Anar al contingut

Deserció

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El desertor, de Octav Băncilă, 1906.
Deserteur (Дезертир), d'Ilya Repin, 1917.
Soldats d'Armènia en 1919, en desertors com a presoners.

Existixen una gran varietat de comportaments denominats en el terme deserció[1]. Des del punt de vista individual la deserció, significa fracàs para de completar un determinat curs d'acció o alcançar una meta desijada.

En la terminologia militar, la deserció és l'abandó de el seu deure en una declaració de guerra o en batalla o el seu lloc assignat en el moment que es done l'orde de retirada, sege, invasió, incursió per part de l'enemic, igualment, durant una emboscada o swarming; també quan es comet un fragging contra els propis companyers d'armes o en ocasions quan hi ha ocupació militar i part de l'enemic deserta.

El desertor pot ser un militar de qualsevol ranc,[2] des d'un soldat fins a un General d'Eixèrcit, el qual és un individu que forma part d'unes forces armades ostentant un lloc jeràrquic (ranc o grau) dins de les mateixes i que, sense el permís del seu superior immediat, abandona la seua designació o lloc.

Quan és un recluta, no és un desertor sino un pròfuc; en este cas, s'aplica el Dret militar —per eixemple, el Còdic de Justícia Militar— al militar que ocasione deserció considerant-se un delicte i molt greu en temps de guerra. En esta situació, se'ls exigix presentar-se davant un consell de guerra, cort marcial o tribunal de justícia, sent en última instància objecte d'una sanció penal que pot aplegar fins a la pena de mort.

El desertor té dret a un advocat per a defendre's davant els tribunals, conforme al dret internacional i el dret internacional humanitari (particularment, els Convenis de Ginebra i els tractats sobre drets humans). Inclús, han existit casos en que s'ha indultat, per part del poder eixecutiu, als desertor sent perdonats de les seues faltes.

En el cas d'una organisació beligerant ilegal, es denomina desertor a un membre de guerrilla o de grup paramilitar, sense importar el seu ranc, que para no acatar les directrius dels seus superiors o per decisió pròpia abandona l'organisació, convertint-se en un traïdor de la causa que és dut, estiga o no present, a «un «juí revolucionari» o «juí de responsabilitats» que podrien terminar en una sentencia de mort, portada a terme per un pilot de fusilament en cas d'estar present el desertor. Si està absent, es manté el «veredicte» del juí fins que es complixca per part dels demés membres de la beligerància o l'organisació passe a la llegalitat, a on este no tindrà efecte llegal ni jurídic algun a menos que la beligerància conquiste el poder per mig de les armes, a on possiblement es ratifique «de manera llegal» com decret.


Deserció front a absència sense permís

En l'Eixèrcit dels Estats Units,[3] Força Aérea dels Estats Units, Forces Armades Britàniques, Força de Defensa Australiana, Força de Defensa de Nova Zelanda, Forces Armades de Singapur i Forces Armades Canadenques, el personal militar es convertirà en AWOL si s'absenta del seu lloc sense un passe vàlit o llicència. El Cos de Marines dels Estats Units, l'Armada dels Estats Units i la Guàrdia Costera dels Estats Units generalment es referixen ad açò com a absència no autorisada. El personal és donat de baixa de el seu unitat despuix de trenta dies i llavors és catalogat com a desertor; no obstant, com a qüestió de llei militar dels Estats Units, la deserció no es medix pel temps d'absència de l'unitat, sino més be:

  • Per abandonar o permanéixer absent de la seua unitat, organisació o lloc de treball, quan s'ha determinat l'intenció de no retornar;
  • Si es determina que eixa intenció és evitar un deure perillós o eludir una obligació contractual;
  • Si s'allisten o accepten un nomenament en la mateixa o una atra branca del servici sense revelar el fet de que no s'han separat degudament del servici actual.[4]

Les persones que s'absenten durant més de trenta dies pero retornen voluntàriament o indiquen una intenció creible de retornar poden seguir sent considerades AWOL. Aquells que s'absenten durant menys de trenta dies pero que poden demostrar de forma creible que no tenen intenció de retornar (per eixemple, allistant-se en les forces armades d'un atre país) poden, no obstant, ser jujats per deserció. En rares ocasions, poden ser jujats per traïció si es troben proves suficients.

