Llibertat de cult
La llibertat de cult o llibertat religiosa és un dret fonamental que es referix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seua religió, de no elegir cap (irreligión), o de no creure o validar l'existència d'un Deu (ateisme i agnosticisme) i eixercir dita creència públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o forçar el seu canvi.
Este concepte va més allà de la simple tolerància religiosa que permet, com una concessió graciable, l'eixercici de religions distintes a l'imposta oficialment, en situacions de confesionalidad de l'Estat pròpies del Antic Règim. En les democràcias modernes generalment el Estat garantisa la llibertat religiosa a tots els seus ciutadans, pero en la pràctica l'elecció del credo està donat generalment per costums familiars i socials, associant-se freqüentment certes societats a certes religions. Ademés les situacions de discriminació religiosa o intolerància religiosa seguixen sent molt freqüents en distintes parts del món, registrant-se casos d'intolerància, preferència d'una religió sobre unes atres i persecució a certs credos o a els qui no seguixen cap.
La llibertat religiosa és reconeguda pel dret internacional en varis documents, com l'artícul 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l'artícul 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; el art. 27 d'este mateix pacte garantisa a les minories religioses el dret a confessar i practicar la seua religió. De la mateixa forma ho fa la Convenció dels Drets del Chiquet, en el seu art. 14, i l'artícul 9 de la Convenció Europea de Drets Humans.
La Declaració Universal dels Drets Humans, en el citat artícul 18, indica:[1]
Llibertat de cult i llibertat de consciència
[editar | editar còdic]La llibertat de cult o llibertat religiosa originalment naix identificada en la llibertat de consciència, sense agotar-se esta en aquelles. En efecte, l'associació entre moral i religió instrumentalizada en el dret, du a l'identificació del problema de l'imposició jurídica de la religió en l'afectació de la reserva de la llibertat de consciència de part de totes les persones. Lo anterior es va manifestar en la consagració per part de les colónies angloamericanas, per eixemple Rhode Island, de la reserva de la llibertat de consciència front a la llegislatura temporal. Sense perjuí de lo anterior, la llibertat de consciència actualment reglota dits llímits, cap a qüestions com els presos de consciència o la desobediència civil.
Història de la llibertat de cult
[editar | editar còdic]Història de la llibertat de cult en Europa
[editar | editar còdic]Precedents de la llibertat de cult
[editar | editar còdic]L'intuïció de que és un dret humà fonamental, un privilegi natural, que tot home puga expressar la seua fe segons les seues pròpies conviccions ya havia segut expressada per Tertuliano en el III, i va anar el mateix Tertuliano qui va falcar l'expressió "llibertat religiosa" (llibertes religionis).
En l'any 313 d. C. es publica, en l'Imperi Romà, el Edicte de Milà que ve a supondre el primer document jurídic que establix la llibertat religiosa. En efecte, l'emperador Constantino ve a operar l'inversió del panorama de les relacions entre l'Imperi i els cristians. L'Edicte establia la llibertat de cult per als cristians i el restant de religions, encara que en realitat tan sol els primers veen amenaçades la seua conviccions per l'Imperi. En qualsevol cas l'Edicte establix que "ningú que haja acceptat la creència cristiana o qualsevol una atra que semble ser la més convenient per a ell, siga obligat a negar la seua convicció(...)"
En 1568 es va establir llegalment per primera volta en Europa la llibertat de cult en un Edicte de Tolerància en Turda, Transilvania. Després de la derrota militar d'Hongria davant el imperi turc, el Principat de Transilvania va mantindre una fràgil independència baix protectorat turc. Allí es va mantindre vixca la cultura hongaresa per més d'un sigle i mig. En orde de mantindre una posició política que permetera estabilitat en els otomans, els nobles hongaresos de Transilvania baixe la direcció del príncip Juan Segismundo Szapolyai (1541-1571), també conegut com Juan II d'Hongria, fill del rei Juan I d'Hongria (1491-1542), varen sancionar un edicte que reconeixia al catolicisme, calvinismo, al luteranismo i unitarisme com a confessions cristianes acceptades i respectades.
