Ric

Ric

Catedral del Sagrat Cor en Richmond.

Richmond és la capital del estat de Virginia (oficialment Mancomunidad de Virginia), en Estats Units. Com totes les municipalitat de Virginia incorporades com a ciutats és independent, és dir que no pertany a cap comtat —el comtat de Richmond no està relacionat, ya que es troba a més de 85 km de distància en una regió diferent de l'estat—. Richmond és el centre de l'àrea metropolitana de Richmond (MSA) i el Gran Richmond, i està rodejada pels comtats d'Henrico i Chesterfield, situats al nort i sur de la ciutat, respectivament. La ciutat està localisada en l'intersecció de les carreteres interestatals números 95 i 64 en la part central de Virginia. Encara que elloc de Richmond, en la falla del riu James en la regió de Piedmont, va anar breument emplaçat pels anglesos en Jamestown en 1607, prop delloc en a on existia un important assentament natiu, l'actual ciutat de Richmond va ser fundada en 1737. Es va convertir en la capital de la colónia de Virginia en 1780. Durant el periodo de la guerra d'Independència dels Estats Units, varis acontenyiments d'importància varen ocórrer en la ciutat, incloent el discurs de Patrick Henry denominat «Doneu-me la llibertat o la mort» («Give em liberty or give em death»), pronunciat en l'iglésia de St John en 1775, durant la reunió del Segon Congrés Continental, al com varen assistir també Thomas Jefferson i George Washington. El Estatut de Virginia per a la llibertat religiosa en 1779, va ser escrit per Thomas Jefferson en la ciutat. Durant la guerra civil nortamericana, Richmond es va convertir en la capital dels Estats Confederados d'Amèrica, i moltes senyals importants de la guerra civil permaneixen en la ciutat hui. L'economia de Richmond es basa sobretot en les empreses relacionades en la llei i els servicis bancaris, en vàries firmes llegals i d'activitats bancàries notables situades en el centre de la ciutat. D'esta forma existixen nou companyies, dins de les majors cinccentes empreses d'americanes, que posseïxen els seus quarters generals en la ciutat, entre les que es pot destacar Circuit City, Philip Morris USA, i Dominion Resources, entre unes atres. El desenroll modern de la ciutat està en llínea en el d'atres ciutats que conformen el Nou Sur, com Atlanta, Dallas i Charlotte. Solament cinc àrees en Estats Units tenen més empreses inscrites en ellistat Fortune 500 que Richmond. Richmond és ademés la sèu de numeroses companyies chicotetes. Els residents de la ciutat són comunament cridats com Richmonders, i es referixen a la seua ciutat coloquialmente com RVA, RIC (el seu còdic aéreu), o El 804 (el seu còdic telefònic). L'àrea metropolitana inclou la ciutat, els seus dos comtats lindantes i una àmplia zona de Virginia central. Atres jurisdiccions de l'àrea metropolitana de Richmond inclouen els comtats veïns d'Amelia, Caroline, Charles City, Cumberland, Dinwiddie, Goochland, Hanover, King and Queen, King William, Louisa, New Kent, Powhatan, Prince George, i Sussex, i les ciutats independents de Colonial Heights, Hopewell i Petersburg, aixina com la població d'Ashland en el comtat d'Hanover.

Geografia

Segons el departament de censos d'Estats Units, la ciutat té un àrea total de 162 km², dels que 156,6 km² són terra ferma i 6,4 km² aigua. L'àrea total és del 3,96 % d'aigua. El riu James travessa Richmond.

Història de Richmond

En 1607, Jacobo VI va concedir la permís real a la Companyia de Virginia de Londres per a establir assentaments de colon en l'interior de Norteamérica. Despuix del primer assentament permanent anglés establit en la ciutat l'any anterior en Jamestown, capità Christopher Newport i el capità John Smith es varen embarcar en un viage remontant el riu Powhatan, hui conegut pel nom de riu James, viajant en direcció noroest fins al mont Powhatan Hill. Smith va dibuixar en el seu mapa un assentament indi de gran tamany conegut com Powhatan, que eixercia com una de les capitals de la tribu índia dels Powhatan, el cap dels quals era Wahunsonacock. Una expedició que va partir de Jamestown en 120 hòmens varen ser els primers anglesos en establir un assentament en les cascades del riu James, localisades entre el pont del carrer 14 i el centre modern de Richmond en la Pony Pasture (una zona recreativa a lo llarc de la ribera sur de la Ciutat de Richmond). Este assentament es va establir és esta zona en ser el punt més navegable a lo llarc del riu James. En 1673, a William Byrd I li varen ser concedides terres en la ribera del riu James que incloïen la zona al voltant de les cascades del riu que es convertirien en Richmond i atres localitats d'entorn hui incloses en la ciutat. Byrd es va convertir en un comerciant de pells ben relacionat en la zona i va construir un fort en eixe lloc. William Byrd II va heretar les terres del seu pare en 1704 i, en 1737, va fundar la ciutat de Richmond en les cascades del riu James, encarregant al major William la tasca d'organisar l'estructura de la ciutat. Byrd va batejar a la ciutat en el nom de Richmond en honor a Richmond en Anglaterra, un suburbi de Londres. Elli va posar a la nova ciutat este nom perque la vista del riu James en Richmond, Virginia, és llamativamente similar a la vista del riu Támesis en Richmond, Anglaterra, a on ell havia passat un temps durant la seua joventut. La ciutat nova es va convertir en l'assent del comtat d'Henrico (Virginia) en 1752, el qual es localisava prop de Varina (ara un suburbi de Richmond) a on John Rolfe i Pocahontas varen establir la seua granja en el sigle anterior i es va desenrollar el primer producte comercialisat per a l'exportació, el tabac. Ademés, en Richmond es varen establir siderúrgiques, de les que cal destacar la controlada per Parker Skoonover.

Revolució

Patrick Henry en el seu discurs "Liberty or Death" Iglésia de Sant Joan en Richmond.

En 1775, Patrick Henry va realisar el seu famós discurs “Give em Liberty or Give em Death” en la iglésia de Sant Joan en Richmond que va ser crucial per a la decisió de Virginia (que era la major de les 13 colónies) de participar en el Primer Congrés Continental que va establir l'inici de la revolució i la independència. Varen destacar Thomas Jefferson, qui escriuria la declaració d'independència, el general Ajoya Speight, i George Washington, qui pronte es convertiria en el comandant de l'eixèrcit continental en un moment crític en la trayectòria de la guerra d'independència.

El Capitolio de Virginia va ser dissenyat per Thomas Jefferson.

En 1780, la capital de l'estat de Virginia es va traslladar des de la capital de la colónia, Williamsburg, fins a Richmond perque era menys vulnerable a un atac dels britànics. En 1781, baix el mandat de Benedict Arnold, Richmond va ser incendiada per les tropes britàniques causant que el governador Jefferson desestajara la ciutat. Richmond va anar ràpidament recuperada i en 1782, Richmond va ser de nou una ciutat pròspera.