Existixen conceptes similars a la deserció. La «absència de moviment» es produïx quan un membre de les forces armades no aplega a l'hora senyal ada per a desplegar-se (o «moure's») en la seua unitat, barco o avió assignat. En les Forces Armades dels Estats Units, es tracta d'una violació de l'artícul 87 del Còdic Uniforme de Justícia Militar (UCMJ). L'infracció és similar a l'absència sense permís, pero pot comportar un castic més sever.[5]

«No presentar-se» consistix en faltar a una formació o no presentar-se en el lloc i hora assignats quan se li ordena. És un delicte menor dins de l'artícul 86 del UCMJ.[6]

En 2020 es va establir un còdic d'estat de servici adicional —«absent-desconegut» o «ENCARA»— per a impulsar les accions de l'unitat i les investigacions policials durant les primeres 48 hores en que un soldat està desaparegut.[7]


Història

En Estats Units, durant la guerra d'Iraq iniciada en 2003, militars de el seu Forces Armada varen presentar objecció de consciència per a integrar-se a les tropes en Iraq, puix no estan d'acort en l'invasió, sent considerats desertors o objectors de consciència per causes religioses. Està situació ha segut analisada per Amnistía Internacional.


Per països

Austràlia

Una caricatura de 1918 de Cecil Hartt que es burlava de l'alta incidència de soldats que s'absentaven sense permís en la Força Imperial Australiana

Durant la Primera Guerra Mundial, el Govern australià es va negar a permetre que els membres de la Primera Força Imperial Australiana (AIF) anaren eixecutats per deserció, a pesar de la pressió del Govern i l'eixèrcit britànics per a que ho feren. La AIF va tindre la taxa més alta de soldats que es varen absentar sense permís de qualsevol dels contingents nacionals en la Força Expedicionaria Britànica, i la proporció de soldats que varen desertar també va ser major que la d'atres forces en el Front Occidental en França.[8][9]

Àustria

En 2011, Viena va decidir honrar als desertors austríacs de la Wehrmacht.[10][11] El 24 d'octubre de 2014, el president Heinz Fischer d'Àustria va inaugurar un Monument a les víctimes de la justícia militar nazi en la Ballhausplatz de Viena. El monument va ser creat per l'artiste alemà Olaf Nicolai i està situat front al despaig del President i la Cancelleria. L'inscripció en la part superior de l'escultura de tres escalons conté un poema del poeta escocés Ian Hamilton Finlay (1924-2006) en només dos paraules: completament solament.


Colòmbia

En Colòmbia, l'insurgencia de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) es va vore molt afectada per la deserció durant el conflicte armat en les Forces Militars de Colòmbia. El Ministeri de Defensa colombià va informar de 19.504 desertors de les FARC entre agost de 2002 i la seua desmovilisació colectiva en 2017,[12] a pesar dels castics potencialment severs, inclosa l'eixecució, per intent de deserció en les FARC.[13] El decliu organisatiu va contribuir a l'alta taxa de deserció de les FARC, que va alcançar el seu punt màxim en l'any 2008.[12] Un posterior estancament entre les FARC i les forces governamentals va donar lloc al procés de pau colombià.


França

"Comboi de desertors - París" en el llibre "Cassell's History of the War between France and Germany. 1870–1871"

Molts individus que varen ser reclutats per la Primera República Francesa durant les Guerres Revolucionàries Franceses varen desertar. Va haver estimacions aproximades del número d'individus que varen desertar durant l'época de la Levée en masse, pero per molts factors, com l'incapacitat de gestionar i dur un control de tots els eixèrcits o diferenciar entre hòmens en noms similars, el número exacte no està clar.[14] En 1800, el ministre de la Guerra (Carnot) va informar que hi havia 175.000 desertors basant-se en el número d'individus que varen solicitar els beneficis despuix de l'amnistia posada en marcha.[14]

Entre 1914 i 1918, entre 600 i 650 soldats francesos varen ser eixecutats per deserció. En 2013, un informe per al Ministeri francés d'Assunts dels Veterans va recomanar que anaren indultats.[15]

Pel contrari, França va considerar molt lloable l'acte dels ciutadans d'Alsàcia-Lorena que durant la Primera Guerra Mundial varen desertar de l'Eixèrcit alemà. Despuix de la guerra es va decidir concedir a tots eixos desertors la Medalla dels Evadits (Médaille dones Évadés).


