Anar al contingut

NASCAR

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Green flag at Daytona.JPG
NASCAR



La National Association for Estoc Car Auto Racing (en espanyol Associació Nacional de Carreres d'Autos de Série), més coneguda simplement per les seues sigles NASCAR, és la categoria automovilística més comercial i popular dels Estats Units, i la competició de estoc cars ("automòvils de série") més important del món. És membre del Automobile Competition Committee for the United States. És considerada la categoria més important del automovilisme nortamericà.[1]

La particularitat d'estes competicions es basa, principalment, en que se solen córrer en circuits ovales i són sempre automòvils de série, és dir, automòvils el disseny bàsic dels quals és el d'un automòvil eixit de fàbrica. Els automòvils són fabricats per especialistes basant-se en els perfils i especificacions detallats per NASCAR i els motors estan proveïts per Chevrolet, Ford i Toyota, assegurant un nivell de competició parell per a tots els participants.

En l'actualitat, Chevrolet, Ford i Toyota competixen en les diferents categories de la NASCAR. Els vehículs utilisats per Chevrolet en les competicions són, el Chevrolet Camaro ZL1, el Chevrolet Camaro SS i la Chevrolet Silverado, Ford per la seua banda, competix en el Ford Mustang GT VI, el Ford Fusion i la Ford F-150; mentres que Toyota competix en el Toyota Camry, el Toyota Supra MKV i la Toyota Tundra.

Història

[editar | editar còdic]

L'història d'esta categoria de l'automovilisme té uns orígens peculiars pero que han recorregut llarc camí des dels seus inicis fins a lo que hui en dia es coneix com la categoria top de l'automovilisme nortamericà que va anar en si marcada per dos circumstàncies que unides varen marcar un abans i un despuix.


La primera circumstància va ser que Daytona Beach es va fer coneguda com el lloc per a establir récorts de velocitat terrestre mundial, suplantant a França i Bèlgica com el lloc preferit per als registres de velocitat terrestre, en 8 récorts mundials consecutius establits entre 1927 i 1935.[2][3] Despuix d'una carrera històrica entre Ransom Olds i Alexander Winton en 1903, la plaja es va convertir en la #meca dels entusiasta de les carreres i es varen establir 15 récorts en lo que es va convertir en el Daytona Beach Road Course entre 1905 i 1935. Quan Bonneville Salt Flats es va convertir en la principal ubicació per a la busca de registres de velocitat de la terra, Daytona Beach s'havia convertit en sinònim d'autos ràpits en 1936.[4] Els conductors varen córrer en un recorregut de 4.1 milles (6.6 km), que consistix en un tram de plaja d'1.5-2.0 milles (2.4-3.2 km) com una recta i una carretera angosta front a la plaja, State Road A1A, com l'atra. Les dos rectes estaven conectades per dos girs tancats, profunts i coberts d'arena en cada extrem.

La Segona circumstància la qual va ser fonamental per a això aixina les carreres de estoc cars en els Estats Units tenen el seu orige en el contrabando durant la Prohibició, quan els conductors usaven whisky de contrabando fabricat principalment en la regió dels Apalaches en els Estats Units. Els denominats bootleggers necessitaven distribuir els seus productes ilícits, i típicament usaven vehículs menuts i ràpits per a evadir millor a la policia. Molts dels conductors modificarien els seus automòvils per a millorar la velocitat i el maneig, aixina com per a aumentar la capacitat de càrrega, i a alguns els encantava la conducció veloç per les serpenteantes carreteres de montanya (bàsicament alguns models Ford V8 i uns atres més varen ser els estelars i d'elecció per al contrabandista mateix que tenia automòvils molt millors que els de les forces policials tant locals, estatals i federals) la qual cosa cimente una espècie també de comunitat entre estes colles que sabien com eludir a altes velocitats a dits agents de la llei que intentaven detindre'ls.


