Anar al contingut

Circ Flaminio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Circ Flaminio en la part superior esquerra. Maqueta d'Italo Gismondi, Museu de la Civilisació Romana

El Circ Flaminio (en llatí: Circus Flaminius) era una àmplia esplanada que va poder haver segut utilisada com circ i que estava situada al sur del Camp de Mart, en Roma. A partir de la segona mitat del II esta zona, calificada com in Circ pels escritors antics, va anar progressivament urbanisada en edificis monumentals, construint-se al voltant de l'àrea numerosos santuaris i pòrtics que es varen orientar en la mateixa direcció que el circ.

Localisació

El terme Circus Flaminius es presta a numeroses interpretacions segons el context en el que s'utilise en els texts antics. En un sentit estricte, pot designar el circ romà que hauria segut construït per Cayo Flaminio a finals del III, encara que també s'utilisa per a definir una zona més àmplia que comprenia numerosos monuments i corresponia a la zona meridional del Camp de Mart (Campus Martius). En conseqüència, la precisió in Circ que acompanyava a la localisació de certs edificis pels autors antics, principalment a partir de l'época augusta,[m 1] no significaria que estos estigueren integrats en el circ romà o construïts en el seu emplaçament, sino que estarien situats en les afores;[1] és dir, que el circ serviria com a punt de referència topogràfic.[2][3] En el IV, tota la Regio IX va ser denominada Circus Flaminius en les regionarias de Roma, pero no és cert que esta regió tinguera ya este nom des de la seua creació en l'época d'Augusto.[4]

Fins a 1960, el Circ Flaminio s'identificava erròneament en els restants del Teatre de Balbo i el seu pòrtic. Esta localisació va ser posada en dubte despuix d'un estudi dels fragments de la Forma Urbis, un mapa en marbre de l'Antiga Roma pertanyent a l'época de la dinastia Severa.[5] Sembla ser que la placa en l'inscripció CIR[CUS] FLAMI[NIUS], situada fins a llavors al surest del Llarc vaig donar Torre Argentina, corresponia als fragments a on apareixien els pòrtics de Filipo i d'Octavia, lo que no deixava cap dubte sobre la localisació exacta del circ. Este se situaria en la zona meridional del Camp de Mart compresa entre el teatre de Marcelo a l'est, la piazza Cairolli i la Via Arenula a l'oest, la Via del Portico vaig donar Ottavia al nort i el Tíber al sur. (vore pla)[6][7] Esta nova localisació qüestionava la de tots els demés temples i pòrtics calificats com in Circ o in Camp.[4][8]

Història

Prata Flaminia

El Circ Flaminio podria haver segut en orige una simple muralla circular que delimitara l'extensió del Camp de Mart arcaic, és dir, la part de la planura situada a l'oest del curs d'aigua Petronia Amnis,[3] coneguda baix el nom de Prata Flaminia.[a 1] L'orige d'este nom és incert i està subjecte a debat. És possible que estes terres hagueren pertanygut als Flamines, els qui posteriorment les haurien revenut i convertit en ager publicus.[9] Segons una atra hipòtesis, una chicoteta porció del Camp de Mart meridional va poder haver-se cedit a un membre de la gens Flaminia, com en el cas de les prata Mucia donadas a Cayo Mucio Escévola o les prata Quinctia donadas a Lucio Quincio Cincinato, abdós pertanyents a les terres públiques de la planura vaticana (ager vaticanus).[10]

Época de la República

Entre 223 a. C. i 220 a. C., Cayo Flaminio, constructor de la Via Flaminia, vàries voltes cònsul i censor en 220 a. C., va fer erigir un circ en la zona meridional del Camp de Mart, en les terres del ager publicus que duyen el nom de la seua família (Prata Flaminia).[7] En este lloc es varen escomençar a celebrar carreres de carros i pronte va ser associat en les activitats de la plebe.[11] Cayo Flaminio va poder haver construït el monument per a commemorar la seua victòria contra els ínsubres en 223 a. C., aprofitant el botí reunit (ex manubisis),[a 2] o durant la seua censura (ex pecunia censoria).[12]

A partir de llavors, el circ va ocupar un lloc important en la vida pública, encara que tinguera unes dimensions més modestes que el Circ Màxim. Acollia els concilios de la plebe i es va convertir en el punt de partida dels cortejos triumfals. També tenien lloc en este emplaçament els Jocs Plebeus (Ludi Plebeii), que es varen fer oficials i anuals a partir de 216 a. C., pero que podrien haver-se celebrat en els prata Flaminia des de 449 a. C.[nota 1][6][13] El Circ Flaminio podria haver segut la reconstrucció monumental d'un circ provisional dispost per a la celebració dels Ludi Plebeii des de la seua creació.[14]