Posrevolución

En 1786, un dels passages més importants i influents d'història de la llegislació en Amèrica va ocórrer en Richmond mentres era capital temporal estatal, en el conegut com Estatuo per a la llibertat religiosa de Virginia. Escrit per Thomas Jefferson i patrocinat per James Madison, l'estatut va ser la base de la separació d'iglésia i estat, que va establir la llibertat de religió per a tots els americans, aixina com la primera esmena en la constitució. L'importància d'esta decisió és reconeguda anualment pel president dels Estats Units quan es va establir el 16 de giner Dia nacional de la llibertat religiosa. El Capitolio de Virginia va ser dissenyat per Thomas Jefferson i va ser completat en 1788. És el segon capitolio més antic dels Estats Units que seguix actiu (el de Maryland és el més antic) i va anar el primer edifici governamental d'Estats Units construït en estil neoclàssic, assentant les bases d'atres cases estatals i dels edificis governamentals federals (incloent la Casa Blanca i El Capitolio) en Washington D. C. El de Virginia és un dels tretze capitolios d'Estats Units coronats per una cúpula.

Esclaus en espera de subasta, en Richmond, segons un dibuix de 1853.

Richmond pronte va emergir com un centre industrial important i un nuc de transports i comerç. George Washington va demanar i va rebre el respal del govern de l'estat de Virginia per a la creació del Canal del riu James i Kanawha, el primer sistema de canals establit en Estats Units. El canal permet el trànsit de mercaderies i servicis des del riu James sent navegable des de les cascades de Richmond conectant Richmond i la part este de Virginia en la partix oest. Gràcies a açò Richmond es va convertir en la sèu d'algunes de les majors empreses de manufactura en el país, incloent siderúrgiques i fàbriques de farina, les majors d'este tipo situades en el sur. el tràfic en el Canal va aplegar al seu punt més àlgit en la década de 1860, despuix d'açò va ser perdent llentament importància en l'arribada dels ferrocarrils, permetent que Richmond es convertixca en un encreuament important del ferrocarril, convertint-se en el primer lloc en el que es va construir una triple via de ferrocarril. El Canal va cessar les seues operacions oficialment en 1880 sent algunes de les seues parts reconstruïdes i restaurades a finals de 1990, estimulant el turisme i el desenroll econòmic a lo llarc de la vella ruta del canal.

Guerra civil

Siluetes i ruïnes dels edificis, en un cel gris despuix de la destrucció per part dels confederados davant l'alvanç de les tropes de l'Unió, 1865.

El rebuig per la tracta d'esclaus va ser en aument a mitan del XIX; en 1848, Henry “Box” Brown va fabricar una caixa i es va enviar a Filadèlfia, Pennsilvània, per a escapar de l'esclavitut. En el brot de la guerra civil nortamericana en 1861, l'estratègica localisació de la acería Tredegar, entre atres factors importants va fer que es declarara a Richmond com la Capital de la Confederació. D'esta atarassana varen aplegar les 7253 tonellades d'acer per al CSS Virginia, el primer acorazar del món usat en una guerra, aixina com molta de la maquinària pesada usada pels confederados en el conflicte. En febrer de 1861, Jefferson Davis va ser elegit com President dels Estats Confederados d'Amèrica en Montgomery (Alabama), la primera capital Confederal. En l'amanecer del 12 d'abril de 1861, l'eixèrcit confederado va atacar Fort Sumter en Charleston (Carolina del Sur), començant la guerra civil en este acte. El 17 d'abril de 1861, Virginia es va separar dels Estats Units i es va unir als Estats confederados, i tan pronte va succeir açò, el govern confederado va traslladar la seua capital a Richmond. Inicialment el general de l'unió George McCllan va mantindre amenaçada a la ciutat de Richmond, pero en l'últim moment a pesar d'estar molt prop no va poder fer-se en ella, intentant-ho de nou en juny i juliol de 1862. Tres anys més vesprada, el 3 d'abril de 1865, Ulysses S. Grant i l'eixèrcit de l'unió varen capturar Richmond, i la capital de l'estat llavors va ser traslladada a Lynchburg. El Eixèrcit del nort de Virginia, comandado per Robert I. Llig es va retirar i als sis dies es va rendir davant Grant en la Appomattox Court House, convertint-se en el final simbòlic de la guerra. El 2 d'abril de 1865, més del 25% dels edificis de la ciutat varen ser destruïts pel fòc despuix de la retirada dels soldats confederados per una milícia confederada tornant el seu control a l'eixèrcit de l'Unió, convertint-se en part del districte militar n.º 1.

Esclaus emancipats es registren per a votar en 1870 en la primera elecció municipal celebrada en Richmond, despuix del final de la Guerra Civil.

Si el moviment va ser un “error” és un tema debatut entre els historiadors. Encara que va posar la capital en risc geogràficament, va proporcionar una enorme capacitat industrial. Molts acadèmics argumenten que les ventages en recursos i simbolisme polític superaven els riscs militars inherents per estar prop de les forces de l'Unió. La ciutat donava al govern confederado accés a recursos crítics per a la producció en temps de guerra. Ademés, la seua posició geogràfica oferia a la capital proximitat immediata al principal teatre de conflicte, facilitant un mando centralisat, comunicació ràpida en eliderage militar en Virginia i servint com un bastió simbòlic en defensa de territoris clau. En conseqüència, la decisió de traslladar la capital requeria un equilibri entre mantindre l'unitat ideològica en el Deep South i la necessitat crítica de cohesió estratègica i administració efectiva de la guerra. Este trasllat va subrallar un canvi cap a un enfocament més pragmàtic.

Despuix de la guerra, va ser reconstruïda, expandint-se àmpliament cap a l'oest. L'Avinguda dels Monuments va ser erigida en 1887, en una série de monuments per a honrar als héroes confederados de la ciutat en una série d'impressionants monuments. Aixina estan en esta avinguda (d'est a oest) J. I. B. Stuart, Robert I. Llig, Jefferson Davis, Stonewall Jackson, i Matthew F. Maury. En el cementeri de Richmond (cementeri Hollywood ) és elloc en a on estan enterrats Stuart i Davis. En 1995, una controvertida estàtua de l'estrela del tenis Arthur Ashe, oriunt de la ciutat, es va afegir a les estàtues de l'avinguda.

Una postal històrica nos mostra el tramvia elèctric pels carrers de Richmond, Virginia, on Frank J. Sprague va mostrar satisfactòriament el seu nou sistema de transport en els tossals en 1888. El creuament mostra l'intersecció de la 6.ª en el carrer Broad.

Richmond va ser la primera ciutat en els Estats Units en tindre sistema de tramvias elèctrics, la Richmond Union Passenger Railway. Dissenyats pel pioner en la força elèctrica, Frank J. Sprague, el sistema de tramvies es va inaugurar en giner de 1888, lo que va accelerar l'expansió de la ciutat cap a l'oest. Els tossals de Richmond, un gran obstàcul en el transport, varen ser considerades un camp de proves ideal. La nova tecnologia pronte va reemplaçar a la tracció animal dels coches de cavalls.

