Anar al contingut

Yucca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Yucca
Per a atres usos d'este terme vore Yucca (desambiguació).


Yucca és un gènero de plantes suculentes compost per 55 espècies[1] de la subfamília Agavoideae natives de Nort i Centroamérica, caracterisades per les seues rosetas de fulles en forma d'espasa i per les seues arracades de flors blanques. No deu confondre's en el nom comú yuca de l'espècie Manihot esculenta.

Els primers informes sobre l'espècie es confonien en la yuca (Manihot esculenta).[2] En conseqüència, Linnaeus va derivar erròneament el nom genèric de la paraula en taíno per a esta última, yuca. [3] Els azteca vivien en Mèxic des d'abans de l'arribada dels espanyols, en náhuatl, criden a l'espècie local de yuca (Yucca gigantea) iczotl, lo que va donar a l'espanyol izote. [4][5] Izote també s'utilisa para Yucca filifera.[6]

Distribució geogràfica i hàbitat

Creix de forma natural en climes mediterràneus i desérticos de tot lo món. S'adapta molt be als climes més frets en els que s'ha introduït.

L'àrea de distribució natural del gènero Yucca (49 espècies i 24 subespècies) comprén una vasta zona d'Amèrica. El gènero està representat en tot Mèxic i s'estén fins a Guatemala (Yucca guatemalensis). També s'estén cap al nort a través de Baixa Califòrnia en l'oest, cap al nort en el suroest d'Estats Units, a través dels estats centrals més secs tan al nort com el sur d'Alberta en Canadà (Yucca glauca ssp. albertana).

La yuca també és nativa cap al nort de les terres baixes costeres i xares seques de plaja de les zones costeres del surest d'Estats Units, a lo llarc del Golf de Mèxic i Estats de l'Atlàntic Sur des de la costa de Texas fins a Maryland.

Les yucas s'han adaptat a una gama igualment vasta de condicions climàtiques i ecològiques. Es troben en deserts rocosos i badlands, en praderies i pasturages, en regions montanyoses, boscs, en costes d'arena (Yucca filamentosa), i inclús en zones subtropicals i semitemplades. Vàries espècies es donen en zones tropicals humides (Yucca lacandonica) pero la majoria de les espècies es donen en condicions àrides, considerant-se els deserts de Norteamérica com el centre de diversitat del gènero.[7]

Ecologia

Les yucas tenen un sistema mutualista molt especialisat, sent polinisades per arnes de la yuca (família Prodoxidae); l'insecte transferix el polen dels estams d'una planta al estigma d'una atra, i al mateix temps posa un ou en la flor; la larva de l'arna després s'alimenta d'algunes de les llavors en desenroll, deixant sempre suficients llavors per a perpetuar l'espècie. Certes espècies de l'arna de la yuca han desenrollat característiques antagónicas contra la planta i no ajuden en els esforços de polinisació de la planta mentres continuen posant els seus ous en la planta per a la seua protecció.[8]

Les espècies de yuca són plantes hospedantes de les orugas del saltamontes jagant de la yuca (Megathymus yuccae),[9] saltador jagant osino (Megathymus ursus),[10] i de la palometa jaganta de Strecker (Megathymus streckeri).[11]

Gran arbre de Josué en tronc gros en Grapevine Springs Ranch, Arizona, EE. UU.
Fruts morats de Yucca aloifolia.

Els escarabats que s'alimenten d'ella inclouen els corcons de la yuca, dels Curculionidae.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Yucca» (en en). The Plant List. Consultat el 19 de febrer de 2021.
  2. ↑ Irish, Gary (2000). Agaves, yucas i plantes afins: guia del jardiner, Timber Press, p. org/details/agavesyuccasrela0000iris/page/18. ISBN 978-0-88192-442-8.
  3. ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). aneu=2ndDtX-RjYkC Diccionari Mundial de Noms de Plantes de el CCR (vol. 4 R-Z), Taylor & Francis US, p. 2862. ISBN 978-0-8493-2678-3.
  4. ↑ «izote | Diccionari de la llengua espanyola» (en és).
  5. ↑ «org/User/Plant.aspx?LatinName=Yucca+gigantea Yuca gigantea Yuca sense espines, Izote Base de senyes de plantes PFAF».
  6. ↑ {Guillot Ortiz, Daniel (2009). org/oclc/1123383406 El gènero Yucca L. en Espanya, Piet van der Meer, Jaca: Jolube, pp. 55. OCLC 1123383406. ISBN 978-84-937291-8-9.
  7. ↑ Clary, K. H., & Simpson, B. B. (1995). Sistemàtica i evolució dels caràcters del gènero Yucca (Agavaceae): Evidències de la morfologia i els anàlisis moleculars. Botanical Sciences, (56), 77 - 88. https://doi.org/10.17129/botsci.1466
  8. ↑ “The evolutionary ecology of cheating: does superficial oviposition facilitate the evolution of a cheater yucca moth?” . Ecological Entomology 33 (6): 765–770. doi:10.1111/j.1365-2311.2008.01031.x.
  9. ↑ Daniels, Jaret C. «Yucca Giant-Skipper Butterfly, Megathymus yuccae (Boisduval & Leconte) (Insecta: Lepidoptera: Hesperiidae)». Electronic Data Information Source. University of Florida IFAS Extension.
  10. ↑ «Ursine Giant-Skipper Megathymus ursus Poling, 1902». Butterflies and Moths of North America.
  11. ↑ «Strecker's Giant-Skipper Megathymus streckeri (Skinner, 1895)». Butterflies and Moths of North America.

Bibliografia

  • M. & G. Irish, Agaves, Yuccas, and Related Plants: a Gardener's Guide (Timber Press, 2000). ISBN 0-88192-442-3


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yucca&oldid=1347349»