Anar al contingut

Arc reflectixc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En un arc reflectixc, un potencial d'acció pot eludir el cervell per al seu processament i utilisa vies neuronals específiques per a un processament més ràpit. Quan es troba un estímul (A), la senyal d'eixe estímul viajarà per la neurona sensorial (B, en vert) fins a la columna vertebral (C). Allí passarà provablement per una interneurona curta (D, en morat) abans de continuar per una neurona motora (I, en blava) fins a l'orige de la senyal. A continuació, es desencadena una contracció muscular (F, en roig) que mou l'os (G).

L'arc reflectixc és la via nerviosa que recorre l'arc vertebral i que controla l'acte reflectixc.[1] En alguns vertebrats, la majoria de les neurones sensitivas no passen directament al cervell, sino que existix sinapsis en la mèdula espinal.[2] Esta característica permet que els actes reflexos ocórreguen relativament ràpit en activar motoneurones sense que estes retarden la senyal en passar pel cervell, encara que este reba informació sensitiva mentres l'acte reflectixc ocorre.

Si solament intervenen en este procés dos neurones, la sensitiva i la motora, l'arc reflectixc serà simple.[3] Si, en canvi, hi ha atres neurones en este procés, l'arc reflectixc serà compost. Les neurones que queden en el mig es denominen intercalares o interneuronas.

L'arc reflectixc és el trayecte que realisen un o més impulsos nerviosos del cos. És una resposta a un estímul com els colps o el dolor. És una unitat funcional que es produïx com a resposta a estímuls específics recollits per neurones sensorials. Sempre significa una resposta involuntària, i per lo tant automàtica, no controlada per la consciència.

Components de l'arc reflectixc

Una immensa varietat de processos nerviosos s'articulen per mig d'arcs reflexos, estos constituïxen l'unitat bàsica de l'activitat nerviosa integrada, degut a que en ell es poden trobar tots els elements bàsics de la funció del sistema nerviós. Cada u d'estos circuits o rutes de transmissió d'impulsos nerviosos consta dels següents components:[4]

  • Efector. Orgue encarregat d'efectuar una resposta (múscul esquelètic, pla, cardíac o una glàndula).

No confondre l'arc reflectixc en l'acte reflectixc. L'arc reflectixc és el conjunt de estructures i l'acte reflectixc és la acció que realisen eixes estructures.

Per a comprendre les característiques morfofuncionales d'este important sistema és necessari conéixer les particularitats de l'arc reflectixc autònom i les seues diferències en el somàtic. En els components aferentes i intercalando abdós arcs són molt similars, no obstant el component eferente és el que presenta les majors diferències sobre l'arc reflectixc somàtic, que està constituït per dos neurones:

  • La primera està situada en els núcleus intermig-laterals de les astes laterals de la substància grisa de la mèdula espinal o en núcleus autònoms a nivell del tronc encefálico relacionats en nervis craneals pero sempre dins del sistema nerviós central;
  • La segona neurona està situada periféricament en ganglis autònoms d'un o un atre tipo, paravertebrales, prevertebrales, preorgànics i intraorgànics, d'esta forma entre el centre nerviós autònom i l'orgue efector existix un gangli, quedant la via eferente constituïda per dos tipos de fibres, una situada abans del gangli (la preganglionar) i una atra a partir del gangli (la postganglionar).

Per mig dels arcs reflexos l'organisme articula un gran número de processos nerviosos molt variats. És important resaltar que l'acte reflectixc és l'unitat fonamental de la denominada activitat nerviosa integrada, tant que alguns estudiosos ho consideren el circuit des del qual varen sorgir les demés estructures nervioses del cos.

En cada u de dits circuits o camins, que s'encarreguen de transmetre impulsos nerviosos i constituïxen l'arc reflectixc, és possible advertir un cert número de components, alguns dels quals es mencionen en paràgrafs anteriors:

  • Receptor sensitivo: són estructures que s'especialisen en transformar els estímuls en impulsos nerviosos capaços d'integrar-se en el sistema nerviós central (SNC). Els receptors sensitivos poden ser de diferents tipos, com ser quimiorreceptores, mecanorreceptores, fotorreceptores i termorreceptores;
  • Neurona aferente o sensitiva: la seua funció és captar les senyes i transportar el mensage cap a la mèdula espinal;
  • Neurona eferente o motora: té la tasca de dur l'impuls nerviós des de la mèdula espinal fins a l'efector (definit més alvance);
  • Interneurona: es troba en els centres integradors i s'encarrega de conectar les dos neurones recent descrites, l'aferente i l'eferente;
  • Efector: és l'orgue que s'ocupa de generar una resposta, i pot ser un múscul cardíac, pla o esquelètic, o be una glàndula.

Sobra dir que el sistema nerviós central té una importància vital per al desenroll de les nostres funcions. En ell coexistixen l'arc reflectixc autònom i el somàtic, i encara que s'assemblen en certs aspectes, les seues característiques morfològiques i funcionals tenen diferències que resulta indispensable conéixer.

Els components que presenten un major número de similituts entre abdós arcs són els aferentes. L'estudi dels eferentes, per un atre costat, nos demostra que en l'arc reflectixc somàtic existixen dos neurones en lloc d'una: la primera es troba en les astes laterals de la matèria grisa medular, o be en el tronc encefálico i vinculada a nervis craneals; la segona podem trobar-l'en ganglis autònoms de diferents tipos, com ser prevertebrales, paravertebrales, intraorgànics o preorgànics. En poques paraules, hi ha un gangli entre l'orgue efector i el centre nerviós autònom.

Exploració dels reflexos

Entre els reflexos que s'exploren en més freqüència està el rotuliano, un reflex similar en colzes i turmells i el reflex de Babinski. El reflex de Babinski es realisa estimulant la part lateral de la planta del peu en un objecte redonejat. Normalment els dits del peu es curven cap a avall, llevat en bebés menors de sis mesos. En canvi, si els dits s'estenen i òbrin formant un palmito, pot ser síntoma d'una anomalia en el cervell o en els nervis motors que van del cervell a la mèdula espinal. No tots tenen els mateixos reflexos ya que algunes persones responen ràpidament mentres que uns atres es demoren més. Influïx molt la força del colp rebut per eixa persona.

Vore també

Referències

  1. ↑ Cuevas, Consol B. Sales (2004). Educacion Per a la Salut (en es), Pearson Educació, p. 51. ISBN 978-970-26-0521-8. Consultat el 2023-04-13.
  2. ↑ Vay, David Li (2019-06-19). Anatomia i fisiologia humana (en es), Paidotribo. ISBN 978-84-9910-857-5. Consultat el 2023-04-13.
  3. ↑ Magdaleno, José Aceves (1981). Psicologia General (en es), Publicacions Cruz O., S.A., p. 63. ISBN 978-968-20-0101-7. Consultat el 2023-04-13.
  4. ↑ Cunningham, James G. (2003). Fisiologia Veterinària (en es), Elsevier Espanya, p. 51. ISBN 978-84-8174-659-4. Consultat el 2023-04-13.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arc_reflectixc&oldid=1387875»