]S'origina a partir de receptors del dolor presents en la pell i els músculs (receptors nocioceptivos). L'estimulació dels mateixos produïx una resposta motora que tendix a separar el membre de l'estímul dolorós, activant els músculs flexores de l'extremitat afectada, per això rep també el nom de reflex de retirada.[10]
Este reflex té la funció fisiològica d'evitar que es produïxca un dany important en els teixits. S'activa en relativa freqüència en la vida quotidiana, per eixemple si mentres anem chafem una tachuela, automàticament la cama es flexiona i el peu se separa del sol en un intent de minimisar el dany.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Acte reflectixc - Qué és, definició, cóm es desenrolla i classificació».
- ↑ 2,0 2,1 Tortora - Derrickson: Principis d'Anatomia i Fisiologia, 11ª edició (2006). ISBN 968-7988-77-0
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ De la Mora Ledesma, 1979, p. 58.
- ↑ Pavlov, I.P.; Prim, J.M.R. (1997). teu0i7ox8eQ4C Els reflexos condicionats: lliçons sobre la funció dels grans hemisferis, Morata. ISBN 978-84-7112-415-9.
- teu0i7ox8eQ4C Archivat el 24 de octubre de 2023 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Patterson, J.S. (1883). Conflict in Nature and Life: A Study of Antagonism in the Constitution of Things. For the Elucidation of the Problem of Good and Evil, and the Reconcilation of Optimism and Pessimism, D. Appleton, pp. 119.
- Archivat el 24 de octubre de 2023 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Mínguez, 1992, p. 92.
- ↑ Cleland, J.; Koppenhaver, {{{nom2}}}; El seu, J.; Pillu, {{{nom4}}} (2022). Examen clinique de l'appareil locomoteur: Tests, évaluations et niveaux de preuve (en francés), Elsevier Health Sciences, pp. 121. ISBN 978-2-294-77652-6.
- Archivat el 24 de octubre de 2023 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Kolb y Whishaw, 2006, p. 57.
- ↑ Cardinali, Daniel P. (2007). Neurociencia aplicada (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 978-950-06-0328-7.
Bibliografia citada
[editar | editar còdic]- De la Mora Ledesma, José G. Psicologia de l'aprenentage, 1979.
- Hohmann, A.; Llepes, M.; Letzelter, M. Introducció a la ciència de l'entrenament, 2005.
- Kolb, N.; Whishaw, I. Neuropsicología humana, 2006.
- Mínguez, Juan J. Manual pràctic de neurologia, 2021.
Vore també
[editar | editar còdic]- Arc reflectixc
- Domesticació
- Fisiologia, Instint
- Reflex condicionat
- Sistema nerviós
- Reflex Osteotendinoso
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reflejo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.