Época de l'Imperi

A l'inici del Imperi romà, el Circ Flaminio va perdre la seua funció exclusiva com a circ i va ser utilisat també com a plaça i posteriorment com a mercat (macellum). No obstant, va ser mencionat freqüentment fins a la mitat del II. En 9 a. C., es varen recitar en ell les oracions fúnebres en honor del difunt Druso.[15]Augusto va permanéixer a l'espera de celebrar un triumfo, en la prohibició d'entrar en la ciutat fins que no haguera finalisat la pompa Triumphalis.[a 4] Poc temps despuix, en 2 a. C., en motiu de la consagració del temple de Mart Ultor, Augusto va ordenar omplir parcialment d'aigua el circ per a un espectàcul a on varen ser sacrificats 36 cocodrils.[a 5] Durant el seu mandat, Vespasiano ho va utilisar per a una processó triumfal. En 145, el circ va ser de nou el lloc a on es varen festejar els ludi Taurei,[15] uns jocs quinquenal que solament es podien celebrar fòra de les muralles de la ciutat ya que estaven dedicats a les divinitats de l'infern.[m 2] A lo llarc del IV, Polemio Silvio indicava sempre l'existència de dos circs en Roma, el Màxim i el Flaminio («in Circo»).[15]

Vore també

Notes

  1. ↑ vore 491 a. C. segons Valerio Màxim.[a 3]

Referències

  • Fonts modernes:
  1. ↑ Zevi, 1976, p. 1047.
  2. ↑ Petruccioli, 2000, p. 1.
  3. ↑ 3,0 3,1 Wiseman, 1974, p. 3.
  4. ↑ 4,0 4,1 Petruccioli, 2000, p. 2.
  5. ↑ Gatti, 1960, p. 3.
  6. ↑ 6,0 6,1 Coarelli, 1998, p. 187, 190-191.
  7. ↑ 7,0 7,1 Claridge, 2010, p. 250.
  8. ↑ Coarelli, 1997, p. 11-17.
  9. ↑ Coarelli, 1997, p. 137.
  10. ↑ Petruccioli, 2000, p. 4-5.
  11. ↑ Coarelli, 1998, p. 187-191.
  12. ↑ Petruccioli, 2000, p. 5.
  13. ↑ Coarelli, 2007, p. 267.
  14. ↑ Petruccioli, 2000, p. 6.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Zevi, 1976, p. 1049.
  • Atres fonts modernes:
  1. ↑ Olinder, B.(1974).«Porticus Octavia in circ Flaminio».Acta Inst. Rom. Suec..8(XI)
  2. ↑ Degrassi, Attilio (1963). Fasti anni Numani et Iuliani: accedunt ferialia, menologia rustica, parapegmata, Roma: Istituto poligrafico dello stato, p. 205.
  • Fonts antigues:
  1. ↑ Tito Livio, Història de Roma, III, 54, 15
  2. ↑ Tito Livio, Història de Roma, XXI, 63
  3. ↑ Valerio Màxim, Fets i dits memorables, I, 7, 4
  4. ↑ Dion Casio, Història romana, llibre LV, 2, 2
  5. ↑ Dion Casio, Història romana, XXXVIII, 10

Bibliografia

Obres generals

Obres sobre el circ i les afores

  • Gatti, G.(1960).«Dove erano situati il teatre vaig donar Balbo i il circ Flaminio».Capitolium.XXXV(7)(en italià)
  • Zevi, F.(1976).«L’identificazione del tempio vaig donar Mart in circ i altre osservazioni».L’Italie préromaine et la Rome républicaine. Mélanges offerts à J. Heurgon.Roma:2: 387-410.(en italià)
  • Wiseman, T. P.(1974).«Circus Flaminius».PBSR.XLII(en anglés)
  • Wiseman, T. P.(1976).«Two questions on the Circus Flaminius».PBSR.: 44-47.(en anglés)
  • Petruccioli, Guido(2000).«The Circus Flaminius in Rome (MPhil Thesis)».British School at Rome.(en anglés)
  • Petruccioli, Guido(2008).«Circus Flaminius».Digital Augustan Rome.Consultat el 18 d'abril de 2017.(en anglés)
  • Rodriguez Almeida, Emilio(1992).«Diversi problemi connessi en la llastra n. 37 della Forma Vrbis Marmorea i en la topografia in Circ i in Camp».RPAA.(64): 3-26.(en italià)


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Circ_Flaminio&oldid=1452311»