França
[editar | editar còdic]- ↑ «La Declaració Universal de Drets Humans». Nacions Unides. Consultat el 21 de setembre de 2019.
 |
L'exactitut de l'informació d'est artícul està discutida. En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte. |
En França en el Amfiteatre de les Tres Galias es commemora el martiri de cristians en l'any 177. La història i expansió del cristianisme en França, despuix va ser una constant des de el II fins a el XIII, a on sorgix la Inquisició medieval, (1231-1244) per a opondre's a posicions considerades heréticas. En 1420 a 1430, s'inicia la caça de bruixes, per a enfrontar-se a la fetilleria i atres accions similars.
L'aparició del protestantisme inicia en una série de disputes religioses contra els catòlics i dona lloc a huit guerres de religió entre 1562 fins a 1598, quan es promulga el Edicte de Nantes.
El 26 d'agost de 1789, s'emet la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, com a producte de la Revolució francesa (1789-1799) sobre definir els drets personals i socials.
En novembre de 1789 va iniciar una Descristianización de França durant la Revolució, en el confisc de les terres i bens de l'Iglésia Catòlica, supressió d'órdens religioses, i en juliol de 1790 es va proclamar la Constitució civil del Clero, condenada pel papa Pio VI en 1791. S'instituïx un credo que incloïa el Cult a la Raó.
En juliol de 1792, varen iniciar els denominats els anys del Terror en França, a on es parla de genocidi pel sacrifici d'uns 35 000 a 40 000 víctimes de diverses formes, sorgint 191 màrtirs en quatre punts de París, la Guerra de la Vendée, baixe les órdens de Jacques Cathelineau, que varen enfrontar que durant 9 mesos a l'eixèrcit francés.
Es promulga una llei en octubre de 1793 condenant a mort a tots els sacerdots que no prestaren jurament de fidelitat al règim, i en novembre va ser abolit el cult cristià instalant aixina un ateisme d'estat. En febrer de 1798, va ser arrestat en Roma el papa Pio VI i extraditat a França.
En 1801, s'establix el Concordato entre Napoleón Bonaparte per part de l'Estat Francés i la Santa Sèu, a on s'establixen certs acorts de convivència entre les dos entitats.
La Llei de separació de l'Iglésia i l'Estat de 1905, promulgada pel govern de la Tercera República, és acceptada per Sant Pio X, derogant el concordato i es va establir una política de #laïcisme en la que es rig la llibertat de religió en França fins a el XXI, en un resultat en 2012, de 50% catòlics, 30% ateus, 10% no religiosa, 4% musulmans, 3% protestants, 1% budistes i 1% judeus.
