Parc nacional de les Secuoyas


El parc nacional de les Secuoyas (en inglés: Sequoia National Park) és un parc nacional ubicat en la partix sur de Serra Nevada, a l'est de Visalia, Califòrnia, Estats Units. El parc nacional va ser creat el 25 de setembre de 1890 protegint un àrea de 1635 km² composta de boscs montanos, el parc alberga el punt més alt dels Estats Units contigus, el Mont Whitney en una elevació de 4,421 m. [1] El parc es troba al sur del Parc Nacional Canó dels Reis i són administrats en conjunt pel Servici de Parcs Nacionals baix el nom de Sequoia and Kings Canyon National Parks i en 1976 l'UNESCO les va designar com la Sequoia-Kings Canyon Biosphere Reserve,[2] va ser el tercer parc en ser creat despuix del parc nacional Yellowstone i de l'ara desaparegut parc nacional Mackinac.
El parc és famós pels seus secuoyas jagants, com el General Sherman, l'arbre més gran del planeta en volum. Est creix en Giant Forest, una arboleda que conté cinc dels dèu arbres més grans del món, està conectat per la Carretera General [3] que va a General Grant Grove en el Parc Nacional Canó dels Reis, a on s'ubica el General Grant, entre atres secuoyas jagants. Els boscs de secuoyas jagants del parc tenen 819 km² de boscs vérgens compartits pels Parcs Nacionals Secuoya i Canó dels Reis. [4] Els parcs preserven un paisage creat per la tribu mona la qual es va establir en la Serra Nevada, abans de la colonisació euroamericana. [5]
Una de les característiques predominants d'este parc és el famós bosc de les secuoyas jagantes (Sequoiadendron giganteum), incloent al conegut General Sherman, l'arbre més gran en volum del món; crida l'atenció per la seua espectacularitat, en 84 m d'alt i 11 m de diàmetro. Dins del parc es troba el mont Whitney, el major cim dels Estats Units fora del territori d'Alaska ,en una altura de 4418 metros. Atres llocs d'interés són el canó del riu Kern, el Monument Nacional de la Secuoya Jaganta i Crystal Cave (una caverna de marbre). [6]
Entrada sur
Molts visitants entren al Parc Nacional de les Secuoyas a través del seu entrada sur prop de la ciutat de Three Rivers en Ash Mountain a 520 m d'altitut. [7] Les elevació més baixes al voltant de la montanya alberguen a l'únic ecosistema de les estribaciones de Serra Nevada protegit pel Servici de Parcs Nacionals, que consistix en boscs de roures blaus, [8] chaparrales, pasturages, plantes de yuca i valls fluvials empinats i templats. El clima estacional resulta en un paisage canviant a lo llarc de les estribaciones, en estius calorosos que creen un paisage àrit, mentres que les pluges de primavera i hivern resulten en zones en flors selvades exuberantes. La regió també conté una abundant fauna: gats cervals rojos, rabosots, fardes, serps de cascabel, pekánes i cérvols els quals es veuen comunament en esta àrea, i rarament pumes. [9] L'últim orso pardo de Califòrnia va ser assessinat en este parc en 1922 (en Horse Corral Meadow). El roure negre de Califòrnia és una espècie de transició clau entre el chaparral i el bosc de coníferes de major altitut. [10]
En les elevació més altes de la zona, entre 1700 i 2700 m, el paisage es transforma en un cinturó de coníferes dominat per boscs de montanya. Ací es troben pins ponderosa, Jeffrey, de sucre i contorta, aixina com abundants avets blancs i rojos. També es troben ací les secuoyas jagantes, els arbres més grans del planeta. [11] Entre els arbres, la neu derretida en primavera i estiu a voltes s'estén per a formar prats exuberantes, encara que delicats. [12] En esta regió, els visitants solen vore cérvols, fardes de Douglas i orsos negres americans, que a voltes irrompen per a menjar el menjar deixat pels turistes. Hi ha plans per a reintroducir al borrego cimarrón en este parc. [13]

