Servici de Parcs Nacionals
El Servici de Parcs Nacionals (en anglés: National Park Service, o per les seues sigles: NPS) és una agència del Departament de l'Interior d'Estats Units encarregada de la gestió de tots els parcs nacionals, monuments nacionals i atres llocs naturals, històrics i recreatius.[1][2]El Congrés d'Estats Units va crear l'agència el 25 d'agost de 1916 per mig de la Llei Orgànica del Servici de Parcs Nacionals.[3]Té la seua sèu en Washington D. C., dins de l'edifici del Departament de l'Interior.
El Servici de Parcs Nacionals conta en aproximadament 20.000 empleats assignats en 433 unitats individuals que cobrixen més de 0,34 millons de km² en tots els 50 estats, el Districte de Columbia i els territoris d'Estats Units.[4][2][5]Des de 2019 conta en més de 279.000 voluntaris.[5] L'agència té al seu càrrec la doble funció de preservar l'integritat ecològica i històrica dels llocs confiats a la seua administració i, al mateix temps, fer-los disponibles i accessibles per a l'us i fruïment del públic.
Història
[editar | editar còdic]
El primer parc nacional en crear-se en Estats Units va ser el Parc Nacional de Yellowstone.[6]En 1872 encara no hi havia cap govern estatal que ho gestionara (l'estat de Wyoming no existia en eixe moment), per lo que el governe federal va assumir el control directe.[6]Els parcs i monuments nacionals d'Estats Units eren originalment administrats individualment baixe els auspicis del Departament de l'Interior. El pintor George Catlin, durant un viage a les Dakotas en 1832, va anar potser el primer en sugerir una solució innovadora a esta realitat que estava a punt de vore la llum. La civilisació índia, la vida selvada i la naturalea estaven en perill, va escriure Catlin, a menos que pogueren ser preservats "per mig d'alguna gran política protectora del govern... en un magnífic parc... en un parc nacional que albergara a hòmens i a bésties per igual, en tot el caràcter salvage i frescor de la bellea de la naturalea".[7]
Esta campanya va resultar en la creació del Servici de Parcs Nacionals. El 25 d'agost de 1916 el president Woodrow Wilson va firmar la Llei Orgànica del Servici de Parcs Nacionals que ordenava a l'agència “promocionar i regular l'us dels parcs nacionals, el propòsit dels quals és conservar l'escenari i els objectes naturals i històrics aixina com la vida salvage que contenen i proveir el fruïment dels mateixos de tal manera que es mantinguen en el seu estat per al fruïment de les generacions futures”.[8] Stephen Mather es va convertir en el primer director del recent format Servici de Parcs Nacionals.[9]
El 3 de març de 1933 el president Herbert Hoover va firmar la Llei de Reorganisació de 1933. La llei autorisava al president a reorganisar la branca eixecutiva del govern d'Estats Units. Més vesprada eixe estiu, el nou president Franklin D. Roosevelt, va fer us d'este poder en acabant de que el subdirector del Servici de Parcs Nacionals, Horace M. Albright, sugerira que esta agència, en lloc del Departament de Guerra, fòra l'encarregada d'administrar els llocs històrics de la Guerra de Secessió.
El president Roosevelt va estar d'acort i va emetre dos órdens eixecutives per a implementar la reorganisació. Estes dos órdens eixecutives donaven la capacitat de transferir al Servici de Parcs Nacionals tots els llocs històrics que estaven prèviament baixe la gestió del Departament de Guerra, aixina com els monuments nacionals que el Departament d'Agricultura havia administrat i els parcs en i al voltant de Washington D. C., que anteriorment varen estar operats per una oficina federal independent.[10]
La demanda de parcs despuix del final de la Segona Guerra Mundial va deixar als parcs sobrecarregats en demandes que el Servici de Parcs Nacionals no va poder satisfer. En 1951 Conrad Wirth es va convertir en director del Servici de Parcs Nacionals i va començar a posar en marcha una iniciativa que encaminara les instalacions del parc als estàndarts que el públic esperava.