Espanya
[editar | editar còdic]En Espanya, este dret es va promulgar per primera volta en la Constitució de 1869, hereua de la Revolució de 1868. La Constitució de 1876, frut de la Restauració borbònica i que tornava a proclamar un Estat confessional catòlic, va ratificar a la seua volta la llibertat de cult en este país. En abdós casos, el seu reconeiximent llegal va provocar fortes protestes del clero, de la jerarquia eclesiàstica espanyola i inclús del papa Pío IX.[1][2]
XX i actualitat
[editar | editar còdic]En l'actualitat, Espanya declara la llibertat de cult en el seu Constitució pero conferix un estatus especial a la religió catòlica que no dona a atres religions, consistent en donar-li sustente econòmic i privilegis jurídics.[3][4]
En Espanya, la llibertat religiosa o de cult es basa essencialment en l'artícul 16 de la Constitució espanyola, pero també es remonta en atres drets constitucionals importants, com el dret a l'educació de l'artícul 27.[5] Els següents principis del dret eclesiàstic estatal es deriven de la Constitució espanyola: (1) el principi de la llibertat de conviccions, (2) igualtat, (3) #laïcisme i (4) de cooperació.[6]
Història de la llibertat de cult en Amèrica
[editar | editar còdic]Conquista d'Amèrica
[editar | editar còdic]El descobriment i posterior colonisació per part d'Espanya i Portugal cap a les nacions d'Amèrica va dur en si, entre atres coses, la predicació del cult cristià de la mà d'alguns representants de la Iglésia catòlica ajudats pels conquistadors, #lo que en varis casos es va produir de manera forçada i violenta contra els pobles indígenes[7] via una férrea intolerància religiosa, expressada en la destrucció de temples americans, "extirpació de idolatrías" i destrucció sistemàtica d'art sacre natiu (en escultures, orfebreria, pintures), construcció de recints catòlics sobre temples natius, prohibició o crema de diversos tipos de registres de costums, treball intelectual i història americana (com la crema de còdexs mayas i quipus incas) per considerar-se'ls diabòlics o "no convenients" per als americans, la tortura o mort del practicant d'una atra religió,cita requerida batejos massius obligats cita requerida, manipulació de ritos natius per a ajustar-los a requeriments catòlics cita requerida, entre uns atres.
Alguns d'estos abusos varen ser denunciats en ocasions per membres de l'iglésia, com Fra Bartolomé de les Cases, qui va rebujar el sistema de la encomana i va lluitar per la conversió pacífica. No obstant, no va conseguir que este sistema s'establira en tota Amèrica. A voltes es varen prohibir atres pràctiques o rituals diferents als catòlics argumentant raons humanitàries (les religions animista o politeistes indígenes d'Amèrica en alguns casos incloïen sacrificis humans). En els diferents països conquistats per Espanya baixe el govern dels Reis Catòlics es va establir la Inquisició en 1569, en la finalitat de detectar i reprimir ritos secrets i costums distintes o contràries al catolicisme. L'Inquisició actuava solament contra batejats, i la seua jurisdicció es va estendre a la totalitat dels súbdits del rei d'Espanya. No obstant, des de 1575 es va prohibir que l'Inquisició actuara contra els indis a causa del seu recent batisme.[8] Este tribunal va ser abolit en 1820.
Durant la conquista espanyola i portuguesa, es va induir a la població en ocasions pacíficament, en ocasions recorrent a la guerra per mig del requeriment[nota 1] a la conversió de pràcticament tots els habitants d'Amèrica Llatina a la fe catòlica, per #lo que en el moment de la independència va ser adoptada com a religió oficial per vàries Repúbliques, frut de la qual cosa es varen concedir a l'Iglésia catòlica numerosos privilegis.
XX en avant
[editar | editar còdic]En el XX alguns Estats varen escomençar a adoptar mides del dret internacional per la que es declarava llibertat de cult, ademés de proclamar la separació entre Iglésia i Estat. No obstant, estos canvis s'han vingut donant de manera gradual i en alguns casos condicionada, per #lo que en l'actualitat existixen alguns països en Amèrica que mantenen el catolicisme com religió oficial. També hi ha hagut casos d'imposició de monuments religiosos en zones públiques, discriminació religiosa i persecucions religioses a varis credos des de l'época de l'independència.
L'organisació atea Freedom From Religion Foundation, la major de librepensadorés (ateus, agnòstics i escèptics) d'Estats Units[9] argumenta que la llibertat de no tindre una religió és un dret universal que, concretament en la Constitució de EE. UU., està garantisada explícitament en l'expressió freedom of religion.[nota 2]
- Mèxic
Un dels moments més àlgits va ocórrer en Mèxic a partir de 1926 baix el president Plutarco Elías Calles, en que es va prohibir el cult catòlic i es va perseguir als fidels catòlics en diverses mides. Estes lleis contaven en el rebuig popular, i despuix de diversos intents pacífics de solució i vàries morts violentes per fanatisme anticlerical, es va produir un alçament popular, conegut com Guerra Cristera. Una de les víctimes de la persecució més conegudes és el Pare Miguel Agustín Pro Juárez, beatificado com a màrtir en 1988 per Juan Pablo II. Des de 1931 la persecució es va convertir en tolerància, pero no va ser fins a 1992 que les lleis varen tornar a adequar-se al dret internacional en matèria de llibertat religiosa.