Entrada nort
La gran majoria del lloc és una zona selvada sense carreteres; cap carretera creua la Serra Nevada dins dels seus llímits. El 84% dels Parcs està designat com a zona selvada i solament es pot accedir a ella a peu o a cavall. La major part va ser designada com Sequoia-Kings Canyon Wilderness en 1984 [14] i la partix suroest va ser protegida com John Krebs Wilderness en 2009 [15]
Història
El territori ocupat en l'actualitat pel Parc Nacional de les Secuoyas mostra evidències d'assentaments natiu americans des de l'any 1000 d. C. [16] Va estar habitat pels natius americans mona, que residien principalment en la conca del riu Kaweah en la regió de Els Tossals de lo que ara és el parc, encara que existix evidència d'assentaments en Giant Forest. [17] Els membres d'esta tribu eren residents permanents del parc, en una població estimada d'al voltant de 2000. En l'estiu, els natius americans tubatulabal usaven la part oriental de l'àrea (la conca del riu Kern) com els seus terrenys per a caçar en estiu. Durant este temps, la tribu mona viajava pels alts passos de montanya per a comerciar en les tribus de l'est. Fins al dia de hui, es poden trobar pictografías en varis llocs dins del parc, especialment en Hospital Roc i Potwisha, [18] [19] aixina com morters de llit de roca utilisats per a processar bellotes, un aliment bàsic per al poble.

El primer colon europeu en establir-se en l'àrea va ser Hale Tharp, qui famosamente va construir una casa a partir d'un tronc de secuoya jagant caigut ahuecado en el Giant Forest junt a Log Meadow. [20] Tharp va aplegar en 1858 a la regió i es va trobar en varis grups de natius americans, el més gran d'al voltant de 600 en varis atres grups més chicotets trobats en elevació majors. Despuix d'entaular amistat en la tribu Mona, a Tharp li varen mostrar la arboleda de Giant Forest. [21] Despuix del seu assentament, varen aplegar més colon al voltant de 1860. Poc despuix, entre 1860 i 1863, epidèmies de pigota, pallola i escarlatina varen matar a la majoria dels natius americans que vivien en l'àrea. Despuix d'açò, el restant dels natius americans es varen anar en el campament més gran (Hospital Roc) abandonat en 1865. Durant el seu temps en l'àrea, els monachee varen usar la crema periòdica de fòc per a ajudar en la caça i l'agricultura. Esta tècnica va eixercitar un paper important en l'ecologia de la regió i va permetre el desenroll d'una coberta vegetal natural. Despuix de la seua partida, Tharp i atres colon varen permetre que ovelles i ganado pastaran en la praderia, mantenint al mateix temps un respecte per la grandea del bosc i liderant les primeres lluites contra la tala en la zona. De tant en tant, Tharp rebia la visita de John Muir, qui s'estajava en la seua cabanya. La cabanya de Tharp encara pot visitar-se hui en dia en la seua ubicació original en Giant Forest. Els intents de Tharp per conservar les sequoias jagantes varen tindre inicialment un èxit llimitat. En la década de 1880, colon blancs que buscaven crear una societat utòpica varen fundar la Colónia Kaweah,[22] l'objectiu del qual era l'èxit econòmic en el comerç de fusta de secuoya. Posteriorment es va descobrir que les secuoyas jagantes, a diferència de les seues parents costers, es astillaban en facilitat i, per lo tant, no eren aptes per a la tala, encara que mils d'arbres varen ser talats ans que cessaren definitivament les operacions de tala. El president Benjamin Harrison finalment va firmar la llegislació que va establir el Parc Nacional de les Secuoyas el 25 de setembre de 1890, [23] convertint-se en el segon parc nacional jamai establit en Estats Units i posant fi a la tala en la zona. Una atra conseqüència de que Giant Forest s'unira al Parc Nacional de les Secuoyas va ser el canvi en l'ocupació del parc. Abans de l'incorporació per part del Servici de Parcs Nacionals, el parc estava administrat per tropes de l'eixèrcit nortamericà del 24.º Regiment d'Infanteria i el 9.º Regiment de Cavalleria, millor coneguts com els Buffalo Soldiers.[24] Estes tropes segregades, fundades en 1866, eren hòmens afroamericàs del sur, un grup demogràfic inevaluable per a l'eixèrcit en les taxes més baixes de deserció. Els Buffalo Soldiers varen completar proyectes d'infraestructura del parc, aixina com tasques d'administració del parc, lo que va ajudar a donar forma al paper del guardabosques modern. Els Buffalo Soldiers varen ascendir a esta posició per la falta de fondos per al parc, lo que
va dur a l'incapacitat de contractar civils. El tercer graduat afroamericà de West Point, el capità Charles Young, [25] va liderar les cavalleries de Buffalo Soldiers. Young va conseguir este lloc com a resultat de la segregació desenfrenada en tot l'eixèrcit: com a home negre, no se li va permetre liderar cap unitat de combat. Va demostrar la seua capacitat de liderage a través de les seues iniciatives en el Parc Nacional, delegant proyectes d'infraestructura, rebent turistes i polítics, i establint un sòlit model d'ètica laboral entre els seus hòmens. Young també va ser una figura destacada en la conservació primerenca del parc nacional. Va aprovar la dedicació d'arbres en honor a figures prominents com a mig per a promoure la seua preservació. Un eixemple d'això és la secuoya dedicada a l'esclau fugitiu i activiste Booker T. Washington. Young també va argumentar davant el Secretari de l'Interior que la falta d'aplicació de les lleis de protecció forestal va permetre que continuaren les pràctiques perjudicials de la tala i la popular afició turística de gravar noms en les secuoyas.

