Fort Sumter
Fort Sumter, en espanyol Fort Sumter, és una guarnició en una illa costera del oceà Atlàntic a l'entrada de la baïa de Charleston (Carolina del Sur). La construcció rep el seu nom del general Thomas Sumter (1734-1832) considerat un héroe de la guerra d'Independència dels Estats Units.
La seua importància històrica radica que va ser allí a on va tindre lloc la primera batalla de la guerra de Secessió el 13 d'abril de 1861. El 28 d'abril de 1948 el Congrés dels EE. UU. va establir la fortificació com monument nacional.
Història
[editar | editar còdic]El Fort Sumter fins a la Guerra Civil
[editar | editar còdic]Cap al final de la guerra anglo-nortamericana de 1812 entre els Estats Units i el Regne Unit els primers varen erigir una série de fortificacions en la costa atlàntica. Els treballs de construcció del Fort Sumter varen escomençar en 1829. No obstant, en escomençar la guerra en 1861 encara estava inacabat.
Per a la seua construcció es varen amprar més de 70.000 tonellades de granit de Nova Anglaterra. A causa de la situació de l'illa i el fort, des d'allí es podia controlar fàcilment tot el tràfic marítim que entrava i partia de l'estat. La forma exterior del fort descrivia un pentàgon irregular d'entre 170 a 190 peus de costat (aprox. 51 a 58 metros). La fortificació original estava dotada de murs de 5 peus (aprox. 1,5 metros). El fort va ser dissenyat per a albergar fins a 650 hòmens i 135 canons en tres pisos.
El Fort Sumter en la Guerra Civil
[editar | editar còdic]Encara que en el curs de la guerra de Secessió molts estats varen abandonar l'unió despuix de la declaració de secessió de Carolina del Sur, l'Eixèrcit dels Estats Units mantenia importants posicions estratègiques en els estats del sur. El de Charleston era un dels pocs ports d'aigües profundes dels confederados, aixina que eixercitava un paper molt important. Sis dies en acabant de que Carolina del Sur declarara la seua secessió de l'Unió, el major Robert Anderson va traslladar en secret les seues tropes (127 hòmens) des de l'indefendible Fort Moultrie al Fort Sumter.
Durant els següents mesos es varen fer numeroses cridades a la capitulació del fort a les que els unionistes no varen accedir. Les tropes confederades del general P. G. T. Beauregard varen obrir fòc d'artilleria i morters el 12 d'abril a les 4:30 hores des dels forts propencs (Fort Moultrie, Fort Johnson i Cummings Point). El bombardeig va durar més de 30 hores.
.jpg)
El 13 d'abril per la vesprada, el Comandant Anderson va rendir el fort, evacuant als seus hòmens al sendemà. No va haver baixes entre els defensors durant el bombardeig, no obstant, un artillero va morir i atres tres varen resultar ferits quan va explotar un dels canons que estaven realisant una salva de salutació durant l'evacuació.
Este episodi va ser el primer acte de la guerra de Secessió.
El Fort Sumter despuix de la Guerra Civil
[editar | editar còdic]Despuix de la guerra, Fort Sumter havia quedat en ruïnes. Es varen iniciar els treballs per a reconstruir completament, pero finalment només es va reconstruir parcialment. Des de 1876 l'illa no va ser més que la localisació d'un far. No obstant, en 1898, a causa de l'efecte de la guerra hispà-nortamericana (25 d'abril de 1898 fins al 12 d'agost de 1898) se li va tornar a donar us militar.
En 1898 es va escomençar a fer una construcció de ciment sobre les ruïnes històriques del fort, que es poblarien de tropes i artilleria en abdós guerres mundials, encara que no varen ser escenari de cap conflicte militar.
El Fort Sumter en l'actualitat
[editar | editar còdic]Des de 1948 Fort Sumter és un monument nacional a càrrec del Servici de Parcs Nacionals nortamericà. La construcció de ciment Battery Huger encara està en peu i alberga un centre per a les visites i un museu. En el museu es troba la bandera que onejava durant els bombardejos de 1861.
Es pot aplegar al monument nacional en un barco que partix de Charleston. El trayecte fins a l'illa dura aproximadament mija hora.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fort Sumter» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.