En 1952 en el respal del president Dwight D. Eisenhower, Conrad Wirth va iniciar la Missió 66, un programa de dèu anys que tenia previst millorar i expandir les instalacions del parc pel compliment del 50 aniversari del Servici de Parcs Nacionals. Es varen agregar nous parcs per a la preservació dels seus recursos únics i es varen millorar i varen ampliar les instalacions dels parcs existents.[10]
En 1966 quan el Servici de Parcs va complir 50 anys, l'émfasis va començar a passar de simplement preservar paisages grans i maravellosos i en característiques naturals úniques, a fer que els parcs foren accessibles al públic. El director George Hartzog va començar el procés en la creació del National Lakeshores (Riberes Nacionals) i després el National Recreation Areas (Àrees de Recreació Nacional).
Polítiques d'administració de recursos
[editar | editar còdic]1963: L'Informe Leopold
[editar | editar còdic]Un informe de 1963 titulat "Gestió de la Vida Selvada en els Parcs Nacionals" va ser preparat per cinc membres d'una Junta Assessora sobre Gestió de la Vida Selvada, designats pel Secretari de l'Interior d'Estats Units, Stewart Udall.[11] Este informe va passar a ser mencionat en anys posteriors pel seu president i autor principal, A. Starker Leopold. L'Informe Leopold tenia solament catorze pàgines, pero establia recomanacions per a la gestió dels ecosistemes, el qual seria idòneu per a orientar la política de parcs fins que es revisara en 2012.
L'Informe Leopold va ser el primer pla concret per a abordar les visites turístiques al parc i els ecosistemes baix principis unificats.[12] Els problemes i controvèrsia relacionats en la gestió de parcs abordats en este informe varen incloure les dificultats de controlar les poblacions d'alces en el parc nacional de Yellowstone i cóm la "sobreprotección contra els incendis naturals sobre el terreny" en el parc nacional de Secuoyas en Califòrnia, el parc nacional Canó dels Reis i el parc nacional de Yosemite havia començat a amenaçar les arboledas de Secuoya Jaganta en incendis forestals catastròfics. L'informe també va establir una llínea de base històrica que dia: "L'objectiu d'administrar els parcs i monuments nacionals deu ser preservar, o quan siga necessari, recrear, l'escena ecològica tal com la varen vore els primers visitants europeus". Esta llínea de base seria una guia per a la restauració ecològica en els parcs nacionals fins que s'establira en 2001 una política d'adaptació al canvi climàtic, la denominada “Resistix-Accepta-Dirigix”.
2012: Nou examen de l'Informe Leopold: Administració de Recursos en els Parcs Nacionals
[editar | editar còdic]
El director de Parcs Nacionals, Jonathan Jarvis, va encarregar als dotze membres del Comité Científic de la Junta Assessora del Servici de Parcs Nacionals que analisara de nou els problemes ecològics i fera recomanacions per a actualisar l'Informe Leopold original. El comité va publicar el seu informe de 23 pàgines en 2012, titulat "Revisant Leopold: Administració de Recursos en els Parcs Nacionals".[13] L'informe recomanava que els encarregats dels parcs "gestionen el canvi mentres s'enfronten a l'incertitut".
"... Les noves i emergents disciplines científiques, inclosa la biologia de la conservació, la ciència del canvi global i la genómica, junt en les noves ferramentes tecnològiques, com la detecció remota d'alta resolució, poden proporcionar informació important per a construir tàctiques contemporànees per a l'administració de Servici de Parcs Nacionals. Este coneiximent és essencial per a que el Servici de Parcs Nacionals estiga informat científicament de tots els nivells organizacionales i siga capaç de respondre en estratègies contemporànees per a la gestió de recursos i, en última instància, l'administració del parc".
2021: Resistix-Accepta-Dirigix (RAD): un marc per als responsables d'ordenació dels recursos naturals de el XXI.
[editar | editar còdic]L'informe "Revisant Leopold" va mencionar el canvi climàtic tres voltes i els "refugis climàtics" una volta, pero no va prescriure ni va oferir cap tàctica de gestió que poguera ajudar als administradors dels parcs en els problemes del canvi climàtic. D'ahí que l'informe de 2021 especificara la necessitat d'una adaptació climàtica "Resistix-Accepta-Dirigix (RAD): un sistema per als administradors de recursos naturals del sigle XXI".[14] Este "Informe de Recursos Naturals" té dèu autors. Entre ells hi ha quatre associats en el Servici de Parcs Nacionals, tres en el Servici de Peixca i Vida Selvada i dos en el Servici Geològic — totes elles agències governamentals dins del Departament de l'Interior d'Estats Units.