- Nicaragua
Durant els anys en que va estar en el poder el Front Sandinista de Lliberació Nacional, va haver greus denúncies d'atentats contra la llibertat religiosa.[11] El govern revolucionari va favorir a l'anomenada Iglésia Popular, grups de catòlics d'ideologia revolucionària, en contra de les institucions oficials de l'Iglésia Catòlica.
- Cuba
Un dels casos particularment diferents front als demés països d'Amèrica Llatina, en els que l'Iglésia catòlica conserva influència en les idees i en la moral, és el de Cuba, que despuix de la revolució liderada per Fidel Castro en 1959 es va declarar atea i va tancar algunes institucions d'educació en orientació catòlica que es consideraven contrarrevolucionarias. En l'any 1991 el país va ser declarat un Estat llaic i va adoptar oficialment les normes de dret internacional cap a la llibertat de cults.
El règim cubà, no obstant, ha segut acusat repetides voltes de violar la llibertat religiosa en discriminar a ciutadans catòlics en diverses mides. Segons estes fonts que li acusen, des de 1991 seguiria havent restriccions a la llibertat religiosa: perque el govern controlava els ingressos als seminaris, expulsava a religiosos estrangers o inclús encarcerava a ciutadans catòlics, ademés de diverses mides de discriminació contra els ciutadans que manifestaven en públic les seues creències religioses,cita requerida i solament en motiu de la visita a l'illa de Juan Pablo II en 1998 el govern cubà va començar certa distensió, manifestada sobretot en la concessió del permís d'entrada a varis sacerdots estrangers. En l'actualitat, segons algunes organisacions internacionalscita requerida, els catòlics no poden accedir a cap lloc de responsabilitat. El mer fet d'assistir a missa és motiu de sospita, la policia política vigila l'accés a les iglésies i novament es deneguen permissos d'entrada a sacerdots i religiosos; els catòlics també tenen denegat l'accés a certes professions o a estudis superiors.Plantilla:Demostrar Atres confessions religioses, com la santería o les iglésies protestants, reben un tracte pijor.[nota 3]
Estes acusacions són contestades pels propis implicats. El rector del Seminari Evangèlic i el secretari general del Consell d'Iglésies de Cuba han declarat que en tots els anys de treball en Cuba han tingut plena llibertat.[12] Per una atra part, Ofelia Miriam Ortega Suárez, la presidenta del Consell Mundial d'Iglésies per a Amèrica Llatina i el Carib, sosté que des de que el règim va guanyar el poder en la revolució, el poble ha guanyat en dignitat, "que en Cuba dona dret a dir lo que pensem, actuar com volem".[12]
- Veneçola
Existixen discrepàncies entre el govern i la Iglésia catòlica. Hugo Chávez va acusar a líders religiosos de entrometerse en política i a la seua volta estos li varen acusar d'interferir en assunts propis de l'Iglésia.[13] Algunes de les preocupacions dels líders religiosos d'este país varen ser transmeses al màxim jerarca de l'Iglésia catòlica, Benedicto XVI, qui a la seua volta va expressar eixes preocupacions a Chávez en acabant de que este li visitara en la Ciutat del Vaticà. El Papa li va demanar a Chávez que permeta la llibertat de la Santa Sèu per a nomenar bisbes en el país, aixina com que revise el proyecte de reforma de l'ensenyança que exclou la religió dels programes.[14]
Reformes constitucionals
[editar | editar còdic]En diferents països d'Amèrica, els ciutadans dels quals han segut majoritàriament fidels a la Iglésia catòlica del cristianisme, s'han vingut presentant durant els últims sigles reformes en les constitucions de cada país en la finalitat de conseguir respecte per les diferents creències dels seus habitants. A pesar d'estes declaracions, no sempre es garantisa la llibertat de cult per part de l'Estat, i l'Iglésia Catòlica té beneficis de facto en pràcticament tots els països.