XX

En el començ del XX la població total de la ciutat era de 85 050 persones en 5 milles quadrades sent la població més densament poblada del sur dels Estats Units d'Amèrica. En 1903, la financista i dòna de negocis Maggie L. Walker crea el St. Luke Penny Savings Bank, convertint-se en la seua primera presidenta i en la primera dòna presidenta d'un banc en els Estats Units. Este banc hui en dia seguix existint baix el nom de Consolidated Bank and Trust Company, sent el banc afroamericà més antic en actiu en el país. En la ciutat de Richmond hi ha una escola que du el seu nom. En 1910, la ciutat de Manchester va ser anexionada a la ciutat de Richmond. En 1914, la ciutat de Barton Heights va ser anexionada a la ciutat junt en Ginter Park, i la zona de Highland Park del comtat de comtat d'Henrico. En 1914, Richmond es va convertir i el quarter general del quint districte de la reserva federal. En 1919, en finalisar la Primera Guerra Mundial, Philip Morris es va establir en la ciutat. Durant la década dels anys vint el districte de Fan va sofrir un fort desenroll. Durant la década dels anys 20, es varen instalar vàries empreses d'entreteniment que encara perduren hui en dia. La primera estació de radi, WRVA, sent la primera en començar la seua radiodifusió en 1925. The Mosque (cridat ara Teatre Landmark) també va obrir les seues porta és en 1925. El Teatre Byrd Theater i el Teatre Loew (ara Carpenter Center) varen obrir les seues portes en 1928. En la seua autobiografia, "The Moon's A Balloon" el guanyador d'un Óscar de l'Acadèmia David Niven com en un viage de Nova York a Florida a finals de 1930 ell va decidir parar i passar la nit en el famós Hotel Jefferson, localisat en Richmond. Mentres Niven estava firmant en recepció el registre d'entrada com a hoste en el Jefferson, els seus ulls es varen obrir de parell en parell quàn el va divisar a un cocodril nadant en una piscina situada al costat de la recepció. Els cocodrils de l'hotel ho varen convertir en mundialment famós, sent l'últim cocodril que va viure en la piscina del Jefferson, un malnomenat Old Pompey que va estar fins a la seua mort en 1948.

Desenroll de la ciutat moderna

Entre 1963 i 1965, va haver un gran auge en la ciutat, este boom va fer que es construïren més de setcents nous edificis en la ciutat. En 1968, la Universitat de la Mancomunidad de Virginia, universitat de caràcter públic, va ser creada per la fusió del Medical College of Virginia en el Richmond Professional Institute. Despuix de varis anys de processos llegals en els quals el comtat Chesterfield va barallar per l'anexió, Richmond va obtindre 27 milles quadrades del comtat. Més de 47.000 persones pertanyents al comtat de Chesterfield es varen trobar ells en el perímetro de la ciutat l'1 de giner de 1970. En 1984, la ciutat va completar l'estadi Diamond, de l'equip de béisbol cridat Richmond Braves, reemplaçant aixina l'antic estadi Parker. En 1985, Sixth Street Marketplace, un centre comercial de la ciutat, va ser inaugurat. El centre va estar operatiu fins que va ser tancat i demolit en 2004. En 1995 la multimillonària obra de construcció d'un dic anti inundacions va ser completada, en la finalitat de protegir a la ciutat i la zona de Shockoe Botton de les riuades i inundacions del riu James. El dic va ser incapaç de protegir la zona de Shockoe Bottom el 31 d'agost de 2004 el Huracà Gaston (2004) va provocar una pluja torrencial durant cinc hores en Richmond causant numerosos desbordament. La recent restauració del canal del riu James i del Kanawha i el canal d'Haxall ha fet que es rebatejara com a canal Walk. Este proyecte de millora del canal i de la ribera ha originat que la zona es revitalise construint apartaments estiloft, restaurants, tendes i hotels a lo llarc de tot el canal. La millora de la navegabilitat ha possibilitat les passejades en pot i les sendes verdes. El centre d'exhibició sobre la guerra civil dependent de la National Park Service, situat en la acería de Tredegar, mostra en tres pisos artefactes, vídeos i diferents objectes sobre la lluita. El museu posseïx llibreria zona de pícnic, etc. La companyia Cordish vol construir en la ribera del riu James, una planta elèctrica en tendes i zones d'entreteniment.

Geografia i clima

Geografia

Àrea Richmond-Petersburg

Segons les senyes de la Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat té una superfície de 162 km². De tota esta superfície, 155,6 km² és terra mentres que 6,4 km² són aigua (3.96%). La ciutat està localisada en la regió de Piedmont en Virginia, en el punt navegable més alt del riu James. La regió de Piedmont es caracterisa per la seua baixa altitut sobre el nivell de la mar, tossals ondulantes, i pel contrast entre el nivell de la mar i la regió de les montanyes blaves. Els rius més importants de l'estat són, ademés del James, el riu Appomattox, i el riu Chickahominy. L'àrea metropolitana de Richmond-Petersburg és la 43.º àrea per número d'habitants en els Estats Units. l'àrea metropolitana inclou les ciutats independents de Richmond, Colonial Heights, Hopewell, i Petersburg, aixina com els comtats d'Amelia, Caroline, Charles City, Chesterfield, Cumberland, Dinwiddie, Goochland, Hanover, Henrico, King and Queen, King William, Louisa, New Kent, Powhatan, Prince George i Sussex. L'1 de juliol de 2006 la població de l'àrea de Richmond—Petersburg era de 1 194 008 habitants.

La ciutat

Richmond està subdividido en quatre zones: Nort, sur, est i oest

Panoràmica de Richmond des del pont de Mánchester

La ciutat té numerosos barris com són: El districte Fan, Oregon Hill, Shockoe Bottom, Woodland Heights, Westover Hills, Barton Heights, Ginter Park, Randolph, Jackson Ward, North Jackson Ward, la zona oest, la zona nort i el tossal de l'iglésia. Moltes dels carrers del centre de la ciutat té una forma regular de reixeta, en carrers d'una direcció alternativament. Molts carrers de la ciutat finalisen en les afores de la ciutat, denominant-se moltes d'elles en noms indis. Per eixemple, Three Chopt Road(carrer dels tres corts), va ser cridat aixina perque els indis marcaven el camí en tres corts en els arbres propencs a la carretera. La major autopista de la ciutat de Richmond és la interestatal n.º 64 (I-64), N.º 95 (I-95), O. S. ruta 1, O. S. ruta 60, O. S. ruta 301, i O. S. ruta 360. La interestatal n.º 295 en coombinación en la ruta 288 forma un anell exterior al voltant de l'àrea metropolitanaa. Des de que el primer tramvia elèctric anara instalat en 1888, el creiximent de Richmond ha fet que es vaja expandint per l'oest i el sur. El desenroll de l'avinguda dels monuments i el carrer Broad com un afluent, ha conduït a la gent cap a l'oest cada volta més lluntà i més lluntà, cap a una part de l'àrea del metropolitana coneguda com The West End i The Far West. Darrere dels llímits de la ciutat, el Gran Richmond s'estén pels comtats més propencs.

Clima

Richmond té un clima subtropical humit en quatre estacions clarament diferenciades. La primavera comença en abril en dies templats i nits fredes. A finals de maig la temperatura escomença a pujar de forma considerable, aplegant fins a l'estiu. En el estiu la temperatura poden ser desagradablement calenta, a sovint arrematant 32 °C en humitat alta. Richmond és famosa per la seua humitat, la qual crea una sensació de major temperatura. Els dies seguixen calorosos fins que aplega octubre en el que la temperatura se suavisa, els huracans es tornen poc freqüents. El autumne està marcat per les nits més fresques. El hivern és normalment templat en Richmond, pero alguns hiverns diferixen d'uns atres. Les nevades ocorren durant l'hivern, baixant sobretot en giner. La cantitat de nevades anuals miges són de 22 cm. Les tormentes de neu no són freqüents sent l'última en l'any 2000.

