Anar al contingut

Auriga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Auriga
Per a atres usos d'este terme vore auriga (desambiguaació).
Archiu:Istanbul - Museo archeol. - Auriga greco - Arcaico, sec. VI aC, da Cizico - Foto G. Dall'Orto 28-5-2006.jpg
Auriga grec. Bajorrelieve de el VI a. C. procedent de Cícico.

Un auriga era qui devia conduir la biga, vehícul llauger tirat per dos cavalls, que era el mig de transport d'alguns romans, principalment dels comandants militars; en estar en les seues mans la seguritat del seu amo era seleccionat cuidadosadament entre esclaus dignes de confiança.

Una atra teoria indica que era el nom donat a l'esclau que sostenia la corona de llorer durant els triumfos romans, murmurant contínuament recorda que eres (solament) un home per a evitar que la celebració duguera al general a enorgullecerse massa.

El terme va aplegar a ser comú en les últimes époques, indicant al conductor de qualsevol vehícul.

Carreras de carros alegóricos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Carreres de carros.

En l'época del Imperi va aumentar el gust per les carreres, i els aurigas es varen convertir en ídols de la multitut, encara que seguien sent esclaus i llibertes que competien en vàries categories: bigas (de dos cavalls), trigas (de tres), cuadrigas (de quatre) i carros en tirs de sis, huit i fins a dèu cavalls.

En el II es denominava miliarios a aquells aurigas que hagueren acumulat mil victòries; gojaven de respecte i fama i acumulaven grans riquees.

Un dels més coneguts va ser un hispà-lusitano cridat Cayo Apuleyo Diocles, el qual es va dedicar a les carreres de cavalls durant 24 anys, i en honor al com es va erigir un monument prop del Circ romà.