Alemània

Cartells galliponters alemans en Danzig mentres s'acostava l'Eixèrcit Rojo en febrer de 1945, advertint als soldats que escapar en civils seria tractat com a deserció

Durant la Primera Guerra Mundial, només 18 alemans que varen desertar varen ser eixecutats.[16] No obstant, els alemans varen eixecutar a 15.000 hòmens que varen desertar de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial. En juny de 1988 va sorgir en Ulm l'Iniciativa per a la Creació d'un Monument als Desertors que varen abandonar la Wehrmacht.[17][18]

Desertors de l'eixèrcit portugués durant la guerra colonial portuguesa en Àfrica, Ámsterdam, 1969


Irlanda

L'Irlanda va ser neutral durant la Segona Guerra Mundial; l'Eixèrcit irlandés es va ampliar a 40 000 hòmens, pero varen tindre poc que fer una volta que en 1942 va quedar clar que l'invasió (ya fòra de l'Alemània nazi o de l'Imperi Britànic) era improvable. Els soldats varen ser posats a treballar tallant arbres i turba; la moral era baixa i la paga mala.[19] Dels 60 000 hòmens que varen passar per l'eixèrcit en 1940-45, uns 7000 varen desertar, dels quals prop de la mitat varen decidir lluitar en el bando aliat de la Segona Guerra Mundial, la majoria allistant-se en l'eixèrcit britànic.[20][21][22]

Una volta terminada la guerra, l'orde EPO 362 permetia als desertors retornar a Irlanda; no eren encarcerats, pero perdien el dret a una pensió de l'eixèrcit i no podien treballar per a l'Estat ni solicitar subsidis de desocupació durant 7 anys. També varen ser considerats traïdors per alguns irlandesos en les seues llars.[23]

Décades despuix, es va debatre la moralitat de les seues accions; per un costat, havien abandonat ilegalment les forces armades del seu país en un moment en que estava amenaçat d'invasió; de fet, es va argumentar que els seus actes eren traïció en un moment en que Gran Bretanya podia estar planejant fer-se en el control dels ports d'Irlanda; per un atre costat, varen decidir abandonar un destí segur encara que tediós per a arriscar les seues vides lluitant contra el fascisme, i molts estaven motivats per un autèntic idealisme.[24][25]