Demografia

Panoràmica de Richmond

En el cens de l'any 2000 hi havia 197.790 persones, 84.549 llars i 43.627 famílies residint en la ciutat. En un cens més recent estima que la població de la ciutat ha decreixcut fins a 193.777. La densitat de població era 1.271,3/km² (3.292,6/el meu²). Hi havia 92.282 edificis en una densitat de 593,1/km² (1.536,2/el meu²). El tipo racial dels habitants són 38,30% de blancs, afroamericans 57,19%, 0,24% natius americans, 1,25% asiàtics, 0,08% polinesios, 1,49% atres races, i finalment l'1,46% pertany a dos o més races. Els llatins o hispans són el 2,57% de la població. Hi ha 84.549 llars dels quals el 23,1% tenen chiquets per baix de 18 anys vivint en ells, 27,1% són matrimonis vivint junts, 20,4% té a una dòna sola i el 48,4% no són familiar. El 37,6% de totes les cases són individuals i el 10,9% té a algú vivint sols en més de 65 anys. En la ciutat la població que emigra és en un 21,8% per baix de 18 anys, 13,1% de 18 a 24, 31,7% de 25 a 44, 20,1% de 45 a 64 i 13,2% majors de 65 anys. La mija d'edat és de 34 anys. Per cada 100 dònes hi ha 87,1 hòmens. Per cada 100 dònes majors de 18 anys hi ha 83,5 hòmens. El cost mig d'una casa en la ciutat és de $31.121, i els ingressos mijos d'una família són $38.348. Els hòmens tenen una mija d'ingressos de $30.874 contra $25.880 de les dònes. La renda per càpita de la ciutat és de $20,337. Al voltant del 17,1% de les famílies i el 21,4% de la població estaven baix ellindar de la pobrea, incloent el 32,9% de menors de 18 i el 15,8% de 65 o més anys. La classe rica de Richmond ha tingut un impacte significatiu en les institucions polítiques de la ciutat més visibles en la classe política i social. L'avinguda dels monuments ha servit com una llarga carretera i zona urbana per a que l'èlit social de Richmond fera ostentació econòmica en propietats immobiliàries de gran valor. En els anys 20, Ellen Glasgow i James Branch Cabell varen escriure en les seues noveles una imitació fina i velada de les institucions que freqüentaven les classes elitistes com la FFVFirst Families of Virginia, el club de la Commonwealth, i la dansa de les debutants. Encara hui alguns segments de societat de Richmond parlen de "vénen-ací" contra "de-ací," per a distinguir a gent naixcuda en Richmond dels que es varen traslladar a l'àrea més vesprada.

Economia

Desenroll històric com a centre comercial

La localisació estratègica de Richmond al costat del riu James, sobre uns tossals i valls ondulantes i en la separació de la zona rocosa del piedmont i les regions baixes de Virginia va promoure un lloc naturallaura el desenroll del comerç. Durant sigles, els natius de la potent tribu dels Powhatan va reconéixer el valor d'este lloc, ric en recursos naturals. Ells ho coneixien com un gran lloc de caça, jocs, comerç cridant-ho "Shocquohocan,", o Shockoe. El primer explorador europeu va aplegar en 1607, de la mà de la Companyia de Virginia de Londres. en esta exploració es varen descobrir una herba cultivada pels indis i tabac convertint-se en una matèria molt lucrativa en la zona. La casa de va comerciar es va desenrollar creant un llogaret i en 1733 una ciutat presentada per William Byrd II i William Maig. Els primers edificis varen ser apiñados al voltant del mercat agrícola que encara existix en el carrer 17. Des del principi el comerç va créixer ràpidament, primer en el sector agrícola, pero també en la tracta d'esclaus. Els esclaus eren importats als molls de Richmond des d'Àfrica, sent comprats i venuts en el mateix lloc. Per a facilitar el transport de les mercaderies es varen usar chicotetes barques des de les cascades fins a l'oceà, fins que George Washington va ajudar a dissenyar el Canal de Kanawha i riu James en la década de 1700 per a passar els ràpits de Richmond. El canal va ser substituït pel ferrocarril en la década de 1800. En la década de 1900 les carreteres varen ser construïdes en la mateixa àrea. A lo llarc d'estos tres sigles i tres formes de transports, el centre sempre ha segut un punt neuràlgic de transports, en la gran dàrsena per al canvi de direcció dels barcos, la primera llínea en tres vies i l'intersecció de les dos majors carreteres interestatals.

Indústries que definixen Richmond

Richmond va emergir de les cendres despuix de la guerra civil americana com una potència econòmica, en edificis de ferro i en massives fàbriques de rajoles. Les innovacions varen incloure la primera màquina enrolladora de cigarrets, inventada per James Albert Bonsack de Roanoke en 1880/81, i el primer tramvia elèctric. Els esclaus lliberats i els seus descendents varen crear un pròspera comunitat ecomómica afrodescendiente conduïda per gent tan influent com Maggie L. Walker (la primera dòna presidenta d'un banc en Estats Units) i John Mitchell, Jr.. L'històrica zona de Jackson Ward es va convertir en elloc conegut com "Wall Street de l'Amèrica negra". La llei i les finances han segut de llarc forces impulsores en l'economia. Degut a que la ciutat és la sèu de la 4.ª cort d'apelació d'Estats Units i reserva federal, aixina com les oficines centrals de firmes internacionals com Hunton & Williams, LLP, McGuireWoods LLP, Troutman Sanders LLP, CapitalOne, Philip Morris, i numerosos bancs i corredories. Des de 1960 Richmond ha segut un punt neuràlgic per a les agències de publicitat i per als negocis relacionats en la publicitat, com l'agència de publicitat The Martin Agency. Com a resultat del respal de les agències de publicitat la VCU té una diplomatura (VCU Adcenter) en publicitat que està considerada com la millor d'Estats Units.

Companyies en la llista Fortune 500 Companies i atres grans corporacions

En l'àrea del Gran Richmond és la sèu de nou de les 500 companyies més grans d'Estats Units, incloent Dominion Resources, tendes d'electrònica de consum, Circuit City, CarMax, Performance Food Group, LandAmerica Financial Group; Owens & Minor, Brink's Company, Genworth Financial, l'asseguradora de GE i la nouvinguda MeadWestvaco, un líder de productes d'empaquetat, estucados, papers especials, papers d'oficina i especialitats químiques. Solament cinc àrees metropolitanes en els Estats Units tenen més empreses entre les 500 més grans. Atres empreses dins de la llista de Fortune 500, que no tenen la seua sèu central en l'àrea, pero tenen una gran presència en la zona. Estes inclouen Wachovia Securities la sèu central del qual es troba en Charlotte, Wachovia Corporation), SunTrust Banks Incorporated (en sèu en Atlanta), l'agència de crèdit Capital One Financial Corporation (en la base oficial en McLean (Virginia), pero fundada en Richmond en a on té el seu centre d'operacions i la majoria dels seus empleats), la farmacèutica McKesson (en sèu en Sant Francisco). Philip Morris (una divisió d'Altria Group), una de les majors companyies de menjar, beguda, i tabac, manté la seua sèu central en Henrico County en les afores de la ciutat, i moltes atres companyies en la zona. Universal Corporation, també en l'indústria tabaquera, té la seua sèu central ací també. Capital One i Phillip Morris USA són dos de les empreses privades en més amprats en Richmond.