Es poden distinguir quatre tipos de posicions: els països que consagren llegalment la llibertat total (Estats llaics), els que declaren la llibertat encara que conferint un estatus especial a l'Iglésia catòlica i els que declaren llibertat pero consideren el cristianisme de l'Iglésia catòlica com la religió oficial del país (Estats confessionals). Un cas aparte és Cuba, en donar-se greus restriccions a la llibertat religiosa. Estes senyes es generen d'acort en el informe internacional sobre la llibertat religiosa 2005 emés pel Departament d'Estat dels Estats Units:
Llibertat sense restriccions: Països americans la constitució dels quals declara una total separació de l'Estat i l'iglésia declarant la llibertat de cult sense restriccions ni privilegis per a un cult en particular:
Estatus especial: Països americans la constitució dels quals declara la llibertat de cult pero conferix un estatus especial a l'Iglésia catòlica que no donen a atres religions, en alguns casos es relaciona en sustente econòmic i en uns atres en privilegis jurídics o abdós:
Religió oficial: Països americans la constitució dels quals respecta la llibertat de cults pero consagra al cristianisme de l'Iglésia catòlica com a religió oficial de l'Estat:
Informes sobre la llibertat religiosa en el món
[editar | editar còdic]Varis informes presenten anualment la situació de la llibertat religiosa en el món, entesa com a llibertat de practicar una religió:
Informe del Departament d'Estat dels Estats Units
[editar | editar còdic]Un informe del Departament d'Estat d'Estats Units[18] presenta anualment l'estat de la llibertat religiosa en el món. Es tracta d'un informe oficial, dirigit al Congrés dels Estats Units i que no dubta en presentar en una llum crítica l'acció del Govern d'Estats Units en favor de la llibertat religiosa. De totes formes, les senyes de l'informe estan contrastats i, entre els països problemàtics, s'inclou també a aliats tradicionals d'Estats Units. Este informe és refutado i criticat pels països que menciona .
L'Informe 2007 d'Estats Units(publicat en setembre de 2007) senyala com a països d'especial preocupació a Birmània, China, Corea del Nort, Iran, Sudan, Eritrea i Aràbia Saudita. Per primera volta s'ha inclós també a Uzbekistan en esta categoria, que es definix com aquells països "que hagen intervingut en violacions particularment greus de la llibertat religiosa o les hagen tolerat".
Una segona categoria són els països en els que la llibertat religiosa té una rellevància especial, normalment perque es donen abusos, encara que també se senyalen els alvanços conseguits pels governs. Eixa categoria inclou: Afganistan, Cuba, Egipte, Índia, Iraq, Israel i els Territoris Ocupats, Laos, les Maldives, Pakistan, Rússia, Sri Lanka, Sudan, Turkmenistan, Veneçola, Vietnam.
S'estudia la situació en casi tots els demés països del món, en crítiques i recomanacions i subrallant l'acció de les representacions diplomàtiques nortamericanes.
Posició de l'Iglésia Catòlica i informe d'Ajuda a l'Iglésia Necessitada
[editar | editar còdic]La posició de la Iglésia catòlica al respecte va ser adoptada en la declaració Dignitatis humanae[19] durant el Concilie Vaticà II el 7 de decembre de 1965.
