Sistema nerviós simpàtic
El sistema nerviós simpàtic (SNS) és una de les divisions del sistema nerviós autònom. Regula de forma involuntària numeroses accions, entre elles la contracció dels músculs plans i la secreció de moltes glándulas. Els seus efectes són generalment oposts als del sistema nerviós parasimpático. Els neurotransmisores més importants del sistema simpàtic són l'adrenalina i noradrenalina.[1]
La seua acció principal està relacionada en una resposta de lluita o fugida davant estímuls externs que puguen posar en perill a l'organisme, per este motiu aumenta la freqüència i força dels clapits del cor, dilata els bronquis del pulmó, dilata la pupila, aumenta la pressió arterial, dilata els gots sanguíneus que aporten sanc als músculs esquelètics de tot el cos i estimula la producció de suor per les glándulas sudoríparas. Este conjunt d'accions poden considerar-se com una preparació per a la lluita o fugida, pero es desencadenen de forma automàtica davant qualsevol estímul intens com un sobresalt, un dolor punchant o una situació generadora d'ansietat.[1][2]
Estructura
El sistema nerviós simpàtic s'estructura a través de neurones preganglionars el cos de les quals es troba en l'encéfal o la mèdula espinal i neurones postganglionars ubicades en els ganglis simpàtics. Les neurones preganglionars transmeten els impulsos nerviosos a través dels nervis craneals o espinals fins a les neurones postganglionars d'a on partixen les fibres nervioses que retransmeten estes senyals nervioses fins a les diferents vísceres i òrguens efectors.[3] Les fibres nervioses simpàtiques preganglionars emergixen per les raïls anteriors de la mèdula espinal, seguixen pels rams comunicants blancs fins a la cadena de ganglis simpàtics en els que es troben les neurones postganglionars.[4]
Els ganglis simpàtics es distribuïxen en dos grups principals: paravertebrales i prevertebrales.[3]
- Els ganglis paravertebrales se situen a abdós costats de la columna vertebral, des de la columna cervical fins al coxis i inervan sobretot els òrguens de la mitat superior del cos, és dir els situats per damunt del diafragma.
- Els ganglis prevertebrales es troben per davant de la columna vertebral i emeten fibres nervioses que inervan principalment els òrguens situats en l'abdomen i baix del diafragma. Destaquen tres d'ells: gangli celiaco, gangli mesentèric superior i gangli mesentèric inferior.
Funció
El sistema nerviós simpàtic dirigix la resposta de l'organisme davant determinats estímuls estresores. Sol associar-se a la resposta d'estrés agut i la teoria de les "quatre efes" (Four Fs), que explica la relació entre quatre mecanismes corporals fonamentalment primitius: fighting (lluita), fleeing (fugida), freezing (paràlisis) i fornicating (coit, excitació sexual). Per a portar a terme la seua funció, el SNS actua sobre numerosos òrguens i sistemes:[1][5]
- Sistema cardiovascular: Aumenta la freqüència i força de les contracció del cor, per lo que este orgue és capaç de bombejar major cantitat de sanc per minut. Aumenta la pressió arterial en disminuir el calibre de les artèries que duen sanc a la pell, sistema digestiu, renyons i atres òrguens no associats a la resposta a l'estrés agut. No obstant dilata les artèries que aporten sanc als músculs esquelètics en lo que estos reben major cantitat d'oxigen i poden realisar un treball més intens. En definitiva, aumenta el fluix cap als òrguens necessaris per a la resposta de lluita-fugida.
- Aparat respiratori: Dilata els bronquis del pulmó, facilitant d'esta forma que l'aire inspirat aplegue en major facilitat als alveolos pulmonars que és el lloc a on es produïx l'intercanvi gaseós en la sanc.
- Ull. Produïx la dilatació de la pupila (midriasis).
- Aparat digestiu: Disminuïx la contracció dels músculs plans que es troben en la paret del tubo digestiu. Esta acció disminuïx el peristaltisme i fa que el procés de digestió siga més llent. Al mateix temps aumenta el to dels esfínters, entre ells l'esfínter anal.
- Pàncrees: inhibició de l'activitat.
- Glándula suprarrenal: Estimula la producció d'adrenalina (epinefrina) per les glándulas suprarrenals. L'adrenalina aixina lliberada actua a la seua volta sobre els restants òrguens.
- Glándulas sudoríparas: Estimula de producció de suor per les glándulas sudoríparas.
Receptors
Les terminacions del sistema nerviós simpàtic lliberen noradrenalina i adrenalina que s'unixen a receptors específics situats en els teixits. Existixen diferents tipos de receptors:[6]
- Receptors alfa. Poden dividir-se en 2 tipos principals que es diuen alfa 1 i alfa 2.
- Receptors beta. Es classifiquen en beta 1, beta 2 i beta 3.
Activació massiva
Té lloc per determinats estímuls emocionals o dolorosos molt intensos que produïxen a través del hipotàlem una activació del sistema simpàtic en tot l'organisme. El cos es prepara d'esta forma per a desenrollar una important activitat muscular, aumenta la pressió arterial, aumenta el fluix de sanc als músculs i ho disminuïx a atres òrguens no vitals, puja la freqüència cardíaca com a preparació per a una activitat física agotadora i aumenta el metabolisme celular i la producció de glucosa.[7]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Memmler. El cos humà. Salut i malaltia. Consultat el 10 de decembre de 2018
- ↑ Faller, Adolf; Schünke, {{{nom2}}} (2006). Estructura i funció del cos humà. (en és), Editorial Paidotribo, pp. 643-654. ISBN 9788480198677.
- ↑ 3,0 3,1 Tortora- Derrickson: Principis d'Anatomia i Fisiologia. Consultat l'11 de decembre de 2018
- ↑ Bou (2008-09). Farmacologia per a fisioterapeutes (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788498351743.
- ↑ Fisiologia del sistema nerviós autònom.
- Archivat el 21 de setembre de 2018 archivat en Wayback Machine. Autor: Carolina Bianchi. Consultat el 10 de decembre de 2018.
- ↑ Sistema nerviós autònom. Autor: Teresa Silva Costa Gomes. Consultat el 10 de decembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema nervioso simpático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.