No obstant la derogació de la Prohibició en 1933 va ser la que va secar alguns dels seus negocis, pero per a llavors els sureño havien desenrollat un gust per l'alcohol illegal, i varis dels conductors varen continuar "traent lluentor" i polint les seues habilitats, esta volta evadint dels "recaptadors" del sistema fiscal (Hui IRS) que estaven tractant de registrar les seues operacions.[1] Els autos varen continuar millorant, i per a fins de la década de 1940, les carreres en estos autos es realisaven per orgull i guanys. Estes carreres varen ser entreteniment popular en el sur dels Estats Units, i estan més estretament associades en la regió del Comtat de Wilkes en Carolina del Nort. La majoria de les carreres en eixos dies eren d'autos modificats. Els vehículs de carrer varen ser allaugerats i reforçats, en esta ocasió s'incorporaven millores que en efecte eren en rendiment i estètica interna pero no modificant tant l'exterior per a no cridar l'atenció dels Federals,alguna cosa que va anar també un alicient puix com es menciona abans l'habilitat polida va fer que també s'organisaren carreres de manera paulatina i en el pas del temps això aniria formant lo que hui és NASCAR,encara que els temps de la Segona Guerra Mundial s'acostaven i eixos plans es frenarian de moment dedicant totes les energies a l'esforç bèlic,aixina que les competències tindrien que esperar.[5]

El principi de NASCAR

[editar | editar còdic]

Cap a 1945, quan els EE. UU. es recuperava dels efectes de la Segona Guerra Mundial i la normalitat retornava al país, les carreres d'automòvils de série varen escomençar a resorgir com a events que cridaven poderosament l'atenció del públic.

La popularitat va conseguir que en el córrer dels anys es portaren a terme competicions d'este tipo a lo largo y ancho de els EE. UU., per a llavors, cada organisador o pista (cridats també promotors) duya la competició lo més just possible concorde a la seua pròpia reglamentació. Els events entre sí eren aïllats i els pilots d'una regió rara volta corrien en una atra baixe un reglament similar.

La pauta històrica per a este deport la va prendre Bill France Sr., promotor de la carrera de Daytona International Speedway (el primer óval asfaltat i Super Speedway en els Estats Units) en unir als involucrats principals en la primera associació d'automòvils estoc, la NASCAR, naixcuda en decembre de 1947. Dos mesos despuix, el 15 de febrer de 1948 es va disputar la primera carrera en l'història de NASCAR, esta va ser celebrada en Daytona i va ser guanyada per Ret Byron en un Ford modificat. No obstant, va haver grans problemes per la falta de gasolina disponible en els EE. UU. durant les guerres mundials

Principals pistes

[editar | editar còdic]

Tradicionalment des de 1949 Daytona es destaca com una de les pistes més importants de NASCAR en les seues famoses 500 Milles de Daytona (la seua importància solament es veu superada per les 500 Milles de Indianápolis), constituïda en les fangosas plages de Daytona. L'óval va reemplaçar a les carreres que es corrien en el circuit playero de Daytona. El traçat de 2,5 milles (4 km) de llongitut conta en curves d'un peralt superior als 30°, que permeten alcançar altes velocitats.

En el pas del temps es varen agregar a esta les pistes de Charlotte en Carolina del Nort, a on es corre la prova més llarga de la temporada, les 600 Milles des de 1963 en el Charlotte Motor Speedway. Més alvance s'anexa la pista de Talladega Superspeedway en Alabama, la qual constituïx l'óval més llarc de la temporada en més de 4,1 km. En dita pista, com en Daytona, les velocitats són molt altes, degut tant a la seua llongitut com als seus peralts; per tant en totes les categories se li coloquen dos plaques restrictoras de velocitat, que es coloquen sobretot en la boca del carburador impedint que el motor desenrolle més potència deixant als vehículs en la mitat de la mateixa en els motors fent necessari el "Draft" o el "efecte de succió".