En 1978 es va produir una expansió, quan els esforços populars, encapçalats pel Serra Club, varen combatre els intents de la Walt Disney Company de comprar un antic lloc miner d'alta montanya al sur del parc per a usar-ho com a estació d'esquí. Este lloc, conegut com Mineral King, va ser anexat al parc. [26] El seu nom es remonta a principis de 1873, quan els miners de la zona varen formar el districte miner Mineral King. Mineral King és el lloc de major elevació dins del parc i un destí popular per a escaladors.
El parc nacional va estar parcialment tancat en setembre de 2020 per l'incendi del SQF Complex, i completament tancat des de mediats de setembre fins a mediats de decembre de 2021 per l'incendi del KNP Complex. [27]
Clima
Segons el sistema de classificació climàtica de Köppen, el Parc Nacional de les Secuoyas comprén cinc tipos de clima, enumerats ací de major a menor elevació: Tundra ( ET ), clima subártico en influència mediterrànea ( Dsc ), clima continental humit en estius càlits en influència mediterrànea ( Dsb ) i clima mediterràneu en estius càlits ( Csa ). La precipitació també disminuïx en base en l'altitut. Segons el Departament d'Agricultura dels Estats Units, la zona de rusticidad de les plantes en el Centre de Visitants de Giant Forest a 1964 m. és 8a, en una temperatura mínima anual promig de -11,1 °C.
Geologia

El Parc Nacional de les Secuoyas conté una porció significativa de la Serra Nevada El paisage montanyós del parc inclou la montanya més alta dels Estats Units contigus, el Mont Whitney, que s'eleva a 4,421 m sobre el nivell de el mar. La Gran Divisòria Occidental corre paralela a la cresta de la Serra i és visible en varis llocs del parc, per eixemple, Mineral King, More Roc i Giant Forest. Els picos de la Gran Divisòria Occidental s'eleven a més de 3,700 m. Profunts canons es troben entre les montanyes, incloent el Valle Tokopah sobre Lodgepole, el Canó Profunt en el forcall Marble Fork del riu Kaweah i el Canó Kern en la zona rural del parc, que té més d'1,500 m de profunditat a lo llarc de 50 km. [28]
La majoria de les montanyes i canons de la Serra Nevada estan composts de roques granítiques. Estes roques, com el granit, la diorita i la monzonita, es varen formar quan la roca fosa es va gelar molt per baix de la superfície de la terra. La roca fosa va ser el resultat d'un procés geològic conegut com subducción. Poderoses forces en la terra varen espentar la massa continental baix les aigües del Oceà Pacífic per baix del subcontinent nortamericà que alvançava. L'aigua hirviente impulsada des del fondo de l'oceà en subducción migró cap a dalt i derritió la roca a mida que alvançava. Este procés va tindre lloc durant el Periodo Cretácico, fa 100 millons d'anys. Les roques granítiques tenen una apariència motejada de sal i pebre perque contenen varis minerals, inclosos cuarzo, feldespat i micas. Valhalla, o les Ales d'Ángel, són prominents tallats granítics que s'eleven sobre les capçaleres del forcall mig del riu Kaweah. [29]
La Serra Nevada és una cordillera jove, provablement de no més de 10 millons d'anys. Forces terrestres, provablement associades en el desenroll de la Gran Conca, varen forçar l'elevació de les montanyes. Durant els últims 10 millons d'anys, a lo manco quatre glaciacions han cobert les montanyes en un gros mant de gèl. Els glaciars es formen i desenrollen durant llarcs periodos de clima fret i humit. Els glaciars es mouen molt llentament a través de les montanyes, excavant valls profundes i picos escarpados. L'extensa història de glaciació dins de la cordillera i la naturalea resistent a l'erosió de les roques granítiques que conformen la major part de la Serra Nevada han creat un paisage de valls colgantes, cascades, picos escarpados, llac alpins (com el llac Mona ) i canons glaciars. [30]