La llibertat religiosa va ser una de les prioritats de Benedicto XVI. Com va comentar al Cos Diplomàtic de la Santa Sèu, entre els drets humans "un lloc preeminent té que ser reconegut al dret a la llibertat de religió".[20] El 4 de decembre de 2005, commemorant el 40 aniversari de la Declaració del Concilie Vaticà II sobre llibertat religiosa, va parlar sobre els elements que la violen.
La secció italiana d'Ajuda a l'Iglésia Necessitada presenta també un informe anual[21] sobre la llibertat religiosa per a l'Iglésia catòlica. L'últim volum publicat es referix a 2021. Un mapa[22] senyala les diferents categories de països sobre el respecte a esta llibertat.
Associacions de defensa de la llibertat religiosa
[editar | editar còdic]Ademés de la ya indicada, es poden senyalar les següents:
- El Rutherford Institute,[23] en Estats Units, és una Fundació dedicada a la defensa de les llibertats civils i els drets humans. Establit en 1982 per l'advocat i autor John W. Whitehead, el Rutherford Institute se centra en dotar d'atenció llegal gratuïta a persones els drets constitucionals de les quals han segut violats. Un dels punts de màxima atenció d'esta organisació, de tendència conservadora (encara que clarament contraria a la pena de mort), és la llibertat religiosa i els drets de les iglésies. Se centra especialment en aquelles situacions que es produïxen en Estats Units i en que les autoritats atenten contra la llibertat religiosa.
- Human Rights Watch: Organisació No Governamental que se centra en l'investigació i l'informació a l'opinió pública de violacions dels drets humans. Presenta anualment un informe sobre la situació dels Drets Humans.[24]
- Forum 18: Organisació cristiana noruega que té per objectiu el contribuir a assegurar la llibertat religiosa en el món.
- Open Doors:[25] Organisació cristiana supraconfesional d'ajuda que recolza a cristians perseguits per raó de la seua fe. Cada any publica un Índex de persecució religiosa que inclou als països en que es perseguix més durament als cristians.
- Consorci Llatinoamericà de Llibertat Religiosa:[26] va ser fundat en Llima en l'any 2000, com "fòrum permanent de reflexió i assessorament als actors del tema religiós d'Amèrica Llatina. Especialment con miras a tindre uniformitat continental en els criteris jurídics sobre el dret a la llibertat religiosa i sobre les relacions jurídiques Iglésia-Estat".[27] Els membres del Consorci són acadèmics de diversos països d'Amèrica Llatina (Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Uruguay). Participen com a membres extraordinaris acadèmics d'Europa i USA.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Fontana (2007). Història d'Espanya, vol. 6: L'época del lliberalisme, Crítica/Marcial Pons, pp. 360-361. ISBN 978-84-8432-876-6.
- ↑ Aubert, Roger (1977). «L'Iglésia en el continent europeu», Nova història de l'Iglésia, Madrit: Edicions Cristiandad, p. 105. ISBN 84-7057-223-7.
- ↑ «Sinopsis artícul 16 - Constitució Espanyola». Constitució Espanyola. Consultat el 21 d'octubre de 2016.
- ↑ Acorts de cooperació
- Archivat el 10 de juny de 2013 archivat en Wayback Machine., Observatori de Religió. Acedido el 26 de març de 2013.
- ↑ Maurer, Julian Walter (2021): ASPECTES JURÍDICS DE LA QÜESTIÓ RELIGIOSA EN ESPANYA. En: Maurer et al. (Ed.) EL PROCÉS D'ELABORACIÓ DE L'ARTÍCUL 16 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I LA QÜESTIÓ RELIGIOSA: ASPECTES POLÍTICS I JURÍDICS. CÀDIS, p. 6.
- ↑ Maurer, Julian Walter (2021): ASPECTES JURÍDICS DE LA QÜESTIÓ RELIGIOSA EN ESPANYA. En: Maurer et al. (Ed.) EL PROCÉS D'ELABORACIÓ DE L'ARTÍCUL 16 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA I LA QÜESTIÓ RELIGIOSA: ASPECTES POLÍTICS I JURÍDICS. CÀDIS, p. 7.