DuPont manté també les plantes de Spruance Plant i Qimonda, antigament Infineon Technologies tenia una fàbrica en Elko Tract (un antic camp aéreu de la Segona Guerra Mundial en una ciutat fantasma) propenca al Aeroport Internacional de Richmond produint memòries DRAM d'ordenador. Richmond és ademés la sèu de Parc de desenroll Biotecnològic de Virginia, el qual va obrir les seues portes en 1995 com un centre d'incubació per a les empreses farmacèutiques i biotecnològiques. Localisada al costat del Medical College of Virginia (Colege mèdic de Virginia) en el campus de la Universitat de la Mancomunidad de Virginia, el centre té una superfície de 53,000 m² dedicades a l'investigació, laboratoris i oficines per a l'instalació de companyies, instituts d'investigació i organisacions no governamentals. L'organisació nacional de transplants, el qual manté la llista de pacients en espera d'un orgue per als transplants, ocupa un edifici en el parc. Philip Morris USA recentment va anunciar els seus plans de construcció d'un centre d'investigació de $350 millons en el parc. Una volta completada el desenroll del parc, previst per al 2010-2015, els directius del parc preveuen que elloc ampre al voltant de 3000 científics, tècnics i ingeniers. Philip Morris podria crear uns 600 ocupacions una volta que òbriga en 2007. Richmond és ademés és la sèu dels supermercats Ukrop, una empresa familiar de caràcter regional, coneguda pel seu impecable servici i l'amabilitat dels empleats.

Economia recent

En els últims, ha estat procurant reviure el centre de la ciutat. Estes iniciatives inclouen la passejada del Canal, el nou centre de convencions, «Greater Richmond Convention Center», i l'expansió dels campus de l'universitat. Un nou centre d'art, el Richmond CenterStage, serà inaugurat previsiblement en 2009. El complex inclourà la renovació del Carpenter Center i la construcció d'una sala polivalent i un centre d'estudis artístics en els vells almagasens de Thalhimers La ciutat ha barallat múltiples propostes per a un nou estadi de béisbol en els últims anys, pero encara no s'ha alvançat el proyecte. En febrer de 2008, MeadWestvaco va anunciar que es traslladaria de Stamford (Connecticut) a Richmond en 2008 en l'ajuda del Greater Richmond Partnership, una organisació regional de desenroll econòmic que també va ajudar a localisar a Aditya Birla Minacs, Amazon. com, i a Honeywell International, en la regió. En 2005, l'àrea de Richmond ocupava elloc 14.º dels millors llocs per als negocis en el rànquing Forbes, gràcies al seu alt nivell educatiu i els baixos costs empresarials. Atres àrees econòmiques que s'han desenrollat recentment en la zona són les farmacèutiques, asseguradores, biotecnología, educació, turisme o semiconductors. En 2006, Forbes ademés va nomenar a Richmond com la sexta millor ciutat per a trobar ocupació d'entre les 100 majors àrees metropolitanes d'Estats Units

Art i cultura

Events anuals

La ciutat realisa numerosos events culturals anuals. Com la capital de la República de Virginia, la celebració estatal denominada Virginia State Fair es realisa finals de setembre en els parcs d'atraccions de l'estat, localisats en l'exterior de la ciutat prop del Richmond International Raceway. En novembre, el marató de Richmond i la carrera de 8K se celebren en el centre de la ciutat de la mateixa manera que el festival d'escritors del riu James. Durant el més de decembre, se celebra el Gran Allumenament, consistent en l'allumenament especial dels edificis del centre de la ciutat durant els nadals. Este event sol coincidir en la cavalcata de Nadal que discorre a lo llarc del carrer Broad. En abril té lloc la carrera de dèu quilómetros patrocinada pels supermercats Ukpro coneguda com a festival galliponter de "Easter on Parade". El festival de cine del riu James té lloc este mateix més. El festival de cine francés organisat per l'universitat de Virginia s'està tornant cada volta més popular. La celebració anual del dia de la terra i el peix earthdayrichmond. org se celebra també en este més en el sur del pont Maig (carrer 14). Atres events d'importància durant l'any són el festival del segon carrer (2nd Street Festival) i el festival de Carytown Watermelon. El festival mensual cridat Artwalk té lloc el primer divendres de cada més des de setembre a juny. En el districte de Mánchester, 4th Friday art realisa una mostra de Art Worksartworksrichmond. com, Artspace, Plant Zero i 1212 Gallery cada més (llevat decembre), l'entrada és lliure i gratuïta. Richmond celebra el festival nacional de folore des de 2005.

Cultura popular

Richmond ha aparegut en vàries películes, séries de televisió i llibres. Numerosos episodis de The X-Files es varen rodar en part en la ciutat i en grans localisacions. La série de la televisió Doug discorria en una ciutat anomenada Bluffington, molts dels llocs dels quals varen ser basats en Richmond, a on el creador Jim Jinkins va créixer. La série dramàtica de la cadena ABC cridada Line of Fire va ser situada específicament en Richmond, en vàries localisacions a través de la ciutat. Parts de les películes Hannibal, Hearts in Atlantis, The Contendre i la película de la cadena HBO Iron Jawed Angels també varen ser filmades en Richmond. La banda d'Hardcore punk cridada GWAR es va formar en Richmond, de la mateixa manera que la banda de Crossover Thrash Municipal Waste i la banda de Groove Metal Lamb of God. La banda Carbon Leaf té també les seues raïls en la ciutat. Té 214.114 habitants. És una zona de moltes llocs turístics, com el museu de ciències de Virginia el teatre Byrd, el monument de Bill "Bojangles" Robinson.

Museus, galeries i atraccions

El memorial a Jefferson Davis, localisat en l'intersecció de l'avinguda dels monuments i l'avinguda Davis en Richmond.

Richmond té una comunitat significativa d'art, i l'escola d'art de la Universitat de la Mancomunidad de Virginia es mostra constantment com una de les millors de la nació. ademés existixen molts llocs associats a l'art en l'universitat, allí prop també es troben vàries atraccions, incloent el centre de l'història de Valentine Richmond, societat històrica de Virginia, el Museu de Belles arts de Virginia, la simfònica de Richmond, i el ballet clàssic de Richmond. El teatre de Byrd en Carytown és un teatre clàssic de l'era dels anys 20 en el que encara es mostren películes sobre una base regular, i és popular entre la població universitària, particularment pel preu baix del billet ($2.00). El museu de la ciència de Virginia, també està situat en el carrer Broad prop del districte Fan. En l'edifici neoclàssic de l'estació, dissenyada per John Russell Pope en Beaux-Art en 1919. Adjacent al museu de ciència està el museu dels chiquets de Richmond, un museu ple de diversió en moltes activitats manuals. Com la capital anterior dels estats confederados d'Amèrica, Richmond és sèu de molts museus i camps de batalla de la guerra civil americana. El museu de la confederació, situat prop del Capitolio de Virginia i del campus MCV de l'Universitat de la Mancomunidad de Virginia. El Court End i la mansió de Davis, també coneguda com la casa blanca de la confederació; en abdós s'oferixen hui una àmplia varietat d'objectes i material relacionat en eixa época. Prop de la ribera està la acería de Tredegar i el parc nacional dels camps de batalla de la guerra civil. Atres punts històrics d'interés inclouen l'iglésia del St. John's, el famós lloc en a on Patrick Henry va fer el seu discurs "Give em liberty or give em death", i el museu d'Edgar Allan Poe, que oferix moltes de les seues escritures i d'atres coses a partir de la seua vida, en particular de quàn ell va viure en la ciutat. La casa de John Marshall, Juge President dels Estats Units, està localisat en el centre de la ciutat i oferix moltes de les seues escritures i objectes de la seua vida. El cementeri d'Hollywood és elloc en a on estan enterrats dos presidents d'Estats Units aixina com molts uns atres oficials i soldats de la guerra civil. La ciutat és també sèu de molts monuments, els més notables a lo llarc de l'avinguda dels monuments en el districte de Fan. Atres monuments de l'interés en la ciutat inclouen el monument d'A. P. Hill, el monument de Bill "Bojangles" Robinson, el monument de Cristóbal Colón, i el monument als soldats confederados i mariners. Dedicat en 1956, el monument de la guerra de Virginia també està situat en Belvedere prop de la ribera, i és un monument als Virginianos que varen morir en batalla en la Segona Guerra Mundial, la guerra de Corea, la guerra de Vietnam, i la guerra del Golf. Situat prop del parc de Byrd està el famós carillón commemoratiu de la Primera Guerra Mundial, una torre de carillón de 56 campanes. Es troba, ademés, el Museu de l'Holocaust de Virginia, a on rememoren els acontenyiments que varen patir els sobreviviente virginianos víctimes de l'Alemània nazi.