Les coves del parc, com la majoria de les coves en la Serra Nevada de Califòrnia, són principalment coves de solució dissoltes a partir del marbre. La roca de marbre és essencialment pedra calcàrea que es metamorfoseó per la calor i la pressió de la formació i elevació del Batolito de Serra Nevada. La ràpida elevació del batolito durant els últims 10 millons d'anys va conduir a una ràpida erosió de les roques metamòrfiques en les elevació més altes, exponent el granit davall; per lo tant, la majoria de les coves de Serra Nevada es troben en les elevació miges i baixes baix dels 2100 m, encara que algunes coves es troben en el parc a elevació de fins a 3000 m, com la White Chief Cave i la Cirque Cave en Mineral King. Estes coves estan tallades en la roca pels abundants rieres estacionals del parc. La majoria de les coves més grans del parc tenen, o varen tindre, rieres afonades que les travessen.
El parc conté més de 270 coves conegudes, incloent la cova Lilburn, la més llarga de Califòrnia, en casi 27 km de passages estudiats. L'única cova comercial oberta als visitants del parc és la cova Crystal, la segona més llarga del parc, en més de 5,5 km. La Crystal Cave [31] va ser descoberta el 28 d'abril de 1918 per Alex Medley i Cassius Webster. La cova té una temperatura constant de 9 °C i solament es pot accedir per mig de visita guiada.
En freqüència es descobrixen coves en el parc, sent la més important descoberta en l'actualitat l'Ursa Minor Cave en agost de 2006.
Ecologia
- Artícul principal → Ecologia de la Serra Nevada.
El Parc Nacional de les Secuoyas comprén moltes classificacions de zones ecològiques, sent la zona més alta la que consistix en vegetació de tundra, seguida pels boscs de coníferes de Califòrnia, en chaparral en les elevació més baixes del parc.
A principis de la década de 2000, l'empresa maderera Serra Pacific Industries va començar a crear un banc de gens vius d'arbres utilisant llavors collides en el parc.[32]

Els animals que habiten este parc són el coyot, el teixó, l'orso negre, el borrego cimarrón, el venado, el rabosot, el puma, pardals carpinteros, tortugues, muçols, la zarigüeya, serps, el castor, granotes i la rata almizclera.
Atraccions del parc

Ademés de realisar caminades, acampar, peixcar i fer senderisme, les següents atraccions són punts destacats per a molts visitants del parc:
- Sendera del General Sherman Una sendera pavimentado d'anada i regrés de 0,8 milles que descendix des de l'estacionament fins a la base del arbre i serpentea a través d'un bosc de secuoyas jagants.
- Tunnel Log és una secuoya jaganta caiguda en el parc. L'arbre, que media 84 m d'altura i 6,4 m de diàmetro, va caure sobre una carretera del parc en 1937 per causes naturals. A l'any següent, un equip va excavar un túnel de 2,4 m d'altura i 5,2 m d'ample a través del tronc, lo que va permetre que la carretera tornara a ser transitable. [33]
- Catarates Tokopah. La sendera a les catarates Tokopah comença just despuix del pont de Marble Fork, en el campament Lodgepole. És una caminada fàcil de 2,7 km (solament anada) a lo llarc de Marble Fork en el riu Kaweah fins als impressionants tallats de granit i la cascada del canó Tokopah. Les catarates Tokopah tenen una altura de 370 metros i alcancen el seu màxim esplendor a principis de l'estiu.
- Crescent Meadow és una chicoteta praderia rodejada de sequoias en la regió de Giant Forest. Esta praderia de montanya serrana marca el final occidental de la Sendera de la Serra Alta, que s'estén des de la praderia a través de la Gran Divisòria Occidental fins al Mont Whitney. El pioner Hale Tharp es va establir en esta praderia i en Log Meadow. John Muir va visitar esta praderia en numeroses ocasions i la va cridar la "Gema de la Serra". La praderia es troba al final d'una carretera pavimentada de cinc quilómetros que ix de la Carretera General, prop del Museu de Giant Forest.
- More Roc és una cúpula de granit ubicada en el centre del parc, en el naiximent del riera More, entre Giant Forest i Crescent Meadow. Una escala de 351 escalons, construïda en la década de 1930 pel Cos Civil de Conservació, està excavada sobre la roca, per a que els visitants puguen pujar a peu. L'escala està inscrita en el Registre Nacional de Llocs Històrics. La vista des de la roca comprén gran part del parc, incloent la Gran Divisòria Occidental. Té una altitut de 2050 m.
- Les zones d'acampament del parc inclouen tres en la zona dels tossals: Potwisha (42 llocs), Buckeye Flat (28 llocs) i South Fork (10 llocs). Quatre zones per a acampar es troben a major altitut, en predomini de coníferes , entre 2000 i 2300 m: Atwell Mill (21 llocs), Cold Springs (40 llocs), Lodgepole (214 llocs) i Dorst Creek (204 llocs).
- El Museu de Giant Forest oferix informació sobre les secuoyas jagantes i l'història de la humanitat en el bosc. Este museu històric va ser construït en 1928 per l'arquitecte Gilbert Stanley Underwood.

