Anar al contingut

Màrtir

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Màrtir
Per a atres usos d'este terme vore Màrtir (desambiguació).
Erro al crear miniatura:
El martiri de sant Andrés per Bartolomé Esteban Murillo, XVII. Museu del Prat, Madrit.
Erro al crear miniatura:
Martiri de Sant Vicente en el ecúleo, Museu Catedralicio de Burgos.

Un màrtir (del grec «μάρτυς, -υρος», «testic») és una persona que sofrix persecució i mort per defendre una causa, generalment religiosa, encara que també creències o conviccions, en lo que dona «testimoni» del seu adheriment a ella.[1]

En el cristianisme

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Màrtir cristià.

En el món occidental de tradició cristiana, la paraula té històricament connotacions religioses, puix s'ha considerat que un màrtir era una persona que moria per la seua fe religiosa i, en molts casos, era torturadona fins a la mort.

Els màrtirs cristiàs dels tres primers sigles despuix de Crist eren assessinats per les seues conviccions religioses (a voltes eren crucificados com Crist) de la mateixa manera que els presoners polítics romans o tirats als lleons en un espectàcul circense. No obstant, alguns historiadors de l'Iglésia, com per eixemple John Fletcher i Alfonso Ropero afirmen que hi ha hagut més màrtirs cristians en el XX que en el conjunt dels dèneu sigles anteriors.[2]

Actualment, l'Iglésia catòlica incoa el procés de beatificació, per a després donar pas al de canonisació, quan un fidel catòlic que goja de fama de martiri perque, seguint a Jesucristo més de prop, va sacrificar la seua vida en l'acte del martiri. La fama de martiri és l'opinió estesa entre els fidels sobre la mort sofrida per el siervo de Deu siga per la fe o per una virtut relacionada en la fe.

Este procés sol durar varis anys, entre atres motius, per l'estudi profunt i exhaustiu que es realisa de la vida i context històric i escrits (si n'hi ha). En este procés solen intervindre numerosos experts en totes les matèries i sol escoltar-se tant els testimonis favorables com els de aquells que estan en contra. La Santa Sèu, sol posar especial conte i esmero en l'estudi de les causes relacionades en personages controvertits.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «màrtir» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
  2. John Fletcher, Alfonso Ropero, "Història General del Cristianisme", ISBN 978-84-8267-519-0, secció "L'Iglésia Contemporànea", cap 16: "El sigle dels màrtirs"

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aznar Bastías, Francisco (2008). Quí són i d'on vénen: 498 màrtirs del sigle XX en Espanya, Editorial Edice. ISBN 978-84-7141-635-3.
  • Guzmán Garrido, Vicente (2008). Persecucions religioses i màrtirs del sigle XX, Edicions Paraula. ISBN 978-84-8239-522-7.
  • Socci, Antonio (2003). Els nous perseguits, Trobada. ISBN 9788474906882.


Referències

[editar | editar còdic]