En 2012, el ministre de Justícia i Igualtat Alan Shatter va concedir un indult i una amnistia a tots els desertors de la Segona Guerra Mundial de les Forces de Defensa Irlandeses.[26][27][28]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Desertor» (en es). Definición.de. Consultat el 2023-10-26.
  3. ↑ Joint Service Committee on Military Justice (2012). "Artícul 86—Absence without leave". Manual for Courts-Martial United States (2012 ed.). Fort Belvoir, Virginia: United States Army Publishing Directorate. pp. IV-13–IV-16.
  4. ↑ Joint Service Committee on Military Justice (2012). "Artícul 85—Desertion". Manual for Courts-Martial United States (2012 ed.). Fort Belvoir, Virginia: United States Army Publishing Directorate. pp. IV-10–IV-13.
  5. ↑ Joint Service Committee on Military Justice (2012). Artícul 87-Missing Movement. Manual for Courts-Martial United States (2012 ed.). Fort Belvoir, Virginia: United States Army Publishing Directorate. pp. IV-16–IV-17.
  6. ↑ Anderson, Wayne (1989). "Unauthorized Absences". In Winter, Matthew E. (ed.). The Army Lawyer (Department of the Army Pamphlet 27-50-198). The Army Lawyer. Charlottesville, Virginia: The Judge Advocate General's Legal Center & School (JAGS), U.S. Army. p. 3. ISSN 0364-1287. Retrieved 10 June 2014.
  7. ↑ «Los líderes superiores anuncian los resultados de la revisión de Fort Hood». www.army.mil.
  8. ↑ Stanley, Peter (2017). «online.net/artícul/between_acceptance_and_refusal_-_soldiers_attitudes_towards_war_australia Entre la aceptación y el rechazo - Actitudes de los soldados hacia la guerra (Australia)». Enciclopedia Internacional de la Primera Guerra Mundial.
  9. ↑ Lambley (2012); especialmente pp.6-60.
  10. ↑ «Vienna to honor deserters from Hitler's army». Associated Press; The Guardian (2011-04-20). Consultat el Jan 12, 2013.
  11. ↑ «Vienna to honour Austria's Nazi army deserters». BBCNews Europe (2011-04-23). Consultat el Jan 12, 2013.
  12. ↑ 12,0 12,1 Nussio, Enzo; Ugarriza, Juan E.(2021).«Why Rebels Stop Fighting: Organizational Decline and Desertion in Colombia's Insurgency».International Security.45(4): 167–203.ISSN 0162-2889.doi:10.1162/isec_a_00406.(en inglés)
  13. ↑ Aguilera, Mario(2014).«Las guerrillas marxistas y la pena de muerte a combatientes».Anuario Colombiano de Historia Social y de la Cultura.41(1): 201–236.ISSN 0120-2456.doi:10.15446/achsc.v41n1.44855.
  14. ↑ 14,0 14,1 Forrest, Alan (1989). Conscriptos y desertores, New York: Oxford University Press, pp. 32-70.
  15. ↑ «Francia podría indultar a los "cobardes" ejecutados en la Primera Guerra Mundial», France 24, 1 de octubre de 2013. Consultat el 7 de octubre de 2021 (en en).
  16. ↑ «Disparo al amanecer». El Patrimonio de la Gran Guerra. Archivat des de l'original, el 5 de septiembre de 2012. Consultat el 22 de julio de 2014.
  17. ↑ Mark R. Hatlie (2005-11-19). «Memorial to Deserters in Ulm». Sites of Memory. Consultat el 2010-02-08.
  18. ↑ Welch, Steven R.(2012).«Commemorating 'Heroes of a Special Kind': Deserter Monuments in Germany».Journal of Contemporary History.47(2): 370-401.ISSN 0022-0094.doi:10.1177/0022009411431721.
  19. ↑ «Es hora de indultar a los soldados que se marcharon a luchar contra Hitler», The Irish Times.
  20. ↑ «EL EJÉRCITO IRLANDÉS DESERTA DE CO. KILDARE EN LA SEGUNDA GUERRA». www.kildare.ie.
  21. ↑ says, The Irish Story Top Ten de 2021-The Irish Story. «Podcast: Desertores del ejército irlandés en la Segunda Guerra Mundial con Cían Harte - The Irish Story».
  22. ↑ Quinn, Joseph(26 de noviembre de 2020).«La "crisis de las deserciones" en las fuerzas de defensa irlandesas durante la Segunda Guerra Mundial, 1939-1945».War in History.28(4): 825-847.doi:10.1177/0968344520932960.
  23. ↑ Canny, Liam(1998).«Pariah Dogs: Deserters from the Irish Defence Forces Who Joined the British Armed Forces during 'The Emergency'».Studia Hibernica.(30)
  24. ↑ «Los desertores deben pagar el precio de abandonar su país». Irish Examiner (5 de julio de 2011).
  25. ↑ Kennedy, Dr Michael (17 de junio de 2012). «Columna: Es hora de hacer preguntas sobre los desertores del ejército irlandés durante la Segunda Guerra Mundial». TheJournal.ie.
  26. ↑ «Los 'desertores' irlandeses de la Segunda Guerra Mundial reciben finalmente el indulto», BBC News, 6 de mayo de 2013.
  27. ↑ «Últimas noticias». www.nli.ie.
  28. ↑ (7 de mayo de 2013).«Perdón y amnistía para los soldados de la II Guerra Mundial».

Enllaços externs