Llocs per a visitar

Alguns dels atractius turístics de la ciutat són:

• El Capitolio de Virginia
• El Museu de Belles arts.
• El Museu de Ciències, estajat en el adusto edifici de la Union Station d'estil neoclàssic que va ser dissenyat per l'arquitecte Beaux-Arts John Russell Pope en 1919.
• El Museu de la Confederació.
• El Museu dels Chiquets.
• La senda dels esclaus a lo llarc del riu James. Alguns barris populars de la ciutat són: The Fan, Carytown, Jackson Ward, Church Hill, Oregon Hill, Shockoe Slip, Shockoe Bottom, the River District.

Parcs

Jardí botànic de Lewis Ginter

La ciutat funciona en un dels més vells sistemes de parcs municipals del país. El sistema de parcs va començar quan el consell de ciutat va votar en 1851 per a adquirir 3 hectàreas (7.5 acres), de l'ara conegut com a parc de Monroe. Hui, el parc de Monroe s'assenta adjacent al campus de l'Universitat de la Mancomunidad de Virginia i és un dels més de 40 parcs municipals que comprenen una superfície total de més de 610 hectàrees (1500 acres). Varis parcs estan situats a lo llarc del riu James. El sistema de parcs adjacents al riu James oferix sengles cicloturistas, zones per a anar d'excursió i sengles verdes, i molts punts escènics través de la ciutat. El sistema de carrils ciclistes del riu James i Forest Hill és considerat pels ciclistes professionals com un dels millors sistemes urbans de sendes del país. El recorregut és part del campeonat de triatló Xterra East, sent un dels millors recorreguts urbans del país tant per a la partix cicliste com per a la part de carrera. Hi ha també parcs en les dos més importants illes del riu: La illa de Belle i l'illa de Brown. L'illa de Belle, que va anar durant la seua història un llogaret de la peixca dels Powhatan, una pista de carreres de cavalls de l'época colonial i una presó en la guerra civil, és la més gran dels dos illes, i conté moltes carrils-bici ademés d'un chicotet penya-segat que s'utilisa per a l'aprenentage de l'escalada. Un pot caminar per l'illa i encara vore molts dels restants de la presó de la guerra civil, tal com un quarto d'almagasenage i l'emplaçament de l'arma que va ser utilisada per a calmar les gresques dels presos. L'illa de Brown és més chicoteta i un lloc popular en una gran cantitat de concerts i de festivals a l'aire lliure lliures en l'estiu, tal com la série semanal de concerts Friday Cheers o el festival de la cervesa i el peix del riu James. Els atres dos parcs importants en la ciutat són el parc Byrd i el Maymont, situats prop del districte Fan de Richmond. El parc de Byrd oferix una pista de footing d'una milla, en parades d'eixercicis, un parc públic per a gossos, i un número de llac chicotets per als barcos chicotets, aixina com dos monuments i un amfiteatre. Es mostra de forma prominent en el parc el carillón commemoratiu de la Primera Guerra Mundial, construït en 1926 com a monument als que varen morir en la guerra. Maymont, situat adjacent al parc Byrd, és un parc Victorià de 40 hectàrees (100 acres) en un museu, jardins, fauna oriunda, un centre de la naturalea, una colecció de carruages, i una granja per a chiquets. El jardí botànic de Lewis Ginter també està situat en la ciutat. Atres parcs en la ciutat inclouen el jardí de la azalea de José Joseph Bryan, parc de Forest Hill (anterior lloc del parc d'atraccions), Chimborazo Park (elloc dels quarters generals del camp de batalla de la nació), entre uns atres. Varis parcs temàtics estan també situats prop de la ciutat, incloent el Kings Dominion al nort, i els jardins Busch Gardens a l'est, prop de Williamsburg. Diggerland (empresa del Regne Unit) pronte començarà la construcció d'un parc que s'obrirà en 2007.

Art

• Ballet de Richmond - Fundat en 1957. El director actual és Stoner Winslet.
• Simfònica de Richmond - El director és Mark Russell Smith.
• Òpera de Virginia - La companyia oficial d'óopera de la República de Virginia, fundada en 1974. El director artístic és Peter Mark. Estrena huit representacions diferents a l'any en el Teatre Landmark.

Religió

Richmond té vàries iglésies històriques. Per la seua primerenca història colonial anglesa, des de principis de 1600 a 1776, Richmond té prou prominents iglésies Anglicà-Episcopalianas, incloent la Iglésia Monumental, l'iglésia episcopal de St. Paul's i l'iglésia episcopal del St. John's. Els metodistes i els baptistas varen crear una atra secció d'iglésies, i la primera iglésia baptista de Richmond va ser també la primera iglésia d'esta congregació, establida en 1780. En la tradició d'iglésia reformada, la primera iglésia presbiteriana en la ciutat de Richmond va ser igualment la primera iglésia presbiteriana, organisada el 18 de juny de 1812. El 5 de febrer de 1845 va ser fundada la segona iglésia presbiteriana de Richmond, que era una iglésia històrica en a on va eixercir Stonewall Jackson, ademés de ser el primer edifici gòtic. Dita iglésia va ser el primer lloc en el que va encendre el gas en Richmond. Per l'afluència d'immigrants alemans en 1840, es va crear l'iglésia evangèlica alemana de Sant Jhon en 1843. Richmond és també la sèu d'una comunitat Greco-Americana prominent. La santa Constantina i la catedral ortodoxa grega d'Helen varen portar a terme el seu primer servici d'adoració en un quarto llogat en el 309 del carrer sèptim en 1917. La catedral es va traslladar al número 30 de l'avinguda Malvern en 1960, que és l'única iglésia ortodoxa de l'est i acull el festival anual grec de Richmond.