- ↑ «Els indígenes nos evangelizan». Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2007. Consultat el 16 de febrer de 2013.
- ↑ Vejau Coneixereu de veres i L'Inquisició en Chile
- ↑ Website oficial de Freedom From Religion Foundation.
- ↑ Vejau, per eixemple, «Dizionario vaig donar dottrina sociale della Chiesa: Freedom of, and Freedom from, Religion in a Secular World (part II)» (en it). Dizionario vaig donar dottrina sociale della Chiesa. Archivat des d'el original, el 2025-03-16. Consultat el 2025-09-07.
- ↑ Denúncies rebudes per la CIDH en els últims anys
- ↑ 12,0 12,1 el%20govern%20de%20EEUU.htm Pastors cristians rebugen infundios del govern d'EE.UU.
- ↑ «Chávez choca en l'Iglésia Catòlica». Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2015. Consultat el 16 de febrer de 2013.
- ↑ Primera visita de Chávez a Benedicto XVI
- ↑ http://www2.congreso.gob.pe/sicr/relatagenda/constitucion.nsf/$$ViewTemplate%20for%20constitucion?OpenForm
- ↑ https://web.archive.org/web/20131212035724/http://www.tsj.gov.ve/legislacion/constitucion1999.htm
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2009. Consultat el 23 d'agost de 2009.
- ↑ Informe 2009 per països del Departament d'Estat d'Estats Units
- ↑ Dignitatis Humanae
- ↑ Discurs de 9 de giner de 2006.
- ↑ Informe de la secció italiana d'Ajuda a l'Iglésia que Sofrix|Ajuda a l'Iglésia Necessitada
- ↑ Mapa de l'informe de la secció italiana d'Ajuda a l'Iglésia Necessitada.
- ↑ «Rutherford Institute». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2011. Consultat el 2 de giner de 2008.
- ↑ Informe 2010 de Human Rights Watch sobre la situació dels Drets Humans
- ↑ Pàgina oficial de Open Doors
- ↑ Consorci Llatinoamericà de Llibertat Religiosa
- ↑ Acta de Constitució, Llima 22 de setembre de 2000
Referències
[editar | editar còdic]- Informe internacional 2005 del Departament d'Estat nortamericà sobre la llibertat religiosa: Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, El Salvador, Espanya, Nicaragua, Panamà, Perú, República Dominicana, Uruguay
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Observatori per a la Llibertat Religiosa i de Consciència: blog d'una associació no governamental que informa sobre la problemàtica de la llibertat religiosa en Espanya
- Human Rights Watch (lloc oficial en espanyol)
- Llibertat Religiosa en la web
- Organisació de les Nacions Unides ONU - Drets Humans
- Consorci Llatinoamericà de Llibertat Religiosa Fòrum permanent
- Ius Canonicum Informació sobre dret canònic en una secció que tracta de les relacions entre l'Iglésia i l'Estat.
- Informe complet del Departament d'Estat dels Estats Units (en)
- Pàgina de Open Doors International (en) [1] archivat en Wayback Machine.
- Forum 18 Fòrum de debat sobre l'artícul 18 de la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides sobre la llibertat religiosa. (en)
- Informe d'Ajuda a l'Iglésia Necessitada (it)
- Release International Organisació britànica dedicada a difondre els fets de persecució a cristians evangèlics (en anglés)
- #Laïcisme, llaïcisme i ètica pública
- Archivat el 5 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. per Rafael Palomino, publicat en Athena Intelligence Journal [2] archivat en Wayback Machine.
- Santa Sèu: Llibertat religiosa és llibertat d'expressió, no solament de cult
- Global Restrictions on Religion. Pew Research Center
- Llibre: ¿Quin és l'aporte del sector religiós a la societat?
- Llibre: ¿Quin és l'aporte del sector religiós a la societat?
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Libertad de culto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>