El Resum Eixecutiu de l'informe apunta a la "intensificació del canvi global".
"... La convenció d'usar condicions de referència per a definir objectius per a la gestió de recursos actuals és cada volta més insostenible, lo que presenta desafius pràctics i filosòfics per als administradors. A mida que les condicions ecològiques anteriorment familiars continuen canviant, duent novetat, sorpresa i incertitut, els administradors de recursos naturals requerixen un nou enfocament compartit per a prendre decisions de conservació.... El marc de decisió RAD (Resistix-Accepta-Dirigix) va sorgir durant l'última década com una ferramenta simple que captura tot l'espai de decisió per a respondre als ecosistemes que enfronten el potencial d'un ràpit i irreversible canvi ecològic".
Ací, les espècies icònica del parc nacional Joshua Tree és un eixemple destacat.
Les tres opcions RAD[15] són:
- Resistir la trayectòria del canvi, treballant per a mantindre o restaurar els processos, la funció, l'estructura o la composició de l'ecosistema en funció de les condicions històriques o actuals acceptables.
- Acceptar la trayectòria del canvi, en permetre que canvien els processos, la funció, l'estructura o la composició de l'ecosistema, sense intervindre per a alterar la seua trayectòria.
- Dirigir la trayectòria del canvi, donant forma activa als processos, la funció, l'estructura o la composició de l'ecosistema cap a les noves condicions desijades.
El Sistema o Marque de Referència "Risc-Acceptar-Dirigir" es descriu en un artícul d'octubre de 2021 publicat en Frontiers in Ecology and the Environment.[16] Vint investigadors d'agències i universitats federals i estatals varen colaborar en este esforç, que va incloure estudis de casos breus sobre on i cóm s'ha aplicat ya este marc. Varen concloure lo següent: "A mida que més ecosistemes superen el punt de resistència factible, els administradors deuran decidir activament si accepten els canvis o els dirigixen cap a resultats desijats".
Divisions especials
[editar | editar còdic]Una de les divisions especials del National Park Service és la Policia de Parcs, en jurisdicció dins de tots els llocs competència del Servici, encara que principalment eixercix les seues funcions en les àrees metropolitanes. En les zones rurals i salvages, tenen jurisdicció els Rangers. Atres divisions especials són el Servici Americà d'Edificis Històrics, el Programa Nacional de Llocs Històrics i el Registre Nacional de Llocs Històrics.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «America's Public Lands Explained» (en en).
- ↑ 2,0 2,1 «National Park System».
- ↑ «The National Park Service Organic Act (1916)». National Park Service.
- ↑ «What We Do».
- ↑ 5,0 5,1 «Frequently Asked Questions».
- ↑ 6,0 6,1 «Birth of a National Park».
- ↑ «Origin of the National Park Idea».
- ↑ Sutter, p. 104
- ↑ Albright, Horace M. as told to Robert Cahn; The Birth of the National Park Service; The Founding Years, 1913–33; Howe Brothers, Salt Lake City, Utah; 1985.
- ↑ 10,0 10,1 The National Parks: Shaping the System; National Park Service, Dept of the Interior; 1991; pg 24
- ↑ «Wildlife Management in the National Parks: The Leopold Report (1963)». U.S. National Park Service.
- ↑ Toward Unity Among Environmentalists, New York: Oxford University Press, p. 160. ISBN 0-19-509397-6.
- ↑ «Revisiting Leopold: Resource Stewardship in the National Parks (2012)». U.S. National Park Service.
- ↑ «Resist-Accept-Direct (RAD): A Decision Framework for the 21st-century Natural Resource Manager (2021)». U.S. National Park Service.
- ↑ «Resist-Accept-Direct Framework». U.S. National Park Service.
- ↑ “Managing for RADical ecosystem change: applying the Resist-Accept-Direct (RAD) framework” . Frontiers in Ecology and the Environment 19 (8): 461–469. doi:.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Servicio de Parques Nacionales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.