Bristol en Tennessee constituïx una de les més curioses carreres de la temporada sent una de les més curtes de la temporada, a esta pista se li coneix com "Thunder Valley", esta pista conta també en l'atra particularitat de que és un óval molt peraltado en variació entre els 26 i 30° encara que en anys recents ha disminuït el seu peralt en funció de permetre major número de sobrepasos en una relativa velocitat alta. En els anys 70 també entra en l'escena l'óval de Pocono (que en realitat és un triàngul) conta en un dels traçats més difícils i llarcs de la temporada, és semblant en tamany a Daytona, i l'última gran incorporació que és Indianápolis, l'óval mític integra NASCAR des de 1994 després del rompimiento de la IndyCar Séries, permetent una relació més estreta entre la Indy Racing League i la NASCAR; en dita pista es disputen les 400 Milles de Brickyard, cridada aixina perque el circuit estava fet originalment de rajoles, alguns dels quals es conserven en la llínea de meta.

Pese a córrer en óvals casi tot l'any, també corren en circuits mixts. En el cas de la NASCAR Cup Séries, estes són Sonoma Raceway en Califòrnia, el circuit de Watkins Glen en Nova York i en Charlotte Roval, que mescla la mitat de l'óval en un traçat rutero en el seu interior. En les Xfinity Séries es corre en Watkins Glen, Charlotte Roval, Road America i Mid-Ohio. Per la seua banda, les Truck Séries solament corren en Canadian Tire Motorsport Park.

Divisions principals

[editar | editar còdic]

Atres divisions

[editar | editar còdic]

Les divisions internacionals de la NASCAR són: la NASCAR Mexico Séries, la NASCAR Pinty's Series i la NASCAR Whelen Euro Series, les quals es porten a terme en Mèxic, Canadà i Europa, respectivament.

També existix una atra categoria de monoplazas que corren en circuits molt diferents als tradicionals circuits pavimentados com Daytona, el qual rep el nom de NASCAR Whelen Modified Tour. Estos tenen la particularitat de córrer en pistes ovalades molt curtes (casi totes d'una miqueta més d'1/4 de milla). Ademés conten en l'atenuant de la superfície de la pista, ya que prou d'elles són de fanc, la qual cosa obliga als pilots a derrapar casi constantment; esta fa d'antesala i com una escola per a pilots que volen entrar a les màximes divisions de NASCAR. Esta també conta en la característica que rescata el sentiment meridional i el caràcter de la NASCAR primitiva, ya que en els inicis, els circuits eren de terra. Existix una atra divisió de monoplazas modificats com els de la NASCAR Whelen Modified Tour pero que solament té carreres en el Sur dels Estats Units, la cridada NASCAR Weekly Racing Series.

Ademés, NASCAR sanciona les séries que organisa ARCA, ya que, en març de 2018, NASCAR va comprar ARCA. Estes categoria són divisions menors en les que pilots jóvens competixen per a donar el bot a les grans divisions de NASCAR, especialment les Truck Séries, encara que algun pot anar directament a les Xfinity Séries si és molt bo. En elles també competixen pilots aficionats. Destaquen les ARCA Menards Séries i les seues divisions regionals, les ARCA Menards Séries East i les ARCA Menards Séries West.

Recentment, NASCAR s'ha introduït en el món dels i-sports, creant la eNASCAR Coca-cola iRacing Séries, a on els participants competixen en el simulador iRacing; o la eNASCAR Heat Pro League, a on participen els mateixos equips de la NASCAR Cup Séries. En 2020, per la pandèmia de COVID-19, NASCAR va suspendre temporalment tota activitat i es va crear la eNASCAR iRacing Pro Invitational Séries, una competició a on els pilots de les Cup Séries i algunes de les Xfinity i de les Truck Séries competien usant el simulador de iRacing.

Divisions extintes

[editar | editar còdic]

En els anys 50 va haver una divisió que actuava com a categoria de promoció per a córrer en les Cup Séries, la NASCAR Convertible Division, que utilisava coches descapotables, d'ahí el seu nom.

Abans de la NASCAR Whelen Modified Tour, va existir la NASCAR National Modified Championship.

NASCAR Hall of Fame

[editar | editar còdic]

En 2010, NASCAR va obrir el seu saló de la fama, en Charlotte, per a rendir homenage a pilots, amos d'equip, directius, comentaristes, caps d'equip i demés personalitats que han contribuït de manera notòria al desenroll del deport.

