Planta hiperacumuladora
.jpg){kind=link}
Una planta hiperacumuladora és una planta capaç de créixer en sols en grans concentracions de metals pesats, concentracions que resulten tòxiques inclús per a espècies cercanamente emparentades a la mateixa. Estes plantes extrauen el metal del sol a través de les seues raïls i ho concentren fins a nivells extremadament alts en els seus teixits, per la qual cosa són investigades com a agents de fitorremediación de sols contaminats i de fitominería (recuperació de metals obtinguts per les plantes).[1]
En les espècies investigades no s'han trobat nous gens “hiperacumuladores”, sino que són plantes en els mateixos gens que els seus parents propencs que posseïxen maquinària genètica que capta metals a una velocitat molt baixa. Les plantes hiperacumuladoras són més veloces en la captació de metals per les raïls, ho transferixen més ràpidament al teixit vascular del talle, i ho almagasenen en majors cantitats en els seus fulls i raïls.[1][2] L'habilitat hiperacumuladora en relació en espècies emparentades es va trobar deguda a una expressió diferencial de gens i una diferent regulació dels gens presents en espècies emparentades.[1]
Es hipotetiza que la maquinària genètica acumuladora de metals va evolucionar degut a que posseïx la ventaja adaptativa de provocar rebuig en herbívors d'alimentar-se d'eixa planta, o la ventaja d'aumentar la toxicitat de metabòlits que provoquen eixe rebuig.[1]
S'han identificat unes 500 espècies d'angiosperma en l'habilitat hiperacumuladora.[3] També hi ha algues i fongos hiperacumuladores.
Les plantes acumuladoras tenen interés econòmic no solament per la seua habilitat d'agents de fitorremediación d'ecosistemes contaminats, sino pel seu potencial per a ser utilisades com a agents de collita de metals, plantant i després collint la planta en llocs en altes concentracions d'un metal, i posteriorment extraent el metal dels seus teixits (fitominería).[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Rascio, Nicoletta; Navari-Izzo, Flavia. “Heavy metal hyperaccumulating plants: How and why do they do it? And what makes them baix interesting?”. Plant Science 180 (2): 169–181. doi:.
- ↑ Hossner, L.R.; Loeppert, R.H., Newton, R.J., Szaniszlo, P.J. (1998). “Literature review: Phytoaccumulation of chromium, uranium, and plutonium in plant systems”. Groc National Resource Center for Plutonium, TX (United States) Technical Report.
- ↑ Sarma, Hemen (2011). “Metal hyperaccumuulation in plants: A Review focusing on phytoremediation technology”. Journal of Environmental Science and Technology 4 (2): 118-138.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planta hiperacumuladora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.