En la cultura popular
El sistema d'Apple MacOS Sequoia va ser nomenat en honor al parc nacional. [34]

Galeria
Vore també
- Parcs nacionals d'Estats Units
- MacOS Sequoia
- (1103) Sequoia
- Ecologia de la Serra Nevada
- Parc nacional Canó dels Reis
- Gold Country
- Serra Nevada (Estats Units)
- Monument nacional de la Secuoya Jaganta
Referències
- ↑ Servici de Parcs Nacionals. «Guia del Parc Nacional» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Declaració de la biósfera per part de la UNESCO» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Carretera al General Sherman» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Informació del parc segons la ONU» (en inglés).
- ↑ «Tribus nativoamericanes en el parc nacional» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Estat de conservació de Crystal Cave» (en inglés).
- ↑ «Entrades al parc nacional» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Monitoreo del Roure blau en la Serra Nevada». Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Fauna del parc nacional» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Taxonomia del Roure Negre de Califòrnia» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Llista d'espècies en els boscs del parc» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ Robert Sterling Yard (1919). «Lliure sobre l'arbre General Grant (PDF)» (en inglés). United States National Railroad Administration.
- ↑ «Reintroducción del borrego cimarrón al parc» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Informació sobre l'estat de Sequoia-Kings Canyon Wilderness» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Informació sobre John Krebs Wilderness» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Història i cultura en el Parc nacional de les Secuoyas» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «The Giant Forest Grove» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Àrea de pícnic d'Hospital Roc» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Zona de campaments de Potwisha» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Centre de visita a la Cabanya de Tharp» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ John Muir. «Minibiografía de Hale Tharp durant el seu estadía en el parc» (en inglés). Serra Club. Consultat el 2025-03-25.
- ↑ Jay O’Connell (2021-04-08). «Història de la Colónia Kaweah en la Serra» (en inglés). Yore Sequoia.
- ↑ «Biografia de Benjamin Harrison» (en inglés). Benjamin Harrison Presidential Site. Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Informació sobre els Buffalo Soldiers» (en inglés). Servici de Parcs Nacionals (NPS). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ «Minibiografía del General de Brigada Charles Young» (en inglés). Servici de Parcs Nacionals (NPS). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ Master, Nathan. «Plans de The Walt Disney Company per a crear un Ski Resort en Mineral King» (en inglés). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ Gabriel, Angeli. «Fire at Califòrnia's Sequoia National Park forces closures during Llabor Day weekend», FOX Weather(Califòrnia), 31 d'agost de 2024. Consultat el 25 de març de 2025.
- ↑ «Panorama geològic del parc nacional» (en inglés). Servici de Parcs Nacionals (NPS). Consultat el 2025-03-25.
- ↑ Despain, Joel (1995). Crystal Cave: A Guidebook to the Underground World of Sequoia National Park., Sequoia Natural History Association.. ISBN ISBN 1-878441-06-X.
- ↑ E. Matthes, François (1956). Sequoia National Park: A geological album (en inglés).
- ↑ Frank R. Oberhansley (1946). «Crystal Cave in Sequoia National Park (PDF)» (en anglés) (PDF). The Sequoia Natural History Association.
- ↑ Farmer, Jared (2023). Elderflora: A Modern History of Ancient Trees., Picador. ISBN ISBN 9781035009046.
- ↑ «Where is the tree you ca drive through?» (en anglés) (PDF). Servici Forestal dels Estats Units. Consultat el 2025-03-25.
- ↑ Hanson, Kristina (2024-06-07). «macOS 15 Sequoia: launch dona't, latest news and everything we know» (en inglés). TechRadar. Consultat el 2025-04-05.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Sequoia National Park» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional de les Secuoyas.- Pàgina web oficial (anglés)
- Galeria fotogràfica (italià)
- Secuoyas jagants en Sequoia National Park