La primera congregació judeua en Richmond va ser la Kahal Kadosh Beth Shalome. Beth Shalome va ser la sexta en els Estats Units, i va constituir la congregació judeua més a l'oest en els Estats Units en el moment de la seua fundació. En 1822 els membres de K. K. Beth Shalome es reunien en el primer edifici-sinagoga en Virginia. Hi ha hui en dia una comunitat judeua diversa, sent la sinagoga més gran la situada en el comtat d'Henrico, Temple Beth El. Junt en tals congregació religioses, hi ha una varietat d'atres institucions judeues en el servici caritatiu, educatiu i social, per a les comunitats judeues i generals. Estos inclouen el centre de comunitat judeua de Weinstein, els servicis judeus de la família, la federació judeua de la comunitat de Richmond, i la fundació judeua de Richmond. Hi ha varis seminaris en Richmond. Tres d'estos s'han fusionat per a convertir-se en el consorci Teològic de Richmond. Este consorci consistix en una escola de teologia en l'universitat de l'unió de Virginia, un seminari presbiteriano cridat Union PSCE, i un seminari baptista conegut com a seminari Teològic Baptista de Richmond. Dos bisbat s'assenten en Richmond, el de la diòcesis episcopal de Virginia, i la diòcesis catòlica de Richmond, que comprén tota Virginia central i meridional i la seua vora este. El presbiteri de James -iglésia presbiteriana dels EE. UU.- també té la seua base en l'àrea de Richmond. Hi ha cinc mesquitas en l'àrea de Richmond, acomodant a la població musulmana creixent: el Centre Islàmic de Virginia (ICVA) en el costat sur, la societat islàmica de Major Richmond (ISGR) en l'extrem oest, Masjidullah en el costat nort, Masjid Bil prop del centre de la ciutat, i Masjid Ar-Rahman en el end.

El Estatut de Virginia per a la llibertat religiosa va ser escrit en Richmond per Thomas Jefferson.

Mijos de comunicació

El periòdic local en Richmond (i el periòdic de referència per a l'estat) és la Richmond Claves-Dispatch. Style Weekly és una publicació semanal alternativa que cobrix la cultura, l'art i l'entreteniment. City Edition és un magazín de notícies semanal distribuït a través de Richmond que se centra en el govern de la ciutat i la vida cívica en la ciutat. Richmond Free Press cobrix les notícies des d'una perspectiva afroamericana. Elliure, ple de color i lluent magazín independent de Richmond és el RVA Magazine se centra en l'art, la música, i les tendències culturals emergents de la ciutat. L'única revista hispana en l'estat deVirginia és La Veu Hispana de Virginia i el periòdic espanyol Centre, distribuït lliurement en el Gran Richmond proporcionant contingut cultural i notícies importants en anglés i espanyol. L'àrea metropolitana té una gran varietat d'estacions de televisió i de radi, emetent una àmplia varietat musical i d'atres interessos. Les cadenes de radi en Richmond es concentren en quatre companyies nacionals: Clear Channel (WRVQ-FM, WTVR-FM, WRXL-FM, WBJ-FM, WRNL-AM, WRVA-AM) Coix Ràdio (WKHK-FM, WKLR-FM, WDYL-FM, WMXB-FM), Radi One (WCDX-FM, WKJS-FM, WPZZ-FM), and Davidson Mija (WLEE-AM, WVNZ-AM, WTOX-AM, WREJ-AM). Una companyia regional, Main Line Broadcasting, posseïx WBBT-FM, WLFV-FM, i WWLB-FM, comprant-els en setembre de 2005. Richmond és també la sèu d'una de les estacions més grans de LPFM del país, WRIR Richmond Indie Ràdio. En l'aire des de giner de 2005 i proveït de personal totalment voluntari, presenta una mescla de programes produïts localment, en programes de NPR i Pacifica i una varietat àmplia de música. La ràdio dels estudiants de l'universitat de Richmond (WDCE 90.1 FM) rep també un fort seguiment en la comunitat. Des del 2006 servint la comunitat de parla hispana esta WBTK Ràdio poder 1380AM www. wbtk. com una ràdio en contingut familiar i recursos comunitaris.

Comcast era abans l'únic proveïdor de la televisió per cable per a l'àrea de Richmond, fins a maig de 2006, quan Cavalier Telephone and TV varen començar a proporcionar servicis de televisió per cable. en la ciutat i els comtats nortenys suburbans, Comcast era el successor a la llicència de Continental Cablevision, llavors MediaOne, despuix AT&T Broadband, ans que AT&T fora adquirit per Comcast. Richmond. com Richmond. com és un lloc web que divulga les notícies i els acontenyiments de Richmond, sent el estage d'atres publicacions.

Deports

Richmond té alguns equips en els deports professionals. L'equip de Béisbol professional de la ciutat és el Richmond Flying Squirrels, (equip filial AA dels Jagants de Sant Francisco). Els Richmond Flying Squirrels juguen en l'estadi cridat The Diamond. The Richmond Lions, un equip de rugby de la 2.ª divisió de rugby dels EE. UU., juga en Dorey Park. Els Richmond Kickers, un equip de fútbol de la lliga de segona divisió, juga en l'estadi de l'universitat Richmond. Els Richmond Bandits són un equip d'AIFl. El 25 d'abril de 2006, en acabant de que Richmond perguera el seu RiverDogs, la franquícia d'UHL, els Richmond Renegades varen tornar a la ciutat de Richmond. L'equip és propietat de l'amo original de la llicència d'ECHL, Allan Harvie. El Renegades va començar a jugar en el coliseum de Richmond al final de 2006. En el Coliseum de Richmond se celebra una gran cantitat de concerts, de festivals, i de demostracions comercials. L'associació atlètica colonial de bàsquet també ha jugat el seu torneig anual en el coliseum des de 1990, i en 1994 es va celebrar la final a quatre del bàsquet femení de la lliga de NCAA. Les competicions automovilístiques són molt populars en la zona i el circuit internacional de Richmond rep dos carreres anuals de la NASCAR, el desafiu de Suntrust Indy. Richmond va estar en pomada per a conseguir el Hall of fame de la NASCAR pero al finala ciutat elegida va ser Charlotte, Carolina del Nort. Richmond és ademés la sèu de Richmond Lluita Lliure, l'única federació independent de lluita en la ciutat. En 2015, Richmond serà la ciutat organisadora del Campeonat Mundial de Ciclisme en Ruta de la UCI.

Governe

El govern de la ciutat del Richmond consistix en un ajuntament en els representants de nou districtes que servixen en capacitat llegislativa, popularment elegits, al final el alcalde com a cap del branca eixecutiva. Els ciutadans en cada u dels nou districtes elegixen a un representant cada u del consell per a servir un periodo de dos anys. A partir de l'elecció de novembre de 2008, el periodo serà incrementat a quatre anys. El consell de ciutat elegix entre dels seus membres a un membre que serà el president del concejo i un atre per al càrrec de vicepresident del consell. El consell de ciutat es reunix en l'ajuntament (900 St. d'I. Broad, el 2.º pis) el segon i quart dilluns de cada més, llevat agost. En giner de 2007, el consell de ciutat de Richmond consistia en: William (Bill) J. Pantele, 2.º Districte, president del consell; Rev. Delores L. McQuinn, 7.º Districte, vicepresident del consell; Bruce Tyler, ORD Districte; Chris A. Hilbert, ORD Districte; Kathy C. Graziano, 4.º Districte; I. Martin (Marty) Jewell, 5.º Districte; Ellen F. Robertson, 6.º Districte; Reva M. Trammell, 8.º Districte; i Douglas Connor Jr., 9.º Districte. El govern de Richmond va canviar en 2004 aixina l'alcalde no és elegit pel consell sino que es fa per votació popular. En esta elecció, L. Douglas Wilder va derrotar a l'alcalde titular Rudy McCollum, que va servir prèviament com el primer governador de Virginia afrodescendiente en els Estats Units. L'alcalde no és una part del consell de ciutat de Richmond.

