Pinus lambertiana

Pinus lambertiana

Pinus lambertiana, el pi de sucre, és una espècie arbòrea de la família de les pináceas.

Vista de l'arbre

Descripció i hàbitat

És originari de les montanyes d'Oregó i Califòrnia a l'oest dels Estats Units, i Baixa Califòrnia en el noroest de Mèxic; específicament la Serra Nevada, la Cordillera de les Cascades, la Cadena costera del Pacífic, i la Serra de Sant Pedro Màrtir.

Descripció

Pinyes i agulles de Pi de Sucre

Este arbre és el més gran de les espècies de pi, creix comunament de 40 a 60 metros (130 a 200 peus) d'altura, excepcionalment fins a 81 metros (265 peus) d'altura, i en un tronc del diàmetro d'1.5 a 2.5 metros (5 a 8 peus), excepcionalment 3.5 metros (11 peus).

És un membre del grup de pi blanc, Pinus subgénero Strobus, i de la mateixa manera que tots els membres d'eixe grup, els fulls ('agulles') estan en bultos de cinc, en una envoltura de full caduc. Són de 6 a 11 centímetros (2 a 4 polzades) de llarc. El pi de sucre es caracterisa per tindre pinyes més llargues que qualsevol una atra conífera, generalment és de 25 a 50 centímetros (10 a 20 polzades) de llarc, excepcionalment fins a 66 centímetros (26 polzades) de llarc (encara que les pinyes del pi de Coulter són més sòlides). Les llavors són de 10 a 12 mm (0.4 a 0.5 polzades) de llarc, en una aleta de 2 a 3 centímetros (0.75 a 1.2 polzades) que ajuda a dispersar el vent.