Circ romà
.jpg)
El cridat circ romà és una de les instalacions més importants de les ciutats romanes. Junt en el teatre i l'amfiteatre, forma la trilogia de grans instalacions destinades a divertir al poble. Inspirat en els hipòdroms i estadis grecs, pero de mides molt majors que estos, el circ romà estava destinat a carreres, espectàculs, i representacions, que commemoraven els acontenyiments de l'Imperi.
El circ romà és un recint molt allargat en arremates circulares en els extrems, tenint globalment una forma oval, més o menys allargada. En el centre, rodejada de grades generalment de pedra, estava l'arena (en llatí hārēna).
Circs romans en Itàlia
[editar | editar còdic]Circ Màxim
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Circ Màxim.
Estadi de Domiciano
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Estadi de Domiciano.
Construït en Roma, més que un circ és un estadi molt similar al dels grecs. En l'actualitat el monument ha quedat baix el subsol de l'actual plaça Navona, poden observar-se restants baix ella.
Circs romans en Hispania
[editar | editar còdic]Circ romà de Mèrida
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Circ romà de Mèrida.
Este circ romà té uns 440 m de llongitut i 115 m d'esgambi, era el major dels edificis dedicats a espectàculs de la ciutat i, junt en l'amfiteatre, era el que gojava dels favors d'un públic més donat a emocions lúdiques fortes que a cultes obres teatrals. Per les seues grans dimensions es trobava fòra del recint amurallado, al costat de la calçada que unia Emerita en Corduba (Còrdova) i Toletum (Toledo). En l'actualitat existix un centre d'interpretació junt al monument i est és totalment visitable. Tenia un aforament d'uns 30.000 espectadors distribuïts en un graderío en la ya clàssica divisió en tres caveas, marcada per les diferents procedències socials dels seus ocupants.
La seua construcció es va portar a terme en les primeres décades de el I. El recint posseïx una arena central a on s'efectuaven les competicions. En mig d'esta, es troba una tanca central anomenada spina d'una llongitut de 223 m i un esgambi de 8,5 m que en el seu dia va estar decorada en monolits i atres motius. Un dels espectàculs favorits eren les carreres de bigas (dos cavalls) i cuadrigas (quatre cavalls). Els conductors dels carros, cridats aurigas, eren personages molt populars; alguns han quedat immortalisats en pintures i mosaics junt als cavalls de Hispania igualment famosos en l'época.[1]
Circ romà de Tarraco
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Circ romà de Tarraco.
Construït a finals de el I, segurament en temps de l'emperador Domiciano, tenia aforament per a 25 000 persones i es va mantindre actiu fins a el V. El circ original tenia aproximadament 117 m d'ample per 340 m de llongitut; l'arena o pista tenia 74 m d'ample. Es conserven restants dels assents en dos escales; s'ha identificat també una de les butaques de pedra reservades a les autoritats de la ciutat i la província Tarraconense. S'han trobat dos lloses sepulcrales de aurigas del circ, les dos escrites en vers. En l'actualitat és parcialment visitable ya que part ha quedat immersa en l'estructura urbana de Tarragona.
Circ romà de Calahorra
[editar | editar còdic]El circ romà de Calahorra està "fosilizado" en la Passejada del Mercadal. Al final del mateix es troben alguns restants, pocs, de lo que va anar el circ; un mur romà de mampostería i un canalillo de desaiguador. Prop, en els jardins d'Era Alta, trobem un restant de conducció d'aigua del circ romà.
Circ romà de Toledo
[editar | editar còdic]Construït en el I, el circ de Toledo tenia capacitat per a aproximadament 13 000 espectadors. Es va deixar d'utilisar quan es va perdre la ciutat.
Durant l'etapa de dominació islàmica i mudéjar es va utilisar com a necròpolis (entre els sigles IX i XV), i pese a que casi tots els enterrament queden en el subsol del parc arqueològic, hi ha alguns visibles en l'exterior, i uns atres en l'interior de l'espina.
Circ romà de Segóbriga
[editar | editar còdic]Del circ romà de Segóbriga, de característiques similars al de Toledo, no es posseïx molta informació, puix actualment es troba en estat d'excavació i/o posada en valor. Segons sembla, va quedar inacabat, no completant-se la seua construcció.[2]
Circ romà de Alhambra (Ciutat Real)
[editar | editar còdic]Es va descobrir i va excavar el circ romà d'Alhambra (Ciutat Real) en l'eixecució de la variant de dita població. Hui dia està sepultat baix l'actual traçat de la carretera N-430 sense que hi haja expectatives d'una futura recuperació.[3]
Circ romà de Itálica
[editar | editar còdic]El circ romà de Itálica va ser construït en la que va ser primera ciutat romana en l'Hispania romana, Itálica, situada en l'actual terme municipal de Santiponce (província de Sevilla), en Andalusia (Espanya), que va ser fundada en l'any 206 a. C. https://és.wikipedia.org/wiki/Circ_romà_de_It%C3%A1lica
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La transmissió de la ciència des de l'Antiguetat a la Renaixença.Universitat de Castella-la Mancha.
- 117-202 (esp. 192-196).Consultat el 24 de febrer de 2019.
- ↑ «Les excavacions determinen que el circ romà de Segóbriga no va aplegar a acabar-se.»
- ↑ Museu Arqueològic de Alhambra
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Auget, Roland: Crueltat i civilisació: els jocs romans (Cruauté et civilisation: els jeux romains, 1995).
John H. Humphrey. Roman circuses arenes for chariot racing. University of Califòrnia Press. Berkeley, Los Angeles. 1986. isbn 0-520-04921-7 [1] Fabricia Fauquet. Li cirque romain essai de théorisation de sa forme et de ses fonctions. archéologie et préhistoire. Université de bordeaux montaigne. 2002 [2]pdf
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Circo romano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.