Educació

En la ciutat de Richmond funciona 31 escoles primàries, nou escoles miges, i huit secundàries, en una població de 25 000 estudiants. Hi ha també molt centre privat, tals com l'escola del St. Christopher's, l'escola del St. Catherine's, l'escola colegiala i l'escola de l'administrador oferixen una educació completa K-12. Atres escoles són l'escola secundària benedictina, l'escola de Maggie L. Walker Governor's (públic), l'escola episcopal de la trinitat, i l'escola secundària de St. Gertrude. L'àrea de Richmond té moltes institucions universitàries importants, incloent l'universitat de Richmond (privada), la Universitat de la Mancomunidad de Virginia (públic - ara l'universitat més gran de Virginia en 30 000 estudiants), l'universitat de l'unió de Virginia (privada), i l'unió seminaria i teològica; Escola presbiteriana d'educació cristiana (privada). Vàries universitats es troben en l'àrea metropolitana, incloent l'universitat de J. Sargeant Reynolds i l'universitat de Juan Tyler (comtat de Chesterfield). L'universitat de l'estat de Virginia està situada a unes 20 millas al sur de Richmond, en el suburbi d'Ettrick, en l'exterior de Petersburg, i l'universitat de Randolph-Macon està situada a unes 15 milles del nort de Richmond, en la ciutat d'Ashland.

Transport

Estació de Richmond en 1971.

El Aeroport Internacional de Richmond (IATA: RIC, ICAO: KRIC), situat en Sandston, està situat a sèt milles al surest de Richmond i a menys d'una hora de coche delloc històric de Williamsburg (Virginia). En l'aeroport de Richmond és operat per nou llínees aérees en uns 200 vols diaris proporciona servici directe als principals destins i en conexions a tot lo món. En 2004, l'aeroport va transportar aproximadament a 2.5 millons de passagers. en l'any 2006 l'aeroport registre un tràfic de 3.3 millons de passagers, un aument del 13% sobre 2005. El servici interurbà d'autobús és proporcionat per Greyhound Lines. El servici local de l'autobús interurbà en els comtats de Richmond, d'Henrico, i de Chesterfield és proporcionat per Greater Richmond Transit Company (GRTC). El GRTC, no obstant, servix solament les parts chicotetes dels comtats suburbans. L'extrem oest més lluntà (Innsbrook i Short Pump) i casi tot el comtat de Chesterfield no tenen cap transport públic a pesar de la densitat de cases, la venda al por menor, i el desenroll de les oficines en la zona. Les estadístiques recents publicades en el Richmond Claves-Dispatchen ha demostrat que l'extensa majoria usuaris del GRTC monta en autobús perque no posseïxen un coche propi i no tenen cap atra opció de transport; Gràcies a la disposició dels carrers de la ciutat i el servici escàs de l'autobús fan que és molt més ràpit el desplaçament en coche particular que en transport públic. Richmond també té dos estacions del ferrocarril utilisades per Amtrak. Cada estació rep servici regular des del nort de Richmond a Washington D. C, Filadèlfia, i Nova York. L'estació suburbana denominada Staples Mill Roaddel està situada en l'important llínea nort-sur i rep tot el servici a i des de tots els punts del sur incloent Raleigh, Durham, Savannah, Newport News, Williamsburg i Florida. L'històrica estació principal, recentment renovada prop del centre de Richmond rep solament trens de Newport News i Williamsburg

Richmond es beneficia d'una posició excelent en referència a la ret del transport de l'estat, sent l'encreuament nort-sur (interestatal 95) i este-oest (interestatal 64), estes dos carreteres són les que tenen més tràfic de l'estat.

Infraestructures

La electricitat en l'àrea del metropolitana de Richmond és proporcionada per Dominion Virginia Power. La companyia, en base en Richmond, és un dels productors energètics més grans de la nació, servint energia a clients al por menor en nou estats. L'electricitat és proporcionada en l'àrea de Richmond principalment per l'estació de generació nuclear de North Anna i l'estació de generació nuclear de Surry, aixina com una planta tèrmica de carbó en Chester. Estes tres plantes proporcionen un total de 4.453 megavats d'energia. Vàries atres plantes del gas natural proporcionen energia adicional durant époques de demanda màxima. Estos inclouen plantes de generació en Chester, en Surry, i dos plantes en Richmond (Gravel Neck and Darbytown).

L'aigua és proporcionada pel departament d'utilitat pública de Richmond que és un dels productors més grans d'aigua de Virginia, en una planta moderna que puga tractar fins a 132 millons de galons d'aigua al dia del riu James.

Aigües residuals: La planta de tractament i el sistema de distribució de les encanyat de l'aigua, de les estacions de bombeig i de les instalacions de l'almagasenage proporcionen l'aigua a aproximadament 62.000 clients en la ciutat. La planta també proporciona l'aigua a les afores a través de contractes al por mayor en els comtats d'Henrico, de Chesterfield, i d'Hannover. Total, açò dona lloc a una planta que proporciona aigua per a aproximadament 500 000 persones. Hi ha també una planta de tractament d'aigües residuals situada en ribera sur del riu de James. Esta planta pot tractar fins a 70 millons de galons d'aigua per dia de les aigües residuals i del torrent d'aigüeral abans de tornar-ho al riu. La planta d'aigües residuals també funciona i manté 2414 km d'aigüera sanitària, estacions de bombeig, 61 km d'aigüera, i la dàrsena de retenció de Shockoe, un depòsit de l'aigua de tormenta de 44 millons de galons usat durant les pluges torrencials. El servici telefònic per a l'àrea de Richmond és proporcionat per tres companyies: Verizon, ILEC i Comcast.

Personages

• Bill Robinson (1878-1949), ballarí de claqué i actor, el més conegut artiste afrodescendiente de la primera mitat del XX.
• Thomas Molnar (1921-2010), politòlec tradicionaliste naixcut en Hongria.
• Warren Beatty (1937-), actor i director de cine.
• Christopher Falzone (1985-2014), pianiste.

Ciutats hermanades

Richmond té sèt ciutats hermanades, segons la Sister Cities International, Inc.:

• Olsztyn (Polònia)
• [[Image:Erro al crear miniatura: |border|20px|Regne Unit]] Richmond (Regne Unit)
• [[Image:|border|20px|Japó]] Saitama, Saitama (Japó)
• Uijongbu (Corea del Sur)
• [[Image:|border|20px|Japó]] Urawa (Japó)
• Windhoek (Namíbia)
• Zhengzhou (China)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ric.
• richmondgov. com/ Ciutat de Richmond (en anglés) - Sitie web oficial del Govern
  • archive. org/web/20110906022252/http://www. richmondgov. com/HispanicLiaison/index. aspx Oficina d'Enllaç Hispà (en espanyol i anglés)
• archive. org/web/20041111041839/http://www. richmond. com/visitors/ Regió històrica de Richmond - Lloc oficial de visitants - Richmond, Virginia
• archive. org/web/20070427123201/http://www. visit. richmond. com/ Sitie web oficiala regió de turisme de Richmond
• richmondcenter. com/ Gran centre de conveccions de Richmond
• today/20121204160557/http://www. grcc. com/ Cambra de comerç de Richmond