Subsidiàries

[editar | editar còdic]

En març de 2018 es va fer públic la compra d'ARCA Menards Séries per part de la NASCAR. En 2020, les séries regionals de la NASCAR, les K&N Pro Series East i West, varen passar a denominar-se ARCA Menards Séries East i West.

NASCAR, que era propietària de la competició de resistència Grand-Am, va comprar IMSA per a fusionar la seua competició i la American Li Mans Séries, i crear el WeatherTech SportsCar Championship, sancionat per IMSA.

International Speedway Corporation

[editar | editar còdic]

NASCAR és propietària d'International Speedway Corporation (ISC), propietària d'alguns dels circuits més importants dels Estats Units, com lo són els circuits de Daytona, Darlington, Chicagoland, Kansas, Auto Club o Talladega, entre uns atres.

Motor Racing Network és l'emissora de ràdio propietat de ISC i narra les carreres de la NASCAR que se celebren en els circuits propietat de ISC.

Nascar PEAK Mexico Séries

[editar | editar còdic]

Nascar Mexico Séries és un dels campeonats organisats fòra dels Estats Units junt a les séries europees, Nascar Whelen Euro Series.

Campeons

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Campeons nacionals de la NASCAR.


NASCAR.com

[editar | editar còdic]

En octubre del 2000, Turner Sports va adquirir els drets digitals de la NASCAR, i posteriorment es va fer càrrec del seu lloc web, que oferix notícies, informació i funcions interactives (com RaceView i RaceBuddy) entorn a les seues séries. Encara que la NASCAR havia ampliat el contracte de Turner per a operar el lloc fins a 2016, l'associació va anunciar en giner de 2012 que tornaria a operar el lloc internament en 2013. Com a resultat, el 3 de giner de 2013 es va llançar un nou NASCAR.com, que conta en un disseny orientat a la multimèdia i millorat per a oferir un major nivell d'interacció en els aficionats, i proporcionar una experiència millorada de segona pantalla per als espectadors en dispositius mòvils.[6][7]


El 7 de maig de 2019, la NASCAR va anunciar una associació de contingut d'apostes deportives en The Action Network per a proporcionar contingut editorial i anàlisis a NASCAR.com, incloent picks recomanats i apostes de valor.[8] La NASCAR va dir que l'associació tenia com a objectiu preparar-se per a la difusió de les apostes deportives llegals en EE. UU despuix de la sentència Murphy v. National Collegiate Athletic Association de 2018 de la Cort suprema dels EE. UU. que va anular la prohibició federal de les apostes deportives de la llei Professional and Amateur Sports Protection Act de 1992 (PASPA). La NASCAR va aplegar prèviament a un acort exclusiu en el proveïdor de productes de senyes deportives Genius Sports per a desenrollar una oferta oficial d'apostes de la NASCAR.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «History of Estoc Car Racing» (en en). Appalachian State University. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2015. Consultat el 30 de maig de 2020.
  2. Cutright, Thomas. «Table of Official Land Speed Record». Department of Physics, University of Miami. Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2008. Consultat el 24 de decembre de 2007.
  3. Dickens, Bethany. «Episode 27 Leather Cap and Goggles».
  4. Williams, Deborah. Daytona beach: sun-seekers and race car fans flock to this Florida vacation haven, Travel America, Travel America. Recuperate le 24 de decembre de 2007.
  5. Hinton. «Little Widow made a big impression». ESPN. Consultat el 30 d'abril de 2009.
  6. «nascar.com/és_us/news-mija/articles/2012/01/30/nascar-turner-partnership-#estendre.html NASCAR, Turner estenen la seua associació fins al '16» (en anglés).
  7. «html#comments NASCAR acciona l'interruptor del nou sitie web» (en anglés).
  8. «com/news-media/2019/05/06/nascar-the-action-network-announce-betting-content-partnership/ NASCAR, The Action Network anuncien la seua associació».
  9. «NASCAR, Genius Sports formen una associació de senyes d'apostes».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Pàgina web


Referències

[editar | editar còdic]